Marathon Des Sables 2010: la crònica (V)

MARATHON DES SABLES: LA MARATÓ DE LES PAPALLONES BLANQUES.

Capítol 5

Tots sabeu o intuiu qui són els pixapins oi? Doncs en aquell moment jo m’autodefineixo com la “Pixapins puipui del desert”: miro a l’esquerre, a la dreta, al davant, al darrera, faig fotos (click-clack), veig muntanyes, precioses muntanyes, arbustos, tot és preciós.

Està fent molta calor. Amb el Jaume, mentre caminem, ens anem recordant que hem de beure. Als controls, ens hem estipulat de prendre 1 o 2 pastilles de sal. Els trajectes són rectes, llargues rectes, un peu darrera l’altre i anar fent. Em col·loco davant el Jaume i darrere els peus del Peter (from Ireland), quin ritme el noi, pim-pam. Anem un pèl massa ràpd, així que la Dolo, darrera el Jaume. I després d’unes quantes hores de walking, entreveiem al fons, les teteres del “Sultan”, ja hi som!! Però no!! La lliçó que
tbé aprendrem el primer dia serà la d’assimilar les distàncies entre els controls. Sembla que moguin les teteres a cada pas que fem. Encara nos queden uns 4km fins arribar al campament. Però hi arribem. Guais!! Molt i molt contenta.

La organització, cada dia al finalitzar l’etapa ens oferirà un te. És boníssim i és molt i molt dolcet. Me recorda al te que nos preparava la família del Said, quan fa un parell d’any vam anar a córrer al Sahara. Delicious. També nos donen 2 ampolles d’aigua. Un cop creuada la línia d’arribada, la nostra haima està encara uns quants metres away, diria que encara nos fan caminar ben bé, mig quilòmetre més (i cada dia serà el mateix).

Arribo a la haima i saludo als compis de l’equip. Tots descansant i molt contents. Ja hi ha qui està fent manualitats amb els dits del peu. Me netejo una mica, em poso la vestimenta post-running. Menjo embotit (que comparteixo amb els compis de la haima), prenc un sobre de “recuperation” i fem sessió d’estiraments: sembla que estiguem a les pistes d’atletisme de Granollers, que haguem entrenat una “piràmide” i que el monitor Lucky ens vagi indicant els estiraments a fer. Ei nois, qe fem goig!! Bé, en algun moment no anem del tot sincronitzats, però estirem mlt bé. Tot seguit vaig a buscar al Jaume i anem a enviar un correu a la family per dir-lis que tot ha anat molt bé. Quan arribo ens han deixat els mails que ens heu enviat el primer dia. Us haig de dir que en vaig rebre moltíssims, i que feia moltíssma il·lusió rebre’ls (us tincs tots guardats, ja sé que era més pes cada dia, però és igual, era un pes molt còmode de portar).

Preparem el sopar: escalfem aigua i preparem un exquisit lilofilitzat. Havent sopat, i per facilitar la digestió, vaig a fer un vol amb el Faura per les haimes veïnes. Saludo al Toni-HMM i a la Montse i a la resta de compis de la seva haima. De nou al nostra piset, ja estem preparats per una altra nit. Jo dormo en una de les puntes de la haima. Tinc una vista preciosa del cel. Una munió impressionant d’estrelles vetllen per nosaltres. La lluna no la veig. Poeta, no us l’heu quedada vosaltres, els habitants d’Alpens? Nooo, pq a la matinada, servidora s’aixeca per anar a fer una tècnica i veig la lluna, ja està decreixent. Em quedo una estona bocabadada mirant el cel, escoltant el silenci…