Navàs 2008: petit contratemps

La veritat és que ja pintava malament la cosa a la Marxa Romànica. Primerament, el Japo lesionat ja es va esborrar de la llista. Després el temps previst pel cap de setmana no prometia gaire... així ha anat per nosaltres.
Tot i les previsions, i més que previsions el diluvi de divendres i dissabte, els que encara teníem moral vam tirar cap a Navàs per fer la Marxa Romànica de 80 km de la CCCR 2008. De casa vam sortir la Txell, l'Atleta i jo. El Japo va estar amb nosaltres donant-nos ànims o potser era el darrer adéu??

Allí ens vam trobar amb els Vernet brothers (Raül & Dave), el Josep i la Maria. També estava voltant per allí la Maria Vizcaino (li hauré de buscar un sobrenom per no barrejar Maries). No cal que us digui que plovia, oi? tot s'ha de dir no plovia molt fort però si que constant. així que a les 18h o'clock vam començar la Marxa Romànica, desconeguda per a la majoria de nosaltres ja que era el primer cop que la fèiem.

En sortir de Navàs ja vam poder veure que el pitjor no seria ni la pluja, ni el fort vent que bufaria posteriorment ni el fred. el gran problema era el terreny: un fangal que feia que anessis més lliscant que caminant i que a les pujades feies 1 pas endavant i 2 enrera. Total, que tenies la sensació que no avançaves. De totes maneres, la mitjana donades les circumstàncies no era especialment dolenta: 5,7 km/h. Llàstima també del temps i el terreny perquè el paisatge també era força bonic.

El Josep, el Dave i el Raül van una mica pel davant. La Maria, l'Atleta i jo després i la Txell una mica més enrera, ja que pateix força en les baixades i ja us podeu imaginar com estava el pati. Arribem al control 1 (km 10 aprox) amb el temps just per fixar i seguir ja que el vent i la sensació de fred per la pluja picant-te a la cara era insuportable. Seguim endav ant. Volem tirar una mica fort per intentar arribar al Control 2 (km 20 aprox.) amb llum de dia. I aquí potser ens trobem amb un dels punts que ens han marcat la caminada, si més no a mi. De cop i volta ens trobem amb una baixada duríssima. De fet ha estat un drama baixar per allí i un perill. Tot de fang i aigua i quasi enlloc on agafar-se. Per sort, la gent s'ho ha pres bé però unes quantes patinades, cops de cul i aterrissades hem pogut veure. Realment molt perillós. I encara sort que ho hem pogut fer amb llum de dia...

Apreta a ploure. Més vent. De fang fins les orelles i es fa de nit. Tot i així arribem al control 2. allí trobem al Josep, Raül i Dave. El Dave s'està pensant en abandonar. La veritat és que jo també. Estic físicament bé. És cert que una mica més cansat de cames que l'habitual per estar al km 20 però res més. La pluja no em preocupa. em preocupa el perill del terreny. Així que decideixo anar a un dels organitzadors (encantadors per cert) i preguntar pel terreny que ens trobarem en la foscor de la nit. més o menys em deixar clar que de baixades com la que n'hem fet ens en trobarem un parell, amb les correponents pujades anteriors. Una cosa és el fred, la dures ai la distància i l'altra és córrer riscos per acabar la temporada aquí amb un turmell enlaire. L'Atleta, a més amb el turmell tocat de Riudoms, pensa el mateix. Així que el Dave, l'Atleta i jo decidim plegar.

L'organització en aquest aspecte molt bé. La veritat és que vam veure força gent dixant-ho a control 2 i ells fent viatges amb cotxe fins a Navàs portant a tota la gent. Val a dir que la Maria Vizcaino també ens la trobem i decideix plegar.

LA POST-CRÒNICA

Quan vius les coses des de caseta (a les 1.00h am ja estava traient fang de les bambes) tot ho veus d'una altra manera. A les 9.00h del matí quan m'he llevat aquest matí he enviat un SMS al Raül i a la Txell per veure com anava tot. El Raül estava patint de la muerte amb els peus tots abullofats al km 65. La Txell estava al km 60 amb un genoll fet pols... Llavors he tingut clar que arribarien.

Per altra banda, la història del Joseph que acabo d'assabentar-me. Tampoc tenia sobrenom però crec que li haurem de dir "el neopreno-man". Primer va anar als Matxos i ja veus veure a la meva crònica com va acabar...Però resulta que avui s'ha fotut de cap al riu quan l'atravessava. De retruc el mòbil se li ha mort. Per acabar el gafe resulta que en arribar a rebentat la roda del cotxe i també la de recanvi. Total que ha hagut de deixar el cotxe allà i tornar amb taxi...un poema.

LA REFLEXIÓ

Molts cops hem sentit per la TV allò que cal precaució per la muntanya, que cal anar amb compte i prendre mesures i tot això. En una marxa com aquesta i potser veient-ho de tant a prop em pregunto si la FEEC o els organitzadors haurien fet bé en anul·lar la Marxa. Només és una reflexió i, com sempre, aquesta l'acostumem a fer quan ens afecta però vist l'estat de les baixades, el perill existia. L'amable senyor que ens va baixar en cotxe reconeixia que la primera de les baixades dures fins arribar al Control 2 "estava molt malament i més - deia textualment - des que es va cremar aquella zona". Segons m'ha dit la Txell algú ha pres mal (una cama trencada li han comentat) però res més greu que això; donat l'estat del terreny crec que encara bo.

No recordo en els darrers 5 anys que cap marxa de la CCCR hagi estat anul·lada. Entenc perfectament que la pluja no és determinant però sí ho és l'estat del terreny.

EL NOU PLANNING

Haver fallat en aquesta marxa significa que ja no arribo als 139 punts com tenia planificat. així doncs haurem de fer una reprogramació per afegir alguna marxa que em pensava saltar de cara a intentar aconseguir la fita.

De moment, seguirem amb la planificació: La Travessa del Montseny, la Set Cims i la Cap de Rec com a properes fites per intentar arribar a la Núria - Queralt en condicions. Si tot això va bé, atacarem la segona part de la temporada després de l'estiu amb Matagalls - Montserrat, Trenkacames, Marxassa i Marxa del Garraf. Encara falta molt per caminar...