Núria - Queralt 2008: we did it!!

He esperat us dies per poder veure i disfrutar de les fotografies i recordar els instants d'aquesta travessa. Sense dubte la més dura que he fet mai, però també la que fa més certa que mai la frase: "el dolor físic acaba desapareixent però la glòria és eterna". Físcament ja estic recuperat, però les sensacions de satisfacció encara perduren.

Fer la Núria - Queralt és més que fer una travessa. Tot el que logísticament implica va molt més enllà de les hores que passes caminant. Primer de tot vam quedar, l'Atleta i jo, amb els Vernet Brothers per pujar junts fins a Berga i d'allí agafar l'autocar que ens va portar a Ribes per agafar el cremallera fins a Núria. L'ambient a Berga, amb tot ple de participants preparant-se, menjant dels seus tuppers preparats i animats, era d'aquells de les grans ocasions. Aquí també ens trobem el David, un company de feina del Raül.

Una horeta i pico d'autocar i al cremallera. Allí l'ambient encara millor, acompanyat d'un fantàstic dia de sol. Gent de Canàries i d'arreu de l'estat que venen expresament a fer aquesta marxa. Els 94 quilòmetres de distància i més de 8500 metres de desnivell acumulat la fan, sense dubte, la més dura de Catalunya amb diferència.

A l'arribada a Núria en trobem amb la resta de la colla que havien pujat en tren: el Jaume Palote, el Jordi Japo, el Josep, la Maria i la Sol. També vaig tenir la sort de torbar-me amb el Fernando (el de l'Elbrus) a la sortida i una mica més endavant amb la Maria de Caldes. Com no, també tota la colla del Miquel "Atrapeu-lo" i el Xavi "Floresta".

Sortida! I cap amunt. si heu vist el perfil de l'altre post veureu que els primers 11 km són relativament suaus fins portar-nos al famòs i mític Pas dels Lladres. El rampot que porta al Pas dels Lladres és d'aquells que fa mal: dur, sense treva, per sobre els 2000m.  Aquí si no agafes un bon ritme et desfondes ja d'entrada (i encara et queden 83 km!!).

Aquí l'equip ja s'ha dispersat, com sempre ens passa a les pujades. El Dave i el Raül tiraven per davant, deprés l'Atleta, el Japo i el Palote després, la Sol preparada per sortir a l'sprint i pel darrera regulant jo, el Josep i la Maria.

Arribo a dalt força bé però començo a carenejar cap a la Collada de Toses i em sento amb un cansament general excessiu per l'exforç realitzat. Després el vaig atribuir a diverses coses: crec que menjar tant aviat (a Berga a les 12.30h i eren les 18.45h) va passar factura; també recordar que ens trobem tota l'estona per sobre els 2000m i això es paga. La veritat és que em va costar un horror arribar al km 25 al Control 2. També el fet d'anar sol suposo que et matxaca la moral, sobretot si no et sents fi.

Però al control 2 em trobo al Raül. També anava sol i estava una mica com jo. Creiem que el millor es anar en grup i aprofitem i esperem al Josep i la Maria. La Maria de Caldes està força feta pols. així que decideix abandonar i afegim al grup a la seva amiga de Madrid, la Belén. D'aquesta manera i una mica recuperats arrenquem per anar a buscar el Coll de Pal (km 35). Comença fer-se fosc i la pujada per les pistes d'Esqui de l'estació de Pal es fa dura. I ha unes rampes amb un pendent pedregós i consididerable. Patim de valent i apareix una mica de boira.

Diuen els "màquines" que quan arribes al Coll de Pal ja ho tens. Doncs home! Tens 35 quilometrets però te'n falten la bestiesa de 59km!! Començo a anar uina mica més a gust. Del Coll de Pal ara ve tot baixada (uns 10 km) fins als dos controls següents: control 4 Refugi del Rebost i Control 5, Cruïlla de Gréixer. Aquesta zona ja me la conec millor i tot estar en negra nit començo a estar més rodat. Portem 45 km i ara el plànol ens indica que tindrem unes pales considerables: primer per pujar al Coll d'Escriu i després per pujar al Coll d'Escriga. I que si puja!! Buff. Aquesta pujada, tot i no ser la del Pas del Lladres, castiga de valent. I quan arribes a dalt tira't cap avall i baixa pels Empedrats. Per qui no ho conegui és una zona molt bonica que creua el riu diversos cops. Arribem a la casa de La Salle (la futura Escola de Natura del Germà Daniel Cabedo) a Font Nostra. KMm 55 i comencem a anar finets finets. Allí ens hidratem i recarreguem aigua i mengem una mica. Crec que mai havia menjat tanta síndria! I mira que m'agrada. I altre cop cap amunt! A buscar el Coll d'Escriga. crec que quan hi arribem tindrem la sort que ja clarejarà. Per a mi això és mitja vida. quan surt el sol revifo de cop.

I, efectivament, quan surt el sol i veig allí al fons el magnífic Pedraforca, sembla que tot canviï. El Raül i la Belén han pujat a ritme més fort i crec que m'han tret força avantatge. La Maria i el Josep van amb mi però ara que em sento bé crec que tiraré una mica. Vaig a bon ritme però de cop i volta començo a sentir la panxa fent sorolls. Això sona a "pájara". I, abans d'acabar la pujada fins al Coll de Llúria ho veig clar. O paro i menjo quelcom o vindrà l'hombre del mazo. així que trec els famosos anacards i em cruspeixo la bossa i mig litre de Recuperation. 3 minuts de descans i a muerte amb la baixada de 400m de desnivell fins al control 7 (km 65) al Molí de Cal Ferrer. Baixar ja sabeu que baixo bé i allí em trobo el Raül i la Belén. Esmorzem una mica i animats ("només" en queden 29!!) tirem cap endavant.

Seguim tirant bé els 3. Suposem que tot va bé pel davant amb els nostres companys Dave, Palote, Atleta i Japo. Patim una mica pel Jospe i la Maria ja que el tancament dels controls va justet. Ara venen unes rampes suaus i constants, creuant Saldes (bonica i impressionant de nou la vista al Pedra) i que ens porten fins al camí de la soleia (control 8 i km 72).

D'aquí enganxem un tros prou castigador. Carretera asfaltada i de pujada! Molta calor i les cames a aquestes alçades comencen a notar-ho. Cal seguir bevent força no sigui que...no sigui que et passi com al company Raül: pajaron!! Es queda sense aigua i quan estem a res d'arribar al Control 9 (km 79) es queda clavat. Aprofito per treure dle sarró les pastilles de glucosa. 20 metres més endavant també veig a la Olga, l'amiga del Miquel i el Xavi, que també fa les seves arcades mig marejada. El final serà dur. Arribem al control del Collet de Mercadal i aprofitem per recarregar camelbags i menjar. Queden 15 km i ara no podem fallar!!

Sembla que el Raül ha recuperat força bé i, a poc a poc, agafa ritme i enfilem cap a Espinalbet. Ens animem. No pots dir blat encara però...no vull eufòries!!! Arribem al km 87, a l'Esglèsia d'Espinalbet, i allí cec que ja tinc el record Guinness de menjador de síndria professional. en queden 7. Ara ens diuen que una pujada i després caure fins a Santa Maria de Queralt.

Pujada curteta (donat el que hem hagut de fer) i vorejant tota la muntanya anem a caure fins a Santa Maria de Queralt. Fa molta calor però només en resten 2 de quilòmetres!! Cony! que lluny es veu Berga des d'aquí dalt! Però a muerteeeeee! Apreto a la baixada. Totes les escales corrent i saltant. a mitja baixada veig un noi que s'assembla a l'Atleta. Sí, és ell. Va mig renqueixant. està tocat d'un genoll que quais no pot doblegar. Ideal per baixar escales!! Pobre!! Arribarà, patint, però arribarà. Seguim canyats cap avall. No ho havíem comentat però quan al Raül li ha agafat la pájara la Belén anava una mica pel davant i no s'ha assabentat i ha tirat ua mica més. Al final de la baixa i entrant a Berga la recuperem.

Entrada al Parc del lladó triomfal. Aplaudiments i baixada de les darreres escales. Primer ens rep el Dave, una màquina: en menys de 19 hores s'ho ha fet. Després veig al Japo i al Jaume amb cara d'una mica més derrotats. ens han tret mitja horeta. Està bé. Hem fet bon paper tot i la pájara del Raül. A 10 minuts arriba l'Atleta xorrejant de calor i reventat del genoll. Destrossat però amb orgull. fixem. La cervessa de rigor. Les fotos després d'acabar la prova més dura del calendari català! Ja tenim els dos objectius de l'any complerts: Montserrat - Reus de 100 km i Núria - Queralt!! Ara sí que ja podem planificar objectius superiors per la propera temporada. Però, potser primer acabem aquesta. Encara ens queda feina i quilòmetres fins al novembre. Ara, una merescuda pausa fins al 20 de setembre amb la Matagalls - Montserrat.

LA FITXA

• Distància: 94 km
• Desnivell positiu (segons organització): 3660 m
• Desnivell acumulat (segons organització): 8550 m
• Dificultat (criteri FEEC): 19 punts
• Esforç (criteri UTMB): 140,60 (3 punts per UTMB)
• Qualitat avituallaments líquids: 6/10
• Qualitat avituallaments sòlids: 4/10