II Circular al Pantà d'Oliana

Aquest passat 4-5 de Setembre va tenir lloc la II Circular al Pantà d’Oliana.

Després de la “punxada” que vam tenir l’Enrique i jo a la Núria-Queralt, tot ens feia indicar que aquesta seria una bona marxa per intentar treure’ns l’espineta que encara durava. Amb 81km de recorregut, 6.200m de desnivell acumulat i nocturna (el més important per nosaltres), podríem esmenar una mica la NQ. I, de pas, tornava a ser el nostre major repte.

Vam arribar a Oliana divendres per fer-hi nit i no haver de fer el viatget el mateix dia de la cursa. Dissabte ens vam aixecar amb la calma i ens vam quedar a la piscina municipal d’Oliana on teníem entrada gratuïta un cop finalitzada la marxa.

A les 16:30 agafàvem el dorsal (per cert, jo tenía l’1!), ens trobàvem amb el Marc i, com no, tota la comitiva del CEI (que mai són pocs!).

A les 17h en punt es donava el tret de sortida. Començava la pujadeta de 13km i 900m de desnivell previ pas pel control 1 de Serra-seca on ja ens passava el Marc i per suposat no veuríem més en tota la marxa. Fins aquí aguantàvem molt dignament.

Des d’aquest punt i fins el km 30 són pujades i baixades constants on intentàvem trotar allà on podíem. Després del control 3 (cap al km 29’5) hi ha una forta baixada fins al km 35 on continua baixant més suaument fins arribar al km 38; el terreny és molt pedregós i els turmells pateixen. Vaig patir un parell de relliscades i vam decidir afluixar el ritme abans de que ens féssim mal...També vam aprofitar per fer un canvi de piles als frontals, la qual cosa ens va fer veure la llum (mai millor dit!).

Un cop superada la baixada i amb la nit a sobre, 10 km de pujades i baixades passant per un petit turonet. Després venien gairebé 8 km de pujada que se’ns van fer relativament assequibles. A partir d’aquí, ve la part més temuda psicològicament per a nosaltres, de 5 a 6 de la matinada quan ja portes més de 12 horetes caminant i sense cap distracció... sobtadament aquesta vegada no ens entra la son i podem arribar al sisè control bastant “sencers”.

Ja som a la Font d’Isot i aquí ens refem molt! En el control hi trobem a gent molt simpàtica que ens anima a empendre la recta final. Just quan començava a clarejar, vam arribar al control de Cortiuda on fem una parada ràpida perque ja estem animats.

A partir de llavors començariem a alternar el caminar amb el trotar a les baixades, físicament estavem aguantant prou bé i voliem aprofitar-ho. Arribem a Peramola fent les últimes baixades corrent, una mica esbojarrats. Ja podem veure Oliana a 6 kms. Decidim seguir corrent fins on van aguantar els meus pulmons, abans d’entrar al poble.

Fem un recorregut per dins d’Oliana, fins assolir els 81 km que completaven la marxa, ben satisfets d’aconseguir superar el repte i fent un bon temps per nosaltres. Dutxa per a refer-nos, bany a la piscina per la meva part, migdiada breu de l’Enrique i tornada a Barcelona a descansar fins la següent, la Trenkakames!

A destacar la implicació del poble en tota la cursa, des de la sortida fins l'arribada tothom ha participat activament en els avituallaments i controls!