La Marxa del 7 cims

Suposo que ja pensàveu que us lliuràveu de la crònica del passat diumenge , oi? Doncs d'això res de res. Una setmana una mica carregadeta de feina m'ha fet retardar una mica la crònica de la nova prova de la CCCR 2008: La Marxa dels 7 cims de 59.6 km i 4912 metres de desnivell acumulat. Per nosaltres premi addicional: 5 dels 7 cims són de la l'activitat dels 100 cims que també organitza la FEEC. si voleu més info:
http://www.feec.org/centcims/centcims.php

Miracle! Comencem la crònica dient que NO VA PLOURE!! A les 6.10h a.m. vam arribar a Les Dous, al costat de Torrelles de Foix, per iniciar aquesta noca caminada. De nou ens anem trobant els habituals de la colla: intentem atropellar a la Maria i al Josep, li toquem el cul des del cotxe al Raül (Vernet Bros on fire!) i la resta (Jordi "Japo", Jordi "Atleta", Txell "Aparadors" i Xavi "Sensei") dons el cotxe.

Després de deixar la samarreta i altres obsequis al cotxe, a les 6.32h donen la sortida. Anem a fer els cims més importants de l'Alt i Baix Penedès. Així que us aniré posant les fotos dels cims coronats.

D'entrada: pam! una pujada sostinguda i sense descans per una pista ampla cap a buscar el Clapí Vell (704m). Bon ritme: 6 km/h. força bé per ser tot pujada. D'allí ja divisem el segon l'Àliga (698m). I en un tres i no res ja el tenim. Estem al km 4 tot just i comencem a apretar fort. Tenim uns 12 km fins a Vallflor on hi ha l'esmorzar i l'inici del següent cim. I a les baixades no donem descans i trotem de valent.

Arribem amb una gana que fa vàlida allò de "me comería una vaca rellena de pajaritos". Els avituallaments sòlids perfectes des del meu punt de vista. Aquí pa de pagès amb tomàquet (ben sucat) amb embotits variats, donuts, pastes, beguda isotònica, etc...i en abundància!!

D'aquí enfilem cap a la Talaia de Montmell. Ja sospitàvem que això seria dur en veure el perfil i la roca que teníem al davant. Potser vam pagar les alegries dels primers 16 km que vam portar una mitja per sobre dels 7 km per hora. Total que vam suar l'esmorzar i més per la pujada a Montmell (861m). Però realment les vistes des de dalt eren fantàstiques. I què dir-vos del camí que tot carenejant et porta fins l'Ermita de Sant Miquel (km 20).

D'aquí tot sembla relativament planot per anar a buscar el següent avituallament sòlid (km 32) però el plànol enganya: els colls de Sant Marc i Selma no són res de l'altre món però et recorden que ja comences a anar castigadet per tantes alegries del començament...

L'avituallament del km 32 fantàstic i millorat per la síndria i el meló que amb la calor que apreta entra de meravella. Així que a pujar cap a Montagut (962m), primer, i després Formigosa (995m). De Formigosa us poso la rampota final en lloc de la foto clàssica del cim. Res de l'altre món però les pales finals també et fan suar de valent. Ja estem sobre el km 37.

I ara el tros que vaig trobar més desagraït. Sí, aquell tram de 5 o 6 km que també es fa quan fas la Montserrat - Reus i que després et fa arribar al Puig de Solanes (914m) i Puig de Castellar d'Ancosa (944m). A més, en aquest tram ens van caure 4 gotes i vam pensar: "ja hi soooom!": Però per sort, res més i cap avall. a fer els darrers 13km que ens resten.

Anar fent conyes a la baixada amb el "Japo", el Raül, el Dave, l'Atleta i els habituals que trobem per aquests camins de Deu: el Miquel "Atrapeu-lo", el Juanito, etc... I com sempre al final l'Atleta li pega canya i els darrers 4km a tota castanya cap avall. Sort que té el turmell fet pols i encara a les baixades fortes vam apretar i els vam agafar just abans de l'arribada. Total: 11 hores i 4 minuts per una caminada bonica de veritat i molt ben muntada i organitzada. Una bona dutxa a l'arriba (això sí, com a campeons amb aigua freda) i després de treure la pols cap a casa a veure la Formula 1, ben cruixidets.

DADES D'INTERÉS:

• Distància i desnivell: segons el meu GPS van ser 58.66 km i 2225 metres de desnivell positiu. Més o menys aquest cop ja quadra amb l'organització.
• Avituallaments: força bons. Sempre es pot demanar més però considero que tant en quantitat com en qualitat són més que correctes. Potser a vegades cada 15km mentalment et castiguen però això ja són sensacions pròpies.
• Recorregut: no és una prova per anar pensant que serà un passeig. 60km sempre castiguen i el desnivell no és especialment dur en general però hi ha trams (Montmell per exemple) que són exigents.
• Obsequis: espectacular la samarreta tècnica de la caminada, tant per la qualitat com pel isseny. S'ho han currat de veritat! La llanterna de regal final també molt bé.

I ara per la prova de foc i test seriós per poder veure si afrontem la Núria - Queralt: la Cap de Rec, amb molta neu i final en pujada.