Marxa Cap de Rec 2010: la crònica

El passat dissabte dia 19 de juny va tenir lloc la IV Marxa Cap de Rec. Amb una mica de por per la baixada de temperatures i la previsió de mal temps per la Cerdanya i Andorra vàrem arribar al Refugi de Cap de Rec, a sobre de la població de Lles de Cerdanya.

El temps sembla que aguantaria tot i no fer la bona temperatura del passat 2009. Com sempre una bona organització de sortida amb el nostre amic Josep Maria organitzant l'aparcament i el Jaume i la seva gent distribuint els dorsals i l'organització.

A les 6.00h en punt arrencava la Cap de Rec 2010 amb petites variacions del recorregut i sobretot amb un terreny força moll degut a l'aigua que havia caigut a la Cerdanya durant tota la darrera setmana. La baixada cap a Viliella molt bonica, com sempre, mentre veiem nèixer el dia i el sol que il·lumina tot el Cadí. Només per això ja val la pena. tot trotant ens plantem a Viliella on ja trobem una bona coca, té i xocolata desfeta per agafar forces per la pujada per la Vall de la Llosa.

Amb la pujada pronunciada però a bon ritme, els que anem junt de la colla Senderators, l'Atleta, el Xavi bomber, el Raül i jo arribem al Prat de Xuïxirà a l'esmorzar. Estem al km 13 i portem bon ritme, el nostre bon ritme és clar. Ara, després de la pujada relativament constant però suau, però ja de quasi 500m de desnivell positiu, anem a pel Port de Vallcivera a més de 2500 metres d'altitud. La pujada final és dura i intensa però potser se'm fa més curta que altres anys. Serà que estic una mica millor de forma? A dalt unes vistes magnífiques i trepitgem la primera neu. Cau una mica d'aiguaneu però sembla que el temps no empitjorarà.

La baixada per la Vall de Madriu és impressionant. Brolla aigua arreu i el temps aguanta bé. Tot molt còmode amb alguna que altra relliscada on el Xavi bomber es deixa la natja ben adolorida i jo la cama ben rascada per la llosa per on he reslliscat. Enfilem la pujada sempre trencadora del Coll Jovell i la baixada a tope per arribar a la font de la Closa, km 31, on aprofitem per recarregar aigua, avituallar-nos amb fruita (què bona la síndria) i beure una mica de beguda isotònica.  I a mentalitzar-nos que tot i haver guanyat 30 minuts més o menys al temps de l'any passat ara ve la veritat: la pujada de quasi 1500 metres de desnivell positiu primer fins el Refugi de Perafita i després fins el Coll de Sant Vicenç.

Però aquest cop l'organització ens ha preparat una sorpresa: la pujada ara es fa pel GR tenint al costat el riu quasi bé fins al final.  La pujada crec que és més dura que la de les edicions anteriors però a la vegada molt més bonica i agraïda. El Xavi bomber puja com una exal·lació mentre que jo marco un ritme no molt fort però si molt constant pel Raül i l'Atleta. Suant la pujada però disfrutant-la arribem al Refugi on menjo quatre dàtils i una mica cansat tiro per afrontar els darrers 200-300 metres de desnivell fins al 2575m del Coll de Sant Vicenç.

El Raül ens reu uns metres d'avantatge. El Xavi bomber ha volat fa estona. Però l'Atleta i jo apretem les dents i tirem cap adalt. Coronem i cap a baix trotant la baixada fins arribar al Refugi dels Estanys de la Pera. Són les 15.10h i les previsons són bones! Tenim marge per millorar i de molt el temps del passat any (unes 12 hores). Així que afrontem els darrers 8-9 km a tot drap, baixant pel GR i després agafant la pista fins al Refugi del Pradell per baixar corrent fins a Cap de Rec. Total bon ritme: 10 hores i 30 minuts clavats! Estic molt content pel resultat. em prenc un parell de gots de beguda de recuperació (àlies cervesa) i aprofito per xerrar amb tota la colla dels companys comentant la jugada. Veig al Jaume i el felicito com a organitzador per la gran marxa que hem pogut gaudir. També li comento que he trobat a faltar una mica de marcatge del recorregut. Nosaltres ja ens coneixíem força bé el terreny però certs llocs caldria una mica més de senyals per evitar errors. Per altra banda, el fulletó tríptic també tenia una bona explicació però alguns companys ens ho han comentat i sempre amb l'ànim que sabem que té la gent del Centre Excursionista de Sant Cugat de millorar i perfeccionar segur que ens faran cas. Felicitats a tots.