Castells de la Segarra 2008

Doncs si: ja tenim la segona marxa de la temporada al sac (després de Viladrau - La Garriga) i la primera de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2008. La Marxa dels Castells de la Segarra li tinc una especial simpatia ja que és de les poques que porto 6 anys seguits fent-la. Tot i ser una marxa molt plana i amb un paisatge molt monòton cal dir que, a diferència d'altres marxes, aquesta cada any canvien el sentit de realitzar-la (aquest any tocava sentit horari) i també se surt d'un poble diferent (aquest ha tocat Concabella).

Cap a les 6.30 a.m. a Concabella semblava que hi havia el final del ball de Festa Major: cues de cotxes per tot arreu buscant lloc per aparcar. Res d'estranyar ja que hi havia més de 1200 inscrits, tot i que al final vàrem sortir 1179 senderistes.

Una marxa especial: com deia la primera de CCCR 2008, però també la primera on agrupàvem a 11 companys i companyes de caminades: els germans Sampere (l'Enric i en Marc), els germans Vernet (en Dave i el Raül), la família Pijuan (el Salva i l'Alba), la Txell, el Josep, el Jordi "Japo", el Jordi "Atleta" i jo mateix. A més 10 érem del GELS!! Tot un record a la CCCR.

Poc a poc ens vam anar trobant tots per la plaça del poble i vam fer la corresponent foto de família (hi falta el Josep que estava per altres temes...). També una menció a la Maria, que ens vam veure fugaçment a la cua d'inscripcions i poca cosa més (ja he vist que vas arribar amb 10h 39min eh...que et segueixo la pista!).

Aquest cop no us taladraré amb un rotllo llarg descrivint amb detall la caminada (potser perquè jo mateix ja la tinc molt vista i amb un petit resum ja farem) i em centraré més en les persones i les sensacions, allò que perdura.

Vam sortir de Concabella a les 7.00h força disparats! L'experiència és un grau i sabíem que amb 1200 caminadors val la pena tirar una mica per evitar taps. Així que vam fer a bon ritme (mig caminant mig corrents) els primers 5 km fins els Pallargues i quasi que igual fins l'esmorzar a Florejacs (km 10). Portàvem 1 hora i mitja fins aquí. Bon ritme inicial. Què dir dels famosos esmorzars de Castells de la Segarra. Millor mireu la foto amb el tall de coca meu i el Marc endrapant al darrera amb la xocolata desfeta...

Tot i la panxa plena vam fer camí cap a Guissona i ens vam plantar allí (primers 20 km de la marxa en 3 hores. El paisatge, tot i que monòton, bonic donat el verd del camp i els ametllers florits en un dia que ja començava a ser radiant. Tot i el que pensés l'Atleta , a partir d'aquí va començar a apretar la calor. Recordo la recta de sortida de El Llor... a partir d'aquí l'únic tram on les minipujades i baixades, acostumat a tot pla, molesten una mica. Però devia ser per la calor i per la canya dels 25 quilòmetres anteriors. En aquest tros ja anava només amb l'Atleta. El Dave continuava pel davant escapat, després perseguint-lo (més que seguint-lo) el Marc i el Jordi. Per darrera nostre s'havia quedat el Raül i una mica més enrera la Txell i l'Alba. La guerra de l'Enric, com després explicaré, era una altra i el Salva al seu ritme non stop ni per menjar ni per pixar...

A Castellnou d'Oluges teníem el dinar: un brou de veritat i una bona botifarra i pastes diverses, fruita, etc. Com sempre impressionant en avituallaments tot i les 1200 persones. I ara la part més desagraïda pel meu gust: creuar Cervera. Calor, asfalt i ciutat. Mala combinació. A la sortida de Cervera la mítica passada pel Mobel Linea i la rampa de pujada per creuar l'autovia i a bon ritme cap a Montcortés (km 43). Per mi la cosa pintava bé si no m'adormia: km 43 i portava 6 hores i 45 minuts de marxa. Semblava factible el que jo pretenia,baixar de les 8 hores. Però vaig haver-les de suar. L'Atleta a Montcortés va sortir disparat i vaig afrontar els que al final van ser 9 km en total amb una calor dura i amb la necessitat de fer-los per sota d'una hora i quart si volia baixar el temps de l'any passat (8 hores i 11 minuts). Aquí és on es demostra el cap de senderator. Em vaig imposar un ritme fort (anava caminant a 6.5 km/h) i corrent en pocs trams per no desfondar-me. Vaig passar a força gent en aquest tram que anava petant i fent una mica el John Wayne... Final feliç: 7 hores i 53 minuts com sempre amb la rebuda calorosa de la colla que ja havien arribat.

RESULTATS I COMENTARIS

Primer us passo els resultats de la colla de senderators i després em permetreu fer unes quantes valoracions personals. Ens poso amb el temps i la posició d'arribada dels 1179 participants:

Alba 8:45 300/1179
Txell 8:45 299/1179
Salva 9:21 431/1179
Enric 9:53 600/1179
Marc 7:08 133/1179
Josep 9:19 421/1179
Atleta 7:42 180/1179
Raül 8:16 235/1179
Japo 7:08 132/1179
Dave 7:26 155/1179
XaviC 7:53 199/1179

• Sobre el Marc i el Japo quasi que no cal comentar res, no? Els temps i posicions parlem per si sols.
• Sobre la Txell i l'Alba crec que val la pena fer una lectura estadística important. Tots i les dades que veieu van quedar 23ª i 24ª de noies, que n'hi havia 315. Bon retorn Alba!
• Menció especial per part meva del Raül: 8 hores 15 minuts! Baixant quasi en 2 hores el temps del passat any. Ja sabeu la meva opinió. En aquestes marxes un només té un competidor: ell mateix. Espectacular.
• El Salva, sinó recordo malament del passat any, també ha baixat quasi una hora el temps! Continua essent l'ídol del Raül. Sense res d'equipament, amb màniga curta i les mans a les butxaques és l'home non stop. Mític.
• L'Atleta i jo vam baixar els nostres temps del passat any en un quart d'hora. Objectius complerts! I jo baixant de les 8 hores. Satisfets.
• En Dave també acomplint objectius: baixar de les 7hores i mitja. En plena forma.
  En Josep tinc la sensació que va anar a passar-s'ho bé, oi? S'ho va prendre amb calma i gaudir de la companyia i l'entorn. Vaig errat? Somriure d'orella a orella a l'arribada.
• The last but not the least, per mi aquest cop la medalla d'or. Si a mi em diuen el Sensei, aquest és el Gran Mestre Senderator. L'Enric, que fa un any ja havia fet aquesta marxa, va patir un trencament del tendó d'Aquiles. Per molt que ell ho trivialitzi, crec que recuperar-se i en menys d'un any tornar a fer una marxa com la dels Castells de la Segarra ens mostra tot el que alguns cerquem en aquest tipus de marxes: repte personal i explorar límits. Enric: blat!!

Per acabar només un record per al nostre amic Jaume. Mentre nosaltres fèiem la Marxa dels Castells de la Segarra ell corria la seva primera marató, la Marató de Barcelona. Va fer 3h 36 min. Encara no he pogut parlar amb ell però pel que m'han dit estava una mica decebut/emprenyat amb si mateix per no haver pogut baixar de les 3:30 que s'havia marcat. Personalment, penso que per ser la primera és una marca excepcional. Ànims Jaume!

I per ser més clar, ara sí, la darrera que puc dir allò de: "Ya no importa la distancia, solo el tiempo que tardas en recorrerla". A partir de la propera (La Selva del Camp de 68km i 4750m de desnivell acumulat) potser caldrà passar a: "Si buscas resultados distintos, no hagas siempre lo mismo" Albert Einstein (1879-1955).