Avui he fet una cosa que com a Senderator no acostumo a fer mai. I m'ho he passat bé. He estat seguint a peu (bé, corrent) la Marató de Barcelona. El motiu principal era que el meu germà Albert, intentava per primer cop una marató i l'ocasió s'ho valia. Després també estaven poder veure l'ambient que hi havia i seguir els altres amics i companys que hi anaven: el Jaume Soler, el Jordi Margalef, el Moisés Aguilar, etc. i altres que m'he anat trobant, com l'Albert Torrent, el Ramon Caihuelas o l'Ernest Mas...

Cap a les 8,45h estava ja a Roselló amb Diagonal. Havia quedat amb el Jordi "Atleta" que sortia de treballar de la Farmàcia i així esmorzàvem i veuríem passar als primers pel Passeig de Gràcia. Cap a les 9.15 ja passaven el primer grup compacte d'africans pel km 15. Brutal! Anaven 3:02 el km! Després una llarga, llarga, llarguíssima cua d'atletes encara amb força bona cara. Com que encara anaven molt junts era difícil trobar als companys. Però el meu germà ha passat sobre les 9:50 i feia bona cara. He deixat al Jordi Atleta que s'anés a dormir i he enfilat corrents tota la Diagonal per anar cap a la Torre Agbar, km 26 aproximadament. Allà l'ambient era molt més càlid. entre que era més tard i tot hi havia moltíssima gent animant. Els atletes estaven encants amb el suport ja passat el km 25 on comença a fer falta.

Com que per allí ja anava tothom una mica menys apretats aquí he vist passar força gent: l'Albert Torrent, ue no sabia que hi anava, el Ramon, que vàrem sortir junt per la Viladrau - La Garriga, i el Jaume "Palote" que podeu veure a la foto. Després ha passat l'Albert. Se'l veure força fresc encara per ser el km 26. El dia era perfecte per córrer. Sense sol i potser un punt massa de fred però ideal per tirar si estàs ben entrenat. D'allí he decidit anar cap a Arc de Triomf, km 36 de la Marató. M'hi he plantat a bon ritme i aixi he pogut disfrutar del gran ambient i multitud en aquesta zona de la cursa.

Era fantàstic veure passar als atletes per sota l'Arc de Triomf. Et venien ganes de començar a córrer i són aquells moments on penses "l'any que ve jo!". Però les cares de patiment dels atletes (els que jo seguia anaven a baixar de les 4 hores) no deien el mateix. a partir del km 32 la gent ja no anava tant fresca i les cares ho expressament tot. Era quan més necessitaven l'alè de la gent! Per aquí només he vist passar al Jaume Palote i al meu germà, que ja anava una mica més cascadet. així que he anat al seu costat fins a plaça Urquinaona per donar-li ànims.  Vinga que ja només quedaven 36 km i la fita de baixar de 4h si no tenia un defalliment anava per bon camí.

Per Urquinaona he deixat al meu germà que enfilés Rambles avall. M'ha fet gràcia trobar-me a l'Anna Fusté que també seguia a gent justament. He tirat per Pelai per anar cap a Ronda Sant Antoni i agafar el carrer Sepúlveda per esperar-los ja al km 40 llarg. com es diu per aquesta zona ja anava recollint cadàvers. El meu germà Albert havia regulat força bé i ha passat a força gent. Però la lluita ja sabem els d'ultradistància que està contra un mateix. només li quedava el carrer sencer per arribar a Plaça Espanya, km42 i ja ho tenia! He seguit al seu costat tot aquest tram, fent quatre fotos i algun vídeo del moment estelar i a l'entrada cap a la plaça només m'ha donat temps de fer una fotografia al rellotge: marcava 3:44:00 o sigui que l'objectiu estaria més que complert. Finalment 3:43:26. Molt bé per ser la seva primera.

A l'arribada m'he anat trobant a gent. He vist enfeinats a l'Abel i al Moi a la línia de meta (felicitats per l'organització), m'he trobat a la Maite Hereu que feia un parell d'anys que no la veia (el seu marit Javi corria), he vist a l'Ernest que ha entrat amb les seves bessones a meta en 3h48min, en Jordi Margalef estava exultant amb els seus 3:24:01.Després també he pogut veure que l'Albert Cubeles ha fet uns fantàstics 3h48min...Total, una experiència genial. També el Quique (que pensava que estava lesionat) s'ha afegit a la festa de les 100 maratons de l'Arcadi Alibés amb uns 3h54min, sub4h.

Així que he recollit al meu germà i hem anat cap a casa a veure les 4 fotos i els vídeos. Això sí, després de patejar-me tota la ciutat, en Metro!

Avui tot navegant per les webs d'ultratrail que de tant en tant em patejo, he anat a parar a la web de les 100 Milles dels Estats de l'Oest (http://ws100.com), la prova d'lutratrail més famosa i més mítica dels USA. He vist que es disputava els dies 26 i 27 de juny de 2010, cosa que no recordava. Xafardejant per allí he repassat els records de la prova per part de l'Scott Jurek i també altres dades sobre els campions de les 37 edicions.

I mentre xafardejava m'he posat a mirar la llista, ja que recordava que l'any passat s'hi havia inscrit el Marco Olmo. A la part de la dreta m'he adonat que hi havia inscrits 452 corredors dels quals 413 eren estadounidencs i en segon lloc es trobaven 15 canadencs. Després hi havia poc més d'un representant d'alguns països. I m'he fixat que a Spain posava un '1'. Llavors m'he preguntat qui seria i he anat a revisar la llista. Sí, hi sortia el Kilian! i ràpidament he pensat: aquest paio vol fer, bé vol guanyar, les 100 Milles dels Estats de l'Oest i la Ultratrail del Montblanc el mateix any?? Òbviament si algú ho pot fer és ell!

Però per sortir de dubtes m'he anat al seu blog, a la seva web i no he sabut trobar-hi res de res. Així que sense he decidit anar per la via directa: facebook! així que li he enviat un missatge per confirmar si era veritat que ho intentaria...a veure si contesta i ens confirma això!! Realment això si que seria un Kilian Quest!!!

Ara feia dies que no escrivia cap post de les meves aventures... aquí va la darrera!

El passat dissabte dia 13 de febrer el senderator Raül i jo mateix vam participar per primera i darrera vegada al Trekking Internacional Ciutat d’Alcoi (el motiu que sigui la darrera vegada ho descobrireu quan aneu llegint). Com que la sortida es donava el dissabte a les 9h vam decidir marxar cap a Alcoi el dia abans i quedar-nos a dormir allà. Ens separaven uns 480 km de cotxe fins el nostre destí.

La primera cosa que ja ens va donar mala espina és la imprecisió a l’hora de donar el punt de sortida. L’única indicació que teníem era que el poliesportiu es trobava a prop del camp de l’Alcoià… Amb aquestes dades pensava que ens trobaríem davant d’un poliesportiu gran i que no hi hauria dificultat per trobar-lo… Doncs res d’això: el poliesportiu era una pista “multiusos” de futbol sala que a més d’un que no era de la zona li va costar temps i paciència esbrinar la seva situació.

Un cop allà ens van fer lliurament d’una samarreta i d’un dorsal sense cap utilitat posterior, i quan quedaven 5 minuts per començar, i encertant-se la previsió que hi havia, va començar a nevar amb ganes (podeu veure al senderator Raül amb el cap blanc).

Sense puntualitat, a les 9:08h, es va donar la sortida, primer als participants en bicicleta i posteriorment als caminadors/corredors. Entre tots devíem ser uns 300 participants.

A la sortida vaig preguntar a l’Organització si la cursa estaba ben marcada i quin marcatge era l’utilitzat. Què m’havien de dir! Doncs que sí, “con tarjetas de color rosado/rojo como la de los árbitros”.

Un cop començada la cursa em vaig fixar si el marcatge era el que m’havien dit. Cap al segon quilòmetre vaig trobar una d’aquestes targetes però a partir d’aquí, i fins al primer control, no és que la cursa estigués mal marcada, sinó que senzillament no estava marcada! Ja ens veieu seguint a la gent que li sonava el recorregut d’altres anys… Per si fos poc, el primer control no es trobava segons deia el full de ruta, sinó 4km més enllà.

Pel que fa als controls no feien gaire patxoca. El primer el solventaven amb un entrepà d’embotit preparat i embolicat amb un farcell de plàstic, que no feia gaire pinta d’haver-se preparat el metix dia. Posteriorment, una barreta de cereals i un plàtan va ser el que ens vam anar trobant pel camí.

A partir del primer control la nevada encara es va intensificar més. Hi havia moments en què era difícil avançar. També em vaig enterar en aquest punt que algunes marques estaven pintades a terra amb fletxes verdes. Naturalment, suposo haguéssiu posat la mateixa cara que jo: com es poden identificar unes marques a terra quan està tot cobert de neu? Total, a partir d’aquí va ser una mica “anar fent com es pugui”. Tots els participants en bicicleta havien abandonat o tornat cap a Alcoi, mentre que pel que em van dir en un control, la meitat dels participants a peu ja havien plegat. En el tercer control ens van informar que la cursa estava suspesa (no per la Organització, sinó per recomanació de Protecció Civil). La part amb més alçada venia a la segona part de la cursa i ens deien que era innaccessible per la neu. Ens van comunicar que a partir del 5è control no es podria continuar, que intentéssim arribar allà o...

Així, vam arribar al 4t control, situat aproximadament al km 40. En aquell moment acabàvem de travessar una carretera i l’havíem seguit força estona amb la part més intensa de la nevada. Estàvem completament arrebossats de neu! També us podem dir que vam utilitzar tota la roba que portàvem, incloent un tapaboques que ens tapava tota la cara i només ens deixava els ulls a l’aire.

Un cop al control, ens van indicar el camí a seguir cap al cinquè control. Imagineu, es tractava d’endinsar-se en la muntanya, sense cap marca, doncs estaven totalment tapades per la neu. Els propis voluntaris del control no sortien ni del cotxe i ens van dir que no veien gaire clar ni coneixien el camí que ens venia a continuació.

Després de parlar-ho amb la gent que ens vam trobar, alguns identificant-se d’Alacant i altres de Madrid, vam concloure que era una bogeria continuar doncs ens perdríem segur (la organització no va proporcionar cap llibre de ruta que ens servís). Llavors, vam indicar al control que no podíem continuar cap dels participants i que enviessin algú a buscar tota la gent. La resposta va ser que no hi havia ni cobertura de mòbil ni bateria als walkies que portaven... penós. Algú va pensar en aquells moments en penjar a tota l’Organització...

Estàvem sota zero i nevava molt. Havíem de fer alguna cosa doncs ens estàvem congelant. L’home que es va atendre al control es va posar dins del cotxe i llestos. La resta, allí palplantats... Vam preguntar si algú de la zona coneixia cap a on anava la carretera que acabàvem de travessar i vam descobrir que al cap de 15km sortia cap a Alcoi. Així, que la vam agafar i ja ens veieu a uns 30 participants corrents a ritme constant per la carretera... Vam intentar fer autostop però cada vegada ho veia més difícil doncs la carretera estava coberta de neu i sense cadenes veia poc probable que els cotxes poguessin circular. Finalment, vam tenir sort i vam poder pujar a un cotxe, que circulant molt a poc a poc, ens va deixar fins a l’arribada. Des d’aquí moltíssimes gràcies a les persones anònimes que van anar recollint a tots els participants!

Bé, l’experiència diuen que és un grau. I sabem que aquesta cursa no la tornarem a fer, però la veritat, després de veure el que va succeir, dubto que algú dels que érem es vulgui apuntar l’any vinent. Això no treu que tornem algun dia a Alcoi, potser per fer la Ultratrail Muntanyes d’Alacant, que crec que pinta molt millor. El temps ho dirà!   

Ja s'han vist cafrades de tpts els estils però semblas que mai hi ha límits. Acabo de rebre un post sobre el Carles Ochoa (a Bellver de Cerdanya veig que hi ha gent també especial a més del gran Kilian Jornet). Doncs sí, el Carles Ochoa s'està preparant per fer el doble deca-ironman a Mèxic.

Si recordeu el post que vàrem fer: http://blog.senderators.es/deca-ironman-mexico-2008-170642 ja ens va semblar una bestiesa el deca ironman. Doncs aquest any sembla que van a més...

La web de la competició (http://www.multisport.com.mx/deca/index10.htm) diu que la gent ho demanava i que han acceptat el repte: 76 km nedant, 3600km en bici i 844 km corrent del 14 de novembre de 2010 a 12 de desembre de 2010!

 I públic en tenen. ja hi ha 17 confirmats al doble deca ironman i 10 inscrits al deca ironman.

El diumenge 14 de febrer vaig poder gaudir de la primera marxa de la temporada 2010: la clàssica Viladrau - La Garriga. La cosa no pintava massa bé inicialment: no estava clar el temps, previsions de nevades, molt de fred... Però quan a les 6.15h a.m. vàrem arribar el Josep i jo a La Garriga, només en veure la cua ja et passen tots els mals i la mandra d'aixecar-se aviat.

Fred feia. Molt fred. Segons ens han dit alguns amics, a les 9.30h del matí al Pla de l'Ase Mort, al començament del Pla de la Calma estàvem a -6ºC! O sigui que de bon matí a Sant Segimon rasqueta si feia. Quan arribes a les 6.15h t'estalvies algunes cues de l'autocar. Però per altra banda, en fas algunes pujant cap a Sant Segimon. La trobada amb el Francesc i el Ramon a la cua va animar-nos encara més. Ells volien anar per feina. I tot just baixats de l'autocar,a les 7.15, varen sortir trotant a bon ritme. El Josep i jo ens ho vàrem prendre amb més calma.

Tot just després de la coca, ja va començar a aparèixer la neu. Realment l'entorn era fantàstic i el dia que ja clarejava prometia ser ben obert. El creuament del riu, tram força gelat, va fer-se amb molta precaució. I poc a poc vàrem arribar a Sant Segimon. el gruix de neu era considerable. Mentre admirava el paisatge un company senderista em va saludar ja que llegia el nostre bloc i em va reconèixer. No us negaré que em va fer força il·lusió. I d'aquí i amb un bon gruix de neu a buscar Collformic.

La baixada fins a Collformic va ser força espectacular. Si no li pregunteu al Josep amb les seves aterrisades degut a les plaques de gel. Sembla que els agafava totes! sort que no es va fer mal. Al pla de l'Ase Mort l'entrepa de botifarra i el porró i de vi feia passar els 6 graus sota zero que hi teníem. De totes maneres, el Josep i jo per por a refredar-nos no vàrem parar i ens vàrem crospir l'entrepà mentre anàvem xino-xano cap al Pla de la Calma. Pensava que aquí ja estaria millor però la veritat és que estava encara algun tram gelat i amb una mica de neu per la pista. Això si unes panoràmiques del Matagalls fantàstiques.

A mig Pla de la Calma (sobre el km 12 de marxa) ja ens vàrem començar a animar i vàrem començar a trotar una mica, als plans i les baixades, fins arribar a l'Alzina. Els càntirs estaven gelats. Vàrem agafar un parell de talls de taronja i, ara sí, cap avall tot corrents. De baixada vàrem arreplegar al Quique i a l'Ignasi, que havien sortit uns 35 minuts abans i que ja ens varen acompanyar a bon ritme fins a La Garriga. Així que pràcticament tota la pista de baixada fins a Sant Cristòfol i també després l'entrada fins la plaça de l'Esglèsia la vàrem fer corrents els quatre.

A la plaça de l'Esglèsia ens esperava la pobra Elvira, mig morta de fred, ja que havia sortit amb els primers autocars i ja feia estona que ens esperava. A més, em va comentar que la Dolo, el Juanito i l'Olga l'havien apretat des de l'Alzina i havia baixat força ràpid.

Total una primera marxa de la temporada força bonica, de 30km i 1535 metres de desnivell positiu i tot i anar tranquils per precaució de la neu, ens ho vàrem fer amb 5 hores i 7 minuts, el Josep i jo. Ara ja pensant en què fer properament: si anar cap a la Cabrilenca per anar seguint progressivament preparant-nos per La selva del Camp de finals de març o buscar alguna cosa més intermitja. L'objectiu és anar posant desnivell i duresa a poc a poc per no trencar-nos abans d'hora...

Salut i km!

Feia temps que no veia l'Auditori de Quatre Camins a La Salle (seu del GELS) tan ple. Potser des de la presentació dels germans Pou. El cas és que la projecció en exclusiva de la pel·lícula OUTSIDE de l'Aleix Vilardebó va ser tot un èxit. Una pel·lícula que transmet tota la passió i les sensacions de l'escalada. Un film amateur però que està força ben muntat amb idees força bones.

OUTSIDE trailer from Aleix Vilardebo on Vimeo.

Pels no escaladors com nosaltres potser hi vàrem trobar a faltar una mica més de film argumental, de diàlegs de narrador. Per altra banda la introducció genial. La banda sonora molt ben treballada i adequada a cada lloc. Sens dubte amb ganes de veure, encara falta molt, el nou projecte Nomadas, ja que com se sol dir "apunta maneras". Felicitats als organitzadors.

http://outsidethemovie.blogspot.com/

Feia temps que no veia l'Auditori de Quatre Camins a La Salle (seu del GELS) tan ple. Potser des de la presentació dels germans Pou. El cas és que la projecció en exclusiva de la pel·lícula OUTSIDE de l'Aleix Vilardebó va ser tot un èxit. Una pel·lícula que transmet tota la passió i les sensacions de l'escalada. Un film amateur però que està força ben muntat amb idees força bones.

OUTSIDE trailer from Aleix Vilardebo on Vimeo.

 Pels no escaladors com nosaltres potser hi vàrem trobar a faltar una mica més de film argumental, de diàlegs de narrador. Per altra banda la introducció genial. La banda sonora molt ben treballada i adequada a cada lloc. Sens dubte amb ganes de veure, encara falta molt, el nou projecte Nomadas, ja que com se sol dir "apunta maneras". Felicitats als organitzadors.

Bones a tots! Encara estem emocionats! Ja han sortit (calentets calentets) els resultats del sorteig per accedir a les diferents proves de la Ultratrail del montblanc 2010. Com ja sabeu pel post anterior la UTMB de 166km estava a petar amb 145% d'inscripcions, mentre que la CCC estava a 110%. La TDS està buida i no calia sorteig.

Quasi sort per a tots els companys que coneixem! Per la UTMB tant en Miquel Boada com el Xavi Sans han entrat! També en Fermí!!  La mala sort en aquesta prova ha estat pel Marc Sampere que s'ha quedat fora. ànims Marc!! així la podràs fer amb nosaltres el 2011. Anima't i apunta't a la TDS!!

Per la CCC tots els que estàvem inscrits en grup (els Senderators bàsicament) també on fire! Així que Maria, Atletuà, Japo, Josep, Raül, Dave, Keymaker, Xavi Bomber ja hi som!!

Ara només cal uns quants centenars de km d'entrenament i ja ho tenim!!

Consulteu resultats a: http://www.ultratrailmb.com/inscrits.php?page=consultinscript