Cadí Vertical

Aquest diumenge vàrem tenir la sort de gaudir de la Cadí Vertical. Aquesta prova és una prova organitzada per La Salle Natura en la modalitat de quilòmetre vertical. Això vol dir, per als no experts en el tema, un desnivell positiu de 1000 metres i, en aquest cas, en una distància de 6 km. Això us pot donar una referència de l'explosivitat de la prova i també de la seva duresa.

La Cadí Vertical va tenir lloc al Parc Natural del Cadí Moixeró amb sortida de la Can Cerdanyola o Escola de Natura Gmà Daniel Cabedo i arribada al Coll del Moixeró. Com ja us vàrem comentar en un altre post, la sola presència del Kilian Jornet ja ens feia ganes d'anar-hi tot i no ser una competició del nostre estil. També la bona sintonia amb els organitzadors de l'event feia ineludible la nostra presència.

Així doncs vam poder congregar a força senderators, que no runners. No m'agradaria deixar-me ningú però cito breument: Dave, Japo, Maria V, Alba, Atleta, Alfred, Xevi Junior, Xevi Senior, Carme... També altres amics van apuntar-se: Alf, Marta, Isabel, Biel, Anna, Jaume... En resum que, a més de les màquines hi havia molt bon ambient de companys, amics i coneguts.

Veient la sortida però ens vam adonar que no tan sols hi havia el Kilian Jornet. També vaig poder distingir entre altres al Joan freixa i, inscrit de darrera hora, el gran Agustí Roc. Arriba a venir el Jessed i ja hi eren tots!

Total finalment va haver-hi 201 participants, un èxit per ser la primera edició. Primer, a les 10.00h, van sortir les noies. I poseriorment, 10 minuts després, els nois.

No havia fet mai cap quilòmetre vertical. Com sabeu nosaltres estem més acostumats a tirades llargues. Realment això és molt dur. El terreny inicialment permetia córrer una mica tot i ser sempre de pujada. Però aviat s'arriba als famosos Empredats, un entorn natural fantàstic. tot pica amunt i tot i que els dos primers km passen bé, costa arribar fins al Refugi sant Jordi, situat al km 4,5.

Aquí un bon avituallament amb plàtans, taronges, pomes, aigua i begudes isotòniques. Molt bé per preparar la part més dura del recorregut. Només queden 1,5 km però aquests són duríssims!

Si tot el que ens queda es fa dur, la pensada per part de l'organització (bona idea Moi i Abel!) de personalitzar els dorsals posant el nom en gran ha estat fabulós. És realment motivador que mentre estàs suant sang pujant cap al Coll del Moixeró et trobis les màquines com l'Agustí, el Kilian, etc. i et vagin donant ànims: "Vinga Xavi, que ja queda poc!". Ideal. Arribem al coll del Moixeró superant una megapala (gràcies Abel, ho recordaré tota la vida) i pitant automàticament amb el xip de Championchip per enregistrar l'hora. El premi? Aquí sota el teniu: les vistes!!!

A dalt tot i fer un dia espectacular refresca. Així que temps per fer-nos la fotografia de rigor i tirar cap avall, que m'han dit que ens espera un bon àpat abaix.

L'Atleta i jo tirem fort cap a vall i quasi que fem tot el recorregut corrent, acompanyats un bon tros per la Isabel i l'Abel. Abaix la gent aprofitava per menjar i alguns altres, com el Dave, per fer-se les fotos amb el nostre admirat Kilian.

I què dir del fi de festa? Regal d'una ronyonera hidratador Salomon a tots els participants, sorteig de motxilles, gorres, lots de productes Santiveri, etc. I a més unàpat a base de restauradors del Berguedà impressionant.

En resum una jornada atípica per als no runners però que va valer la pena per tot. L'organització excel·lent: marcatge, avituallaments, seguiment, muntatge, etc. Ah, quasi m'oblido: no menys important és que va guanyar l'Agustí Roc amb un temps de 44 minuts! Impressionant. El Kilian, com va dir en un reportatge per Vilaweb, va pagar tot l'esforç de la Copa del Món i la Ultra Trail del Montblanc i quan va veure que no anava bé s'ho va prendre com una cursa per disfrutar. Tot i així va fer-la en 50 minuts!!