CCC 2010: Ultratrail Du Mont-blanc (part I)

Segona anada a Chamonix. L'any passat intentant la TDS. Però no estava preparat. Ni física (amb la lesió al genoll  portava poc entrenament) ni mental (faltava experiència en una prova tan dura i tan gran). Aquest any sí: bona preparació amb un agost intens en entrenament amb desnivell a la Cerdanya i l'experiència acumulada del passat any. Anem per la CCC!!!

Portava una setmana a Chamonix (des del dimarts) veient tot l'ambient que hi havia: la Fira de l'Ultratrail, la sortida de la Petit Trotte a Leon, la trobada amb els amics catalans i altres que per allí vàrem fer, etc. De la colla de Senderators estàvem l'Atleta, els Vernet Bros (Dave & Raül), en Xavi Bomber i jo per fer la CCC. Anunciaven pluja pel divendres 27. Mala pinta. Però la veritat és que el dimarts, dimecres i dijous va fer uns dies excepcionals. Esperem a veure què.

A les 7:45h del matí agafem l'autocar que ens portarà a Courmayeur per prendre la sortida dels que haurien de ser els 98km més durs fets fins ara, amb 5600 metres de desnivell positiu, molta estona per sobre de 2000m i dos passos per sobre els 2500 metres.  A Chamonix no plovia i no feia fred. Devíem estar a uns 17 graus, igual que quan vàrem arribar a Courmayeur. Ara, no es veien les muntanyes dels núvols i boira que hi havia.

A les 10.00h es donava la sortida. Darreres abraçades amb la Maria i la colla desitjant-nos sort mútua i amb la música fantàstica de Vangelis de Across the Mountains i la pluja que ja començava a picar fort, sortim corrent pel mig d'una població bolcada amb la ultratrail.  El camí es fa dur i tot i la pluja no deixm de córrer empesos per els ànims de la gent del poble i l'ambient que s'hi respira.

Ara ens ve un tram força massificat de gent (som uns 1800 trailers però la web de l'organització diu que sortirem més de 2000!) i entre el fang del camí i l'estret sender aquest tram es fa lent...potser millor. Hi ha 1500 metres de desnivell positiu des de Courmayeur fins a dalt la Tete de la Tronche (a 2584 metres d'altitud). No para de ploure i en aquestes condicions arribem al Refugi de Bertone, primer control. El Dave i el Bomber van per davant i seguim junts l'Atleta, el Raül i jo.

La pujada a la Tete de la Tronche és dura, hi ha desnivell però tampoc grans rampes. A més el ritme constant i la gent el fan força còmode. Para de ploure!! bé!! encara tindrem sort?? Arribem a dalt i només fitxar l'Atleta es posa a córrer per un corriol molt pendent. "Cal recuperar temps a les baixades!!", diu. Li farem cas. Ell va acabar la TDS l'any passar i no va ser tallar per barrera horària com jo. Trotem a bon ritme tot buscant el Refugi de Bonatti, següent punt de control ja al km 22 de cursa. Sembla que plou suau però el cel no s'obre. Seguim mig trotant a buscar a Arnuva, a 1700 metres d'altitud, el primer avituallament, saltar la primera barrera horària i preparar-nos pel temut Grand Col Ferret a més de 2500 metres. La baixada de 800 metres de desnivell negatiu ha fet mal a les cames però seguim en cursa. Passo Arnuva a les 15:41 amb més de 45 minuts de marge amb la barrera horària. Just però donada la cua i el terreny, anem bé!

M'avituallo bé, menjant i bevent, i miro amunt: quina pala per pujar a Col Ferret!! Sort que ha parat de ploure i no fa fred. Però fa por la pujada de 800 metres positius que tinc al davant! Em poso a davant de l'Atleta i el Raül i els dic que si els sembla marco ritme: lent però constant. Penseu que en tota la pujada només vàrem parar un sol cop un parell de minuts. El temps tot i no ser bo ens respecta i no plou. Ara, a prop del cim fa un vent terrible. Arribem a dalt. Són les 17:20h. Comptant el temps perdut avituallant-nos hem tardat 1h i 20 en pujar. Bé. De fet, hem recuperat temps i portem ara ja més d'una hora de marge sobre el temps límit, la meva obsesió. Això ens anima.

Però si mireu la foto, el temps tenia mala pinta. La treva s'ha acabat. La pluja ens havia donat unes dos hores de treva o potser una mica més, però el cel feia pensar en diluvi. Estem al km 31 i ara bé un tram de baixada força llarg fins la Fouly. Ens han recomenat els amics com el Jaume Palote, el Japo i l'Elvira que apretem aquí per recuperar i agafar temps. Així ho fem. Al cim hem atrapat al Bomber i ara els 4 tirem ràpid i trotant cap avall.

Passem per la Peule al km 35 i seguim baixant. Hi ha trossos on el corriol s'obre i es pot córrer millor i n'hi ha d'altres que és més sender i, a més, amb l'aigua i el fang es fa difícil apretar més. Arribem a la Fouly, km  41,1, a les 18:59h enmig d'un aiguat fort! Això no té pinta de parar així que mentalització! Anem bé. Ens saltem la segona barrera horària amb marge d'una hora i quart. això, tot i el temps, dona ànims. El Bomber està una mica més baix de moral, però intentem entre tots animar-lo, sobretot el Raül, un expert en fortalesa mental! Portem 41 km, 2540 metres de desnivell positiu acumulats i 2162 metres de desnivell negatiu acumulat. Queda molt. Però hem fet molt i més amb aquest temps. Crec que la clau serà arribar bé  a Champex-Lac. Així que tot i les bones sensacions del moment cal estar alerta.