Marxa Cap de Rec

El passat dissabte 13 de juny va tenir lloc la Marxa Cap de Rec. Per molts de nosaltres la marxa més bonica en quant a paisatge i la més dura de les de 50km. Aquí en teniu una petita crònica.

Sobre les 5:30h de la matinada ja ens trobàvem a Cap de Rec, el Refugi que hi ha a sobre de Lles a quasi 200 metres d'altitud. El temps increïble. Estàvem a uns 13ºC! Farà calor avui de veritat. Anem amb tota la colla del GELS (Txell, Japo, Atleta, Josep, Raül, Dave i jo). Aquest cop ens acompanya el president i tot! La seva primera marxa de resistència i d'alta muntanya. També ens trobem de seguida a la resta del GELS que hi participen: la Maria i l'Enric, que estaven a un hostal de Lles.

Després de les conyes pertinents amb els del CEI i també amb el Palote, que marcava els codis estil tortuga, ens preparem per sortir. Tret de sortida i a trotar cap a Villella. Va neixent el dia i no cal ni frontal aquest cop. A bon ritme arribem a buscar la coca. Petit embús aquest cop empipador per culpa dels lectors dels codis de barres però una bona coca de crema arregla el refredament. Tornem a trotar una mica més tirant cap a Can Jan de la Llosa, tot començant a enfilar la Vall que porta el mateix nom. El paisatge està d'un verd radiant. Brolla aigua arreu. Dia clar. Què més podem demanar?

Anem pujant per la vall de la Llosa fins arribar als prats de Xiuxirà on ens espera l'esmorzar amb embotit i formatge. El dia és fantàstic. Ni un núvol. Comença a apretar la calor però encara és aviat. Pateixo per la pujada cap al refugi de Perafita. Anem fent via i arribem ja al "petit repechon" per pujar al Coll de Vallcivera. És dur i els més de 2500 metres castiguen, però encara estem frescos i el superem sense massa problemes. Els estanys de l'Illa a dalt estan impressionants i encara hem de trepitjar una mica de neu que resta.

Un cop hem repostat aigua al Refugi de l'Illa agafem el GR 11 de nou per anar cap a la Vall de Madriu. Ara tot és baixada o pla i anem a bon ritme encara que gaudim del paisatge i en pocs trams trotem una mica. Les fotografies i les panoràmiques són de les millors. Per aquesta zona ens reagrupem uns quants i ens fem una foto de record. Aprofitem per xerrar una mica amb el Fermí, la Maria i altres sobre el plaer d'una marxa com aquesta.

Seguim baixant al costat del Riu Madriu, que baixa encara més ple que altres anys, i anem seguint la Vall per anar a buscar el merescut descans a la Font de la Closa, al quilòmetre 30. La calor comença a fer mal i la veritat és que tot i la bellesa dels paratges aquesta part del camí es fa dura. L'arribada a la Closa ens serveix per descansar i refrescar-nos i avituallar-nos d'aigua. El que ve ara fara mal de veritat. quan marxàvem arribava la Maria i el Fermí. La Maria amb la calor li ha agafat una forta "pájara" i està força "white face". Esperem que es recuperi.

El grup ja es troba força disgregat. Ara només seguim junts l'Atleta, el Raül, el Japo, el Jaume i jo. Baixem encara més fins als Engolasters per ben aviat girar a l'esquerra i agafar les primeres rampes d'Entremesaigües. Buf! Això sembla un forn! Aquí cadascú posa el seu ritme (sembla una d'aquelles etapes ciclistes del Tour això) i a ritme que la pujada és dura, llarga i infernal: quasi 1400 metres de desnivell positiu!!

Personalment, Entremesaigües  se'm va fer duríssim. En acabar el tram em vaig trobar a l'Alfred que estava a punt de tirar-se de cap al riu! No m'estranya. jo hi vaig sucar la gorra i els braços de ple. No vull amb això que les rampes fins al Perafita fossin suaus, però com a mínim anàvem a l'ombre dels arbres. El Jaume havia quedat una mica enrera i els altres tres amics una mica endavant. Vaig agafar a l'Atleta i al Raül a la pujada final. El Japo ens esperava al Refugi de Perafita. Feia temps que no el feia tan castigat. Estava força fos. Així que els 4 de nou vàrem enfilar cap al Coll de Sant Vicenç. Planejant per 2300 m d'altitud la cosa es fa dura i semblava que els 2573m de Sant Vicenç no arribaven mai. Sort d'un núvol salvador que es va posar a sobre nostre al darrer tram. Aquí veieu una foto a dalt de tot, recuperant l'alè.

Però ara ja ho tenim. Tot baixada i pla fins a Cap de Rec. Baixem a bon ritme. ens avituallemtn als Estanys de la Pera, al refugi. Necessitava recuperar. La coca de crema i la beguda isotònica donen forces per apretar cap avall. Arribem a la pista i aprofitem per remullar-nos altre cop. Caminant sobre els 6.5 km/h ens plantem al Refugi del Pradell. Allí ja veiem que ho tenim i fem el darrer tram corrent.  L'arribada és fantàstica: la gent aplaudeix, la musica que anima, l'speaker encara més... Ens trobem a la colla que ja ha arribat. El Sherpa Dave fa hores, el Raül només 5 minuts, el Josep  uns 20 minuts. Aprofito per anar a buscar el recuperation oficial (la cervesa) i menjar alguna cosa. En res arriba el Japo, 5 minuts i en un quart d'hora l'Alfred que està fet una màquina. Al cap de mitja hora apareix també el Jaume. Fantàstica la seva primera marxa de resistència. Molt bon paper. Aprofito per la foto d'altres bevedors de recuperation, com el Xavi Floresta del CEI i ens fem la foto de família! Ah, l'Enric també l'acaba amb menys de 13 hores. Repte superat.

A DESTACAR

• Marxa de 51km i 5284m de desnivell acumulat, amb l'entorn més exigent però més bonic de tota la CCCR 2009.
• L'organització en general bon bé com ja ens tenen acostumats de les passades edicions.
• L'itinerari força ben marcat. Si cal posar-hi una queixa potser el tram final des del Pradell, per gent que no s'ho conegui, hi trobaria a faltar alguna que altra marca de cintes.
• Els avituallaments força correctes. Com sempre complicats de portar a certs llocs inaccessibles. També si cal comentar alguna cosa per millorar crec que l'avituallament de la Closa aquest any ha estat una mica més fluix que altres. Falta de beguda isotònica, els plàtans que tan bé van es varen acabar de seguida,... Res greu però sempre intentem fer crítica constructiva per a millorar.