El passat cap de setmana va ser mogudet doncs hi havia força curses arreu. Els Senderators ens vam repartir bàsicament entre dues: la Marxa Romànica de Navàs i la Caminada Popular de l'Anoia. A continuació us fem arribar la crònica del senderator Raül (gràcies Raül!) i properament també tindreu les impressions de l'altra.

El passat 17 de Maig va tenir lloc la clàssica Marxa Romànica de Navàs. Una travessa força exigent de 80'2 km de distància i un desnivell acumulat d'uns 4600m. La sortida era desde la Pça de l'Ajuntament i a les 18 h en punt. Minuts abans ja ens trobàvem els senderators desplaçats per recollir full de control obligatori i la samarreta tradicional, concretament l'alineació estava formada per Jaume "Palote", Belen, Jordi Atleta, Jordi Japo, Maria, Josep i Raül. Es notava que la gent tenia ganes de començar amb força! El temps era esplèndid, lluïa el sol, feia calor, però tots sabíem que la previsió a hores vista era inestable. Fotos habituals, salutació amb altres companys i cap a la sortida.
 
A les 18 en punt, gran traca i sortida!! Avui segons l'organització som més de 300 i tots junts enfilem les primeres rampes sortint del poble. Al capdavant, com sempre, els "màquines" es van allunyant a un pas impressionant! El nostre grup es fragmenta, està clar que cadascú ha de seguir el seu ritme. El Jaume i la Belen per una banda, els Jordis i el Josep per una altra, i la Maria i el Raül per una diferent. Es un bon test per fer cames i agafar fons per l'objectiu de tots plegats, Ducs de Savoia.
 
Amb un temps fantàstic, ni fred ni calor, anem enfilant les rampes de pujada que ens portaran al km 10'6 - Sant Miquel de Castelladral. Què diferents són les condicions del terreny aquest any comparat amb l'any passat que tot era fang i tolls d'aigua, quins records!! Allà ens espera el 1er control. Només aigua i taronges és l'unic que aporta l'organització. Per tant, a sellar i endavant. Ara el camí baixa i es pot anar més ràpid. Els km van passant i tot just abans de que ens envaeixi la foscor i haguem d'encendre frontals arribem a l'avituallament a Santa Fe de Valldeperes. Allà ens espera el sopar, entrepans de pà amb tomàquet i embotits diferents i aigua, res de butifarres ni refrescs, uff!!!
 
Ara el camí planeja i s'endinsa per enmig del bosc. Els frontals ja fan acte de presència i es pot veure per la muntanya tota la filera de llums desfilant. Baixada sobtada i descens fins arriba al riu on es travessa sense dificultats i es comença una dura i perllongada pujada. Es constant i exigent però tot l'esforç val la pena per poder arribar a Sant Esteve de Pujol de Planés on ens espera el control 3 i refrescs diversos (coca-cola, sucs...) i pels mes fredolics un bon cafè amb llet.
 
Sortint d'allà el temps comença a ser molt més inestable i comencen a caure les primeres gotes de pluja. Uns decideixen obrir capelines mentre d'altres optem per deixar-nos mullar i disfrutar d'aquest instant. El tram següent és un continu puja i baixa entre camins de terra i senders. La pluja és constant però no va a més i es pot caminar perfectament sense protegir-se. Van passant els km i en poc temps ens plantem al control situat a l'ermita de Sant Joan de Modarn on ens esperen uns bons entrepans de mortadela acompanyat de begudes varies. Rebem molts ànims de la gent que es troba aquí i ens animen a seguir amb força.
 
El següent tram és un dels més macos de la cursa. Baixada desde l'ermita en picat per a tornar a pujar pel mig del bosc i sortir d'entre els arbres altra cop a la civilització. Arribem a un poble de 4 cases, Sant Marçal de Puig-Reig on atravessant-lo pels seus carrers trobem en 2 o 3 portals que la gent desinteressadament ha deixat càntirs i ampolles plenes d'aigua per refrescar-nos i fer-nos més amè el camí. Ens tornem a endinsar pel bosc per senders i comencem la baixada cap un dels pobles importants i dels més grans pels quals passa la travessa, Puig-Reig. Aquest tram el fem sota la pluja i disfrutant de tota la panoràmica que es divisa desde la nostra alçada. Abans però d'arribar, un avituallament amagat enmig del bosc amb bollycaos!
 
Ja passat Puig-Reig ens anem acostant pel mig del bosc a un dels punts clàssics de la Marxa Romànica, la riera de Merlés.
Encara tinc el record de l'any passat quan l'aigua arribava a l'alçada del genoll i baixava amb molta força i el senderator Josep va caure de cap. Pensant en els aiguats que han caigut en aquests mesos no volia ni imaginar-me a quin nivell podria estar aquest any. Pujada ràpida pel mig del bosc i arribada a l'avituallament previ a la riera ja ben entrada la matinada. Allà la gent no para de donar-nos ànims tot i que alguns de l'organització estan dormint a les seves cadires de càmping. Aquí s'hi pot degustar amanida, entrepans, donuts, llimonada, brou... (trobo a faltar la paella de l'any passat!) Ens informen que el nivell de la riera d'aquest any no és tan alt com l'any passat, per sobre dels turmells, descalçant-nos i amb l'ajut de les cordes es pot passar sense problemes i així ho fem. Menys el Jordi Atleta, fidel a la tradició de que cada any caigui un senderator a l'aigua, que decideix provar com de freda estava a l'aigua tot relliscant i mullant-se de dalt a abaix, adéu mòbil i càmara!
 
Passada la riera enfilem ja l'ultima pujada important de la travessa. La que ens porta als últims trams de sender per enmig del bosc i ens porta a uns magnífics camps verds amb roselles que alegren la vista tot just es comença a aixecar el nou dia, quins espectacle tan fantàstic! Un bon moment per arribar al control 7 (km 62) i fer un bon esmorzar consistent amb un cafè amb llet o colacao i un bon tall de coca. A partir d'aquí el camí planeja per entre mig dels camps, el nou dia neix assolellat i càlid i es camina molt bé tot i que les forces comencen a estar molt justes. Ens plantem en poca estona a l'ultim control on la xocolata és la protagonista i també una gran bandera del Barça que ens informa que el Madrid va perdre ahir contra el València i la lliga és més aprop. Només falten 7 km i ara ja consisteix en posar pilot automàtic i un ritme regular per arribar tranquil-lament a Navàs altra cop tot enfilant la carretera. A l'arribada, diploma acreditatiu i una mini figureta de l'ermita Santa Maria de les Esglésies.
 
EN POSITIU:
 
- Magnífics paisatges i unes panoràmiques espectaculars.
- El temps. Tot i que va ploure una mica en general va ser molt bo.
- L'organització, que no parava de donar-te ànims en tots els controls.

EN NEGATIU:
 
- Alguns avituallaments força escassos i poc variats. Han empitjorat en relació a l'any passat, sense dubte.
- El tema samarretes. No fan previsió de les talles que demanarà la gent i t'has d'acabar conformant amb les talles que queden, no és la primera cursa aquest any en que passa això, a tenir en compte!!!

A la Copa Catalana de Caminades de Resistència del 2009, ja s'han disputat les 7 primeres proves, és a dir, una tercera part de tota la CCCR 2009. Ja han tingut lloc la Marxa dels Castells dela Segarra, la Selva del Camp, la Molins de Rei - Montserrat, els Matxos, la Riudoms, la nova del Meridià Verd  i la Romànica de Navàs. Un bon moment per fer una mica de balanç del resultats.

Notem que aquest any hi ha molts més participants que l'any passat. D'aquesta manera també veiem que les inscripcions s'acaben molt abans del termini. Les marxes de llarg recorregut estan de moda i els seus participants augmenten.

També podem dir que a nivell de clubs la Copa continua clarament dominada per l'UEC Anoia amb 1133 punts. Cal destacar l'aparició dels amics del CEI que amb 671 punts s'han col·locat en segona posició. Tercers es troben els d'Esparraguera amb 544 punts.

Pel que fa als Senderators del GELS (Grup Excursionista La Salle) o també anomenats carinyosament pels amics del CEI , els Telecos, vàrem començar força fluixos donat la gran quantitat de lesionats en les nostres files. Poc a poc anem posicionant-nos i ara ens trobem en la posició 12 amb 377 punts. Crec que si seguim així i anem recuperant gent podem estar en el top 10, tot i que igualar la posició del 2008 aquest any estarà complicat.

Ara ve la Travessa del Montseny, Gràcia - Montserrat, 7 cims i Reus - Prades - Reus, abans de la bonica Marxa del Cap de Rec i la mítica 100km de Montserrat - Reus canviada de data. I amb ànsies esperem el nou recorregut de la més dura, la Núria - Queralt amb el canvi de recorregut que diuen que passarà dels 100km i augmentarà el desnivell acumulat. Farà por veure le perfil...

El mes de maig està força farcit de marxes. Si el temps acompanya tenim un calendari bastant exigent pels propers 3 caps de setmana que resten de maig. Us fem ara un breu resum sobre les 3 marxes que formen part del circuit de la Copa Catalana de Caminades de Resistència:

• Diumenge 17 de maig: Travessa del Montseny. Una travessa clàssica. Penseu que és la 34a edició!! tot i ser de les marxes més "curtes" dela Copa Catalana, no us deixeu enganyar: és exigent. Penseu que se surt d'Aiguafreda i es pugen tots els cims del Montseny (Tagamanent, Matagalls, Les Agudes i Turó de l'Home) per després baixar fins a quasi 100 metres d'altitud a Gualba. Ara això sí és fantàstic el recorregut. Esperem un bon dia de sol. Compteu que el desnivell acumulat és d'uns 5600 metres. Més dades a: http://www.travessa.org 
• 23 i 24 de maig: Gràcia - Montserrat. Un altre clàssic en la seva 22a edició. què dir de les diverses variants i caminades de Barcelona a Montserrat. Us esperen uns 57 km i uns 4300 metres de desnivell acumulat. Recordeu que aquesta toca nit. Se surt a la tarda del dissabte. Més informació a:  http://www.uecgracia.org
• 31 de maig: marxa dels 7 cims. Una marxa relativament més nova, 6a edició, i segon any dins la copa catalana. L'any passat la vàrem fer i disfrutar. Exigent amb els seus quasi 60km i 5000 metres de desnivell acumulat. Si pica el sol encara es fa més dura. Més dades a: http://cep.cat

Dins de les Festes d'Enginyeria i Arquitectura La Salle, el divendres 8 de maig des del Grup GELS-CEUETL vàrem organitzar la III edició de la  Caminada per Collserola. Aquesta caminada pretén ser una ocasió per trobar-nos tots junts en un dia festiu, gaudir d'un entorn natural tan proper a la nostra Escola i tan desconegut per molts i també poder-nos conèixer una mica més tots en un ambient força distès i sense presses per un dia. La caminada té dos itineraris (un d'uns 18km i un d'uns 12km) depenent de les ganes que es tinguin de caminar i xerrar amb els companys. Són assequibles per a tothom. Aquest any hem fet els recorreguts una mica més curts per tal que tothom s'hi animi.

Vàrem començar la Caminada a La Salle. a les 10:15h. Per la ruta llarga de 18km érem 36 participants. Bé, 37 que ens descuidàvem el Roc, el gos del David!! D'allà vam enfilar cap a la Carretera de les Aigües (km 0,75 dela mateixa) per tirar una mica enrera i pujar cap als Bombers per la pista i anar a parar al peu de la Torre de Collserola i encaminar-nos cap a la Font de la Budellera. Feia un dia força bonic, el sol lluïa però una suau brisa feia que rebaixés la calor.

De la Budellera vàrem seguir el camí que ens porta cap a Vil·lajoana, però abans d'arribar-hi (km 6 dela nostra caminada) vàrem fe runa parada per trobar-nos amb els caminadors que venien de la ruta 2, que començava al Baixador de Vallvidrera (FF.CC.). al Baixador es varen afegir 12 caminadors més (gràcies Francesc i Albert per anar-los a recollir!!). D'aquí tornem a enfilar-nos seguint les indicacions cap a Can Cortés per arribar a dalt de tot (passant per Can torres) i a la Carretera de l'Arrabassada.

Creuem la carretera i agafem el sender paral·lel a la carretera asfaltada que baixa capa Can Ribes que ens marca direcció a Sant Medir. Des del viaducte es veu una fantàstica vista de Montserrat per una banda i Sant Llorenç del Munt per l'altra. La vegetació en aquest tors està amb tot el seu esplendor. Es noten les pluges... Cal dir que el ritme que portem, tot i ser una Caminada popular per anar a passejar és millor del que pensàvem i creiem que arribarem a Sant Medir abans de les previsions.

I així ha estat. a les 12:40h arribem a Sant Medir. Ja tenim els primers 10km i pico fets. Allí ens esperen el Gmà Mateo, el Jandro i el seu germà, que com sempre ens han preparat de meravella un avituallament fantàstic. Mentre esperem que arribin la colla que s'afegia al dinar, fem unes cervesses ben fresques. També han arribat el Jaume i l'Alberto que han fet la ruta corrent però s'han desviat, per error, pel camí asfaltat. Cap a la 13:10h ens posem a dinar: una amanida d'arrós o bé de pasta i una bona butifarra ens donen forces per preparar la tornada. Abans ens arriba el Moi amb bici (27 minuts des de La Salle, una màquina!!) per compartir també amb nosaltres una estona de riures al dinar. Segueixen arribant la colla en cotxe (en Joan, la Mari, l'Esther, el Guillermo, l'Agustin, l'Àlex, en Lluís, en Fèlix, etc.) per ser finalment 75 en total.

Ah, abans d'arrencar també dir que no hi podia faltar la performance ja clàssica del Carles Giol. Aquest cop va venir amb "cavall" i tot!! Gràcies Carles. Després, com veieu a les fotos, sempre hi ha algú que aprofita per reposar una mica!

Cap a les 15.00h arrenquem la tornada. Ara tornarem seguint inicialment el PR 35 del camí de la Font Groga, però a la meitat agafarem un desviament (gràcies Francesc de nou per aquesta variant, valia la pena!!) cap a l'antiga Font de l'Estrangulador fins arribar al coll d'Erola. El camí molt frondós i molt agraït de fer ens porta ja altre cop a la Carretera de l'Arrabassada per baixar ara per la Font d'en Borni i d'aquí agafem la Carretera de les Aigües i cap a La Salle.

En resum, un gran dia amb una caminada bonica i un ambient excepcional. Agrair des d'aquí altre cop a tots els que heu vingut pel bon ambient que heu fet. També als grans "currantes" de Sant Medir: al Jandro, el seu germà i al Hno. Mateo. I al Francesc per la seva ajuda abans i durant el recorregut.

DADES TÈCNIQUES

Segons els nostres GPS la caminada ha tingut un recorregut de 17,91 km i un desnivell positiu acumulat de 694 metres. El desnivell acumulat ha estat de 1388 metres. El temps en moviment de 3h i 13 minuts amb un temps parats de 3h i 38minuts. si algú voo el track, el mapa o el perfil només cal que ens el demani.

IMATGES DE LA CAMINADA

A més de les que trobareu en aquest mateix blog podeu accedir ales 90 fotografies que vàrem fer a:

http://picasaweb.google.com/Senderators/IIICaminadaCollserola#

Salut i km!

Hem rebut a Senderators de part del company Julio informació sobre una prova que té bona pinta i que tindrá lloc a l'illa de La Palma el proper juliol. Os fem arribar les dades rebudes:

La Palma celebra el próximo 25 de Julio su I Competición de Montaña, una prueba 100% senderos, 100% espacios naturales protegidos y a través del territorio más jóven del país.

Cartel de Transvulcania 09 

La Palma es un territorio con un porcentaje de protección del 52%, más de 1000 kilómetros de senderos homologados, una altitud de 2426 metros y un paisaje sin igual. Se antoja como el lugar idóneo para desarrollar una competición de montaña como Transvulcania 2009, con 83.3 kilómetros de recorrido y más de 8500 metros de desnivel acumulado. La cita será el próximo 25 de julio. 

Durante el recorrido, íntegramente a través del sendero de Gran Recorrido GR 131, los participantes podrán disfrutar de un amanecer en plena Ruta de Los Volcanes, recorrer los límites del Parque Nacional de la Caldera de Taburiente así como disfrutar de las fabulosas vistas que nos ofrecen los puntos de mayor altitud de la Isla, junto al Observatorio Astrofísico del Roque de Los Muchachos.

Modalidades Transvulcania

La máxima de Transvulcania 2009 es facilitar la participación en este evento. Por ello se han creado diferentes modalidades, atendiendo a las exigencias físicas y posibilidad de disfrute de las mismas. 

- I Ultramaratón de Montaña Isla de La Palma 
Con la Salida ubicada a nivel del mar, junto al Faro de Fuencaliente, en la zona más meridional de la Isla, comienza el desafío de avanzar entre las cenizas volcánicas de la senda de los Volcanes, alcanzar la dorsal que recorre la Isla de Norte a Sur y coronar el Roque de Los Muchachos, pico de mayor altitud de la Isla, con 2426 metros. 
Tras superar los más de 2400 metros de altitud, comienza el descenso. En escasos 20 kilómetros, se vuelve a alcanzar la cota cero en el Puerto de Tazacorte, dónde la brisa marina ayudará a los participantes a encarar los últimos 5 kilómetros de ascenso hasta la Meta en la Plaza de Los Llanos de Aridane. 

- I Mediamaratón de Montaña Isla de La Palma 
Con un recorrido más asequible, tanto en desnivel como en distancia, la I Mediamaratón está diseñada para deportistas con una condición física menos exigente. Esta modalidad, que comparte Salida y primer tramo de la I Ultramaratón, recorre uno de los Senderos más transitados de la Isla, la "Ruta de los Volcanes", a través de cenizas volcánicas en los malpaíses que conforman el territorio más jóven del país. 
Tras alcanzar la cota máxima en "Las Deseadas" (1931 metros), restan 8 kilómetros de desnivel descendente para llegar a la zona de meta en el Área Recreativa "Refugio de El Pilar". 

- II Encuentro Insular de Senderismo 
El II Encuentro Insular de Senderistas recorrerá 18.7 kilómetros, con menor exigencia física, con la finalidad de potenciar, entre la población local, el conocimiento, valoración y disfrute del patrimonio natural insular, a través de sus senderos. 
En esta nueva edición se pretende revalorizar la participación conseguida en la anterior, con un nuevo recorrido a través del Sendero de Gran Recorrido GR 130 - Camino Real de la Costa, en el trayecto comprendido entre el municipio de Tijarafe y Los Llanos de Aridane, tomando la variante del GR 131 hasta el Puerto de Tazacorte y de nuevo el GR 130 hasta la Meta, en la Plaza de España de Los Llanos de Aridane.


Más información en: www.senderosdelapalma.com

El passat diumenge 26 d'abril va tenir lloc la Riudoms - La Mola - Riudoms, tot i que malauradament aquest cop no hauríem de dir La Mola. A les 6.00h a.m. estaven ja per Riudoms (ens havíem aixecat a les 4.00h per sortir sobre les 4:45h de Barcelona) i recollíem la samarreta i el buff a la sortida. El cel no tenia bona pinta i l'organització ja ens avisava que a dalt de La Mola trobaríem fort vent i molta boira.

A les 6.30h el chupinazo!! I a enfilar cap a Montbrió del Camp. Com sempre els primers 5 km planers i molt còmodes. Però ja a l'entrada de Montbrió va arrencar a ploure. Primer, suau. Després amb força. Per arribar a Riudecanyes amb diluvi, un vent que feia que el pantà semblés el mar i uns llamps que espantaven. Ja allí l'organització es plantejava anul·lar el tram de La Mola. ja que les descàrregues elèctriques feien por; i més si pensem amb els bastons de molts senderistes i els mòbils de la gent.

Vàrem fer la pujada al Castell de l'Escornalbou i allí, mig amagats de la pluja, vàrem recuperar forces amb un bon entrepà, sucs i cafès. el retrobament amb els amics del CEI (en Xavi, el Miquel, etc.) va ser la part més agradable  perquè el vent i el fred feien que la cosa no donés gaire esperances.

Vàrem baixar amb precaució cap a Argentera per després enfilar cap al Portell del Peiró i el seu parc eòlic (km 22 de la marxa). El panorama a dalt era tètric. Vent com altres anys però amb una boira fantasmagòrica. Quan vàrem arribar al control de Collroig (km 26 de la marxa9 ens vàrem confirmar que el tram de La Mola s'havia anul·lat. Tot i que ara ja no presentava tant perill, quan els primers anaven a passar queien uns llamps que feien por. Un aplaudiment pel seny dels organitzadors. tot i que a molts ens va fer tristesa no poder pujar a La Mola, primer la prudència! I qui millor que la pròpia organització per posar seny. Sí senyors.

Així que des de Coll Roig vàrem fer un tram nou fins a Colldejou. Pel GPS us podem dir que vàrem retallar uns 5 km al final del recorregut total previst de 53km. Però, no us ho perdeu, va ser enfilar cap a Colldejou que va començar a obrir-se el cel i a brllar un sol que escalfava de valent. Així que els senders que ens duien cap a l'Ermita de la Mare de Deu de la Roca ens vàrem treure impermeables, segones capes etc per acabar amb samarreta de màniga curta. A l'arribada a l'Ermita (com sempre, quina vista des de dalt!!) una bona botifarra i l'amabilitat i bon humor dels avituallaments. Admirable!

Vinga! ens queden 9 km còmdes fins a Montbrió, passant per Mont-Roig del Camp, i després desfer els 5 darrer quilòmetres ja fets. Un passeig amb una bona calor. Però una variant interessant per fer-nos passar la calor. en arribar a la riera abans de Montbrió amb les plujes el pas era impossible. O sigui que, com veieu a les fotos, a descalçar-se i a creuar! Llàstima que el nostre amic Josep finalment no va venr perquè ja el veia fent unes braçades!

Allí també ens vàrem reajuntar amb el company Enric que portava una marxeta fina, fina! quan vàrem arribar a Montbrió em vaig posar com a objectiu intentar baixar de les 9 hores. més que res per no apalancar-nos massa i mirar massa aparadors, oi Txell? Ens quedaven 45 minuts per fer els darrers 5 km. Encara ens varen sobrar 10 minutets i amb 8 hores i 50 minuts.

Què dir de la Marxa? Una mica de tot: pluja, vent i fred. Boira. Depsrés sol, dia fantàstic i calor. L'organització molt bé en quan a decisions, logística i atenció als marxaires. Ah, les dutxes al final un detall!! i el surtidor! Deu meu, el mític surtidor de cervessa!!  Això sí que recupera!

I els nostres què? doncs el Palote a una altra lliga (5h 50minuts em sembla que em va dir) i el Marc quasi que també (7hores 38 minuts more or less). Després l'Atleta, el Keymaker i un servidor amb 8hores i 50minuts. Acompanyats a tocar per l'Enric amb 9h i 2 minuts. I una mica més enrera (però ja se sap que la Txell en aquesta marxa li tiren els aparadors!) la Txell i la Maria. Per mi un plaer poder-me retrobar amb tots els amics i companys de marxa després de la lesió del genoll. Sembla que tot evoluciona perfecte i de moment cap molèstia. Ara falta veure si tirem cap a Navàs o cap a la Travessa del Montseny.

I el recorregut? doncs amb el GPS ens ha sortit un total d'uns 47,84km amb un desnivell positiu de 1399 metres (i un acumulat de 2798 metres.

Léelo también en castellano

El nostre company Senderator Albert ens ha passat el següent escrit comentant el problema que té per trobar sabatilles de trail de la seva mida. Gràcies Albert!

 Actualment és cada cop més comú trobar persones amb els peus més grans. Això que fins fa un anys era un problema greu actualment no ho és tant pel fet que els fabricants cada cop fan talles majors i es poden trobar a la majoria de botigues talles superior a la 46 EUR, malgrat el nombre de models sigui sovint massa reduït.

Aprofitant aquesta manca d'oferta han sorgit algunes botigues especialitzades en peus grans però únicament de calçat comú.

El problema sorgeix quan necessitem un calçat per practicar senderisme i més concretament trail-running, ja que ens trobem amb un doble problema. En primer lloc, en l'actualitat encara no trobem botigues especialitzades únicament en talles grans per la pràctica d'aquest esport. I en segon lloc ens trobem amb que per a la correcta pràctica del senderisme en general es necessita un calçat 1 o 2 talles majors al nostre peu real per tal d'evitar que la punta del peu xoqui amb la puntera de la bota en les baixades així com pel fet que el peu tendeix a inflar-se al cap d'unes hores de caminar.

Un altre punt negatiu a la qual ens tenen tristament acostumats alguns fabricants de calçat és el fet que no fabriquen mitges talles a partir de 12 US. És a dir que no fabriquen un 12. 5 US ni un 13.5 US però en canvi si que fabriquen 9.5 US, 10.5 US , 11.5 US.  I això sovint comporta haver de decidir entre quedar-nos un model massa petit o massa gran.

Caldria destacar també, un altre mala pràctica dels fabricants en general relacionada amb el tallatge. Cada fabricant utilitza un patró de tallatge diferent i això comporta seriosos problemes pels compradors tant amb els peus més petits com amb els peus grans.

Tot seguit podem veure una taula resum amb les talles màximes de models de trail-running dels principals fabricants, on podem constatar les grans diferències de tallatge.

Resumint, queda un llarg camí per recórrer per part dels fabricants per tal de que les persones amb un peu fora dels estàndards, puguem tenir les mateixes facilitats per trobar un calçat idoni que les persones amb un peu més comú.

El nostre amic Xavi el bomber ens fa arribar un "petit" entrenament que va poder fer ahir i gaudir-ne per la zona de Montserrat. Quina enveja!! Us el passo perquè val la pena!!

Hola, avui la crònica te la faig jo, dilluns 20 d'abril, portar nenes al cole, café amb la colla de pares i mares (els que aixequem el país treballant) i cap allà les 9'30 un pare em diu que si vull anar per Montserrat que ell s'apropa al Bruc per feina, que em porta. Amb el sol i el cel... doncs si.

10:30, + -, aturada a Bruc Residencial, roba de córrer i quedar a la 13:00 al mateix lloc (algú m'ha de baixar a Barcelona). I començo a trotar suau fins a la falda de Montserrat, Can Jorba. Dubto en pujar pel Joc de l'Oca (una de les meves clàssiques o anar pel camí fins a l'Ajaguda). Finalment, el dia i les darreres plujes en fan decidir: corrent pel camí amunt.

Pujada infernal, no recordava que pujar costés tant, però una bona estona després contemplo els lloms dels llibres des de l'Ajaguda (des de la meitat el córrer ha deixat al caminar ràpid, que això cansa i puja molt). Recupero bé i en lloc d'enfilar el Joc de l'Oca de baixada i animat pel dia, cap a Sant Jeroni!! El camí és fàcil i bastant ben indicat, entre el trotar i el caminar enfilo cap amunt. I sí, ja estic al camí de pedra i les darreres escales que em porten al punt més alt de Monserrat ( 1236m). La vista, màgnifica i tan sols són les 12:05. Vaig bé. M'apropo al antic telefèric. Tecordo les primeres grimpades, la pista de l'helicopter i una mica més tard de les 12:15 enfilo cap a baix. Objectiu l'Ajaguda i can Jorba.

Baixada ràpida (no tant com jo voldria, l'edat, el seny i les molèsties articulars de genolls i turmells fan que la velocitat no sigui gaire ràpida, però ja està bé), Ajaguda i camí de descens força inclinat, estret, pedres, troncs, algun ensurt i ja a la pista de Can Jorba. 12:52 començo els estiraments a Bruc Residencial (a 320m d'altitud)  i la 13:00, arriba l'aigua i el cotxe, de conya!!

Un molt bon entreno, un matí perfecte, cervessa al bruc i tornada a Barcelona. Quina meravella.

Demà et faig arribar el video del mòbil( la vista des dalt,360º) no té desperdici. I ja saps: qualsevol dia t'apuntes i sense presses ho fem junts.

xavi terré

Gràcies Xavi. però quina canya li vas fotre , no?