Marathon Des Sables 2010: la crònica (II)

MARATHON DES SABLES: LA MARATÓ DE LES PAPALLONES BLANQUES.

Capítol 2

Oooooh, arribem al campament: tot un seguit de haimes negres, amb les seves alfombres, col·locades de forma circular, configuren la “casa” dels concurrents. Al costat, hi ha les haimes blanques, destinades als membres de la organització (que són molts!!), i al fons un grapat de banderes. Impressionant! Sort que toco de peus a terra, sino pensaria que tot plegat és un somni.

Amb els compis d’equip anem cap al que serà el nostre portal: el 54. Allí descarreguem motxis i maletes. També compartirem haima amb l’Eusebi d’Ibiza i el Boro de València (i que viu a les Canàries). Dues haimes més avall, tenim a la Carme i als seus compis d’Adedventure. El Jordi de la UEC ANOIA, tbé estarà amb ells. La haima 56, la del nostra costat, hi farem molts bons amics: el compi Jaume i el Toni (els
cabos furriels), el Josep (el portuguès), el Ruben, el Dani, el Lluís, l’Òscar i el Pep (de Prats de Lluçanès).

També som veïns de la haima andalusa. Han convocat a tots els participants espanyols a un “tapeo” a les 7 de la tarda, abans d’anar a sopar. Tota una festa: formatge, pernil Jabugo, “manzanilla” i els fuets del Toni de Montcada. Tot un preludi del que serà MDS: amistat i germanor, i molt bon ambient. Fem un brindis pel Fidel: “Que se jodan” cridem tots!!

Anem a sopar, bé, a fer cua per sopar. No ens podem queixar: plat calent, beguda i postres. Trevian!! Tornem a la nostra haima. Hi he penjat el banderí del CEI, fa molta patxoca i es veu des de lluny. La primera nit dormint a terra: encara descanso força bé. L’esquena potser es posarà al seu lloc i tot, jiji.