Els organitzadors de la Ultratrail de la Serra del Montsant,de 105 km i 3185 metres de desnivell positiu (vegeu entrada al blog http://blog.senderators.es/ultratrail-montsant-341463 per més detalls) ens han fet arribar la bona notícia que han registrat la ultratrail com a prova vàlida per puntuar de cara a poder-se inscriure a la Ultra-trail del Mont-Blanc 2010.

Després d'enviar la solicitud els organitzadors de la UTMB els han comunicat que la marxa passa a ser una cursa qualificativa i els atorguen 3 punts a tots els finishers de la Ultratrail del Montsant. Recordeu que amb 3 punts és suficient per poder-se inscriure a qualsevol de les 3 modalitats de la Ultratrail del Montblanc: la CCC de 98km demanen 1 punt, la TDS de 106km demanen 2 punts i la UTMB de 166km demanen 3 punts.

Així doncs, un motiu més per animar-se a fer la primera edició d'aquesta prova! Si hi aneu allí ens veurem!

Aprofitant el no-pont de la Mercè (i també que el Xavi Bomber treballava i no el vàrem poder enganyar per a que ens portés a fer la ferrata de Centelles amb més gent) el Jordi Atleta i jo vàrem decidir entrenar una mica per la muntanya. Feia temps que no hi anàvem (des de la nostra segona Matagalls del 2006) i volíem recordar vells temps. Vàrem anar a fer el Montcau i La Mola de Sant Llorenç del Munt.

Aquest cop vàrem anar pel Coll d'Estenalles (per Terrassa) i vàrem deixar el cotxe al nou (si més no per a mi) i ampli aparcament que han arreglat allà. El camí és fàcil i no té pèrdua. Així que vàrem enfilar cap al Montcau primer; aquest tros és força vertical si agafeu el sender que trenca de seguida des de la pista per l'esquerra (indicat), però també el podeu fer per la pista que hi ha fina a Coll d'Eres i trencar cap a l'esquerra. Nosaltres vàrem anar pel sender i després vàrem tornar per la pista. El dia era de sol però el cel no era net i per això no vàrem podeu gaudir d'unes vistes més nítides que hi ha des de dalt al Montcau.

Des del cim ja vàrem baixar fins a Coll d'Eres trotant i des d'aquí vàrem fer els 5 km de pista que porten directament a La Mola de Sant Llorenç del Munt corrent. Feia caloreta i les rampetes (i el Jordi!!) em van fer suar de valent. A La Mola vàrem aprofitar per veure la nova taula d'orientació que acaben de posar i també per fer una bona cervessa per hidratar-nos bé, ja que la tornada també la volíem fer corrent. Després de les pertinents fotos als cims (100 cims tots dos però que ja teníem des de feia temps...recordo que amb l'Atleta i l'Alba vàren ser els dos primers 100 cims que vàrem fer) cap avall de tornada pel mateix camí.

La tornada encara va ser un pel més ràpida que l'anada ja que des del Coll d'Eres com us deia vàrem seguir per la pista fins al Coll d'Estenalles on havíem deixat el cotxe. Total uns 12 km, segons el GPS, en 1 hora i 24 minuts (sense comptar la parada a La Mola), a uns 8,5 km/h. Un bon circuit d'entrenament per muntanya, no gaire exigent en pujades (només la rampa del Montcau i la part final de La Mola) i molt bonic de paissatge i entorn.

Ja en tenim una altra al sac. Ja s'ha acabat la Matagalls - Montserrat 2009. Una edició on la climatologia ens ha respectat i l'organització ha estat força bé. Particularment dir-vos que l'he disfrutada molt i que, tot i tenir cada dia més companys i amics màquines, em sento molt content del meu rendiment. Com sempre diem, en ultradistància la competició és contra un mateix.

Cap a les 17h ja estàvem per Collformic. L'Alba (gràcies mil, Alba) ens va portar a Collformic al Jordi "Japo", al  José Luís (un company de feina) i a mi. Per  allí ja es trobaven el Sherpa Dave i l'Albert  Keymaker.  Més tard pujaven el Jaume Palote, la Txell i l'Albert xino-Xano (que diu que no ens coneixíem!). Nosaltres sortíem a les 17:54h juntament amb la Maria i el Fermí. No cal dir també que per allí es trobàrem als incombustibles del CEI: el Miquel, el Xavi Floresta, l'Olga, el Juanito, etc.

Després de les mil conyes amb els pantalons del Floresta, vàrem pendre la sortida a les 17:54 i vàrem anar junt el José Luís, el Japo i jo fins a Aiguafreda. Tot a bon ritme, mig trotant. Vàrem invertir 1 hora i 55 minuts per fer els primers 16 km.

Després vam seguir a bon ritme cap a Can Janot (km 22) on hi havia el sopar. L'amabilitat del personal de l'organització, el brou calent i els entrepans de tonyina ens varen donar forces per  seguir el ritme. De moment anàvem força bé (unes 3 hores de marxa). el tros des de CanJanot fins la casa de la Rovireta se'ns va fer força amè. El Sherpa Dave ens va atrapar a Can Janot i vàrem compartir caminada una bona estona.

Anàvem escoltant els gols del Barça i vàrem arribar a Coll de Poses (km 31.5). Ara venia una pujadeta al Collde Matalafuga i la baixa llarga i interminable fins a Sant Llorenç Savall (km 45). Mentre baixava cap a Sant Llorenç em va passar la Txell, l'Albert i el Jaume Palote. Quin ritme, nois! Anaven a per marca. Just el temps per felicitar l'aniversari de la Txell i deixar-los seguir a tota màquina.

A Sant Llorenç la sorpresa: en arribar el Japo i el José Luís s'havien retrassat una mica. Vaig pensar que l'anaven fent petar amb el Floresta però quan aquest va arribar em va dir que el Japo estava patint força de genoll. Suposo que la temporada és llarga i les baixades corrents que havíem fet tampoc li havien donat treva. Per altra banda el José Luís va nota certes molèsties als genolls. Total, que perr precaució van decidir deixar-ho a Sant Llorenç. Ànims companys!

Així que vaig sortir de Sant Llorenç (no sense l'abraçada amb el LuisMa i la Lia que sempre que passo a totes les ja 5 edicions que porto estan al peu del canó donant ànims) tot sol i seguint a la colla del CEI que anava per davant. Anava tirant trotant cap a Les Arenes i no els atrapava. " Com apreta el Juanito i família!!" - vaig pensar. I res, abans de la pujada a Coll de Grua no els vaig pas agafar. Vaig fer la pujada a Coll de Grua (km 57) sol i a ritme. Com es nota l'entrenament de l'estiu en alçada i la passada per la UTMB! Aquestes pujades on patia altres anys em varen resultar relativament còmodes, tot i els 52km que ja portava a les cames.

Total que em planto al km 61, als famosos donuts, i quan ja anava a sortir em trobo que arriba el Floresta i la tropa per darrera (impossible no veure'l amb els pantalonets). Doncs els senyors s'havien parat a fer un cafè a Sant Llorenç! Ja podia córrer jo! Així que vaig seguir cap al penúltim obstacle seriós: el Collet del Queixal (km 64). També vaig passar-lo força bé però el vent fred que feia em va fer parat a posar-me el paravent. Com picava!! I d'aquí cap a Vacarisses (km 72), a esmorzar! Encara era de nit però gana n'hi havia amb l'esforç. Els donuts ja els tenia als peus.

No sé la quantitat de formatgets que vaig endrapar a Vacarisses però tendia a infinit! així que després d'això i del fuet i l'embotit i quan ja clarejava vaig decidir apretar fort i fer tot el tram fins a Monistrol (uns 7 km) trotant a bon ritme. La veritat és que sinó aquesta part es fa força pesada, si mñes no  a mi. quan vaig arribar a la Font de monistrol vaig reposar aigua per la pujada a Montserrat que m'esperava. Estava força cansat degut a aquest darrer esforç però havia guanyat força temps respecte l'any passat. Ara ja sabia que aconseguiria el meu objectiu personal: baixar de les 16 hores.

Tot i així no vaig fer una pujada gaire bona, i la veritat és que en certs trossos vaig notar que venia "l'hombre del mazo" com diu l'entranyable Perico Delgado. Però aquí és on la mentalitat pot a la part física i vaig assolir l'objectiu en 15 hores i 24 minuts (sí Floresta, ho he dit bé 24 minuts!!! ni volent eh??). Al cap de res em vaig trobar a l'Ana. La meva amiga havia pujat de Barcelona a recollir-me. Un solete!! I clar, ja que venia va fer la pujada a peu des de Monistrol fins al Monestir (mil gràcies Ana).

Així que uns quants gots de la llimonada de la bona i simpàtica organització i cap avall amb el Cremallera, aquest any amb descompte pels marxaires! Gran travessa! La veritat és que l'he disfrutada molt. en el proper post us faré un petit resum de com els hi ha anat a tots els companys de la colla. Salut i km!!

I acabada la Matagalls-Montserrat (que comentarem en la crònica del proper post), ja busquem el següent repte. Un repte per acabar l'any amb quelcom diferent. I aquest cop hem optat per provar una nova ultratrail feta a casa: la Ultratrail del Montsant.

L'UTSM - Ultra Trail Serra de Montsant - és una marxa a peu, amb una distància aproximada de 105 Km * (distància provisional) i 3.185 metres de desnivell positiu. Segons comenten pels organitzadors, el recorregut del UTSM ofereix zones amb un gran plaer per a l'esperit: senders aeris, senders entre boscos, senders tècnics, senders històrics i, fins i tot, senders místics. Les ermites de la Serra de Montsant ens acolliran en aquest gran repte esportiu, però sobretot humà i espiritual.

En aquesta entrada us facilitem el mapa i el perfil que dona l'organització. També informar-vos que el nombre de places és limitat a 300 inscripcions. Recordeu que la prova serà el proper cap de setmana del 24 d'octubre de 2009. Per més detalls podeu consultar la web oficial de la ultratrail:

http://www.naturetime.es/content/ultra-trail-serra-de-montsant

Ens ha arribat informació sobre una cursa que està en la seva 3a edició: la Eco-Trail de Paris. com diuen els organitzadors, sembla increïble poder trobar una trail al voltant de la ciutat de Paris, però el projecte del sender ecològic de Paris Ile de France ® és el fruit del desig d'uns pocs membres dels Paris Trailers. Volen oferir una veritable cursa trail molt a prop de París. La Trail té dues modalitats: 80km amb 1500m de desnivell positiu i una altra de 50 km amb 1000 metres de desnivell.

La trail de 80 quilòmetres té el 92% per pistes i camins i 1500 l'ascens, arribant al  primer pis de la Torre Eiffel. Des de la base Régionale de Loisirs de Saint-Quentin en Yvelines, passant pel Bois de la Roussière, el bosc Domaniale de Versailles, el Pont du Bois Colbert, Domaniale el bosc de Meudon, el Domaine de l'Observatori de Meudon, el bosc de Domaniale fausse reposa, el Haras de Jardy, el Domaine de Saint-Cloud, la Ile Saint-Germain, els molls del Sena i la Torre Eiffel, els participants a la Ruta 80 km de Paris realment poden apreciar la naturalesa i el patrimoni històric!! El temps límit per acabar la prova és de 12 hores i mitja.

Això és el 20 de març de 2010. Ja sabeu. Una altra al calendari. Per més informació la podeu trobar a la web de la prova:

www.traildeparis.com

Avui, parlant amb alguns amics i companys que s'animen aquest any a fer la Mm2009, em demanaven alguna referència de temps de pas pels diversos punts de control de l'itinerari. 

Penso que els temps no sé si ajuden gaire ja que sincerament crec que el millor és seguir una mica les sensacions de cadascú i saber regular. La meva primera Matagalls (la Mm2005) vaig fer 19 hores i 38 minuts. no coneixia res d'ella i vaig anar a acabar-la. El següent any (Mm2006) vaig fer 18 hores i 19 minuts (més d'una hora menys!). Sense ser cap temps impressionant la Mm2007, tot i tenir un problema estomacal més de 40km, vaig poder fer 16 hores i 58 minuts. I el passat any, la Mm2008, vaig arribar amb 16 hores i 15 minuts. Si bé és veritat que he millorat força en forma física, per a mi el coneixement de la ruta és clau per poder baixar temps.

Així doncs amb totes les precaucions del món us deixo la taula de temps del passat 2008 per si algú li fos d'utilitat:

Hi ha posts en els quals no calen gaire paraules per explicar el que volem transmetre. Ja sabeu de la nostra admiració pel Marco Olmo. Així que gaudiu d'aquest aperitiu:

Ja s'acosta la Matagalls - Montserrat 2009. Aquesta és ja la 30ª edició de la prova més clàssica del calendari català. Sesne cap canvi en el seu recorregut, la mítica prova té una distància actual de 83,4 km i un desnivell acumulat de 5980 metres.

Ja fa setmanes que les inscripcions estan exhaurides i s'ha tornat a assolir el límit de 3000 participants, que sortiran cada minut de Collformic a partir de les 17.30h del dissabte dia 19 de setembre. Esperem que el temps ens acompanyi i també que la bona organització del passat any és mantingui o fins i tot millori amb la commemoració de la 30ª edició.

La gent que coneix la prova l'acostuma a dividir en dues parts: els primers 45 km fins a Sant Llorenç Savall i la resta fins al Monestir de Montserrat. La veritat és que per la gent avesada a caminar els primers 45 km es fan força assequibles. Les veritables dificultats de la prova comencen a partir de Sant Llorenç amb la pujada al Coll de Grua i després també amb la pujada al Collet del Queixal al km 61 del recorregut. Tot i que la pujada de Monistrol al Monestir és molt dura, sobretot després de quasi 80 km a les cames, la força de veure l'objectiu complert fan que aquesta no sigui la dificultat més gran. Podeu fer-vos una idea del recorregut amb el perfil que us adjuntem (aneu a l'àlbum per veure'l amb més detall).