Núria - Queralt 2009: l'abandonament (Part I)
Ja he vist moltes cròniques per Internet sobre la Núria - Queralt 2009. Nosaltres mateixos n'hem fet algunes de prèvies explicant els canvis del recorregut, també una sobre l'èxit del nostre company Senderator el Sherpa Dave sobre el seu èxit. Però per Internet corre una mica de tot i més: forums explicant la duresa, blogs expressant queixes diverses, altres de defensors de la mateixa... Aquesta només pretén ser una crònica sobre tres amics senderators que van intentar fer la Núria - Queralt i varen abandonar. No pretenc res més que explicar-vos la nostra experiència. I, tot i un punt de frustració, ens ho vàrem passar de conya! Aquí teniu la primera part de la crònica!
Ens trobem el dissabte dia 4 a les 8.30 del matí al mig de Gràcia. He quedat amb el Jordi "Japo" i el Jordi "Atleta" per agafar la línia groga i anar a buscar el tren que ens porti fins a Ribes de Freser. La cosa ja comença torta: el Japo veu que no porta l 'impermeable i ja ha de fer uns sprints fins a casa per anar buscar-lo. Arriba tot suat i res de res: només ha trobat una trista capelina.
Arribem a Plaça Catalunya i anem a agafar el tren de les 9:22. És petit el món: ens trobem a la Lali i al Xavi Bomber que acompanyaven a la seva filla Martina que marxava de campaments en el mateix tren que el nostre! Agafem el tren i un nou senyal. La nostra amiga Txell s'ha posat en el vagó del darrer i no és accessible des del vagó de davant on hem pujat nosaltres. Ja és veu que "los tres amigos" i la Txell "no portàvem el mateix tren". De fet la superTxell va ser la tercera noia en acabar la NQ2009. Felicitats!!
Durant el trajecte van pujant altres companys inscrits a la Núria-Queralt que feien el mateix que nosaltres. Bon
ambient en el tren! Tot xerrant arribem a Ribes de Freser i ens anem cap a buscar el Cremallera. Amb tot això ja són les 11 i mitja passades. Pujem al cremallera i anem pujant cap a Núria. El dia és fantàstic i el recorregut preciós. Arribem a Núria i aprofitem per anar a recollir el control i la samarreta. Seguidament ens anem cap l'autoservei a menjar un plat de pasta i un bistec. Són les 13:30h quan acabem. Perfecte! Ara a descansar un parell d'hores fins la sortida. Si us hi fixeu amb les fotos de dalt, la pinta del cel ja no feia presagiar res de bo.
El Japo, una mica acollit, decideix comprar-se un impermeable digne i se'n va de tendes. Ens trobem amb el Sherpa Dave que acaba d'arribar del Cremallera. Ell ha agafat l'opció d'autocar des de Berga. anem cap a la sortida i tot són salutacions amb la gent de sempre: Dolors, Juanito, Floresta, Miquel, en Fermí, la Maria, l'Albert Torrent, l'Olga i molts d'altres... S'acosten les 15:30h i tothom es posiciona per fitxar a la sortida amb els lectors. El cel pinta malament però de moment aguanta!
Sortim. Com sempre les primeres rampes en fred són dures i esbufego una mica
però de seguida agafo el ritme. El cel continua amenaçador i el trons coemencen a sentir-se amb força. Uiuiuiiiii... Seguim a bon pas per anar a buscar la Collada de Fontalba i...què us penseu que arrenca a ploure no? Doncs no. Comença a caure una pedregada de collons! Llamps i trons. Parem. Ara ja només anem "los tres amigos". ens enfundem els impermeables i les fundes per les motxilles. Apreta el vent. ens trobem al Joan Miquel Labrador protegint la seva càmera i a ell també. I fota-li fort! ara aigua i ara pedra. I unes bones ventades per acabar-ho de fet. Ja vaig tot xop i ben enfangat de peus. I la cosa no té pinta de parar. Seguim així fins al km 9.1 al peu de la pujada al Pas dels Lladres.
La gent de l'avituallament està desesperada. El pa amb formatge i codony està xop. Tot i la carpa, el vent fa que caigui aigua per a tot arreu. Menjo poc i preparo els bastons per enfilar la pujada cap el Pas dels Lladres. Aquest any és més llarga que mai i serà més dura que mai. Es veuen llamps a dalt de la carena. Els trons peten fort. Però això serà en la Part II, que ja es fa tard avui.








Comentarios sobre Núria - Queralt 2009: l'abandonament (Part I)
Xavi!! En vull més!! jejejeje Molt dura els primers quilòmetres però crec que el somriure no el vam perdre mai, malgrat tot. I això és important!
Avui segona entrega, jejeje. Sí, la veritat és que tot i l'abandonament ens ho vàrem passar...
Ostres aviam si escrius la segona part, estic pensant, de fet m'estic entrenant de valent per fer la Núria-Queralt d'enguany d'aquest 2010 i no deixo de mirar pàgines on surten experiències com la vostra aixó poc o molt m'ajuda. Tincs els meus dubtes ja que tan sols tinc 17 anys i quan arribi aquesta fita tindre 18 anys acabats de fer i no se si sere massa jove ni el nivell que hi haurà. esperem que tot surti molt bé, també espero que escriguis la segona part i per últim aviam si aquest any t'animes i l'acabes que deu ser acollonant arribar a queralt i veure tota aquella gent a l'arribada. va noi, salut, força i km
des del berguedà: Eduard Garcia
Bones Eduard,
Espero que et siguin útils els nostres comentaris! De fet, com veuràs a la segona part http://blog.senderators.es/nuria-queralt-2009-l-abandonament-part-ii-293946 aquest any part de nosaltres vàrem defallir!
si vols busca la crònica del 2008 que aquesll any si que la vàrem acabar!!
Salut i km
Val d'acord Xavi, gracies per l'enllaç, ara si que no em puc fer enrere ja, ja esta feta la inscripció ens veïem allà molta sort cracs