100 milles de l'Himalaya (V)

4a Etapa

Són les 5:30 del matí i la Lourdes i jo no podem dormir més. No m’estranya, el nostre cos s’ha acostumat a que el posin en funcionament a les 4 de la matinada! jeje Ja és de dia, i quin dia! Fa un sol espatarrant, obrim la porta de l’habitació i des de la galeria, veiem un paisatge preciós, ple de vegetació, hi ha un gall que canta... Estem al paradís??? Al cap d’una estona sona el despertador i ens posem en marxa, ens vestim, posem els dorsals, anem a esmorzar... Avui per primer dia, en comptes d’agafar motxilla, aniré amb cinturó, molt més còmode. L’etapa és curta, no farà fred, no caldrà portar botiquí... i és que gairebé ningú corre amb motxilla, però cadascú es coneix i sap el que necessita, i aquí teniu una pupes de “cuidado”...

Donen la sortida a les 9:00 des del pati de l’hotel. Avui farem 21 km: comencem amb 7 km de baixada, que ens porten dels 1937m als1520m, 5 km km plans i 9 de pujada, que ens fan ascendir fins als 2000 m de Palmajua. Ens havíen dit que les últimes etapes hi havia més asfalt... no ens havien dit que TOT era asfalt!!!  Què voleu que us digui, a mi l’asfalt... ni fu ni fa, si el puc evitar, molt millor.

Començo corrent a ritme, ni molt lent ni massa ràpid, còmode i prou. Avui la gent apreta més, començar en baixada és més fàcil, fas l’escalfament sense fatigar-te. Al pla també vaig trotant, poc a poc, però sense parar. Notem que avui la respiració no és tan feixuga, estem 1600m per sota de les dues etapes anteriors, anem més lleugers de roba perquè fa més calor... tot plegat molt més còmode. Avui no sé què passa, que trobo els fotògrafs a tot arreu, els és molt més fàcil seguir-nos per carretera, i en comptes de quedar-se en un punt, es van movent tota l’estona. A punt de començar el tram de pujada, trobo la Lourdes amb una irlandesa, sembla que va fent, vaig una estona amb elles i després tiro jo sola. No em fa l’efecte que estigui tan malament com ahir... Pujo a bon ritme, sense córrer al principi... deu ser que tinc mentalitat i entrenaments de marxaire, i per mí córrer en pujada és una bestiesa... però mica en mica em vaig animant... i siiii!!!!! estic corrent en pujada!!! jajaja increíble!!! A més, veig que podré baixar de les 2:30, que per haver fet una marató el dia anterior i trobar-me en la quarta etapa, no està gens malament. Adelanto força gent i... Yeaaaahhhh!!! 2:24!!! Super contenta!!!!!!! Se’m fa super curt!! Quina felicitat!!! Ja només ens queda una etapa!

La Txell Ll, dit de passada, la meva ídol des de fa temps, ja ha arribat, i la Mònica, i el Fernando, que avui no ha fet primer sinó tercer, l’Angel, el Marcos... La Txell M arriba en 2:30 i la Lourdes més tard... Lourdes, reina, pensava que avui estaves més bé!!! Ja és mala sort, s’ha tornat a trobar fatal a la pujada. Ànims guapa, a veure si recuperes i demà, per ser la última, pots donar-ho tot de tu.

Estem tots contentíssims, ens fem fotos, saludem i felicitem els companys d’altres països... ja som com una petita gran família. Els autobusos ens recullen allà a la meta, que per cert no està col·locada a cap lloc concret, simplement col·loquen la cinta al mig de la carretera i llestos! olé, sí senyor, porque ellos lo valen! Desfem sobre rodes exactament tot el tram que hem fet corrent, i arribem a Rimbik per dinar. Descansem una estona, anem a donar un volt, i... correu noies, que la festa comença a les 17:00 i no tenim res preparat!!! jajaja Avui és el dia que l’organització prepara una festa, amb actuacions de músics locals, també canten el director de la cursa, Mr. Pandei, i la seva neboda, que l’ajuda a preparar tot l’event, el metge de la cursa toca un instrument de vent semblant a una flauta de fusta, els col·laboradors fan una cançó-dança... I ara toca el torn als corredors... Cada país ha d’haver assajat alguna actuació i els corredors surten a “escena” en grups per països... nosaltres improvitzem el ball de la Macarena, ejem, la veritat és que no hem preparat res... Els argentins ballen un tango, jeje, molt propi, etc. Home, resulta divertit, estem una bona estona escoltant les cançons, rient, ballant, relaxant-nos... fins que arriba l’hora de sopar. Avui a dormir d’hora, que demà, última etapa, ens hem de llevar a les 4:40, aish! ens havíem acostumat massa ràpid a la bona vida!