Berga-Santpedor 2010
Doncs ja tenim una nova cursa provada pels Senderators! Aquest cop m’he arribat sense el Xavi, Raül, Jordi, ni cap company senderator, a Berga per participar a la Berga-Santpedor d’enguany, tot aprofitant el darrer dia d’estiuet de Sant Martí (recordeu que Sant Martí va ser el dia 11, o sigui que això s’acaba!)
Bé, de fet el primer desplaçament del dia ha estat cap a Santpedor, doncs un cop aparcat el cotxe em pujaven cap a Berga en autocar a les 6 en punt del matí. I quan encara faltaven alguns minuts perquè fossin les 7 del matí, ens han donat la sortida, tot fent passar la tarja de control pel lector de codis de barres.
Realment a la sortida feia força fred. A Santpedor el termòmetre del cotxe
marcava 3 graus, o sigui que a Berga no crec que variés gaire... M’he abrigat bastant, 3 capes, tot i que sé d’algun senderator que no hagués baixat de 5. Molta gent a la sortida. De fet, a Internet les inscripcions s’havien tancat amb 610 apuntats, als quals s’havien d’afegir els que s’apuntaven directament a les botigues associades a l’Organització. Si no he sentit malament m’ha semblat entendre que n’hi havia més de mil. El tret diferencial d’aquest cursa, però, era el fet que es podia fer tant a peu com en bicicleta, i només una quarta part dels apuntats la feien a l’estil senderators.
He sortit corrent i a Casserres, km 13 aproximadament, ens han donat l’entrepà de botifarra. Tot i el fred el paisatge ràpidament s’ha animat amb la sortida del sol i els colors del bosc s’han tornat ataronjats i vermells recordant que ens trobem en plena tardor.
Fins al km 42 els camins que prenien les bicicletes i els caminadors eren diferents i només coincidien en els controls.
A Viver i Serrateix ens han donat fruita i el sol començava a escalfar. Aviat m’he pogut quedar en màniga curta i seguir endavant fins Sant Cugat del Racó, bonic indret amb font inclosa on hem estat obsequiats amb més fruita. A Vilaredes, els camins convergien i tots els participants començàvem a coincidir pels mateixos camins. La veritat és que no m’ha agradat gaire l’experiència. Els darrers quilòmetres feien força baixada i moltes bicis baixaven a tota pastilla amb el perill de ser atropellat. Si a sobre hi sumem la pols que aixecaven en cada frenada, aquest tros se m’ha fet la mar de pesat.
Al final, molta gent a l’arribada esperant els familiars, doncs la majoria dels participants eren de la zona. Pels que no l’heu feta, i perquè us en pugueu fer una idea, dir-vos que aqueta cursa la definiria com una barreja entre la Marxassa i la Marxa dels Castells de la Segarra, però amb 55km i 3600m de desnivell acumulat. Finalment, i ja sabeu que això és el de menys en els Senderators, he trigat 6h 15min. Això sí, potser serà ja la darrera cursa “llarga” de la temporada, veritat?
Recordeu que podeu trobar tota la informació tècnica de la cursa a la web de Senderators: http://ca.senderators.com/berga-santpedor-2010
Doncs ja tenim una nova cursa provada pels Senderators! Aquest cop m’he arribat sense el Xavi, Raül, Jordi, ni cap company senderator, a Berga per participar a la Berga-Santpedor d’enguany, tot aprofitant el darrer dia d’estiuet de Sant Martí (recordeu que Sant Martí va ser el dia 11, o sigui que això s’acaba!)
Bé, de fet el primer desplaçament del dia ha estat cap a Santpedor, doncs un cop aparcat el cotxe em pujaven cap a Berga en autocar a les 6 en punt del matí. I quan encara faltaven alguns minuts perquè fossin les 7 del matí, ens han donat la sortida, tot fent passar la tarja de control pel lector de codis de barres.
Realment a la sortida feia força fred. A Santpedor el termòmetre del cotxe marcava 3 graus, o sigui que a Berga no crec que variés gaire... M’he abrigat bastant, 3 capes, tot i que sé d’algun senderator que no hagués baixat de 5. Molta gent a la sortida. De fet, a Internet les inscripcions s’havien tancat amb 610 apuntats, als quals s’havien d’afegir els que s’apuntaven directament a les botigues associades a l’Organització. Si no he sentit malament m’ha semblat entendre que n’hi havia més de mil. El tret diferencial d’aquest cursa, però, era el fet que es podia fer tant a peu com en bicicleta, i només una quarta part dels apuntats la feien a l’estil senderators.
He sortit corrent i a Casserres, km 13 aproximadament, ens han donat l’entrepà de botifarra. Tot i el fred el paisatge ràpidament s’ha animat amb la sortida del sol i els colors del bosc s’han tornat ataronjats i vermells recordant que ens trobem en plena tardor.
Fins al km 42 els camins que prenien les bicicletes i els caminadors eren diferents i només coincidien en es controls. A Viver i Serrateix ens han donat fruita i el sol començava a escalfar. Aviat m’he pogut quedar en màniga curta i seguir endavant fins Sant Cugat del Racó, bonic indret amb font inclosa on hem estat obsequiats amb més fruita. A Vilaredes, els camins convergien i tots els participants començàvem a coincidir pels mateixos camins. La veritat és que no m’ha agradat gaire l’experiència. Els darrers quilòmetres feien força baixada i moltes bicis baixaven a tota pastilla amb el perill de ser atropellat. Si a sobre hi sumem la pols que aixecaven en cada frenada, aquest tros se m’ha fet la mar de pesat.
Al final, molta gent a l’arribada esperant els familiars, doncs la majoria dels participants eren de la zona. Pels que no l’heu feta, i perquè us n pugueu fer una idea, dir-vos que aqueta cursa la definiria com una barreja entre la Marxassa i la Marxa dels Castells de la Segarra, però amb 55km i 3600m de desnivell acumulat. Finalment, i ja sabeu que això és el de menys en els Senderators, he trigat 6h 15min. Això sí, potser serà ja la darrera cursa “llarga” de la temporada, veritat?
Recordeu que podeu trobar tota la informació tècnica de la cursa a la web de Senderators: http://ca.senderators.com/berga-santpedor-2010






