Lliçó inaugural del Dr.Brugada

El dimarts 5 d'octubre vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència que es feia la Blanquerna (Universitat Ramon Llull) on feia la lliçó de l'acte inaugural dels màsters del curs 2010-2011. La feia el conegut Dr. Josep Brugada. Potser alguns de vosaltres us preguntareu què hi pinta aquesta entrada en un blog de sendrisme i trails. El motiu és que la xerrada anava sobre la mort sobtada a l'esport.

El Dr. Brugada és un eminent i reconegut cardiòleg. A més de ser el director mèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona, el cap de cardiologia del F.C. Barcelona i un dels cardiòlegs més citats en recerca amb centenars d'articles, juntament amb els seus germans va descobrir un dels motius que provoquen la "mort sobtada", el síndrome que porta el seu mateix nom.

La conferència va ser molt interessant i amena. El Dr. Brugada té el do de fer-se proper i explicar la coses sense tecnicismes fent-les entenedores pel que no som del ram. Va donar explicacions sobre els motius que provoquen la mort sobtada. Bàsicament venia a dir que encara que alguns d'aquests motius són hereditaris molts casos serien evitables si es realitzessin les proves adequades. Habitualment amb una prova d'esforç, un electrocardiograma i un ecocardiograma en un esportista d'elit n'hi hauria prou per poder diagnosticar molts d'aquests casos, com ara s'està començant a fer arrel de les morts conegudes del Jarque o del Puerta. Però el problema radica en que els esportistes que no són d'elit no se'ls fan aquestes proves ni existeix cap legislació que obligui a fer-les per fer una competició federada. Mentre a certs països, com Itàlia, per federar-se a qualsevol esport aquestes proves són obligatòries, a altres països, com Espanya, no hi ha res de res.

El Dr. Brugada intenta conscienciar als esportistes i gent en general que hi ha un 1 per 1000 de casos de mort sobtada a l'any. Això vol dir que en una ciutat com Barcelona es donen uns 2000 casos a l'any. Molts casos (un 80% diu ell) són infarts de miocardi. En els esportistes el cas més comú és la miocardiopatia hipertròfica. Aquesta és una enfermetat hereditària que implica que el múscul del cor és més gran del normal i això provoca una fibrilació que fa que el cor s'aturi i la persona mori. Una persona que ha patit una fibrilació té 10 minuts per a que algú la pugui reanimar abans que la mort sigui inevitable. D'aquí que el doctor intenti conscienciar de la importància dels desfibiriladors en espais com els aeroports, les escoles o els centres de fitness.

Al final de la conferència vàrem tenir la oportunitat de xerrar amb ell. Una persona afable i com diríem "campechana" i encantadora, abocada  a la seva professió i però alhora molt propera amb la gent. Realment, em vaig quedar amb la idea de fer-me un electrocardiograma ben fet o una prova d'esforç altament recomanable, per no dir imprescindible, pel tipus d'esport de muntanya i exigència física que fem tots els que llegim aquest blog.