Marathon Des Sables 2010: la crònica (XI i Final)

MARATHON DES SABLES: LA MARATÓ DE LES PAPALLONES BLANQUES.

Capítol 11 i final

I fins aquí la crònica. Quants heu arribat fins el final? També sou uns campions! He intentat redactar-la de manera que poguessiu disfrutar i viure la MDS com l’he viscuda jo. Unes convivències, una marató d’emocions (com diu el bon amic Josep, “el portugués”). Espero haver-ho aconseguit, si més no, aquesta era la meva més humil intenció. Hi ha detalls i situacions que potser m’he oblidat. Tot i que ja han passat 15 dies, encara tinc molts records i moltes imatges. És difícil transcriure-ho, i el que no voldria és que us avorríssiu.

NOTA 1: Agraïments:
* Al Jaume, amb qui he compartit tots i cadascun dels milers de passos que he fet durant la Marathon (Amics per sempre).
* A la Carme, la meva molt bona amiga Carme. Nenes: Great Notice: la Carme tbé forma part del Club de les Kitty Girls!! Yes, yes….. la vai fitxar en el darrer moment, en els darrers metres de la MDS!!
* Als compis de l’Equip Sables de Granollers, amb qui vai compartir el portal 54 durant 7 dies.
* Als compis del portal 56, uns molts bons amics, “germans”, i mestres.
* Als compis de les haimes 47 a 60, les millors haimes del campament: hi convivíem espanyols, catalans, mexicans, portuguesos, argentins, colombians i guatamaltencs (i l’Alessia, 1 italiana, la compi del Toni). Us podria enumerar a tots i cadascún de vosaltres, i de ben segur que no em deixaria ningú, jiji.
* A la meva estimada família, als compis del CEI, als compis de marxes, als compis de “Preparant la Mitja de Granollers”, als “Hoko-boys”, als “Majulululu”, als compis de bike, i a totes i a tots que m’heu animat i ajudat.

NOTA 2: Records:
Un record molt especial pel Fidel, amb qui m’hagués agradat tant compartir la MDS amb ell. Malgrat la seva absència (física), tots plegats vam caminar amb ell la seva desena MDS.

Un altre record molt especial pel Carlos, qui nos va deixar 5 dies després que el Fidel. També ha caminat amb mi per terres marroquines.