La Marxassa 2010: la crònica

Ja en tenim una altra de la Copa Catalana de Caminades de Resistència feta! Aquest passat dissabte 16 d'octubre, amb un temps excepcional, ideal per a caminar, va tenir lloc La Marxassa 2010, caminada organitzada per l'Associació Científico-Excursionista de Mataró, que ens porta des del Montseny fins a Mataró en un recorregut d'uns 63 km.

Cap a un quart de sis del matí (5:15 am pels amics, quan encara no havien ni posat els carrers) quasi 500 participants ja estàvem a prop de les Platges de Sant Simó, a Mataró, per anar a buscar l'autocar que ens havia de portar al bell mig del Montseny, a l'Ermita de Sant Martí del Montseny per ser més exactes. Com ja és habitual una organització perfecta en la logística de la sortida dels autocars. Felicitats a l'organització per l'agilitat i el mètode organitzat de distribució. Ja en el mateix autocar ens trobem als primers companys: jo anava amb el Raül (retornant als camins després d'una convalescència) i allí teníem al Xavi Floresta, en Miquel Boada, etc. com sempre fent la conya!

Sortim cap al Montseny sobre les 5:45 am i aprofito per fer un sonet. Cap a les 6:50 els autocars arriben al Montseny i ens deixen. Frontals oberts i una fresqueta (que no fred) que feia despertar-te i les salutacions a la resta de coneguts (en Vicente, la Maria Gacela, etc.) abans de la sortida passades ben poc de les 7.00h. Com ja és habitual en aquesta marxa el tap a la sortida pel corriol de baixada: ben bé 10 minuts parats fins poder arrencar; però la caminada és llarga i de seguida arrenquem. Vaig amb el Raül. A la resta de Senderators de moment no els he trobat: al Sherpa Dave només l'he vist a un altre autocar i ja deu haver tirat, l'Enric com és habitual deu anar pel davant esperant sentir el nostre alè pel clatell, el Quique i l'Ignasi segur que van per davant desesperats per arribar a l'esmorzar...ah i el Xavi Bomber està a casa dormint (que falla més que una escopeta de canya!).

Anem a bon ritme tot i algunes cues i el paisatge és d'aquells de tardor que encisen. Montseny està espectacular aquesta època de l'any. Castanyes, bolets i fulles seques arreu. Una meravella per gaudir mentre veiem nèixer el dia. Com qui no vol la cosa ens plantem al km 11 a Font Martina, on ens espera el primer control i un bon esmorzar amb donuts, sucs i cafès. Allí ens trobem a l'Enric Sampere. Està a punt d'aconseguir la Copa Catalana. Li queda aquesta i una altra més i ja ho té. Una copa més pel GELS després que ja l'ha tenen el seu germà Marc (avui fent l'Ultratrail del Montsant) i l'Ignasi Jaumandreu.

Ja ha sortit el sol i fa caloreta. Com que la baixada la volem fer corrent, em trec el tallavents, em poso les ulleres de sol i cap avall! A buscar Sant Celoni al km 25. Anem baixant a bon ritme mentre veiem encara la boira que ens amaga el Montnegre. De totes maneres fa el dia ideal per a caminar: sol, fresqueta i gens de vent. Ens passa en Vicenç Casas, un altre company de la Universitat, que de seguida ens deixa enrera. Porta bon ritme el company!! Atrapem al Quique i a l'Ignasi i ja anem quatre del GELS en marxa. Mentre baixem em trobo al Josep Maria Ayma, un dels artífex de la Marxa de Cap de Rec. Mentre anem trotant anem xerrant i m'explica mil històries interessants sobre les marxes i les properes mogudes que ja està organitzant.

Arribem a Sant Celoni i aprofitem per avituallar-nos i beure. Uns gots de Coca Cola, unes crispetes i cap al Montnegre. Un dels organitzadors em reconeix per la foto del blog. Em fa gràcia això. Senyal que no avorrim tant com pensàvem i alguns ens llegeixen! Jejeje.

Seguim els 4 del GELS amb la bona companyia del Josep Maria i anem tirant a bon ritme tota la pujada del Montnegre. La pujada és una mica llarga (uns 8 km) però sense grans rampes així que agafem ritme i anem fent, seguint gaudint del paisatge meravellós que ens envolta. Arribem al control de Sant Martí del Montnegre al km 33 amb el ja tradicional aperitiu (fuet, olives, patates chips, etc. fins i tot vermut!!) i la simpatia dels organitzadors. Sortim cap a buscar el dinar a Vallgorguina al km 43.

Deixem una mica enrera al Josep Maria i també a l'Ignasi i Quique que van una mica amb la reductora posada i marxem trotant cap a Vallgorguina mentre seguim per pistes i corriols. L'objectiu d'arribar sobre les 14.00h al dinar per poder mantenir la idea de fer la Marxa en unes 11 hores el complim. Mentre ens fotem la botifarra i uns gots de Coca-Cola i reomplim els camelbags, veiem arribar al Xavi Floresta. Creiem que anava pel davant i ens sorprén anar nosaltres per davant del Presi del CEI...no direm res més que sinçó encara es picarà (jajaja).

Sortim amb la panxa plena cap a enfilar els darrers 5km de pujada fins al Santuari del Corredor. Ens ho prenem amb calma per fer la degestió però tot i així pugem a bon ritme, tot i que la pujada se'ns fa una mica llarga. Però la compensació de l'esperada llimonada natural, ja gran tradició d'aquesta marxa compensa de llarg la suada que hem fet. Estem al Santuari del Corredor, km 48 de la marxa i ara ja ens queda només la pista de 15 km que ens portarà fins a les platges de Mataró. anem una mica justos pels nostres objectius ja que ens queden 15km i són les 16.00h quan sortim del Santuari. Tenim unes 2 horetes per fer 15 km. Haurem d'apretar de valent si volem baixar de les 11 hores (tenint en compte que l'organització suposem que comptarà les 7.00h am com a hora de sortida i no les nostres reals 7.14h que es quan hem pogut començar la marxa nosaltres amb el tap de sortida).

Realment els km passen ràpid però el temps també. Aquest tram de 10km fins a l'Ermita de Sant Martí de Mata, km 58,3 de marxa, es fa lleuger però els minuts cauen també ràpids. Rebem un SMS del Sherpa Dave. Ja ha arribat!! en 8 hores i 58 minuts en el lloc 22è. Una màquina!! Arribem ben suats i cansats de tant córrer i just prendre un parell de gots d'aigua i un parell de talls de meló i sortim pitant cap a buscra Mataró. Arribem al darrer control a 3km de l'arribada, a la Carretera de la Mata, km 60, a les 17.35h. Buff. Per fer 3,3  km ens queden menys de 25 minuts, cosa que seria fàcil en qualsevol ocasió però no portant ja 60 km a les cames!!

El Raül diu que passa de córrer més. Està mig marejat de l'esforç que hem fet en el tram final i que prefereix seguir caminant. Però m'anima a tirar a veure si arribo. així que no m'ho penso i després de dos gots d'aigua em poso a córrer de nou. Creuo el pont per sobre l'autopista i baixar pel costat d'uns horts per anar a buscar les afores de Mataró. Corro, corro i corro tot el que puc tot i que no és gaire... Avanço a 4 o 5 participants i enfilo ja la baixada cap a l'Ermita de Sant Simó. Arribo!! Sant simó, km 63,3!! El senyor que pren nota em diu que són les 17.58h, que he quedat en la posició 104. Així que 10 hores i 58 minuts.

No em dona ni temps de pensar que em sap greu que el Raül no podrà baixar de...i el tio ja arriba esbufegant!!! Impressionant! No ha pogut resistir la temptació i ha apretat a muerte fins al final!! Fins i tot entrem en el mateix minut!! Posició 106. Fantàstic.

Una marxa excepcional. M'he sentit bé i m'ho he passat de conya. Demà ho pagaré! Segur! Les cames han patit i això ho notarem. Però ja sabeu: "el dolor acaba desapareixent però la glòria és eterna!"

Anotació final: després de descarregar-me avui el track m'ha donat una distància final de 64,63 km i un temps real des de la sortida de 10 hores i 44 minuts. Aquí queda això... També em consta que l'Enric va arribar amb 12 hores i poc i el Quique i l'Ignasi amb 12 hores i bastant més. El Quique també ja té la Copa!! Una altra pel GELS a la Copa Catalana i ja van tres pel GELS! Felicitats!