Marxa Romànica de Navàs 2010

Aquest cap de setmana del 8 i 9 de maig, ha tingut lloc la Marxa Romànica de Navàs 2010. Em feia especial il·lusió ja que era una de les poques marxes de la Copa Catalana de Caminades de Resistència que encraa no havia acabat mai. L'havia provat el 2008, però per culpa del mal temps vaig abandonar ben aviat. Així que era el moment de treure's l'espina clavada.

Com ja és habitual a la sortida retrobament amb el amics: Miquel, Juanito, Floresta, Fermí, Maria, Xeix, Moisès, etc. També vaig poder saludar al Jaume Amiel (el company inseparable de la Dolo a la Marató Des Sables que segurament esteu llegint a les cròniques que publiquem). I com no, els companys del GELS, el Quique i l'Ignasi, donades les baixes per lesió del Raül (cuida't que t'espero a Cap de Rec i sobretot a la CCC amic!), el Japo (alguna senglerada nocturna hauríem de fer per agafar moral eh!) i al Josep (company, aquesta te la dedico).

Així quea les 18.00h en punt arrenquem la Romànica 2010. Tot i les pors i alguna que altra excusa barat d'algun dels absents (eh Atleta?), el dia era radiant. Un sol fantàstic a Navàs permeteia poder sortir amb samarreta de màniga curta. Ja en el km 5 la primera ermita: Santa Maria de les Esglèsies (podeu veure-la a la foto). bon ritme i bons ànims. Tot i les pujades i baixades anem per sobre els 6 km/h. anem xerrant animadament amb la Maria tot recordant el diluvi en aquella zona durant el 2008. Així arribem a Sant Miquel de Castelladral al km 10,6. Volem arribar de dia al sopar (km 18,6); així que, tot i que no trobo ritme còmode, anem tirant a les pistes de pujada i trotant a les baixades.

Ens plantem al sopar, Santa Fe de Valldeperes (km 18,6), a les 9.00h en punt. Tenen la ràdio posada a tot volum i just agafo l'entrepà i el primer gol de Messi! Moment memorable. Tinc molta gana. Em menjo un parell d'entrepans i a seguir, que encara hi ha una mica de llum de dia. Seguim per la pista i de seguida traiem els frontals. Bé, allò que porten el Quique i l'Ignasi molt frontals no són: il·lumina més un llumí que aquell frontal...

Anem xerrant i passant punts de control i ermites (Sant Esteve de Pujol de Planès, Sant Martí de Balaguer, Sant Joan de Montdarn, Sant Miquel de Fenogenell,...). En un dels controls ens trobem a una "ballarina" espectacular animant la festa. Com molts ja sabeu el el Quico Soler fent de les seves. Llàstima no haver-li fet una foto!! La nit és molt bona, sense vent i segueixo amb la meva samarreta de màniga curta, com el Xeix, òbviament!

Com diu l Maria, de la Romanica més que de les pujades te'n recordes de les baixades, ja que castiguen molt. Així que anem pujant i sobretot baixant fins arribar a Puigreig (km 48). Ja ens anem acostant cap ala mítica riera de Merlès. Però abans el fantàstic avituallament de Sant Andreu de Cal Pallot, amb una amanida fantàstica unes llesquetes de pa amb tomàquet i embotit fantàstiques. A més dels donuts per agafar forces per la riera.

Arribem a la riera i segueixo els consells de l'expert Fermí. A descalçar-se i fora mitjons. Encara recordo la foto de l'any passat de l'Atleta de cap a la riera! fico el peu dins l'aigua i em quedo gelat. Passar per sobre les pedres no és gaire complicat i arribem a l'altra banda mentre el Fermí ens fa un video. A veure quan el publiques a Youtube eh? Ens tornem a calçar i ara un forta pujada fins a la Mare de Deu de Pinòs i Sant Pau de Pinós. Ja estem al km 59 i ja comença a fer-se dia. Així que arribem al km 62 , a Sant Amanç de Padrós amb força gana. Reomplo el camelbag i em preparo pels darrers 18 km. Ja ho tenim això! El Quique i l'Ignasi comencen a anar castigats. De fet, és la seva primera nocturna i d'aquesta distància. Estan fets uns fieres però la nit castiga.

Així que faltant 15 km tiro endavant a veure si atrapo al Xeix i accelero una mica. Uns quants bassals i fang en aquest tram final però també una pista on es pot córrer bastant. Deuen ser les ganes d'acabar però em sento força bé i vaig quasi tota l'estona trotant. Com tira el Xeix!! no hi ha manera d'atrapar-lo. Tota l'estona el veig davant però només l'agafo en arribar al control 8 al km 73, a Santa Maria de Cornet. Allà m'agafo un parell de torrades de pa amb oli i sucre, bec del càntir i tornem-hi que ja ho tenim. El punyetero del Xeix a tornat a escapar-se. En els 7 darrers km per fer-ho bonic es posa a ploure.

Així que entro a Navàs tot plovent, que així ens netejarem del fang i a la plaça just a l'arriba enganxo el Xeix de nou. Molt bé. Ja tinc la meva primera Romànica amb 15 hores i 24 minuts i la meva primera figureta d'una ermita.

En resum, una marxa exigent i dureta però molt bonica. Llàstima de no poder gaudir de moltes vistes ja que molta estona la fas de nit. Com que tot és el GR cap problema pel marcatge, però en els llocs conflictius l'organització ho ha senyalat perfecte. Els avituallaments més que correctes i sobretot l'amabilitat de la gent dels controls increïble. Altament recomanable doncs. A esperar fotos i classificació.