Finalment ja el tenim aquí! Després de molts esforços i però també de disfrutar en la seva creació, us podem presentar el nou portal de senderisme i marxes: senderators.com.

Aquest portal pretén ser un referent per senderisme. Amb això volem dir que intentarem donar-vos el màxim d'informació sobre caminades populars, marxes de resistència, marxes de muntanya, rutes de muntanya, marxes d'ultraresistència etc. Si ens heu anat seguint des del blog ja sabeu de què estem parlant.

A més hem intentat posar la majoria de continguts en català i castellà ja que ens consta que alguns companys i amics de fora de Catalunya també ens segueixen (Asturias, Andalucia, etc.). Si voleu posar-vos el vostre "favoritos" en l'idioma podeu posar directament:

http://es.senderators.com/ (castellà)

http://ca.senderators.com/ (català)

De moment tenim algunes funcionalitats interessants. Per exemple tenim un calendari que anem farcint amb les marxes i caminades que coneixem o que vosaltres ens podeu fer arribar. Per cadasacuna intentem tenir sempre el màxim d'informació i el track per si algú la vol realitzar en solitari. Hem inclós a la fitxa de cada marxa o caminada el seu mapa a Google Maps, el seu perfil i també els tracks en dos dels formats més utilitzats (trk i gpx) que podeu descarregar-vos lliurement.

També tenim un apartat de rutes, on hi posem les excursiones, caminades o marxes que no són organitzades però que són interessants per fer i guadir de la natura, els companys i l'entorn o senzillament per entrenar una mica.

Properament en una segona fase anirem ampliant les funcionalitats del portal i anirem farcint més marxes, caminades i rutes per a que tots en podem gaudir.

Esperem les vostres aportacions i suggeriments!!

Aquí teniu la crònica de dos Senderators, el Quique i l'Ignasi, de la Reus- Prades - Reus 2010. Gràcies per la crònica companys!!

Després de matinar un cop més, una nova marxa ens esperava: la Reus - Prades - Reus. Les coses ja semblaven posar-se en contra de camí a la capital del Baix Camp, uns llamps a l'horitzó amenaçaven les primeres hores del dia. Just abans d'emprendre la sortida, una tromba d'aigua va deixar-nos ben xops. Teniem varis factors en contra i molta gent va abandonar per les condicions meteorològiques inicials. Nosaltres, després de pensar-nos-ho, vam arriscar-nos i començar a caminar (9 punts són 9 punts!).

El primer tram, des de l'inici, ja comença a pujar. Aquí ens trobem a l'Enric que s'ha parat per veure si el seu germà el segueix. La primera rampa puja moderadament fins al km. 10 on trobem un control amb un bon esmorzar que ens donarà energia per encarar la pujada més empinada que la primera, que arriba al km 16.

A partir d'aquí el camí és més o menys pla, sembla que el sol comença a sortir, i seguim caminant fins quasi a la meitat de la marxa, a Prades, poble que ja coneixiem de La Selva del Camp. És aquí a Prades on li fan 4 preguntes a l'Enrique pel canal Reus-TV (tot bé, molt maco, bona organització....).

Fem un petit recès, prenem begudes i ens guardem menjar per més endavant. Tornem a iniciar la marxa, ara de tornada a Reus, seguint un altre itinerari. El primer obstacle serà creuar una vall, així que toca baixar i tornar a pujar en pocs kms.

Quan semblava que ens podiem oblidar de la tempesta, uns trons a la llunyania ens van recordar que haviem de fer via si no voliem veure'ns inmersos en ella. Això ens fa accelerar una mica el ritme, ja que no tenim gaires ganes de tornar-nos a mullar... Ara tot el tram que teniem era de baixada, que vam anar fent a bon ritme fins a arribar a la plaça de Reus on havíem pres la sortida i menjar un deliciòs entrepà de truita! 20 minutets després entra el presi... :)

Només destacar que l'organització s'ho va currar molt. Bons avituallaments, el dorsal al pit que fa que no t'hagis de parar (ja van cridant el teu número quan et veuen, sobretot si un de nosaltres té el nº 666!), i ben indicat. En general, contents de la nostra primera Reus-Prades-Reus, i no pas l'última!

La setmana que ve, una de nocturna: Gràcia - Montserrat!

Per més informació i track podeu veure-ho a: http://ca.senderators.com/reus-prades-reus-2010

El diumenge 30 vàrem poder gaudir de la Marxa 7 cims que organitzava el CEP. A les 6.00h del matí ja rondava per Torrelles de Foix i fent cua per agafar el dorsal i la samarreta ja em vaig trobar al Sherpa Dave i als Sampere Bros. Com no amb la cosa del Xavi Floresta, en Miquel Atrapeu-lo i el Juanito els primers riures del matí.

A aquelles hores ja despuntava el dia i ja es veia que seria un dia de calor dura. I al Penedés calor dura és molt dura! amb una mica de retard, sobre les 6:39h, es va donar la sortida. Primeres rampes per pista i sense adonar-nos ja teníem el Clapí Vell. Vaig aprofitar per posar-me les ulleres de sol i una mica de crema solar (cosa rara en mi) i de cap cap al Pic de l'Àliga, amb unes vistes fantàstiques.

Sortint d'allí vaig llegir el missatge dels companys Ignasi i Quique que havien arribat tard. Vaig pensar que ja m'atraparien i amb el terreny conegut, força còmode per pista, vaig anar trotant a bon ritme fins a l'esmorzar cal al km 15. Calor, molta calor. Sort que l'organització tenia els punts d'avituallament líquid força propers (4-5 km màxim) i això permetia recarregar i refrescar-nos. Després d'un bon esmorzar cap a la pujada per a mi més dura de la marxa: la Talaia de Montmell. També la més bonica. Vaig patir més per la calor que per la pròpia pujada en sí. I després fantàstic anar carenejant fins arribar a la Creu de Montmell. Entre el dia obert que feia i el verd el paisatge era increïble.

Després la baixada vertical fins a Sant Miquel i seguir uns quants quilòmetres més fins arribar al Coll de la Torreta amb la bona butifarra i sobretot la merescuda síndria, que entra com mai! Allí vàrem fer una mica de merder amb la colla del CEI. Portàvem ja 30 km i estàvem al migdia. La calor apretava i la segona part de la marxa (ja la recordava del 2008) es preveia dura. I ara cap al quart cim: Montagut. Més calor però encara amb forces cap amunt. Desp´res un altre rampot per arribar al Formigosa i ja en portem 5 dels 7 cims! I ara ja tenim uns 35 km fets. Recordo que els dos cims que ens queden són força suaus.  Però no recordava tan pesat el terreny pedregós. Crec que entre la calor i el terreny va ser el tros més dur del recorregut.

Un cop fet el Puig de Solanes i el Puig de Castellar, això sí amb la simpatia sempre dels organitzadors a tots els controls i avituallaments, les coses ja es veien d'una altra manera.

I entre la xerrada amena amb la Nati de Vilafranca i el trote dels darrers 6 km vaig tornar a la Plaça Nova de Torrelles de Foix podent baixar per molt poc de les 11h en els més de 58km de recorregut.

Resumint, una fantàstica marxa, ben organitzada, ben marcada i amb un dia espectacular de calor. Però sempre ens queixem de tot o sigui que millor això que la pluja. I ara a per les properes. Molts companys cap a Reus - Prades - Reus. Altres esperant la Gràcia - Montserrat. Alguns a la Montserrat - Reus i d'altres cap a la Cap de Rec. Salut i km!

Els amics de la UE Sant Joan de les Abadesses ens han fet arribar informació de la I Trail de l'Emmona, que se celebrarà el 24-25 de juliol i fa molt bona pinta! El recorregut serà de 103 km i tindrà 11433m de desnivell acumulat.  A veure si us animeu!

A continuació us donem la informació que ens han fet arribar:

Trail de l’Emmona, un nou repte pels amants de les marxes de resistència

Els dies 24 i 25 de juliol se celebrarà la primera edició del Trail de l’Emmona, rere l’ombra del Comte, organitzat per la Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses i amb la col·laboració del Club Excursionista Ripoll, l’Associació Esportiva Vidabona, el Club Alpí Vall del Segadell i el Club Triatló Sant Joan entre altres.

El Trail de l’Emmona és una nova marxa de resistència amb sortida i arribada a Sant Joan de les Abadesses i que recorrerà gran part de la comarca del Ripollès, passant per llocs tant emblemàtics com Ripoll, Les Llosses, Gombrèn, el Santuari de Montgrony, el Coll de Coma Ermada (1.875 m) i sostre de la prova, Campelles, Campdevànol, Sant Amand (1.846 m) i Ogassa.

El primer tram uneix les poblacions de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll i té una distància de 13 quilòmetres. Aquest tram passa majoritàriament per corriols entre els boscos on els avançaments no seran fàcils.

El tram de Ripoll fins a Les Lloses i Gombrèn és el més “ràpid” de tots. Té una longitud de 32 quilòmetres i les pujades i baixades són curtes.

A Gombrèn comença el primer gran mur de la prova, la pujada fins a Coma Ermada ens farà guanyar, en poc més de 7 quilòmetres, 944 metres de desnivell positiu. Un tram espectacular amb autèntica sensació a alta muntanya. Des de Coma Ermada la baixada fins a Campelles es farà pel mig de boscos de pins. Des de Gombrèn a Campelles farem uns 16 quilòmetres.

El tram de Campelles a Campdevànol té una distància de poc més de 15 quilòmetres i passa majoritàriament per corriols. En aquest tram predominen les baixades.

Arribem a Campdevànol amb quasi 80 quilòmetres a les cames i ens trobem amb el segon gran mur, 1.000 metres de desnivell positiu en 9 quilòmetres, una autèntica prova de resistència. Els últims 15 quilòmetres que ens falten per tornar a Sant Joan ja son de baixada resseguint la base de la Serra Cavallera.

Tot l’itinerari estarà senyalitzat i l’organització té previstos 6 avituallaments sòlids, 6 de líquids i un bon àpat a l’arribada per a tots els participants.

La sortida serà el dissabte 24 de juliol a les 17:00h des del Passeig Comte Guifré de Sant Joan i els participants tindran un màxim de 24 hores per cobrir el recorregut. Tots els participants que completin la prova tindran un record.

Les inscripcions es poden fer al web de l’entitat fins el dia 20 de juliol, o en arribar els 400 inscrits,  i tenen un preu de 30€.

+ info: http://www.uesantjoan.cat/index.php/emmona.html

MARATHON DES SABLES: LA MARATÓ DE LES PAPALLONES BLANQUES.

Capítol 11 i final

I fins aquí la crònica. Quants heu arribat fins el final? També sou uns campions! He intentat redactar-la de manera que poguessiu disfrutar i viure la MDS com l’he viscuda jo. Unes convivències, una marató d’emocions (com diu el bon amic Josep, “el portugués”). Espero haver-ho aconseguit, si més no, aquesta era la meva més humil intenció. Hi ha detalls i situacions que potser m’he oblidat. Tot i que ja han passat 15 dies, encara tinc molts records i moltes imatges. És difícil transcriure-ho, i el que no voldria és que us avorríssiu.

NOTA 1: Agraïments:
* Al Jaume, amb qui he compartit tots i cadascun dels milers de passos que he fet durant la Marathon (Amics per sempre).
* A la Carme, la meva molt bona amiga Carme. Nenes: Great Notice: la Carme tbé forma part del Club de les Kitty Girls!! Yes, yes….. la vai fitxar en el darrer moment, en els darrers metres de la MDS!!
* Als compis de l’Equip Sables de Granollers, amb qui vai compartir el portal 54 durant 7 dies.
* Als compis del portal 56, uns molts bons amics, “germans”, i mestres.
* Als compis de les haimes 47 a 60, les millors haimes del campament: hi convivíem espanyols, catalans, mexicans, portuguesos, argentins, colombians i guatamaltencs (i l’Alessia, 1 italiana, la compi del Toni). Us podria enumerar a tots i cadascún de vosaltres, i de ben segur que no em deixaria ningú, jiji.
* A la meva estimada família, als compis del CEI, als compis de marxes, als compis de “Preparant la Mitja de Granollers”, als “Hoko-boys”, als “Majulululu”, als compis de bike, i a totes i a tots que m’heu animat i ajudat.

NOTA 2: Records:
Un record molt especial pel Fidel, amb qui m’hagués agradat tant compartir la MDS amb ell. Malgrat la seva absència (física), tots plegats vam caminar amb ell la seva desena MDS.

Un altre record molt especial pel Carlos, qui nos va deixar 5 dies després que el Fidel. També ha caminat amb mi per terres marroquines.

MARATHON DES SABLES: LA MARATÓ DE LES PAPALLONES BLANQUES.

Capítol 10

L’endemà al matí, com sempre un dia assoleiat. A les 8 del matí, surten els darrers 50 classificats. Com a bons companys, ens hi acostem i els animem. La resta sortirem a les 9 morning. Aquesta nit, la Carme ha passat mala nit, està feble i no sap què fer. Uns dels seus compis de haima, l’acompanya al metge, li donen uns sobres recuperadors pq se’ls prengui. Ella descansa fins el darrer moment. A les 9 puntuals sortim. La Carme tbé hi és. Serà el darrer breafing del Patrick, la darrera vegada que escoltarem ACDC, els darrers “happy birthday” que cantarem. Jaume: això ja s’acaba!!, li dic. El darrer compte enrere ja comença: 5,4,3,2, i 1. Sí, srs, la darrera etapa ja ha començat, i ho fem trepitjant, sorra, molta sorra. Els darrers 21 km són grans extensions de dunes, precioses i idíliques dunes. Així que amb el Jaume anem fent. Li he proposat que els 2 darrers km els caminem sols, Fet! - M’ha dit. Només tenim 1 avituallament al km 14. Nois touaregs nos acompanyen amb els seus movilettes, creuem per unes runes, un poble mig deshabitat (M´Fis). Vaig fent passes, i vaig pensant que com més ràpid vagi, abans acabaré, i això no pot ser, ostres: ara no vull que s’acabi. Aprofitem el darrer tram de dunes per fer-nos fotos amb el Jaume, q xulis. Falten 4 km per acabar, i el Jaume, amistosament me diu que “foti al camp”, ok, li dic, nos viem a l’arribada. No puc córrer, està ple de dunes, a les baixades, em deixo anar, i com si féssim raquetes de neu, les cames llisquen per la sorra. Pujo i baixo les dunes. De sobte escolto el meu nom. És la claca catalana que està a pocs metres de l’arribada. Abans però, em trobo el Xavi i el Pol, la Carme ha quedat una mica enrere i l’aniran a retrobar. Començo a trotar, a la vegada que vaig plegant els pals. L’arribada és una rampa, així que cal que agafi esbrenzida: i pam, un salt tocant amb els pals el rètol de Meta. He acabat. He arribat a Merzouga. Ploro, ric i estic molt emocionada. Molt. moltíssim. El Jaume arriba al cap de 5 minuts, ens abracem i me diu a cau d’orella: amics per sempre. I tant, Jaume, amics per sempre.

Un autocar ens portarà fins a Ourzazate, on hi restarem fins el dilluns 12 al matí.

Bé, i fins aquí, la meva crònica de la MDS. I ara, potser algú es preguntarà: el títol de la crònica de la Dolo no parlava de papallones blanques? I on són? Doncs la Dolo us respon. N’he vistes cada dia, uns dies més que d’altres. El dia de l’etapa llarga, en vaig comptar més de 10, el dia de la marató unes 5, i el darrer dia 1. I no vaig ser la única que les va veure. La compi Luz de Endesa, tbé les va veure. I es preguntava com jo, com podia ser que una bestioleta tan maca sobrevisqui en un territori, a priori, sec, auster. Potser serà que el desert no és tan arisc com sembla? Potser serà que el desert té el seu encant? (us recomano que si podeu, ho comproveu vosaltres mateixos)

Dolo
Bigues i Riells, 17 d’abril de 2010. (una part)
Granollers, 21 d’abril de 2010 (la resta)
Granollers, 22 d’abril de 2010 (el repàs)

MARATHON DES SABLES: LA MARATÓ DE LES PAPALLONES BLANQUES.

Capítol 9

De nou, els berebers, avui divendres, comencen a desmontar les haimes espanyoles. Això no es fa, i menys avui, q tinc molta, moltíssima son. Només us haig de dir, que desmonten el toldo negra de la nostra haima i nosaltres encara estem dins el sac. Tenim 15 minuts abans no tornin a treure les catifes. Quina son, nois!! Això que he dormit molt bé.

Ens preparem de nou. Avui, l’etapa Marathon, 42 km. El Jaume, com cada matí, m’informa del seu “roadbook” personal. M’explica el nostre planning. Ok, això serà un plis. I efectivament així serà. La distància entre els controls és molt llarga, 13,2km, ojo!! Q amb cotxe ho fem amb un plis, però caminant, la cosa s’allarga una mica més. El terreny és força agradable, els peus ja estan acostumats a tot tipus de terreny: pedregós, sorra, terra….. creuem un llac salat fabulós. Allí coincidim de nou amb el Toni de Manresa.

Creuem camps de dunes, damunt d’una d’elles, veiem les teteres i el campament. Ho comentem amb el Jaume, guais!, baixem de la duna i ja no veiem res, ondie!! Deu haver estat un miratge, jij. Nooooo, q el campament hi és. A més, tenim la sorpresa dels familiars dels compis q tbé hi són, i tinc moltíssimes ganes de veure’ls. Baixem de la darrera duneta. Amb el Jaume nos donem la mà, fem tots dos un important canvi de ritme, i guais!! Arribem a la final d’etapa amb els braços enlaire i cridant. Allí nos espera el Nil que nos felicita. Prenc el meu te i agafo les ampolles d’aigua. Camino encara uns quants metres fins a la nostra haima. Allí coneixo a la Merche, la dona del Toni, i a la Sílvia, la compi del Pep, i em retrobo amb la family de la Carme (quina il·lusió veure’ls tots allí). Els compis ja són tots a la haima, descansant. Estan tots molts contents.

Em canvio de roba, me netejo una mica, menjo i a fer el vol. Envio el mail, parlo amb els compis…. Em comenten que en uns minuts faran un petit homenatge al Fidel. Així és, han preparat una placa circular, amb el nom del Fidel i l’any 2010. El Nil diu unes paraules, i tot seguit, els que volem hi dipositem una pedreta, amb la il·lusió que amb el llarg dels anys, i esperem q així sigui, es converteixi en una gran muntanyeta. És un acte íntim i molt emotiu, molt.

Tot seguit preparem el sopar, i després hi ha espectacle. Ens hi acostem i ens hi estem una estoneta. Ens agradaria escoltar l’Orquestra Filarmònica de París, però encara hi ha un mag q ha d’actuar, i sabeu què? potser des de la haima ja sentirem la música. I així, ho fem, retornem a la haima a descansar. Serà la nostra darrera nit. Això ja s’acaba, qui ho havia de dir.