Segona anada a Chamonix. L'any passat intentant la TDS. Però no estava preparat. Ni física (amb la lesió al genoll  portava poc entrenament) ni mental (faltava experiència en una prova tan dura i tan gran). Aquest any sí: bona preparació amb un agost intens en entrenament amb desnivell a la Cerdanya i l'experiència acumulada del passat any. Anem per la CCC!!!

Portava una setmana a Chamonix (des del dimarts) veient tot l'ambient que hi havia: la Fira de l'Ultratrail, la sortida de la Petit Trotte a Leon, la trobada amb els amics catalans i altres que per allí vàrem fer, etc. De la colla de Senderators estàvem l'Atleta, els Vernet Bros (Dave & Raül), en Xavi Bomber i jo per fer la CCC. Anunciaven pluja pel divendres 27. Mala pinta. Però la veritat és que el dimarts, dimecres i dijous va fer uns dies excepcionals. Esperem a veure què.

A les 7:45h del matí agafem l'autocar que ens portarà a Courmayeur per prendre la sortida dels que haurien de ser els 98km més durs fets fins ara, amb 5600 metres de desnivell positiu, molta estona per sobre de 2000m i dos passos per sobre els 2500 metres.  A Chamonix no plovia i no feia fred. Devíem estar a uns 17 graus, igual que quan vàrem arribar a Courmayeur. Ara, no es veien les muntanyes dels núvols i boira que hi havia.

A les 10.00h es donava la sortida. Darreres abraçades amb la Maria i la colla desitjant-nos sort mútua i amb la música fantàstica de Vangelis de Across the Mountains i la pluja que ja començava a picar fort, sortim corrent pel mig d'una població bolcada amb la ultratrail.  El camí es fa dur i tot i la pluja no deixm de córrer empesos per els ànims de la gent del poble i l'ambient que s'hi respira.

Ara ens ve un tram força massificat de gent (som uns 1800 trailers però la web de l'organització diu que sortirem més de 2000!) i entre el fang del camí i l'estret sender aquest tram es fa lent...potser millor. Hi ha 1500 metres de desnivell positiu des de Courmayeur fins a dalt la Tete de la Tronche (a 2584 metres d'altitud). No para de ploure i en aquestes condicions arribem al Refugi de Bertone, primer control. El Dave i el Bomber van per davant i seguim junts l'Atleta, el Raül i jo.

La pujada a la Tete de la Tronche és dura, hi ha desnivell però tampoc grans rampes. A més el ritme constant i la gent el fan força còmode. Para de ploure!! bé!! encara tindrem sort?? Arribem a dalt i només fitxar l'Atleta es posa a córrer per un corriol molt pendent. "Cal recuperar temps a les baixades!!", diu. Li farem cas. Ell va acabar la TDS l'any passar i no va ser tallar per barrera horària com jo. Trotem a bon ritme tot buscant el Refugi de Bonatti, següent punt de control ja al km 22 de cursa. Sembla que plou suau però el cel no s'obre. Seguim mig trotant a buscar a Arnuva, a 1700 metres d'altitud, el primer avituallament, saltar la primera barrera horària i preparar-nos pel temut Grand Col Ferret a més de 2500 metres. La baixada de 800 metres de desnivell negatiu ha fet mal a les cames però seguim en cursa. Passo Arnuva a les 15:41 amb més de 45 minuts de marge amb la barrera horària. Just però donada la cua i el terreny, anem bé!

M'avituallo bé, menjant i bevent, i miro amunt: quina pala per pujar a Col Ferret!! Sort que ha parat de ploure i no fa fred. Però fa por la pujada de 800 metres positius que tinc al davant! Em poso a davant de l'Atleta i el Raül i els dic que si els sembla marco ritme: lent però constant. Penseu que en tota la pujada només vàrem parar un sol cop un parell de minuts. El temps tot i no ser bo ens respecta i no plou. Ara, a prop del cim fa un vent terrible. Arribem a dalt. Són les 17:20h. Comptant el temps perdut avituallant-nos hem tardat 1h i 20 en pujar. Bé. De fet, hem recuperat temps i portem ara ja més d'una hora de marge sobre el temps límit, la meva obsesió. Això ens anima.

Però si mireu la foto, el temps tenia mala pinta. La treva s'ha acabat. La pluja ens havia donat unes dos hores de treva o potser una mica més, però el cel feia pensar en diluvi. Estem al km 31 i ara bé un tram de baixada força llarg fins la Fouly. Ens han recomenat els amics com el Jaume Palote, el Japo i l'Elvira que apretem aquí per recuperar i agafar temps. Així ho fem. Al cim hem atrapat al Bomber i ara els 4 tirem ràpid i trotant cap avall.

Passem per la Peule al km 35 i seguim baixant. Hi ha trossos on el corriol s'obre i es pot córrer millor i n'hi ha d'altres que és més sender i, a més, amb l'aigua i el fang es fa difícil apretar més. Arribem a la Fouly, km  41,1, a les 18:59h enmig d'un aiguat fort! Això no té pinta de parar així que mentalització! Anem bé. Ens saltem la segona barrera horària amb marge d'una hora i quart. això, tot i el temps, dona ànims. El Bomber està una mica més baix de moral, però intentem entre tots animar-lo, sobretot el Raül, un expert en fortalesa mental! Portem 41 km, 2540 metres de desnivell positiu acumulats i 2162 metres de desnivell negatiu acumulat. Queda molt. Però hem fet molt i més amb aquest temps. Crec que la clau serà arribar bé  a Champex-Lac. Així que tot i les bones sensacions del moment cal estar alerta.

Aquest passat 4-5 de Setembre va tenir lloc la II Circular al Pantà d’Oliana.

Després de la “punxada” que vam tenir l’Enrique i jo a la Núria-Queralt, tot ens feia indicar que aquesta seria una bona marxa per intentar treure’ns l’espineta que encara durava. Amb 81km de recorregut, 6.200m de desnivell acumulat i nocturna (el més important per nosaltres), podríem esmenar una mica la NQ. I, de pas, tornava a ser el nostre major repte.

Vam arribar a Oliana divendres per fer-hi nit i no haver de fer el viatget el mateix dia de la cursa. Dissabte ens vam aixecar amb la calma i ens vam quedar a la piscina municipal d’Oliana on teníem entrada gratuïta un cop finalitzada la marxa.

A les 16:30 agafàvem el dorsal (per cert, jo tenía l’1!), ens trobàvem amb el Marc i, com no, tota la comitiva del CEI (que mai són pocs!).

A les 17h en punt es donava el tret de sortida. Començava la pujadeta de 13km i 900m de desnivell previ pas pel control 1 de Serra-seca on ja ens passava el Marc i per suposat no veuríem més en tota la marxa. Fins aquí aguantàvem molt dignament.

Des d’aquest punt i fins el km 30 són pujades i baixades constants on intentàvem trotar allà on podíem. Després del control 3 (cap al km 29’5) hi ha una forta baixada fins al km 35 on continua baixant més suaument fins arribar al km 38; el terreny és molt pedregós i els turmells pateixen. Vaig patir un parell de relliscades i vam decidir afluixar el ritme abans de que ens féssim mal...També vam aprofitar per fer un canvi de piles als frontals, la qual cosa ens va fer veure la llum (mai millor dit!).

Un cop superada la baixada i amb la nit a sobre, 10 km de pujades i baixades passant per un petit turonet. Després venien gairebé 8 km de pujada que se’ns van fer relativament assequibles. A partir d’aquí, ve la part més temuda psicològicament per a nosaltres, de 5 a 6 de la matinada quan ja portes més de 12 horetes caminant i sense cap distracció... sobtadament aquesta vegada no ens entra la son i podem arribar al sisè control bastant “sencers”.

Ja som a la Font d’Isot i aquí ens refem molt! En el control hi trobem a gent molt simpàtica que ens anima a empendre la recta final. Just quan començava a clarejar, vam arribar al control de Cortiuda on fem una parada ràpida perque ja estem animats.

A partir de llavors començariem a alternar el caminar amb el trotar a les baixades, físicament estavem aguantant prou bé i voliem aprofitar-ho. Arribem a Peramola fent les últimes baixades corrent, una mica esbojarrats. Ja podem veure Oliana a 6 kms. Decidim seguir corrent fins on van aguantar els meus pulmons, abans d’entrar al poble.

Fem un recorregut per dins d’Oliana, fins assolir els 81 km que completaven la marxa, ben satisfets d’aconseguir superar el repte i fent un bon temps per nosaltres. Dutxa per a refer-nos, bany a la piscina per la meva part, migdiada breu de l’Enrique i tornada a Barcelona a descansar fins la següent, la Trenkakames!

A destacar la implicació del poble en tota la cursa, des de la sortida fins l'arribada tothom ha participat activament en els avituallaments i controls! 

Després d'estar tot l'any preparant l'objectiu de la temporada realment és decepcionant el que va passar amb la Ultratrail del Montblanc 2010. Després de 8 edicions d'experiència i entenent que estem parlant de la que està (o estava) considerada com a millor ultratrail del món, és decepcionant veure com va gestionar l'organització tot l'event. Jo sóc el primer que sempre ha posat la seguretat dels participants per davant (recordeu les crítiques a la fatídica Travessa del Montseny) però hi ha un conjunt de factors que mostren una clara incoherència de les decisions preses pels organitzadors i fan, si més no, permetre tenir moltes sospites dels motius reals que han provocat certes decisions.

Per no allargar-me en excès, deixeu-me expressar un conjunt de fets que no em quadren. Com veureu van referits a les diferents proves realitzades: CCC, TDS i UTMB.

• Si comencem per la primera que va prendre la sortida a les 10h del matí de divendres, la CCC,puc arribar a acceptar les raons donades per l'organització per neutralitzar la prova a les 3.00h a.m. on la majoria de corredors dins del temps estava a Trient (km 71) o Vallorcine (km 80). El que no puc entendre és perquè aquest risc o perillositat no existia pels 500 trailers que varen arribar anteriorment. Les condicions meteorològiques eren iguals o pitjors. La decepció per no poder acabr una prova que a partir del km 71 ja sents que tens ala butxaca no es consola amb el lliurament d'una armilla de finisher, que ha perdut tot el valor emblemàtic que fins ara tenia per a molts.
• La gran desinformació i també manca d'informació per part de l'organització: cap notícia a la web, cap informació pels familiars i amics que seguein la prova per Internet; però cap informació tampoc en els dies posteriors. Si bé podria entendre's que la situació els desbordés en el mateix moment (difícil de comprendre tal i com diu el Kilian amb un esdeveniment amb un pressupost d'un milió d'euros), fins a data d'ahir o avui no ha sortit a la web cap referència sobre la CCC i la seva aturada. Fins i tot en els fulleons que l'organització va donar-se pressa a repartir per tot Chamonix el mateix dissabte 28 per rentar la seva imatge no hi sortia cap referència. D'aquí que els de la CCC ens considerem els "grans oblidats i menystinguts de la UTMB 2010".
• Pel que fa a la UTMB les mateixes sensacions que per la CCC amb l'afegit que això de posar en marxa una prova a les 18.30h per aturar-la les 21.00h al km 21, just quan el cap de cursa ja hi havia passat i segons la reglamentació d'aquesta manera no caldria retornar els diners a cap participant, només fan que alimentar les sospites raonables sobre la intenció d'arrencar una carrera sabent que caldria parar-la (motius econòmics).
• L'intent de quedar bé per la gent de la TDS i de la UTMB posant l'organització una espècie de prova (una CCC però sense la Tette de Treonche) on es feia el recorregut final de la UTMB, però només obrir-la a 1500 participants dels 3200 possibles entre UTMB i TDS va fer encara enfurismar més a la gent.
• I clar la cobertura d'aquesta prova va ser excepcional ja que suposo que els interessos publicitaris, econòmics i de marketing en general van per davant de tot això, amb un mail i sms enviat a les 3.30 de la matinada per sortir a les 10 del matí. Amb tot els corredors de la UTMB i TDS que no van voler o poder anar-hi ja tenia (havent fet 20km o sense haver sortit) la seva armilla de finisher, regalada per l'organització per tal de calmar els ànims, cosa que evidentment no han aconseguit. Males decisions i mala gestió.  
• Finalment un reconeixement a tots els trailers, els grans perjudicats per tot això. A tots: als que varen fer la CCC sencera, als que els van neutralitzar a la CCC, als que varen poder fer només 20km a la UTMB, als que no varen poder ni sortir de la TDS, als que varen tenir la moral d'anar a fer la mini-UTMB, a tots!

Només us recomano un parell de blogs i fòrums: la visió del Kilian Jornet al seu blog (per ser qui és i pel seny que sempre hi posa) i el fòrum de la UTMB on els deixen verds de veritat. No cal que us digui que la paraula decepció per molts dels que estàvem allí (per la il·lusió de la temporada, per la inversió feta per anar allà,..) era la més sentida.

Molt hauran de canviar les coses per recuparar la imatge de cursa emblemàtica i tornar a creure en ella. En cap moment s'ha vist per part dels organitzadors el que molts esperàvem sentir: sorry, ho hem fet malament! Això ja és força típic en política però pel que es veu en altres àmbits estem igual.

Bones companys i companyes! Ja he vist que des dels organitzadors de la Ultratrail du Mont-blanc han actualitzat els dorsals per pdoer fer el seguiment dels trailers que participen a qualsevol de les proves. Us facilito alguns dels nostres companys i coneguts per si en voleu fer el seguiment. perdoneu si me'n deixo algun...segur que sí, és que estic de vacances i sense ADSL.

UTMB

• Miquel Boada: 1319
• Juan Paredes (Juanito): 3341
• Fermí Marco: 3141
• Xavi Sans (Floresta): 4031

CCC

• Raül Vernet: 5602
• David Vernent (Sherpa Dave): 5838
• Jordi Piera (Atleta): 6101
• Xavi Tarré (Bomber): 6129
• Maria Vizcaino (Maria de Caldes): 5980
• Xavi Canaleta (Xavi Sensei): 5879

Ara que s'apropa la nova edició de la ultratrail més famosa d'Europa (i gosaria a dir del mon), la Ultratrail du Mont-Blanc 2010, els organitzadors han fet un esforç interessant i han redissenyat la web, que valgui la pena dir-ho, era molt poc estètica i gens funcional.

La podeu trobar a: http://www.ultratrailmb.com/

Primer de tot podem destacar que a més de la rentada de cara i de disseny gràfic, és multiidioma. Abans només algunes parts estaven traduïdes i de manera una mica rudimentària. Ara tot i que tampoc està tot traduït les parts que ho són estan una mica millor.

La info, documentació i dades estan millor organitzats que abans i són relativament més fàcils de trobat. en resum, sense ser un prodigi d'usabilitat i bon saber fer web, millor amb escreix la versió anterior. A més, encara fa més ganes d'anar-hi!! Ja ens hi veiem...

Aquest passat diumenge vàrem fer un 100 cims: el Puigllançada. Aquest cop el vàrem fer per la banda de la Cerdanya, ja que ens varen comentar que era més bonica l'ascensió que pel Coll de Pal. Així que vàrem deixar el cotxe al peu del telecadira de La molina, que hi ha just al Coll de Padró, a la carretera que uneix La Molina i la Castellar de n'Hug.

D'allí el camí és força fàcil de seguir, tot i que és difícil trobar les poques senyals que hi ha de color vermell (pintura i algunes estaques) que porten fins al cim del Puigllançada. Només cal enfilar per l'esquerra el telecadira gran que hi ha i que surt des del parking de l'Estació.

El començament és força pendent i si és estiu val la pena sortir aviat. Nosaltres ho vàrem fer a les 7.30 del matí i ja feia calor. Només cal anar seugint els telecadires i remuntadors que queden a la dreta o bé les marques vermelles. Un cop remuntat suns 400 metres de desnivell ja es veu el cim característic del Puigllançada amb aquella espècie de pantalla horrible (pobre cim!).

Força vent al cim però unes panoràmiques immillorables: Pedraforca, Tossa d'Alp, Moixeró, Penyes lates, tot el Berguedar per una banda i tota la Cerdanya per l'altra.

Seguidament tirem cap avall i per variar una mica el recorregut aquest cop sí que seguim el telecadaria d'Alabaus fins al peu del parking. Total 2 hores de rellotge entre fotos i tot! Una hora i mitja pujant i 30 minuts per baixar com les cabres. Una distància de 8 km per un desnivell positiu de 650 metres.

Si voleu el track o més dades tècniques les podeu trobar al portal de Senderators:

http://ca.senderators.com/puigllancada

Aquest diumenge hem realitzat la II Marxa de Resistència Via Fora, que té lloc amb sortida i arribada a Olost amb un recorregut de 37,5 km organitzada pel Club Excursionista Via Fora. Era una prova que no havíem fet mai així que per entrenar ens feia gràcia fer aquest recorregut i aquesta zona del Lluçanès que no hem freqüentat gaire.

A les 6:30 del matí el Sherpa Dave, el Jordi Atleta i jo mateix ja ens trobàvem a la zona esportiva d'Olost mentre els organitzadors començaven a repartir els dorsals. Com que heme estat dels primers ens ha tocat els números 2, 3 i 4, cosa poc freqüent a la majoria de marxes.

Plovisquejava una mica però com que els grans homes del temps havíem dit calor i bon temps, nosaltres molt valents sortim amb samarreta de màniga curta i res més. Però de seguit els llamps i trons han deixat pas al xàfec de bon matí i hem tingut un bon diluvi durant la primera hora de la marxa. A més, el fang feia de les seves i les relliscades sovintejaven.

Cap al km 9 del recorregut i quna la pluja ja semblava que volia parar, ens hem trobat amb una bona botifarra i pa amb tomàquet. Ideal per agafar forces. Tot això amb la simpatia de l'organització que, tot i el mal temps, no perdien el somriure.

El terreny estava fangós. En un parell de baixades hem fet unes bones patinades i culejades pel terra. El més mal parat ha estat el Sherpa Dave, que  ha tingut la mala sort que baixant per un marge s'ha fet una torçada de genoll. Així que sobre el km 20 per precaució i degut al dolor s'ha quedat al control.

D'aquesta manera hem seguit l'Atleta i jo pel recorregut molt verd i, cal dir-ho, molt ben senyalitzat per l'organització. De la pluja hem passat a la calor que apretava de valent.

Com qui no vol la cosa ens hem plantat al punt més alt del recorregut al km 22 al Turó de Sant Isidre amb unes vistes fantàstiques de la comanrca. La calor apretava però els successius avituallaments ens han permès remullar-nos i beure força aigua i cola per agafar forces, a més del fnatàstic fuet al penúltim control.

Total que amb el terreny mig enfangat i anar trotant el tram que podíem ens hem plantat al campd e futbol d'Olost amb 5 hores i 44 minuts per fer els 37,5 km (en el meu GPS me n'han sortit uns 34km) i els més de 960 metres de desnivell positiu de la Marxa de Resistència Via Fora 2010.

Només en queda que felicitar a l'organització per la senyalització del camí i animar a veure si a la propera edició hi trobem més gent ja que és una marxa força bonica i que permet fer un bon entrenament pensant en fites superiors.

Si voleu més informació i els tracks els podeu trobar a:

http://ca.senderators.com/marxa-de-resistencia-via-fora-2010

I sí, el Kilian ha fet aquest cap de setmana un somni: ha participat el les 100 milles dels estats de l'Oest, les famoses 100 miles western states, la prova més mítica dels USA. Després de la pallissa de fer la transpirenaica ja pensàvem tot i veure'l inscrit a la prova que no la faria.

Doncs sí. L'ha feta i ha quedat 3r en fe rles 100,2 milles del recorregut en 16 hores i 4 minuts.  El guanyador de la prova ha estat el Geoff  Roes amb 15 hores i 7 minuts, una bestiesa si sabem que l'Scott Jurek tenia el record de la prova des de l'any 2004 amb 15 hores i 36 minuts!

Seguidament ha entrat un altre americà l'Anton Kupricka, que podem veure a la foto amb el Kilian, amb 15 hores i 13 minuts. Suposo que ja anirem trobant més info a la pròpia web de l'organització (http://ws100.ultralive.net/webcast.php) i a diversos fòrums especialitzats i us anirem informant però sembla que ha estat una prova de record!!

Res, us recomanem també la web oficial: http://ws100.com/ on hi podeu trobar tot tipus d'informació i història d'aquesta mítica prova.