Cabrilenca 2011: la crònica

Avui hem fet una nova edició de la Cabrilenca. La darrera vegada que la vaig fer va ser el 2009 quna sortia de la meva lesió de genoll. Aquets cop sortíem junts els mateixos que a la Viladrau - La Garriga: en Josep, el Japo, l'Atleta i jo, tot i que també hi havia per allí el Ramon, el Francesc i companyia que segueixen començant a entrenar per la Trailwalker. L'Elvira i el David també corrien per allà. I també a la sortida ja ens hem trobat al presi del CEI, el Xavi Floresta. Total, com sempre una bona colla de coneguts per arrencar la temporada.

Aquí la sortida és oberta entre les 7:30 i les 8:00. O sigui que per primer cop en aquesta vida em sortit primers!! La joia ha durat 30 segons, fins les primeres rampes de sortida de Cabrils. El recorregut és diferent del que recordava del 2009. I ja de bon començament hi ha unes fortes rampes de pujada. De fet, tot el recorregut es força trencacames i no té un pam de pla. Això sí el recorregut és exigent però bonic.

Els primers 2 km són pujada constant però a partir del km 2,5 hi ha unes rampes considerables i dures. No me les esperava i hem patit per mantenir el ritme. Seguidament, entre el km 3,5 i 8 hi ha una zona especialment bonica, amb molta vegetació, amb pujades i baixades per corriols que permeten córrer i gaudir de l'entorn. però, tot es paga i més en aquestes alçades de temporada que encara no estem prou curtits, ja que des del km 8 fins al km 12 hi tornar a haver unes rampes de pujada que m'han castigat força. Fins i tot he vist alguna estrelleta i he decidit baixar una mica el ritme per evitar al "hombre del mazo".

Ja  aprop del segon avituallament m'he pres un gel i ha estat llavors quan em recuperava que m'ha atrapat el Xavi Floresta i hem seguit plegats fins al final, juntament amb l'Atleta, mentre que el Japo (que està fort en el seu retorn) anava pel davant i el Josep una mica pel darrera.

Com no, la pujada final al Castell de Burriac ha estat bonica però dura i la baixada per acabar d'arreglar les cames. Però el dia s'ha obert i les vistes han estat impressionants. Des d'aquí ja tot corrents cap a tornar cap a Cabrils a buscar la ben merescuda botifarra i el recuperador oficial: la cervessa.

En resum, una marxa molt ben organitzada, curteta però amb força desnivell (quasi 1000m de desnivell positiu). El recorregut dur i a la vegada agraït. La senyalització perfecta! Felicitar als organitzadors i esperem tornar-hi el proper any. Ara anem ja a la primera de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, o Lliga Catalana de Resistència o com nasos es digui ara. Anem a Castells de la Segarra el proper dia 13 de març per iniciar ja les tirades llargues amb els 53 km que ens esperen, que segur que gauidrem i patirem tot i ser planers. Salut i km.