Marxa dels Castells de la Segarra 2010

Un any més, i ja en van 8, he tornat a fer la Marxa dels Castells de la Segarra. No sé si vau tenir ocasió de llegir la crònica de l’any passat (http://blog.senderators.es/marxa-dels-castells-segarra-2009-220212) però aquesta vegada tampoc s’han quedat curts!

 L’edició d’enguany iniciava el seu recorregut a Cervera. Aquesta vegada vaig aprofitar la tarda anterior per anar a recollir el dorsal doncs em queda força a prop de casa. L’ambient que es palpava ja feia presagiar que l’èxit un cop més estava assegurat. Al matí, a les 7 en punt, 1750 marxadors estàvem convocats per començar a caminar a 1º de temperatura i puntualment es va donar la sortida. El recorregut aquest any (canvia de sentit cada any) era en el sentit de les agulles del rellotge i la primera baixada des del “Mobel Linea” em feia recordar els cops que havia fet el camí en sentit invers i tocava pujar la rampa quan un ja estava castigat pels quilòmetres.

 El primer control arribava aviat, i això volia dir també el primer esmorzar. Com sempre, no faltava de res: des de xocolata desfeta fins a coca, passant per tota mena de sucs, fruits secs, etc que feien que no sabessis què triar… Aquest any els controls intermitjos s’havien modernitzat i la lectura del codi de barres no es feia només al final, sinó a cadascuna de les parades.

 A partir d’aquí vam anar recorrent els castells ja tan coneguts i que hem repassat tantes vegades en les cròniques: les Pallargues, Florejacs, les Sitges, etc. Personalment vaig fer bona part de la cursa corrent, intentant si era possible rebaixar una mica més el temps de l’any anterior.

A Guissona, passàvem pel pavelló on es va donar la sortida l’any anterior i vaig coincidir amb en Toni Nadal, el nostre meteoròleg de TV3. Em va fer gràcia trobar-lo! Aquí a Guissona es despatxaven botifarres (de les que es mengen) a tort i a dret i ja anava bé, perquè la veritat cada vegada feia més fred i semblava que tot fos un avís de la nevada que cauria el dia següent. Ara que ho penso a posteriori, sort que no ens va enganxar! (us poso la foto que ens ha enviat l’organització del que hagués sigut la marxa el dia després).

 A la cursa ens havíem trobat ja a l’inici tots plegats: el Quique, l’Ignasi, el Raül, el Josep… sé que també hi havia la Txell, la Maria i el Fermí però no els vaig veure. A l’arribada, molt bon ambient tot i la sorpresa final dels 3 nous km afegits, degut a les obres del Canal Segarra-Garrigues, que deixaven la distància final en 54km. Finalment 6h 13min per donar per superat el repte personal i per gaudir un any més d’una de les curses amb millors avituallaments i tracte de tota la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

 Felicitats a tots! Ens retrobarem la majoria a la Selva del Camp!

Dave

 PD: Molta sort des d’aquí a la Dolo, que ens vam trobar a l’arribada i que aquest any serà la pionera del grupet en provar el tema de la Marató de Sables!