CCC 2010: Ultratrail Du Mont-blanc (part II)

Així que mentre diluviava a la Fouly i amb una multitud de gent a l'avituallament intentant entrar en calor, decidim anar tirant amb l'objectiu que dèiem a la primera part: Champex-Lac, km 55. Es va fent fosc i no para de ploure. El fangueig continua i castiga les cames. Però estem animats. Veig al Xavi Bomber amb dubtes però anem tirant i intentem que no pensi gaire.

Després d'unes patinadetes de l'Atleta pel fang. Passem per Praz-de-Fort, sobre el km 49. Ja ens hem posat els frontals. Increïble: amb la que està caient i la que porta caient tot el sant dia, encara ens trobem a sota d'una casa a un grup de gent aplaudint i animant a cadascuna dels trailers que passen pel poble. Ja queda menys. Pel perfil sembla que ara vindrà una pujada fins a Champex-Lac. L'aproximació es fa llarga. Però quan arriba la pujada el Raül es posa a tirar i l'Atleta el segueix. Bon ritme. La pujada la trobo duríssima. La pluja, el fang i, a més, se m'entelen les ulleres constantment. Em crea cert desconcert i em quedo uns metres enrera. Per les presses he escollit el frontal més cutre que portava i així em va: entre les ulleres entelades per la suor i l'aigua, el frontal que no il·lumina res i el fang, ho passo malament.

Quan ja sento les veus i veig les primeres cases de Champex-Lac i m'animo. Però l'avituallament no arriba mai! Encara queda pujada. Finalment arribo! 22:01h. Fantàstic. 3 minuts més tard que l'Atleta i el Raül. I sobretot: 1 hora i mitja de marge amb la barrera horària. Bé!! km 55 i tercera barrera horària superada!! En 5 minuts arriba el Xavi Bomber. Fa cara de dubtes. Li aconsello que mengi i recuperi forces i després decideixi i pensi. La pujada se'ns ha fet dura però ara toca recuperar. Anem bé!! La pasta i el brou entren que ni us explico; mentrestant repiqueteja a sobre la carpa la pluja amb força. El Bomber s'ho pensa i repensa. No el conec tant com per apretar-lo a seguir. Fos el Raül o l'Atleta ho faria. Dubto. No sé si vaig fer bé. Certament tenia el genoll tocat i mai se sap que és millor aconsellar... Truca a la Lali, la seva dona. Finalment decideix quedar-se. La veritat és que a Champex-Lac només feies que veure dorsals arrencats abandonant. Res a dir. Les condicions eren dures i encara quedaven 44km.

Sortim de Champex-Lac. Moment de pau: ha parat de ploure! Increïble. Podem donar uns passos sense caputxa i entreveiem el llac al nostre costat. Sembla que el cel vol obrir-se- Bé, agafem una pista amb que fa una mica de baixada i que ens aproximarà a la pujada del primer dels 3 cims que ens queden. Bovine de 1987 m amb una pujada de 700 metres positius des de Champex! Buff. La baixada torna a fer-se crua pel fang que hi ha. I com no: torna a arrencar a ploure! Merda!

I aquí intentaré descriure una de les pujades on més he patit en els darrers 8 anys que porto fent ultradistància: la pujada a la Bovine. Per mi va ser un infern. Pujada per pedra i fang. L'aigua caient-te pràcticament a sobre. Dels peus ja no cal preocupar-se'n. Tot xop! Creuem infinites vegades un riu. Impossible posar els peus fora de l'aigua...baixa fort i amb la pluja més. Però quan després d'una interminable pujada per nosaltres (anàvem Atleta i jo, el Raül s'havia avançat una mica) arribem a dalt la carena, la cosa empitjora considerablement. Ara no tan sols plou molt fort, sinó que  a més bufa un vent fred i gelat i amb unes ràfegues fortíssimes que et deixen completament gelat. No sé quina distància recorrem carenejant, però allò és un infern. A la llunyania veiem una carpa amb un llum! Sí: km 64,7 Bovine!!!!

Hem trigat quasi 3 hores en fer 9 km! Sento que algú em passa un plat de sopa de brou amb fideus bullint, mentre l'aigua de la carpa em cau a sobre el cap i la bona senyora em diu quelcom com: "attention, hot, hot, hot!". no sé si estava calent, bullint o com però me l'empasso en 2 segons sencer sense cullera ni res per entrar en calor. Dubto. Li dic a l'Atleta que no parem! Si parem ens congelarem. Mirem l'espectacle. L'Atleta entra un segon a la carpa del costat i la imatge és dura: la gent s'està gelant i alguns tenen els llavis morats amb símptomes d'hipotèrmia. S'estan foradant les mantes tèrmiques per passar-se-les pel cap i entrar en calor. No hi cap ningú. Tirem!

Encara carenejem un tros més fins arribar a una tanca i començar la baixada. Marxa el vent! Gràcies a Deu. Però el terreny amb un descens força pronunciat i enfangat és perillós. Avancem a alguns que van força lents. No és un terreny per córrer, impossible, però malauradament hem de tirar endavant. En altres condicions aquí haguéssim recuperat temps. Ara el perdem segur!

Les darreres baixades fins a Trient són autèntiques pistes de patinatge sobre fang! I plou i plou i plou. Arribem a Trient, km 71,1. Un home quan passem amb el xip ens diu alguna cosa que no entenem. volem anar a avituallar-nos i veure com anem de temps. Portem 45 minuts d'avançament sobre la barrera de Trient. Hem perdut però ja tenim una mica més i ens queda menys! 27km i j a ho tenim.

Però quan arribem a l'avituallament veiem la gent molt parada. Estrany. Ara un nou diu quelcom pel micro en correcte francès que no entenem ni una paraula. He sentit alguna cosa com la carrera neutralitzada! Què??? Si, ara diu alguna cosa curta en english. Total que ens diu que la carrera es dona per acabada i que ens vindran a buscar autocars! com??? Li pregunto a una senyora si ho he entès bé. Hem diu que sí, que la carrera s'ha parat per perillositat del terreny que venia. Òbviament ens embarga una sensació de ràbia i fustració amb una d'alivi en el primer moment. En breu però passa a ser només de frustració! No podem acabar la carrera quan falta tan poc! quan portem 17 hores sota la pluja! Quan hem passat l'infern de Bovine! Puc arribar a entendre als organitzadors però això no treu la meva decepció per no poder entrar a Chamonix.

La resta ja us la podeu imaginar. Tornada en autocar a Chamonix. Hem avisat al Raül que ja havia sortit de Trient i ens hem retorbat. Ha trucat al Dave i també l'han parat a Vallorcine. km 80. Decepció++. Arribada a Chamonix a sota el diluvi, com no! Anem a la plaça a tornar els dorsals i xips i ens donen l'armilla de finishers. Merescuda sí. Haguéssim acabat sí. Ens ho hem treballat? i tant!! Però això no treu el nostre mal gust de no poder entrar pels carrers de Chamonix 5 o 6 hores més tard i creuar l'arribada amb la música.  Sobre les opinions sobre això ja les teniu recollides a http://blog-ca.senderators.com/utmb-2010-decepcionant-869656 així que no m'estenc més.