100 milles de l'Himalaya (IV)

3a Etapa

A les 4:10 sona el despertador. Ufff! Quina son! Aquesta nit m’he despertat unes quantes vegades, a la Txell M l’han picat els mosquits o qualsevol altre bestiola no identificada. Deixem la motxilla “de viatge” a punt perquè se l’emportin al nou allotjament que tindrem després d’aquesta etapa, a Rimbik. Esmorzem i a les 6:00 donen la sortida de la cursa. Ai mareta meva! Que les meves cames no poden!!! Socors!!! Però deu ser perquè estan fredes, perquè després de 5 km la cosa comença a rutllar. Avui serà un gran dia! Definitivament, estic fabricada per les llargues distàncies. Els 16 primers km són els mateixos que el dia anterior, i ja van tres vegades que fem el mateix recorregut!!! Com si aquelles muntanyes fóssin petites! Trigo menys que ahir en fer-los. Després ve un tram de 8 km, que també són 4 d’anada i tornada pel mateix lloc. Aquí sembla que hi ha més desnivell que en el tram anterior, les pujades i baixades són més pronunciades... aprofito per apretar una mica més a les baixades, el recorregut no és gens tècnic i el cos va per inèrcia. Les pujades, a bon ritme, sense córrer però sense parar, com sempre. Durant aquest tram, jo d’anada i ells de tornada, trobo el Fernando, que torna a anar primer, com en totes les etapes anteriors, quin crack! Llavors Mònica Aguilera i Ángel Moreno, que anant tercer encara té temps per fer fotos! Increíble! Tots tres arribaran a meta junts avui. 3 espanyols que arriben junts i els primers!!! Després la Txell Llinàs i el Marcos, que van junts... I més endarrera la Lourdes, que està molt tocada, per culpa del mal de panxa. Aish! guapa! amb lo bé que et van anar les dues primeres etapes... Quan ja torno del tram, trobo la Txell Martí, que va super bé, molt contenta... ja de lluny la crido “guapaaaaaaaa” perquè també estic super contenta, jeje. Arribat al punt on havíem començat aquest bucle, trobo la Lourdes, està bastant malament, em diu que no l’esperi, que anirà fent caminant perquè si corre li vénen nàusees. Ostres!

A partir d’aquest moment, ens van dir que venia una baixada molt llarga, molt tècnica, molt xunga, molt perillosa, que vigiléssim de no caure... coi! em pensava que no podria donar un pas... i... entre nosaltres i perquè tothom se’n pugui fer una idea... no era pitjor que el tram de baixada que podem trobar entre el Pla de la Calma i Aiguafreda a la M-M. Només el tram final de baixada, potser 2 km, són una mica més tècnics, amb més risc de caure, però res de l’altre món. Això sí, llarga llarga llarga... En teoria havien de ser 8 km de baixada, però jo tinc els meus dubtes: trobo el km 33,3, i després d’estar corrent 1 hora en baixada, trobo el 36. Què???? Com????? No pot ser!!! Us heu equivocat!!!!!!! És un acudit??? Collons!!! A la merda! Es podria dir que aquí vaig llençar la tovallola, i el tram que em quedava fins a meta, que són plans i pujada suau, els faig de mala gana.

A 300 m de l’arribada, trobo l’Ángel, que em dóna ànims. Poc després arribo, avui entrada triomfal, jeje, saltant i donant voltes sobre mí mateixa, els braços amunt, i cridant i rient. La Mònica i la Txell em diuen que se’m veu molt bé, sencera, contenta... sisisisisi ho estic! Em pregunten per la Lourdes i els ho explico. Arriba al cap de poc... i després la Txell Martí, també molt contenta.

Anem cap a l’habitació... ohhhh! síiii!!!! avui un hotel, i no una cabana... amb WC, encara que comunitari, però ja no és un forat al terra... amb una dutxa, i no una galleda... la temperatura és ideal, hem baixat dels 3600 que teníem a Sandakphu als 1937 de Rimbik. Després fem un avituallament – reunió amb la resta de companys, comentem el dia... i amb la Txell Martí tornem a anar de parranda, a buscar algun lloc per connectar-nos a internet i donar i rebre notícies, jeje per cert, una connexió pèssima que per obrir el mail i escriure un parell de missatges, ens hi passem mitja hora cadascuna... però almenys aconseguim dir cosetes a casa. Quan tornem, ja és hora de sopar, avui a les 19:00, i no a les 16:00. Horaris normals!!! I és que l’etapa del dia següent, de “només” 21 km, té hora de sortida a les 9:00. Yuhuuuuuu!!! Ja no queda res, només 2 etapes sense alçada, de 21 i 27 km... això sí, 100% asfalt.

Un altre bon dia per a tot l'equip espanyol. Quins campions tots plegats. Llàstima que la Lourdes es trobés malament, hagués pogut fer molt bona posició, i ella ho sap, i la resta també ho sabem. Ànims guapa, estaves molt preparada per aquesta cursa, però ja se sap que de vegades surten imprevistos. Jo no sé si hagués sigut tan valenta de continuar en aquest estat. Enhorabona especialment per a tu!