Marxa dels Castells de La Segarra 2011

Ja tenim una nova edició de la Marxa dels Castells de la Segarra feta! Aquesta és per molts de nosaltres una prova entranyable, ja que va ser d eles primeres que vàrem començar a fer quan ens iniciàvem en això de les marxes de resistència per allà al 2003.

Aquest any, la cosa no pintava molt bé pel tema temps. Havia estat tot el dissabte plovent i feia por una mica com trobaríem el terreny. L'organització, com sempre molt atenta i entant en tot, va enviar un mail el dissabte explicant que faria fresca però que de pluja res de res. així que cap a les 6:30 am estàvem ja a sota de l'inflable de sortida amb molta boira i fresca però, per altra banda, un temps ideal per poder caminar. L'única incògnita era com estaria el terreny.

De Senderators n'erem un munt! Aquí uns quants a la foto. També del nostre club (nova secció Trailers La Salle) ens havíem apuntat 16, tot un rècord!! Així que a les 7.00h am en punt varen donar la sortida. D'entrada un bon grup ens vàrem posar a córrer. Com sempre el Sherpa Dave i el Marc de seguida els vàrem perdre de vista. L'Ignasi i el Quique també anaven una mica per davant. La resta que corríem estaven just darrera intentant evitar possibles taps que no crec que es produissin doncs els carrers inicials eren força amples. Ben pensat.

La veritat és que personlament en sentia bé i no vaig deixar de trotar en cap moment. La resta de la colla (el Japo, l'Atleta i el Raül) anaven sospito una mica per davant, mentre que jo anava amb el Josep trotant. De manera suau però sense descans de seguida ens vam plantar al km 11 on hi havia l'esmorzar. Amb una organització perfecte i un avituallament fantàstic (sucs, coca, xocolata, galetes, etc.) vaig aprofitar per salidar al Ramon, el Francesc i la colla de La Fava de'n Polo i vaig seguir endavant. Trotant, trotant vaig fer els primers 21km (com una mitja marató però per senders) en 2 ho i 20 minuts, tot atrapant a la colla de l'Atleta, Japo i Raül que tenia pel devant. El temps era perfecte per córrer (una mica de fresca però bé) i el terreny aguantava força bé...pensava que estaria més enfangat.

Amb això vam arribar al segon control al km 27 a Hostafrancs. anava una mica justet de forces però els xuxos de crema espectaculars em van recuperar de cop! "quins avituallaments!!" deia el Ramon, que ve del món dels bikers i aquests no saben què és avituallar de veritat!! Ja els 4 junts vàrem seguir camí de Cervera, a busca rel km 37, passant pel mítil Mobel Linea, que sempre el veus i mai arriba!

Així que entre bromes, córrer i poca cosa més ens vàrem plantar al Pavelló de Cervera on hi havia el paradís dels avituallaments: entrepans de formatge, botifarra, bacon,... el famós brou amb la pilota, les begudes, les postres, el cafè, licors... per quedar-se allí eternament. Quin desplegament! allí també ens vam retrobar amb el quique i Ignasi que ja sortien i amb el Vicenç que vèiem per primer cop. Trailers al poder!

Amb una mica de mandra vàrem sortir cap a fer els 17km que ens quedaven. Mentre encara estàvem païnt ens vàrem animar i vàrem seguir mig corrent fins a Castellnou d'Oluges. A partir d'aquí, quan ja comences a sentir el final, se'ns va fer una mica pesat. potser també pel ritme que portàvem que no era pas de passeig.

Així doncs vàrem passar pel darrer avituallament del Llor cap al km 49 i esperant veure Guissona de nou! costa de veure!! Ja amb ganes d'acabar ens vàrem fer uns sprints de conya entre l'Atleta, el Japo i jo per plantar-nos a l'arribada en 7 hores i 24 minuts. Un minut més tard va arribar el Raül i uns 15 minuts abans el Quique i el Vicenç i pel mig l'Ignasi. Total, una altra al sac.

En resum, una marxa ja clàssica per començar la llarga distància de la temporada. Aquest any m'he sentit molt bé i tot i ser 3km més llarga que en altres ocasions he aconseguit rebaixar el meu temps. Però el més important és que arribar i la satisfacció personal. Tots els nostres companys de Trailers La Salle (16 inscrits) van arribar. Uns molt aviat (el Sherpa Dave per exemple en 5 hores i 53 minuts i el Marc en 6 hores 40 minuts) i altres més tard (l'Albert Keymaker en 8 hores 57 minuts i el Xevi i la Carme en 9 hores i 30 minuts, per cert felicitats per la vostra primera Marxa de Resistència! Molt bon temps!! o el Josep en 11hores 32 minuts).

Però avui més que mai, encar amb els bessons una mica enrampats de tant córrer, es fa cert per tots allò de "el dolor físic acaba desapareixent però la glòria és eterna"