LCA, menisc, Baker i altres històries

Ja s'acosta el començament oficial dela CCCR 2009 i comencen a proliferar les marxes i caminades curses que ens poden servir d'entrenament. Aquest cap de setmana tenim la Caminada de Sant Martí Centelles (de 20 km) i la Cabrilenca (de 8 km o 20 km). Paral·lelament, per als que combinen el running amb la muntanya tenim la Marató de Barcelona.

Pel que fa als Senderators ens hem dividit per tal de poder aconseguir tracks i informació de tot: els germans Vernet (bé de fet la Vernet family) va a fer la Caminada de Sant Martí Centelles, la mítica dels Gafarrons.  La Txell, l'Atleta, el Japo, el Keymaker i jo ens anem a fer la Cabrilenca. També tenim companys i amics que van a la Marató: el Jaume Palote, l'Albert Cubeles i el Jordi Margalef. Esperem poder-vos donar impressions de tot la propera setmana.

Pel que fa a la meva particular situació i evolució del genoll sembla que les coses van molt millor del que ens pensàvem tots. A primers de gener semblaava que la ressonància indicava trencament total de lligament creuat i menisc extern tocat. Després d'un mes el traumatòleg em va dir que quasi amb tota seguretat el lligament no estava trencat i que la inflamació i el líquid van falsejar la ressonància. A mitjans de febrer, doncs, vaig començar a entrenar suau. A data  d'avui he fet 3 proves per Collserola (2 de 7km i un de 10km) trotant pels camins de la font de la Budellera i Vil·lajoana. tot bones sensacions.

La visita del metge del passat dimecres 25 de febrer també va ser positiva. tot i que encara queda líquid articular no absorbit, el doctor continua mantenint que "segurament" tant el LCA com el menisc estan bé. Em va encarregar una ressonància magnètica per assegurar aquest diagnòstic. 

L'única cosa a comentar és l'aparició del "Quiste de Baker". Aquest quiste resulta que es forma a la part de darrera del genoll degut al derrame del líquid articular i la no absorció del mateix. Es veu que és força comú en aquests casos i que habitualment aquest és petit (de la mida d'un os d'oliva) i desapareix per si sol. La veritat és que no em molesta gaire.

Resumint, que avui a la tarda vaig a fer-me la segona ressonància i espero i desitjo que tot´es confirmi i continuï evolucionant com fins ara. L'únic dubte seriós és ara si el menisc extern està afectat o és senzillament que el líquid articular encara em molesta i no em deixa flexionar completament la cama.

A veure com va tot a la Cabrilenca...