Leer Transvulcania 2012: vídeos arribada en Senderators

Sorpreses? Poques. Si considerem una sorpresa que el Kilian Jornet no hagi guanyat potser si. Però Dakota Jones (americà de 19 anys) ha rebentat totes les expectatives fent els 83.3km en 6h i 59 minuts!! A més el Kilian el cap de setmana passat estava encara fent esquí per la muntanya. Tot i així ha estat tercer amb un temps de 7h i 9 minuts. Per les primeres notícies que ens arriben el Kilian ha arribat força deshidratat a la meta i això li pot haver costat la primera plaça ja que fins molt endavant anava primer (de fet fins al Roque de los Muchachos).

Aquí teniu les primeres classificacions...

Leer Transvulcania 2012: resultats!! en Senderators

Per cert, companys de Transvulcania del passat any: us sona l'Hotel? Aquí estàvem nosaltres el passat any 2011 a punt de sortir!! quins records! Quina ultra! Quina enveja...

Ver álbum de fotos | Leer Transvulcania 2012: a punt!! en Senderators

Aquest cap de setmana tindrà lloc la segona edició a Catalunya de la Trailwalker. Aquesta prova és un gran event a nivell estatal i aquest any ha canviat el seu recorregut completament, realitzant-se per la Via Verda des d'Olot a Sant Feliu de Guíxols.

Una experiència en equip amb uns valors associats increïbles. Des de Senderators tenim molts amics que hi participen. Així que ànims a tots i endavant amb la Intermon Trailwalker 2012.

Leer Aquest cap de setmana: Trailwalker 2012 en Senderators

A la presentació hi havia el Director de la Isostar Desert Marathon, el conegut Nil Bohigas, la Pruduct Manager de Isostar, la Isabel de Fuenmayor, la Dra. Nieves Palacios (Cap del Servicio de Medicina, Endocrinología y Nutrición del Consejo Superior de Deportes) i com a atleta convidat estava l'Albert Giné, que va quedar 15è a la Marathon Des Sables d'aquest 2012.

Primerament ha presentat l'event en el sentit més ampli la Isabel de Fuenmayor per donar pas al Nil Bohigas que ha explicat amb més detall les caractarístiques d'aquesta prova que es pot considerar única a Europa:

• Primer de tot, és una prova en unes condicions climàtiques extremes. Aquestes proves, típicament africanes, en tenir tant  a prop nostre el Desert dels Monegros ens permet poder-ne desenvolupar una a un cost pels corredors molt més reduït.
• També és un bon test per qui vol veure si pot anar a proves més exigents com la mateixa Marathon Des Sables.
• La prova intenta mantenir una mica l'esperit d'aventura. Per això el recorregut és desconegut fins al mateix dia de la prova i és fa en total autosuficiència alimentària.
• El recorregut de la prova reina està entre 110-120 km amb un desnivell positiu que no arriba als 1000 metres. La prova Starter estarà entre els 40-45km amb un desnivell positiu no superior als 500m. És a dir, una prova molt plana però amb condicions climàtiques estremes.
• La Isostar Desert Marathon es desenvoluparà el cap de setmana del 14-15 de juliol als Monegros, on les temperatures sobrepassen esl 40ºC.

Seguidament, l'Albert Giné ha explicat al públic assistent la seva experiència extrema en la Marathon Des Sables d'aquest any, tot un referent. Finalment la Dra. Nieves Palacios ha donat un conjunt de consells sobre la importància de la hidratació i recuperació de sals i electrolits en una cursa extrema i de llarga distància com aquesta.

En resum, ha estat una bona presentació de la prova amb un lema que fa por i alhora et venen ganes d'anar-hi...si més no a la Isostar Desert Mararthon Starter per començar a tastar això del desert i la calor.

Si voleu més informació també teniu les característiques de la prova tant en català (http://ca.senderators.com/isostar-desert-marathon:2012) com en castellà (http://es.senderators.com/isostar-desert-marathon:2012) a Senderators.

Ver álbum de fotos | Leer Presentació de la Isostar Desert Marathon 2012 en Senderators

Segons les darreres informacions dels organitzadors de la Transvulcania, la llista de corredors d'èlit d'aquest 2012 serà espectacular. Estan confirmats a la Transvulcania Salomon Nature Trails 2012 trailrunnersdel nivell del Kilian Jornet (considerat per totohom el millor del món per no dir de tots els temps donada la seva edat). Però també cal destacar la inscripció dels corredors americans com el Geoff Roes (guanyador de la Western States 100 del 2010 i de la Ultra Race of Champions 2011), del Dakota Jones (segon classificat a la Hard Rock 100 Endurance Run 2011) i el Mike Wolfe (campió de la TNF Endurance Challenge 2011).

Malauradament l'Anton Kuprickca (segon a la Western States 100 de 2010 entre altres) i que havia anunciat la seva participació a la Transvulcania i a Zegama (http://blog-ca.senderators.com/ve-kupricka-1662801) no podrà assistir degut a la lesió de tibials que encara no ha superat.

Altres figures mundials també hi participaran. Destcar al francés Sebastien Chaigneau (tercero en el UTMB 2011 i guanyador de la TNF Transgrancaria 2012) o l'Iker Karrera (guanyador de la Transvulcania 2011 l'any passat juntament amb el Miguel Heras o segon de la UTMB 2011) completaran un inscripció considerada per molts la prova de més nivell dela temporada.

També teniu tota la informació en castellà aquí: Transvulcania 2012

Leer Transvulcania: cracks al 2012 en Senderators

En aquesta darrera etapa, curta de 15km, les dunes han estat protagonistes. Tot i així ha vençut anant a més de 13 km/h el Aziz El Akad asegurant-se així la 3ª posició final. A 36 segons ha arribat el Mohamed Ahansal que tot i no haver pogut guanyar cap etapa aquest any ha quedat en 2ª posició. A 3 minuts ha arribat el campió Al Aqra.

Així doncs la classificació final absoluta aquest 2012 ha quedat així:

1         AL AQRA     Salameh     JOR         19H59'21     0H00'00     12.41
2         AHANSAL     Mohamad     MAR         20H20'23     0H21'02     12.19
3          EL AKAD     Aziz          R         21H38'17     1H38'56     11.46
4          GOMES DE SA     Carlos Alberto     POR         21H44'27     1H45'06     11.41
5          TRINCHERI     Lorenzo     ITA          21H58'46     1H59'25     11.28
6          LE SAUX     Christophe     FRA          22H03'04     2H03'43     11.25
7          SALARIS     Antonio Filippo ITA          22H12'34     2H13'13     11.17
8         VENCELJ     Anton          SLO          22H30'17     2H30'56     11.02
9          IINO         Wataru          JPN         22H42'08     2H42'47     10.92
10          BRAUN         Jean Sebastien     FRA         22H45'36     2H46'15     10.90
11          DRIS MOHAMED     Ismael          ESP         23H12'47     3H13'26     10.68
12          AIT AMAR     Mustapha     MAR          23H25'37     3H26'16     10.59
13          VELOSO         Telmo          POR         24H00'25     4H01'04     10.33
14          OLMO         Marco          ITA          24H00'45     4H01'24     10.33
15          GINE CID     Albert          ESP         24H31'35     4H32'14     10.11

Ver álbum de fotos | Leer Marathon Des Sables 2012: etapa 6 i final en Senderators

Mentre que Aziz El Akad (quart ara de la general a 2 minuts del tercer) vola cap a la seva primera victòria de la setmana, la resta va descobrint impressionants paisatges de dunes, de vegades atapeïdes amb aigua a causa de les tempestes de dijous. Una altra festa per als ulls van ser els contrastos de color blanc de les rambles, les pedres negres dels llacs secs i el rosa-taronja de les dunes.

Al final dels 42,2 quilòmetres esperaven les dunes monumentals de Merzouga, les dunes més altes del Marroc, que els corredors hauran de creuar el dissabte abans del seu alliberament final.

Al Aqra, després de molts anys essent el etern segon darrera Ahansal i amb El Morabity fora de la competició, sembla que aconseguirà el seu primer Des Sables! només resten 15 km i té una avantatge de 24 minuts. Tot a favor..però esperem al final. Ja coneixem com les gasta Des Sables.

HOMES
Etapa 5

1. Aziz El Akad (D9-MAR), 42,2 km en 3h08'11''
2. Salameh Al Aqra (D148-JOR), 4'19'' per darrere
3. Mohammad Ahansal (D8-MAR), 6'41'' per darrere

classificació general

1. Salameh Al Aqra (D148-JOR), 18h42'15''
2. Mohammad Ahansal (D8-MAR), 24'01'' de
3. Aziz El Akad (D9-MAR), 1h 42'31'' de

DONES
Etapa 5

Meryem Khali (D5-MAR), en 4h5'50''
Karine Baillet (D130-FRA), 14'16'' darrere
Susana Simoes de Oliveira (D870), 17'44 per darrere

Ver álbum de fotos | Leer Marathon Des Sables 2012: etapa 5 en Senderators

Tot just 9 quilòmetres més tard, els 821 competidors que segueixen en cursa afrontaran la pujada del Djebel. Seran recompensats amb les vistes més impressionants de Wadi Rheris, el següent obstacle. Un moment que es gaudia abans de la pujada cap avall amb un factor del pendent de gairebé el 20% (s'han afegit cordes per a la seguretat dels corredors), cap a la vall i la cruïlla d'un riu, un esforç més abans que a uns 20 km de dunes. Mentre que el grup dels millors, liderat per Rachid El Morabity, arribarà a la línia de meta en només 7 hores, alguns passaran més de 30 hores a la pista.

Però...atenció!! Com dèiem la sorpresa s'ha produït en aquesta 4 etapa de la doble marató!! El guanyador de l'any passat i líder fins al moment de la cursa després Rachid El Morabity s'ha vist obligat a retirar-se a causa d'un problema mèdic. L'incident ha passat al voltant d'1 km abans de creaur la línia de meta de d'aquesta etapa entre el Maharch i Djebel El Mraïer (81.5 quilòmetres). S'acabava de fer de nit tot just quan el corredor de 30 anys, marroquí, vaig sentir un dolor extremadament violent a la cuixa esquerra. Ell va enviar als seus bengales d'emergència i va ser ràpidament atès. Se li va donar analgèsics abans de ser portat a la clínica del campament la Marathon des Sables per a un examen més detingut.

Les primeres proves han revelat una lesió muscular important en el quàdriceps, però no hi ha fractura. Rachid El Morabity però, haurà de sotmetre a la cirurgia en els pròxims dies. El rapatrien dijous.

El guanyador de l'etapa d'avui, el jordà Salameh Al Aqra competidor ha pres la iniciativa abans de Mohammad Ahansal, 21'38'', darrere, i el portuguès corredor Carlos Alberto Gomes de Sá, 1h27'05'' darrere.

Així doncs la classificació provisional general queda així:

1 AL AQRA     Salameh     JOR 15H29'45     0H00'00     12.26
2 AHANSAL     Mohamad     MAR 15H51'23     0H21'38     11.98
3 GOMES DE SA     Carlos Alberto    POR 16H56'50     1H27'05     11.21
4 TRINCHERI     Lorenzo     ITA 16H58'49     1H29'04     11.19
5 SALARIS     Antonio Filippo ITA 17H10'25     1H40'40     11.06

Destacar el gran paper dels 2 italians que ocupen la 4ª i 5ª posició. També veure ara que el gran Ahansal encara continua en segona posició. Ah, i el nostre idol Marco Olmo va 13è després d'aquesta etapa (increïble al seus 63 anys).

Impressionant la mitjana de velocitat del líder: més de 12.26 km/h!!

Ver álbum de fotos | Leer Marathon Des Sables 2012: etapa 4 en Senderators

Durant dimecres i dijous es disputarà l'etapa reinad e més de 80km on tot pot canviar. Tot és possible i tot es impredecible.

Ver álbum de fotos | Leer Marathon Des Sables 2012: etapa 3 en Senderators

Els 100 Cims

Jo no és que sigui un alt seguidor dels 100 Cims però la veritat és que des del 2006 que entren en joc cada cop que fem alguna marxa de resistència, excursió o ultratrail em miro si passem per algun i així de moment ja he aconseguit registrar i validar 34 cims de la llista. Així també ho fan els companys de club i d'afició.

Però ara fins i tot el meu fill de 9 anys s'ha animat a anar comptant cims (hi ha comptadors de llacs i comptadors de cims, jejeje). així que aquest 2012 el vaig federar a la FEEC per a poder posar també els seus cims que li feia gràcia posar-los al costat del Jordi Japo, Jordi Atleta i de mi mateix per citar alguns companys i amics.

Però aquí apareix l'entrebanc. Resulta que els petits que no tenen DNI tenen el seu carnet de la FEEC només amb el número de soci de la FEEC i clar, quan vols registrar els cims et demana DNI i número de soci. En conseqüencia els infants federats no poden registrar els seus cims.

Quan ens vàrem adonar d'això vaig fer un mail a la FEEC fent-los l'observació i molt amablement em van respondre que s'ho mirarien. Passats uns dies vaig rebre un segon correu dient que era cert que no es podien validar però que això requeria una modificació i que aquesta no era prioritària.

Passades unes setmanes vaig insistir en l'aspecte fins i tot proposant alguna solució senzilla al respecte (com per exemple en el cas dels infants sense DNI que siguiel seu DNI el mateix número de la FEEC o bé el número de la targeta del CatSalut que els demanen per federar-se). Sóc informàtic (tampoc calia ser-ho) i pensava que això seria senzill de fer i una solució. Però des de llavors (i ja fa més setmanes) no he rebut cap més resposta.

Us ho comento aquí perquè, tal i com els vaig dir a la FEEC en els meus mails, crec que no és un gran problema però sap greu que per aquestes petites coses els infants no tinguin la il·lusió de veure registrats els seus cims com la gent i, per altra banda, potser algú que ho tingui pensat fer-ho pels infants de la casa estigui informat.

Així que Guillem de moment t'hauràs de conformar amb el blog de Senderators per tenir registrats els teus cims:

Ver álbum de fotos | Leer 100 Cims de la FEEC i els infants en Senderators

Avui tocava dunes de sorra per començar la segona etapa de la Marathon Des Sables 2012 en condicion

El sol a les 8:35 del matí ja estava apretant als participants. 4 abandonaments a la primera etapa i resten 849 valents. A Oued El Aatchana, inici de la segona etapa de 38.5 quilòmetres que acaba a Taourirt Mouchanne.

A la part davantera de la cursa, el jordà Al Aqra condueix a l'entrada de les primeres dunes seguit de l'Ahansal i El Morabity. Però a 9 km de la meta el Rachid El Morabity atrapa al jordà i arriba a la meta 2 minuts per davant d'Al Aqra. En dones torna a guanyar la Laurence Klein que sembla que no té rival pel moment.

Homes classificació
Primer: Rachid El Morabity 38,5 km en 2h50'22''.
Segon: Salameh Al Aqra a 2'14''.
Tercer: Mohammad Ahansal a 3'18''.

Dones classificació
Primer: Laurence Klein 38,5 km en 3h51'06''.

Demà els competidors estaran gaudint de vistes impressionants dels 35 km entre Taourirt i El Mouchanne Maharch, on més de 5 km de dunes magnífiques i llargues planes pedregoses.

Així la classificació general queda així després de dues etapes:

1 EL MORABITY    Rachid    H MAR    5H17'44    0H00'00    
2 AHANSAL    Mohamad    H MAR    5H27'39    0H09'55    
3 AL AQRA    Salameh    H JOR    5H29'52    0H12'08    
4 GOMES DE SA    Carlos  H POR    5H54'08    0H36'24    
5 TRINCHERI    Lorenzo    H ITA    5H58'02    0H40'18

Leer Marathon Des Sables 2012: etapa 2 en Senderators

http://ca.senderators.com/vista-rica-gracia

El dia començava malament. A les 7:30 am m'he aixecat escoltant el despertador i el SMS que m'enviava l'Atleta dient que em penjava ja que havia tingut una bonica nit de diarrea. Després de maleir-lo una mica i desitjar que es quedés assegut a la tapa del WC un parell de dies, he decidit canviar la zona d'entrenament de Montserrat per alguna cosa més propera i tradicional: Collserola.

Així que he agafat el cotxe i mentre pensava per on tirar avui per Collserola, he decidit no anar al Pla de les Maduixeres ja que els diumenge es posa a parir. així que he decidit sortir de les aglomeracions i anar a deixar el cotxe a Vista Rica (a dalt de la Carretera de l'Arrabassada pels que no estan familiaritzats amb Collserola) i tirar cap a Sant Medir i el Pi d'en Xandri.

Mentre obria el GPS i em calçava les Trabuco anava pensant per quin recorregut anar (GR, per la font Groga, Mmmm)... i anar pensant, anar pensant m'he preparat la motxileta petita amb la càmera, el mòbil i tot. Així que quan m'he cordat les bambes, tanco el cotxe, agafo el GPS i... eps la motxilla! Quasi me la deixo dins el cotxe. Però en anar a obrir la porta...ca-ga-da!!! Havia tancat el cotxe  amb l'automàtic! I les claus no les porto a les malles!! quan porto motxilla estan...a la MOTXILLA!!

Bé!! Les 8.00h del matí, ningú a Vista Rica i jo tirat sense claus, sense mòbil, sense motxilla i sense res! Ah, quina sort porto el Garmin!! I què faig?? no puc avisar a ningú ni fer res...

Doncs cap a casa a recuperar les segones claus del cotxe i tornem a pujar cap aquí dalt! Quin remei. Així que el fantàstic track que teniu baixa de Vista Rica pel camí dels Vivers de Can Borni per anar a caure fins la Carretera de les Aigües (al km 1 marcat). D'allí seguint cap a l'esquerra (buscant l'inici de la Carretera) he trencat pel sender que baixa fins a la Gossera Municipal i va a caure a l'Avinguda Tibidabo.

Baixada per l'Avinguda Tibidabo fins la Ronda de Dalt i trenco a l'esquerra per anar a parar a la Placa Alfons Comin i baixar cap a l'Avinguda Hospital Militar fins a la Plaça Lesseps. De la Plaça Lesseps vaig trencar a l'esquerra agafant Travessera de Dalt fins a dalt de tot del Carrer Escorial, el qual vaig agafr per baixar i arribar al Carrer Legalitat a casa meva.

Total: 6.75 km en 42 minuts 16 segons.

PD: Si heu arribat fins aquí i ja sé que ho heu interioritzat, ja us ho dic jo: sóc BURRUUU!!Perquè aquí no acaba tot. En arribar a casa no tenia el segon joc de claus!! Us estalviaré els detalls però gràcies al RACC he aconseguit retornar a Vista Rica i que m'obrissin el cotxe, amb l'expectacció de runners i bikers...

Leer Un entrenament peculiar...Vista Rica - Gràcia en Senderators

Avui a les 9 am ha començat la 27ª Marathon des Sables Sultan entre Ammouguer i Oued El Aatchana de 33,8 quilòmetres a més de 36 graus al migdia ja. Un terreny variat de dunes, valls i roques. Els favorits estaven ja al davant. Començant amb el campió defensor Rachid El Morabity que ha estat el guanyador de l'etapa per davant del etern Mohammad Ahansal a 6'35 i el jordà Salameh Al Aqra per completar el podi a 9'55''.

En dones, la francesa Lawrence Klein ha guanyat clarament deixant ja a la corredora britànica Jennifer Salter a 19'26'' i la tercera, la marroquina Meryem Khali a 26'28''.

Demà, una altra etapa de 38,5 km entre Wadi El Aatchana / Mouchanne Taourirt. aix``o no ha fet més que començar!

Ver álbum de fotos | Leer Marathon Des Sables 2012: etapa 1 en Senderators

Leer Marathon Des Sables 2012: el vídeo inicial en Senderators

He xafardejat per la web de l'organització i no he pogut veure alguns del noms importants de casa nostra: no hi he vist ni a la Mònica Aguilera, ni l'Emma Roca per exemple. Però tampoc he vist al Jordi Aubeso o a l'Aurelio Olivar per exemple...De l'estat espanyol aquest any només hi ha 40 participants.

Entre els més grans hi ha un equip molt potent format pel guanyador del passat any, en Rachid El Morabity i 3 marroquís més (Mustapha Ait Amar, Brahim Erragragui i Abdessadek Zaid) que formen l'equip Grouppe Rahal. Mohamad Ahansal, ja amb 39 anys i moltes corones de la Marató a les seves espatlles, torna a veure si pot desbancar al que el passat any va trencar la seva hegemonia.

I seguint al nostre gran ídol, en Marco Olmo, amb el seus 63 anys i en la seva n-èssima participació a Sables, avui posava quelcom interessant al Facebook que su poso original i traduït electrònicamenti retocat:

 "...Il mio ruolo, me ne rendo conto sempre di più gara dopo gara, non è più tanto quello di uomo di punta della squadra ma piuttosto di regista, di riferimento per i compagni più giovani e meno esperti ai quali dare una mano, per quanto possibile. Mi secca ammetterlo, ma mi sento un po’ in declino accidenti! Ma questa sensazione è compensata dal rispetto, dall’amicizia e dall’affetto che si è creato negli anni con gli atleti con cui corro e mi confronto.

"...Mi papel, me doy cuenta más y más carrera tras carrera, no tanto para el equipo lidera a hombre sino por referencia a Director, camaradas y menor menos experimentado que echar una mano tanto como sea posible. Me duele admitirlo, pero me siento un poco declive joder! Pero este sentimiento es igualado por el respeto, amistad y afecto que ha creado en los años con los atletas con quien lo hemos vivido.

Ver álbum de fotos | Leer Marathon Des Sables 2012 a punt en Senderators

Segons explica el Silver City Sun-News, Micah True (Caballo Blanco) va ser trobat mort al voltant de les 6 pm del dissabte al Bosc Nacional de Gila després de quatre dies de recerca.

En Micah, de 58 anys d'edat, ultra maratonista de Boulder, Colorado, que va ser donat per desaparegut en el desert de Gila, quan no va tornar d'un entrenament de 19km el dimarts. Va ser trobat pels investigadors prop de Corral de Woody, a només una milla al sud-est dels habitatges de Gila Cliff, segons el Tom Bemis, que dirigia la recerca.

Bemis va dir que dos amics de Caballo Blanco van trobar el seu cos i que la causa de la mort és desconeguda per ara.

El descobriment del cos va arribar gràcies a un esforç de recerca de quatre dies que va involucrar a més d'una dotzena d'equips de recerca i rescat - incloent equips de gossos i equips a cavall - així com el suport d'helicòpters i avions i al voltant del 20 amics personals de Micah, molts dels quals van volar d'altres punts del país per ajudar.

Els equips de recerca i rescat que participen en la recerca de dissabte va incloure Organ Mountain Technical Rescue Squad, Cibola Search and Rescue, Socorro Search and Rescue, Mesilla Valley Search and Rescue, Sandia Search Dogs, New Mexico Mounted Search and Rescue, Grant County Search and Rescue, Doña Ana County Search and Rescue and N.M. State Police and Civil Air Patrol, que va proporcionar l'aeronau.

Caballo Blanco era el director de la Ultramarató de La Barranca del Coure, una carrera de més de 50 milles extrema que va tenir lloc a Urique, Mèxic el 4 de març i ha aparegut en les revistes i temps de funcionament d'exteriors. Ell és el personatge central del llibre best-seller de no-ficció "Born to Run", de Christopher McDougall, amb les cròniques de Micah True a les Barrancas del Cobre amb els indis tarahumares, una tribu aïllada coneguda per les seves carreres llargues i esgotadores.

Ver álbum de fotos | Leer Més informació sobre la mort de Caballo Blanco en Senderators

Avui, gràcies a una entrada al Facebook del company Jordi Atleta m'he assabentat que el Micah True, el conegut com a Caballo Blanco, ha estat trobat mort. M'he quedat bastant parat ja que després de llegir el llibre de "Nascuts per córrer" del Christopher McDougall on el Caballo Blanco és el centre de tot el relat, és un personatge que es feia proper i et queia bé. Després del llibre vaig estar reseguint links i informació sobre ell a Internet i vaig acumular dades i alguna entrevista que li havien fet després que es fes conegut arrel del llibre.

Si mireu adreces com la de la plana web de Desnivel (link) hi veureu la notícia. També a altres planes com la mateixa del Caballo Blanco també hi veureu moltes dades i la notícia. Segons expliquen el dimarts 27 de març  Caballo Blanco va sortir de Gila, New Mexico, per anar a fer un entrenament però ja no va tornar. Després d'una recerca el dia 31 de març van trobar el seu cos a prop d'un rierol sense senyals de cap accident aparent.

Tenia 58 anys i ens ha deixat frases com aquesta a les xarxes socials:“If I were to be remembered for anything at all, I would want that to be that I was authentic. No Mas. Run Free!”

Ver álbum de fotos | Leer Caballo Blanco ha mort! en Senderators

Finalment arribem a la sortida, massa d’hora, hem d’esperar per allà tirats per la gespa... seguim fent bromes, descansem, trobem un trio de koales i el saludem... i per fi, hora de sortida. Comença a sonar la música i en pocs minuts, compte enrere. Això comença! yuhuuuu! Quina emoció, la música anima, la gent tiba, el paisatge et transporta... comencem a córrer i de seguida veig que no podré seguir el ritme dels meus companys. Aquesta vegada l’he cagat amb l’entrenament, que és del tot insuficient. Molt bé Elvireta, pren paciència, deixa’ls que corrin i tu ves al teu ritme o petaràs. Així doncs, cap al km 6 o 7 deixo que els Jordis tirin; jo de moment, camino 2 minuts i em poso a córrer de nou, aquesta vegada al meu ritme, més poc a poc, però sense parar. Estem donant la volta sencera a un llac. El terreny és pla, els camins amples, no hi ha trams tècnics... en definitiva, perfecte per córrer. Em comencen a fer molt mal els peus, la planta i sobretot els dits, comencem bé! Tranquil·la, sempre et passa, no hi ha remei, però és un mal que quan acabis els 80 km et durarà un parell de dies i desapareixerà, ets valenta i no et fa por el dolor. Segueixo corrent fins arribar al primer avituallament, km 22. Fins aquí no he menjat i els últims2 km anava justeta però no he volgut parar. Contra tot costum, que és de no parar als controls, em paro 10 minuts, menjo bé i vaig al lavabo, sóc conscient que en aquesta cursa he de tirar de bona alimentació per suplir la falta de cames.

Segueixo i quan començo de nou, comencen una tongada de tobogans, pujades i baixades curtes i poc intenses, que permeten anar depressa i alhora permeten canvis de posició dels peus, el que m’ajuda a que no em facin tan mal; pujo caminant depressa i baixo corrent... sembla que ara la gent no va tan depressa, o sigui que començo a avançar corredors... i això m’anima de valent, em sento més forta que quan he començat. Però de totes maneres se’m fa llarga l’arribada al km 44. Mentre no hi arribo, el meu cap ha de fer un esforç, un treball duríssim... recordo perfectament parlar amb mí mateixa i dir-me, fins i tot en veu alta “va Elvira, has d’arribar ala Torre Eiffel dins del temps”, “mai deixes una cursa a mitges... si abandones ara, hauràs de tornar l’any que ve i no en tens ganes... avui és el dia”, “la Mar i el David t’han acompanyat en aquest viatge, no els pots decepcionar” i també vaig recordant missatges que la gent m’ha deixat al mòbil o al facebook, gràcies de tot cor a tots, perquè em van donar una bona empenta!!

km 44, només és un punt d’aigua, però vaig fluixa de forces i em menjo un plàtan i fruita seca sense gairebé mastegar. Quan ja marxo, sento el Jordi Atleta que em crida, quina il·lusió!! Em diu que té rampes i ha hagut d’afluixar, així que continuem la marxa junts. Veiem París allà mateix i jo penso “tranquil·la nena, que te’n queden 35, no et deixis enganyar” i efectivament, començo a tenir la sensació de ser un ratolí de laboratori donant voltes i més voltes en cercle intentant trobar un formatge (en aquest casla Torre Eiffel), fet que posteriorment he pogut comprovar observant el track de la cursa. El Jordi i jo anem més o menys al mateix ritme, però fent la goma, ara l’avanço, ara m’avança... i així arribem al km 55, avituallament!!! Quan veig les llums començo a somicar una mica, sempre em passa quan em falta xixa, o sigui menjar... després em recupero. També és per l’emoció, veig que anem prou bé, i penso que encara que no poguem córrer més, només caminant entrarem dins de temps, això em tranquil·litza. Sortimde l’avituallament i en poca estona m’avanço força... just en arribar a un poble, em quedo sense llum, collons! canvio piles! res! passa un corredor i li demano piles... “please, can you help me? do you have batteries??? this size” primer em diu que no en té, després s’arrepenteix, dec  fer cara de peneta, i me’n dóna 3 que em diu que són noves... res!!! el frontal s’ha mort! merdaaaaa!!! Elvira, no perdis la calma. Apareix altra vegada el Jordi i anem junts amb la llum del seu frontal... el proper control és a prop, km 67. Ara sí que ja ho tenim!! em diuen que em queden 2 km sense llum i llavors entrem dins de la city, i així és. Començo a estar emocionadíssima i ploro més, jaja! que bleda! Jordi, Jordi, que ja hi som... passi el que passi arribem, entrem, som finishers!!! ell no les té totes, però no aconsegueix fer-me canviar de pensament, n’estic seguríssima i em dic a mí mateixa “ho veus Elvira, si vols pots, sort que no has abandonat, ara estaries del tot penedida” Els últims km per dins de París es fan una mica llargs i pesats, cada vegada estem més aprop de la meta, però no acaba d’arribar mai, van passant els minuts i veiem que anem justets. Ja fa més de10 km, abans de l’últim avituallament, que no hem corregut gens. El meu mal de peus i les rampes del Jordi ens ho impedeixen, parlem poc perquè estem cansats i amb ganes d’arribar, però no em preocupa, ja ens va bé a tots dos i els dos sabem que és normal. De tant en tant fem algun comentari, de tant en tant li dic “va Jordi, que ja hi som, mira on és, ho hem aconseguit, gràcies per compartir amb mi els últims km”, de tant en tant fa alguna foto. I per fi arriba el moment... tenim la Torre Eiffeldavant dels nassos, imponent, brillant, majestuosa... travessem el carrer... veig el David ambla Mar en braços, ben adormida pobreta, cansada d’esperar la mama... Ara sí que ploro amb una mica més de ganes, però se’m passa de seguida. I comencem a pujar les escales que ens portaran al primer pis. Curiosament no costen gens de pujar, anem fent poc a poc, gaudint dels últims instants, a cada revolt de les escales, diferents vistes de la ciutat, cada vegada estem més amunt... Finalment arribem, i comencem a trepitjar la catifa vermella que tan escaientment ens han posat perquè la trepitgem, perquè ens sentim triomfadors, jaja! Ens fan fotos a l’arribada, ens felicitem mútuament. Em donen una samarreta talla XL perquè no n’hi ha més petita; perfecte guapa, el dia que no arribis de les últimes, tindràs samarreta de la teva talla! Faig un parèntesi per explicar que això no ha quedat així, jo no callo ni sota l’aigua, i el primer dia d’estar a casa, vaig enviar un e-mail a l’organitzador, amb to molt educat, en el que el felicitava per la cursa però el posava a caldo amb aquest tema. No pot ser que tingui una samarreta de finisher que m’ha costat suor i llàgrimes allà plegada en un calaix perquè mai me la podré posar. Que això té fàcil solució si quan fas la inscripció, cadascú posa la talla que necessita: per ells és fantàstic perquè poden fer previsió de comanda i de passada, tots els corredors contents. La veritat és que no m’han contestat, pitjor per ells! queden fatal!

En resum, sóc finisher amb un temps de 12:36, a 24 minuts del temps màxim permès... és a dir, pèssima classificació. En conclusió, hi ha gent que no va acabar, hi ha gent que no ho intentarà mai... almenys buscarem algun consol, no?? jaja!

Només acabo donant les gràcies a totes aquelles persones que m’han demostrat el seu recolzament. Algunes d’elles companys de curses i marxes, que entenen el sacrifici, la il·lusió, el patiment i alhora gaudiment de quan es fan aquesta mena de coses. Algunes d’elles, que no fan res semblant però que poden entendre que m’agradi. Algunes d’elles, que no ho entenen i no ho comparteixen, però simplement que els agrada veure’m feliç. També a la família, que no ho enten, però li toca patir. I sobretot ala Mari al David, per acompanyar-me sempre a tot arreu, per animar-me i fer-me mimitos quan estic cansada. I aquesta vegada també a l’Alba, que ens ha cuidat com una marassa a tots. I al Jordi Casanovas i Jordi Piera, pels grans companys de cursa que són i pels farts de riure que ens hem fet. Gràcies també als TrailersLa Salleper adoptar-me tot i no formar part del seu grup, i a Senderators per deixar-me publicar tot aquest rotllo al blog.

Fins la propera!!

Ver álbum de fotos | Leer Eco-Trail París 2012 en Senderators

En aquesta prova hi participen força gent de casa i en concret la nostra amiga Elvira Carrasco i els nostres amics Jordi Casanovas i Jordi Piera (Trailers La Salle).

La prova comença a les 12:00h del migdia del dissabte i té de temps límit fins la 1:00 am de la matinada de diumenge, acabant a la primera planta de la Torre Eiffel.

Sembla que la prova està molt ben organitzada i, com en proves importants, podeu realitzar el seguiment dels nostres companys i d'altres a la web:

http://ecotrail.livetrail.net/

Molta sort a tots i esperem una bona crònica i fotos a la tornada!

Leer Ecotrail de Paris: seguiment en Senderators