Després d'estar tot l'any preparant l'objectiu de la temporada realment és decepcionant el que va passar amb la Ultratrail del Montblanc 2010. Després de 8 edicions d'experiència i entenent que estem parlant de la que està (o estava) considerada com a millor ultratrail del món, és decepcionant veure com va gestionar l'organització tot l'event. Jo sóc el primer que sempre ha posat la seguretat dels participants per davant (recordeu les crítiques a la fatídica Travessa del Montseny) però hi ha un conjunt de factors que mostren una clara incoherència de les decisions preses pels organitzadors i fan, si més no, permetre tenir moltes sospites dels motius reals que han provocat certes decisions.

Per no allargar-me en excès, deixeu-me expressar un conjunt de fets que no em quadren. Com veureu van referits a les diferents proves realitzades: CCC, TDS i UTMB.

• Si comencem per la primera que va prendre la sortida a les 10h del matí de divendres, la CCC,puc arribar a acceptar les raons donades per l'organització per neutralitzar la prova a les 3.00h a.m. on la majoria de corredors dins del temps estava a Trient (km 71) o Vallorcine (km 80). El que no puc entendre és perquè aquest risc o perillositat no existia pels 500 trailers que varen arribar anteriorment. Les condicions meteorològiques eren iguals o pitjors. La decepció per no poder acabr una prova que a partir del km 71 ja sents que tens ala butxaca no es consola amb el lliurament d'una armilla de finisher, que ha perdut tot el valor emblemàtic que fins ara tenia per a molts.
• La gran desinformació i també manca d'informació per part de l'organització: cap notícia a la web, cap informació pels familiars i amics que seguein la prova per Internet; però cap informació tampoc en els dies posteriors. Si bé podria entendre's que la situació els desbordés en el mateix moment (difícil de comprendre tal i com diu el Kilian amb un esdeveniment amb un pressupost d'un milió d'euros), fins a data d'ahir o avui no ha sortit a la web cap referència sobre la CCC i la seva aturada. Fins i tot en els fulleons que l'organització va donar-se pressa a repartir per tot Chamonix el mateix dissabte 28 per rentar la seva imatge no hi sortia cap referència. D'aquí que els de la CCC ens considerem els "grans oblidats i menystinguts de la UTMB 2010".
• Pel que fa a la UTMB les mateixes sensacions que per la CCC amb l'afegit que això de posar en marxa una prova a les 18.30h per aturar-la les 21.00h al km 21, just quan el cap de cursa ja hi havia passat i segons la reglamentació d'aquesta manera no caldria retornar els diners a cap participant, només fan que alimentar les sospites raonables sobre la intenció d'arrencar una carrera sabent que caldria parar-la (motius econòmics).
• L'intent de quedar bé per la gent de la TDS i de la UTMB posant l'organització una espècie de prova (una CCC però sense la Tette de Treonche) on es feia el recorregut final de la UTMB, però només obrir-la a 1500 participants dels 3200 possibles entre UTMB i TDS va fer encara enfurismar més a la gent.
• I clar la cobertura d'aquesta prova va ser excepcional ja que suposo que els interessos publicitaris, econòmics i de marketing en general van per davant de tot això, amb un mail i sms enviat a les 3.30 de la matinada per sortir a les 10 del matí. Amb tot els corredors de la UTMB i TDS que no van voler o poder anar-hi ja tenia (havent fet 20km o sense haver sortit) la seva armilla de finisher, regalada per l'organització per tal de calmar els ànims, cosa que evidentment no han aconseguit. Males decisions i mala gestió.  
• Finalment un reconeixement a tots els trailers, els grans perjudicats per tot això. A tots: als que varen fer la CCC sencera, als que els van neutralitzar a la CCC, als que varen poder fer només 20km a la UTMB, als que no varen poder ni sortir de la TDS, als que varen tenir la moral d'anar a fer la mini-UTMB, a tots!

Només us recomano un parell de blogs i fòrums: la visió del Kilian Jornet al seu blog (per ser qui és i pel seny que sempre hi posa) i el fòrum de la UTMB on els deixen verds de veritat. No cal que us digui que la paraula decepció per molts dels que estàvem allí (per la il·lusió de la temporada, per la inversió feta per anar allà,..) era la més sentida.

Molt hauran de canviar les coses per recuparar la imatge de cursa emblemàtica i tornar a creure en ella. En cap moment s'ha vist per part dels organitzadors el que molts esperàvem sentir: sorry, ho hem fet malament! Això ja és força típic en política però pel que es veu en altres àmbits estem igual.

Bones companys i companyes! Ja he vist que des dels organitzadors de la Ultratrail du Mont-blanc han actualitzat els dorsals per pdoer fer el seguiment dels trailers que participen a qualsevol de les proves. Us facilito alguns dels nostres companys i coneguts per si en voleu fer el seguiment. perdoneu si me'n deixo algun...segur que sí, és que estic de vacances i sense ADSL.

UTMB

• Miquel Boada: 1319
• Juan Paredes (Juanito): 3341
• Fermí Marco: 3141
• Xavi Sans (Floresta): 4031

CCC

• Raül Vernet: 5602
• David Vernent (Sherpa Dave): 5838
• Jordi Piera (Atleta): 6101
• Xavi Tarré (Bomber): 6129
• Maria Vizcaino (Maria de Caldes): 5980
• Xavi Canaleta (Xavi Sensei): 5879

Ara que s'apropa la nova edició de la ultratrail més famosa d'Europa (i gosaria a dir del mon), la Ultratrail du Mont-Blanc 2010, els organitzadors han fet un esforç interessant i han redissenyat la web, que valgui la pena dir-ho, era molt poc estètica i gens funcional.

La podeu trobar a: http://www.ultratrailmb.com/

Primer de tot podem destacar que a més de la rentada de cara i de disseny gràfic, és multiidioma. Abans només algunes parts estaven traduïdes i de manera una mica rudimentària. Ara tot i que tampoc està tot traduït les parts que ho són estan una mica millor.

La info, documentació i dades estan millor organitzats que abans i són relativament més fàcils de trobat. en resum, sense ser un prodigi d'usabilitat i bon saber fer web, millor amb escreix la versió anterior. A més, encara fa més ganes d'anar-hi!! Ja ens hi veiem...

Aquest passat diumenge vàrem fer un 100 cims: el Puigllançada. Aquest cop el vàrem fer per la banda de la Cerdanya, ja que ens varen comentar que era més bonica l'ascensió que pel Coll de Pal. Així que vàrem deixar el cotxe al peu del telecadira de La molina, que hi ha just al Coll de Padró, a la carretera que uneix La Molina i la Castellar de n'Hug.

D'allí el camí és força fàcil de seguir, tot i que és difícil trobar les poques senyals que hi ha de color vermell (pintura i algunes estaques) que porten fins al cim del Puigllançada. Només cal enfilar per l'esquerra el telecadira gran que hi ha i que surt des del parking de l'Estació.

El començament és força pendent i si és estiu val la pena sortir aviat. Nosaltres ho vàrem fer a les 7.30 del matí i ja feia calor. Només cal anar seugint els telecadires i remuntadors que queden a la dreta o bé les marques vermelles. Un cop remuntat suns 400 metres de desnivell ja es veu el cim característic del Puigllançada amb aquella espècie de pantalla horrible (pobre cim!).

Força vent al cim però unes panoràmiques immillorables: Pedraforca, Tossa d'Alp, Moixeró, Penyes lates, tot el Berguedar per una banda i tota la Cerdanya per l'altra.

Seguidament tirem cap avall i per variar una mica el recorregut aquest cop sí que seguim el telecadaria d'Alabaus fins al peu del parking. Total 2 hores de rellotge entre fotos i tot! Una hora i mitja pujant i 30 minuts per baixar com les cabres. Una distància de 8 km per un desnivell positiu de 650 metres.

Si voleu el track o més dades tècniques les podeu trobar al portal de Senderators:

http://ca.senderators.com/puigllancada

Aquest diumenge hem realitzat la II Marxa de Resistència Via Fora, que té lloc amb sortida i arribada a Olost amb un recorregut de 37,5 km organitzada pel Club Excursionista Via Fora. Era una prova que no havíem fet mai així que per entrenar ens feia gràcia fer aquest recorregut i aquesta zona del Lluçanès que no hem freqüentat gaire.

A les 6:30 del matí el Sherpa Dave, el Jordi Atleta i jo mateix ja ens trobàvem a la zona esportiva d'Olost mentre els organitzadors començaven a repartir els dorsals. Com que heme estat dels primers ens ha tocat els números 2, 3 i 4, cosa poc freqüent a la majoria de marxes.

Plovisquejava una mica però com que els grans homes del temps havíem dit calor i bon temps, nosaltres molt valents sortim amb samarreta de màniga curta i res més. Però de seguit els llamps i trons han deixat pas al xàfec de bon matí i hem tingut un bon diluvi durant la primera hora de la marxa. A més, el fang feia de les seves i les relliscades sovintejaven.

Cap al km 9 del recorregut i quna la pluja ja semblava que volia parar, ens hem trobat amb una bona botifarra i pa amb tomàquet. Ideal per agafar forces. Tot això amb la simpatia de l'organització que, tot i el mal temps, no perdien el somriure.

El terreny estava fangós. En un parell de baixades hem fet unes bones patinades i culejades pel terra. El més mal parat ha estat el Sherpa Dave, que  ha tingut la mala sort que baixant per un marge s'ha fet una torçada de genoll. Així que sobre el km 20 per precaució i degut al dolor s'ha quedat al control.

D'aquesta manera hem seguit l'Atleta i jo pel recorregut molt verd i, cal dir-ho, molt ben senyalitzat per l'organització. De la pluja hem passat a la calor que apretava de valent.

Com qui no vol la cosa ens hem plantat al punt més alt del recorregut al km 22 al Turó de Sant Isidre amb unes vistes fantàstiques de la comanrca. La calor apretava però els successius avituallaments ens han permès remullar-nos i beure força aigua i cola per agafar forces, a més del fnatàstic fuet al penúltim control.

Total que amb el terreny mig enfangat i anar trotant el tram que podíem ens hem plantat al campd e futbol d'Olost amb 5 hores i 44 minuts per fer els 37,5 km (en el meu GPS me n'han sortit uns 34km) i els més de 960 metres de desnivell positiu de la Marxa de Resistència Via Fora 2010.

Només en queda que felicitar a l'organització per la senyalització del camí i animar a veure si a la propera edició hi trobem més gent ja que és una marxa força bonica i que permet fer un bon entrenament pensant en fites superiors.

Si voleu més informació i els tracks els podeu trobar a:

http://ca.senderators.com/marxa-de-resistencia-via-fora-2010

I sí, el Kilian ha fet aquest cap de setmana un somni: ha participat el les 100 milles dels estats de l'Oest, les famoses 100 miles western states, la prova més mítica dels USA. Després de la pallissa de fer la transpirenaica ja pensàvem tot i veure'l inscrit a la prova que no la faria.

Doncs sí. L'ha feta i ha quedat 3r en fe rles 100,2 milles del recorregut en 16 hores i 4 minuts.  El guanyador de la prova ha estat el Geoff  Roes amb 15 hores i 7 minuts, una bestiesa si sabem que l'Scott Jurek tenia el record de la prova des de l'any 2004 amb 15 hores i 36 minuts!

Seguidament ha entrat un altre americà l'Anton Kupricka, que podem veure a la foto amb el Kilian, amb 15 hores i 13 minuts. Suposo que ja anirem trobant més info a la pròpia web de l'organització (http://ws100.ultralive.net/webcast.php) i a diversos fòrums especialitzats i us anirem informant però sembla que ha estat una prova de record!!

Res, us recomanem també la web oficial: http://ws100.com/ on hi podeu trobar tot tipus d'informació i història d'aquesta mítica prova.

El passat dissabte dia 19 de juny va tenir lloc la IV Marxa Cap de Rec. Amb una mica de por per la baixada de temperatures i la previsió de mal temps per la Cerdanya i Andorra vàrem arribar al Refugi de Cap de Rec, a sobre de la població de Lles de Cerdanya.

El temps sembla que aguantaria tot i no fer la bona temperatura del passat 2009. Com sempre una bona organització de sortida amb el nostre amic Josep Maria organitzant l'aparcament i el Jaume i la seva gent distribuint els dorsals i l'organització.

A les 6.00h en punt arrencava la Cap de Rec 2010 amb petites variacions del recorregut i sobretot amb un terreny força moll degut a l'aigua que havia caigut a la Cerdanya durant tota la darrera setmana. La baixada cap a Viliella molt bonica, com sempre, mentre veiem nèixer el dia i el sol que il·lumina tot el Cadí. Només per això ja val la pena. tot trotant ens plantem a Viliella on ja trobem una bona coca, té i xocolata desfeta per agafar forces per la pujada per la Vall de la Llosa.

Amb la pujada pronunciada però a bon ritme, els que anem junt de la colla Senderators, l'Atleta, el Xavi bomber, el Raül i jo arribem al Prat de Xuïxirà a l'esmorzar. Estem al km 13 i portem bon ritme, el nostre bon ritme és clar. Ara, després de la pujada relativament constant però suau, però ja de quasi 500m de desnivell positiu, anem a pel Port de Vallcivera a més de 2500 metres d'altitud. La pujada final és dura i intensa però potser se'm fa més curta que altres anys. Serà que estic una mica millor de forma? A dalt unes vistes magnífiques i trepitgem la primera neu. Cau una mica d'aiguaneu però sembla que el temps no empitjorarà.

La baixada per la Vall de Madriu és impressionant. Brolla aigua arreu i el temps aguanta bé. Tot molt còmode amb alguna que altra relliscada on el Xavi bomber es deixa la natja ben adolorida i jo la cama ben rascada per la llosa per on he reslliscat. Enfilem la pujada sempre trencadora del Coll Jovell i la baixada a tope per arribar a la font de la Closa, km 31, on aprofitem per recarregar aigua, avituallar-nos amb fruita (què bona la síndria) i beure una mica de beguda isotònica.  I a mentalitzar-nos que tot i haver guanyat 30 minuts més o menys al temps de l'any passat ara ve la veritat: la pujada de quasi 1500 metres de desnivell positiu primer fins el Refugi de Perafita i després fins el Coll de Sant Vicenç.

Però aquest cop l'organització ens ha preparat una sorpresa: la pujada ara es fa pel GR tenint al costat el riu quasi bé fins al final.  La pujada crec que és més dura que la de les edicions anteriors però a la vegada molt més bonica i agraïda. El Xavi bomber puja com una exal·lació mentre que jo marco un ritme no molt fort però si molt constant pel Raül i l'Atleta. Suant la pujada però disfrutant-la arribem al Refugi on menjo quatre dàtils i una mica cansat tiro per afrontar els darrers 200-300 metres de desnivell fins al 2575m del Coll de Sant Vicenç.

El Raül ens reu uns metres d'avantatge. El Xavi bomber ha volat fa estona. Però l'Atleta i jo apretem les dents i tirem cap adalt. Coronem i cap a baix trotant la baixada fins arribar al Refugi dels Estanys de la Pera. Són les 15.10h i les previsons són bones! Tenim marge per millorar i de molt el temps del passat any (unes 12 hores). Així que afrontem els darrers 8-9 km a tot drap, baixant pel GR i després agafant la pista fins al Refugi del Pradell per baixar corrent fins a Cap de Rec. Total bon ritme: 10 hores i 30 minuts clavats! Estic molt content pel resultat. em prenc un parell de gots de beguda de recuperació (àlies cervesa) i aprofito per xerrar amb tota la colla dels companys comentant la jugada. Veig al Jaume i el felicito com a organitzador per la gran marxa que hem pogut gaudir. També li comento que he trobat a faltar una mica de marcatge del recorregut. Nosaltres ja ens coneixíem força bé el terreny però certs llocs caldria una mica més de senyals per evitar errors. Per altra banda, el fulletó tríptic també tenia una bona explicació però alguns companys ens ho han comentat i sempre amb l'ànim que sabem que té la gent del Centre Excursionista de Sant Cugat de millorar i perfeccionar segur que ens faran cas. Felicitats a tots.

Aquest cap de setmana passat es va celebrar la Marxa Gràcia – Montserrat (62,61 km. amb un desnivell acumulat de 4.620 metres).

Teníem molt bones expectatives, la climatologia semblava que ens acompanyaria, no ens havíem d’aixecar aviat ja que començava a les 17:00 i el més important, la sortida és a Gràcia! Desplaçament caminant fins la sortida, semblava un somni. Cansats d’haver-nos d’aixecar a les 4 els diumenges i agafar el cotxe, això és glòria.

A  les 16:15 ens plantàvem a la plaça Rius i Taulet, allà ens trobàvem amb els companys Enric i Marc Sampere, i amb tota comitiva del CEI, com no, allà on hi ha una marxa hi són segur! La recollida del dorsal per part meva va ser una mica complicada, no figurava a la llista com pagat... bé, res que no es pugui solucionar amb uns euros i després ja passarem comptes. 

Sobre les 17:00 es donava el tret de sortida! Giràvem cap a la plaça Vil·la de Gràcia i ens enfilàvem per Balmes, Sant Gervasi de Cassoles, la nostra gran estimada Salle, Ronda de Dalt i  endinsant-nos a la serralada de Collserola (lloc d’entrenament d’alguns Senderators).

Just a sota de la torre de Collserola ens esperaven unes escales interminables, però que ens feien guanyar la suficient alçada com per després anar baixant i planejant. Aquest tram el fem animats i corrent a bon ritme. Un cop passat Vil·la Joana ens espera una pujada per un terreny bastant abrupte i baixadeta fins a Can Calopa.

A partir d’aquí agafem un ritme còmode que el portarem durant ben bé tota la cursa. Baixar corrent, planegem trotant o caminant (depèn de les ganes) i pugem caminant rapidet... Sense adonar-nos ens plantem a l’avituallament que suposàvem que era el sopar... Agafem forces (bé, millor dit, entrepans de sobrassada amb formatge i de xocolata), i continuem!

Ens assabentem que paral·lelament s’està fent la travessa Hospitalet-Montserrat i que no tots els avituallaments seran nostres, això ens fa dubtar en un d’ells si era nostre o no, i ens perdem l’avituallament del sopar (que tenia una pinta...) Doncs haurem de tirar d’aigua!

Es comença a fer de nit i ja anem preparant els nous frontals que teníem ganes de provar i dels quals hem quedat plenament satisfets. Un cop passat Castellbisbal, ens perdem 10 minutets (massa sort havíem tingut fins el moment), i ens dirigim a Ullastrell.

A les 0:00 l’Ignasi fa anys!!! Moltes felicitats!! Quin millor lloc per celebrar un aniversari que a una marxa!! Jeje.

Creuem el Coll d’Olesa, i passats 10 km., que se’ns van fer llarguets, sobre les 4:30, arribem a l’Aeri. Això ja ho tenim! Ens avituallem força i cap amunt! Cal dir que els avituallaments van estar en tot moment força generosos.

Una horeta després, a les 5:30, trepitgem la tant estimada plaça del Monestir de Montserrat. Hem acabat la marxa en 12 hores i mitja. Contents d’haver trobat aquell ritme que ens ha fet trobar còmodes durant tota la travessa.

La mala notícia ens venia amb el transport de tornada... No havíem portat cotxe perquè ens fiàvem dels trens-cremalleres... I els horaris  eren: Telefèric fins l’Aeri comença a les 9:40; cremallera fins a Monistrol a les 8:15, després caminar fins l’estació de Ferrocarrils i a Barcelona... 

Ens estàvem acomodant al terra de la plaça quan al poc temps arribava la nostra salvació! L’Enric arribava i ens oferia baixar amb el seu germà fins Barna!! Genial! El Marc, va arribar dotzè sobre les 2:40! Un màquina!

 Respecte l’organització en general molt bé, tot i que en alguns trams, sobretot del començament, faltava alguna senyal. Força gent es queixava d’aquesta mancança.

 Cal destacar també l’absència de pas per ciutats, pobles o urbanitzacions, a les que estàvem acostumats quan havíem fet altres “Montserrat a peu”. Conseqüentment, això va comportar que anéssim pujant i baixant per muntanyes de manera constant.

En general, una marxa aconsellable, i esperem repetir-la l’any que ve.