100 milles de l'Himalaya (III)

2a Etapa

 Ens llevem a les 4:30 a Sandakphu, amb molt de fred. Tot i que la cursa comença a les 7 del matí, aprofitem per veure unes de les millors sortides de sol per a un muntanyenc. Sortim ben abrigats per a veure 4 dels cinc cims més alts del món a primera hora del dia: el Kanchenjunga és el que tenim més aprop, però també veiem l’Everest, el Lhotse i el Makalu... Impressionant, no té preu... Fem un munt de fotos, per captar tota mena d’intensitats de llum, des de trenc d’alba fins que és de dia... Tot seguit, esmorzem i ens preparem per afrontar la segona etapa.

Em noto una mica les cames carregades, ahir hi va haver massa pujada. L’etapa d’avui és una mica més curta, de 32 km, però sortim de 3600m d’alçada i en tot el recorregut no baixem dels 3300m. A més fem un trajecte d’anada i tornada pel mateix camí... En resum, se’m fa molt més dura que l’anterior. Costa córrer a aquesta alçada. No és prou per notar mal d’alçada ni res d’això, però falta l’aire si apretes una mica.

Sortim a les 7:00 i fem 16 km fins a Molle, per pista, i algun tram de camí empedrat semblant al del primer dia. Recordo tot el tram bastant trencacames, amb puja-baixes no gaire llargs i alguns trossos plans. No hi ha cap pujada ni baixada llarga ni tècnica, es pot córrer bastant, i no fa gaire calor, tot i que el dia és assolellat. Un dia fantàstic per a córrer, per disfrutar-lo a tope. Amb unes vistes de tot l’Himalaya... espectaculars, totes les muntanyes que hem vist al matí quan ens hem llevat, nevades... tot un espectacle. Amb tot, no estic fina del tot, em trobo cansada, sense empenta.... va, vinga, segon dia, no ens podem ensorrar!!!

4 km abans d’arribar al punt on haurem de girar cua, veig venir el primer corredor que ja està de tornada: el Fernando (asturià, per si no ho recordeu). Al cap de poca estona, Mónica Aguilera (1a dona), l’Ángel (4t de la general), Txell Llinàs... La Lourdes i el Marcos també van molt bé. Tot i que fer el mateix recorregut d’anada i tornada no és el somni de cap corredor, em fa il·lusió trobar els companys que ja tornen, donar-los ànims i també rebre’ls, etc.Finalment, i després d’una pujada una mica més intensa que qualsevol de les que hem fet aquest dia, arribo als 16 km, on hi ha un avituallament, i també un lavabo.

Aprofito per fer un parèntesi i explicar una curiositat. L’organització “instal·la” un WC al mig de la muntanya cada dia. Avui, m’hi acosto i li faig una foto. Són 4 puntals de fusta que aguanten unes teles que fan de paret, i a dins una tapa de  WC amb una caixa de fusta a sota... curiós. No m’atreveixo a aixecar la tapa, per si de cas... allò no té desaigües ni res...

Bé, ja porto la meitat del recorregut. Ara, a desfer-lo per tornar a Sandakphu. Avui també trobem molts militars durant tota l’estona, que ens miren, alguns amb posat més seriós que altres, i molts d’ells ens fan fotos. També ens trobem moltes vegades els fotògrafs de la cursa. Quan porto una estona desfent el camí em trobo la Txell Martí, que va una mica tocada. Li dic si vol que l’esperi, total no tinc cap pressa, però em diu que no, que cap problema. Hi ha prou confiança per saber que si ella m’ho diu, és que no cal esperar, no insisteixo, i segueixo. Ànims guapa, que això no és res per tu. La tornada se’m fa dura, per mí la 2a etapa va ser la pitjor.

Quan arribo de nou a Sandakphu, on tenim l’allotjament, esperen a meta la Mònica, el Fernando i l’Angel. Quina alegria!!!! La Txell Ll i la Lourdes estan descansant, ha sigut un dia dur per a totes. Em dutxo i surto disparada a esperar la Txell, que fa una entrada triomfal mereixedora d’una foto estupenda. Totes dues rentem roba i anem “de parranda” a voltar per allà fora, a reunir-nos amb companys, etc... no parem en tot el dia fins l’hora d’anar a dormir. Portem 2 dies “incomunicades” sense telèfon ni internet, sense poder-nos comunicar amb els nostres, i tenim xerrera, jeje

A les 4:30 serveixen el sopar, aquest dia tot pica moltíssim, fins i tot la patata i la verdura bullides, i després ens convoquen a un briefing per explicar-nos l’etapa del dia següent, la marató. Ens fan agafar una mica de por dient-nos que hi haurà una baixada molt tècnica, que vigilem de no caure, etc. També tornen a donar instruccions de les motxilles, que l’organització recollirà per portar-les a Mirik, següent lloc de concentració després d’haver dormit 2 dies a Sandakphu. Abans d’anar a dormir, em faig un massatge amb Radiosalil, per consell d’un bon amic amb idees encertades. I a les 19:00, cap al llit, que demà torna a tocar matinar, i serà un dia dur.