Marxa 7 cims 2010

El diumenge 30 vàrem poder gaudir de la Marxa 7 cims que organitzava el CEP. A les 6.00h del matí ja rondava per Torrelles de Foix i fent cua per agafar el dorsal i la samarreta ja em vaig trobar al Sherpa Dave i als Sampere Bros. Com no amb la cosa del Xavi Floresta, en Miquel Atrapeu-lo i el Juanito els primers riures del matí.

A aquelles hores ja despuntava el dia i ja es veia que seria un dia de calor dura. I al Penedés calor dura és molt dura! amb una mica de retard, sobre les 6:39h, es va donar la sortida. Primeres rampes per pista i sense adonar-nos ja teníem el Clapí Vell. Vaig aprofitar per posar-me les ulleres de sol i una mica de crema solar (cosa rara en mi) i de cap cap al Pic de l'Àliga, amb unes vistes fantàstiques.

Sortint d'allí vaig llegir el missatge dels companys Ignasi i Quique que havien arribat tard. Vaig pensar que ja m'atraparien i amb el terreny conegut, força còmode per pista, vaig anar trotant a bon ritme fins a l'esmorzar cal al km 15. Calor, molta calor. Sort que l'organització tenia els punts d'avituallament líquid força propers (4-5 km màxim) i això permetia recarregar i refrescar-nos. Després d'un bon esmorzar cap a la pujada per a mi més dura de la marxa: la Talaia de Montmell. També la més bonica. Vaig patir més per la calor que per la pròpia pujada en sí. I després fantàstic anar carenejant fins arribar a la Creu de Montmell. Entre el dia obert que feia i el verd el paisatge era increïble.

Després la baixada vertical fins a Sant Miquel i seguir uns quants quilòmetres més fins arribar al Coll de la Torreta amb la bona butifarra i sobretot la merescuda síndria, que entra com mai! Allí vàrem fer una mica de merder amb la colla del CEI. Portàvem ja 30 km i estàvem al migdia. La calor apretava i la segona part de la marxa (ja la recordava del 2008) es preveia dura. I ara cap al quart cim: Montagut. Més calor però encara amb forces cap amunt. Desp´res un altre rampot per arribar al Formigosa i ja en portem 5 dels 7 cims! I ara ja tenim uns 35 km fets. Recordo que els dos cims que ens queden són força suaus.  Però no recordava tan pesat el terreny pedregós. Crec que entre la calor i el terreny va ser el tros més dur del recorregut.

Un cop fet el Puig de Solanes i el Puig de Castellar, això sí amb la simpatia sempre dels organitzadors a tots els controls i avituallaments, les coses ja es veien d'una altra manera.

I entre la xerrada amena amb la Nati de Vilafranca i el trote dels darrers 6 km vaig tornar a la Plaça Nova de Torrelles de Foix podent baixar per molt poc de les 11h en els més de 58km de recorregut.

Resumint, una fantàstica marxa, ben organitzada, ben marcada i amb un dia espectacular de calor. Però sempre ens queixem de tot o sigui que millor això que la pluja. I ara a per les properes. Molts companys cap a Reus - Prades - Reus. Altres esperant la Gràcia - Montserrat. Alguns a la Montserrat - Reus i d'altres cap a la Cap de Rec. Salut i km!