I la Copa Catalana de Caminades de Resistència arriba aquest proper diumenge dia 9 de novembre al seu final amb la Marxa del Garraf. Però abans d'això ja ha sortit la classificació oficial de la CCCR 2008 inclonet els resultats de La Marxassa del passat 25 d'octubre.

Així doncs, fem una repassada a la classificació actualitzada tant individual com per equips:

Val la pena comentar que a nivell d'equips el Top 10 està força ben definit amb els 10 equips per sobre els 1000 punts. interessant la batalla entre el 4t i 5è lloc i també entre el 8è i 9è. Si no hi ha grans sorpreses de darrera hora en la darrera prova la resta sembla tot estable.

La participació a nivell d'equips ha estat de 230 clubs, la segona més elevada després del 2007 amb 237 clubs. Gran progressió en la participació. Només us diré que al 2004 van participar un total de 103 clubs, el 2005 van ser 126 i el 2006 la xifra va ser de 204 entitats.

També dir que a nivell individual hi ha hagut per al moment un total de 1483 participants federats. I que a data d'avui n'hi ha 107 que opten encara a ser campions de la Copa Catalana d'enguany. Esperem aquest diumenge poder-nos comptar, un cop acabada la prova, entre aquests 107 guanyadors de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2008.

Pel que fa al nostre Club (GELS-Telecos) dir que estem més que orgullosos a final de temporada. Hem superat amb escreix totes les espectatives que ens havíem fixat. Esperarem a la darrera per donar resultats exactes però estar entre els Top 10 de 230 entitats ens enorgulleix. A més a nivell individual tenim a 2 membres ja guanyadors de la CCCR (en Josep Herranz i en Jordi Casanovas) i esperem aquest diumenge poder dir que 3 membres més del GELS també ho hem aconseguit.

El passat dijous dia 23 d'octubre amb la col·laboració de The North Face i Vertic els germans Pou van tornar a Barcelona i a La Salle per fer una conferència.

De la mateixa manera que l'any passat, l'Iker i l'Eneko Pou han tornat a passar per La Salle per explicar la seva penúltima aventura emmarcada dins del projecte "7 PAREDES 7 CONTINENTES". L'aventura que ens presentaven en aquesta ocasió era l'expedició que els portà a la Patagonia Argentina per escalar el Fitz Roy.

 L'Auditori de La Salle presentava un magnífic aforament amb més de 290 assistents.

Aquest passat dissabte dia 25 d'octubre va tenir lloc la 15ª edició de la Marxassa de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. En lloc d'un dia de tardor semblava més un dia de primavera-estiu. Un regal per a tots els senderistes a aquestes alçades de la temporada. El recorregut des de Sant Martí del montseny fins a Mataró, passant també per Sant Martí del Montnegre i Sant Martí de Mata va ser un altre obsequi per la vista, a més d'una bona organització.

Vàrem sortir de casa a les 4.30h a.m. ja que havíem d'estar a Mataró a les 5.30h per la sortida dels autocars cap a Sant Martí del Montseny. El primer retrobament agradable va ser amb els germans Sampere que feia temps que no vèiem. D'aquesta manera vaig tenir l'oportunitat de fer el lliurament oficial de les samarretes del club que encara em faltava per donar: a la Txell i al Marc. Així doncs, tots equipats per l'ocasió. Aquest cop havíem reunits (a més d'altres amics com el Jaume Palote, la Maria Gacela i el Mikel) a 8 senderators del GELS (o els Telecos com ens diu la colla del Xavi el Floresta): el Jordi Atleta, el Jordi Japo, la Txell Aparadors, els Sampere Bros, el Raül, el Josep i jo mateix.

Un cop a Sant Martí del Montseny, la típica sortida de la Marxassa: l'embut a la sortida. Total que sortim sobre les 7.00h am però en realitat no arrenquem fins les 7.05h o les 7.10h. Aquí les primeres conyes amb la gent del CEI, en Miquel Atrapeu-lo, la Dolors, el Juanito, el Xavi Floresta etc. Una temperatura ideal per caminar i amb el frontal comencem a desfilar de baixada cap el poble del Montseny per després anar fins al km 11 a Font Martina, lloc de l'esmorzar. Anem a bon ritme i en menys de dues hores ens plantem a primer control. Un avituallament molt ben organitzat i ben provist (donuts, galetes, xocolata, sucs, etc.) fa que agafem forces per tirar muntanya avall a buscar Sant Celoni.

Una baixada de 14km que vàrem fer pràcticament corrent o trotant seguint el bon rotllo amb el Miquel, el Floresta i la seva gent. També val dir que de baixada vam trobar amb l'Enric Sampere!! Nosaltres el fèiem per darrera (jo pensava que regularia donat que era la marxa més llarga que havia provat fins al moment) però estava pegant-li canya corrent tota la baixada. Aquest home encara s'animarà i l'any que ve farà la Copa, ja ho veureu.

Arribem al control 2 (km 25,5) al voltant de les 11.00h. Portem bon temps. Aquí recuperem forces amb mandarines, plàtans i tot tipus de begudes. Algunes (oi, Txell) s'animen amb les "nubes" i altres aliments per recuperar... Ara enfilarem cap al Montnegre i la calor comença a notar-se, tot i estar el cel mig enterenyinat encara. Els 8 km de pujada fins a Sant Martí del Montnegre es fan durs, sobretot per la calor, com hem apretat abans i per les darreres rampes. Però aperitiu tot ho compensa. Una meravella: patatetes, olives, fuet, cortezas... coca cola, llimona, aigua... fins i tot martini blanc!! Uns profesisonals.

Quasi ens han de treure d'allà per què sinó no seguim! Ara farem una miqueta més de pujada i després cap avall. Total 10km fins a Vallgorguina on també ens espera entaular-nos pel dinar. Altre cop tornem a apretar a la baixada (com diu el Raül, això ho pagarem!!) i anem pràcticament corrent fins a Vallgorguina. Allí, km 43, la calor apreta i les cames demanen un descans. Així que cal hidratar-se bé i reposar per afrontar la darrera dificultat de la marxa: la pujada al Santuari del Corredor. no hi ha res com una bona amanida, el porronet de vi, una descomunal butifarra amb el seu corresponent entrepà. Si això li sumem el postre i el cafè et venen ganes de quedar-te amb la simpàtica gent del control.

Amb la panxa força plena arrenquem a baix ritme cap a les primeres rampes del Corredor. Són "només" 5km però la distància acumulada i el ritme passen factura. Suem de valent per pujar fins a l'esperada llimonada del control del Santuari. Pel camí continuem creuant-nos amb la gent dels "espartanos" i també coneixem al Marcus (que hem coincidit en diverses marxes). També ens sobta trobar-nos a una participant, deu ser la més jove de la marxa segur, de només 12 anyets. Ell, la Carme, tota sola s'ha enfrontat amb els 63,3 km dels que consta la prova i els 3110 metres de desnivell acumulat. Amb unes quantes llagues però segur que la devia acabar.

A dalt del Corredor, ens obsequien amb la tradicional llimonada, mentre els membres organitzadors treballen a mort tallant llimones i exprement-les per tenir llimonada per tots els participants que allí arriben. Una delícia. D'allí, km 48.6, ja només ens queden 15km pràcticament tots plans o de baixada. Altre cop ens marquem un ritme exigent per anar el màxim de tros trotant. Ens anem creuant repetits cops amb altres coneguts, com l'Albert, i anem fent via.

Arribem a l'ermita de Sant Martí de Mata, km 58.3, ja tocadets però amb ganes d'apretar i superar les 11 hores 40 minuts del passat any. Com sempre repte personal. Aquí el Jordi Japo ja li comença a agafar l'eufòria. Sap que ja té la marxa a la butzaca i amb aquesta ja es converteix amb Campió de la Copa Catalana també. Ja en tenim dos al grup. La resta a veure si ho aconseguim a la Marxa del Garraf d'aquí a quinze dies.

Li donem canya i arribem a la platja de Sant Simó a Mataró amb una mica més de 11 hores. tot depén de quant considerem que hem pres la sortida però segons el meu GPS han estat 11 hores i 4 minuts de marxa. Allí ens trobem al Marc Sampere que ha fet unes excepcionals 10 hores i també al Jaume Palote. quan ja marxàvem arribava en Raül i l'Enric estava ja a l'ermita i tan sols li faltaven 5 km de res. També avui m'he assabentat que l'Ignasi i l'Enrique, dos que es comencen a nimar de La Salle, la van acabar. Felicitats.

En resum una altre al sac. Especialment bonica, amb bon temps, amb bons avituallaments i bona organització. Un regal abans de concloure la Copa Catalana 2008 el proper dia 9 de novembre amb la Marxa del Garraf. si us animeu allí us hi esperem. Nosaltres, òbviament, ja hi estem inscrits.

Després dels resultats oficials de la Rasos de Peguera - Manresa, ja tenim actualitzada la classificació de la Copa Catalana de Caminades de Resistència (CCCR) a falta només de dues proves per al final.

Destacar que ja hi ha 6 equips o clubs que superen la mítica barrera dels 1000 punts. Els sisens és el CEUETL o GELS o els telecos, com diuen ja per algunes caminades el Xavi de la Floresta i els colegues, el club ámb els que els Senderators participem a la CCCR d'enguany.

També destacar que dins el nostre Club, a més del Campió Josep Herranz amb 162 punts ja, encara optem a ser campions de la CCCR 2008: el Jordi "Japo" ab 129 punts, el Jordi "Atleta" i jo mateix amb 125 punts, el Raül Vernet amb 123 punts i la Txell "Aparadors" amb 120 punts.

Res doncs, a veure com vam les dues darreres proves: la Marxassa i la Marxa del Garraf. Sort a tothom, senderators i companys de caminada!!

El proper dissabte 25 d'octubre de 2008 tindrà lloc una altra prova de la Copa Catalana de Caminades de Resistència: una nova edició de la Marxassa. Aquesta prova, la penútima dela CCCR d'enguany, té un recorregut de 63,3 km i transcorre des de Sant Martí del montseny fins a Mataró. Té un desnivell acumulat de 3110 metres.

Per l'època en que es realitza el recorregut és fantàstic. La tardor dóna unes tonalitats tant al Montseny, com a les serres del montnegre i Corredor que fan de la prova una meravella per la vista. Només esperem i desitgem una Marxassa com la del passat any: bon temps, gran organització i avituallaments i bons companys de caminada.

Us adjuntem el link des del qual us podreu descarregar el perfil de la prova:

http://www.agrupe.org/pdf/pdfWeb.pdf

Després d'aquesta ja tan sols en quedarà la darrera prova de la CCCR 2008: la Marxa del Garraf. A partir de llavors podrem començar a pensar en quins suggeriments fem per acabar la temporada i quins objectius ens fixem de cara al 2009. Però això serà després...

El pasado sábado y domingo (11-12 Octubre) se disputó la Marxa Rasos de Peguera - Manresa puntuable para la "Copa Catalana de Caminades de Resistència" y que fue organizada una vez más por el Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Dicha 'Marxa' se caracteriza por tener una distancia de 79 km y un desnivel acumulado aproximado de 3550 m (eso si, la mayoría negativos). El tiempo máximo para realizarla era de 24 horas siendo la hora de salida a las 17 h desde la estación de esquí de Rasos de Peguera.

La 'Marxa' la empezamos desde Manresa donde quedamos los senderators hacia las 14 h de la tarde para hacer una comida a base de pasta para coger fuerzas para lo que nos esperaba. Esta vez el grupo senderator se componía de Jordi 'Japo', Jordi 'Atleta', Txell, Josep & Maria y Raul. Estamos muy animados y con ganas de que empiece todo ya, todos tenemos una misión clara, acabarla y puntuar!
 
A las 15 h en punto y como estaba previsto por la organización nos disponemos a subir al autocar que nos llevará al punto de salida, Rasos de Peguera. En un trayecto aproximado de 1 hora y media llegamos a destino y rápidamente recogemos hoja de control y nos hacemos las fotos habituales de grupo antes de empezar. El ambiente es bueno, hay gente pero no tanta como en otras 'marxas', según la organización no llegamos a 200 participantes.
 
Arranca la 'marxa' a las 17h con un descenso vertiginoso y muy técnico entre piedras y pequeños arbustos. Rápidamente el grupo senderator se fragmenta. Josep & Maria en las primeras rampas de bajada deciden llevar otro ritmo y tomárselo con más calma que los demás. A partir de aquí los perdemos de vista y ya no los volvemos a ver en toda la 'marxa'. Los 4 restantes bajamos a muy buen ritmo, corriendo y forzando en las bajadas y manteniendo un ritmo bueno en las subidas. En menos de 2 horas llegamos al control 1 - la Mina (km 10) donde encontramos el primer avituallamiento basado en rebanadas de mantequilla con mermelada y zumos varios. Comemos y nos hidratamos y en pocos minutos continuamos.
 
Ahora el trayecto es de subida. Aquí y aunque el perfil de la 'marxa' facilitado por la organización indica otra cosa nos sorprenden dos buenas cuestas, la última de ellas dura y exigente que nos hace sufrir. El terreno ahora es por dentro del bosque lleno de hojarasca y vegetación y se hace ameno. Cada vez oscurece más y a las 19'30 h aprox. ya estamos encendiendo frontales que durarán encendidos prácticamente hasta el final de la 'marxa'. En poco tiempo llegamos al control 2 - Travil (km 16) donde nos espera un avituallamiento líquido basado en zumos, refrescos y algun fruto seco.
 
Salimos de allí en plena oscuridad pero iluminados por la luna llena que nos permite andar en varios tramos sin frontal. Ahora en descenso buscamos el siguiente destino, Montmajor, donde nos espera la cena y un buen avituallamiento. Circulamos por pistas anchas y con pocas piedras y disfrutamos de la noche y del buen tiempo, ni frio ni calor, aunque siempre temiendo la posibilidad de alguna lluvia inesperada. Este tramo és rápido y sin quererlo ya nos encontramos entrando en el pueblo. Una buena cena nos esperaba, bocadillos de queso o embutidos, bebidas varias y unas mandarinas realmente exquisitas.
 
Bien alimentados afrontamos una de las subidas de la 'Marxa', un tramo realmente bonito, la subida al castillo de Serrateix (control 4 - km 40). La primera parte circula por terreno llano pero ya a los pocos kilómetros empieza gradualmente la ascensión al castillo, donde nos espera majestuoso y iluminado. Personalmente este tramo es el que más me gustó, lo hicimos prácticamente sin frontal y guiados exclusivamente por la luz de la luna, maravilloso! Además acompañados por buenos amigos, especialmente de Miquel (CEI) y su 'estelada'. La subida es exigente pero la superamos sin más para llegar al camping situado justo al lado del castillo y que esta vez hacia las funciones de control y avituallamiento. Más bebidas y frutos secos. Algunos aprovechando que estaban en el bar del camping aprovecharon para tomarse un coñac para evitar el sueño. Otros aprovechamos el tiempo para realizar un cambio de calcetines.
 
Los siguientes kilómetros son muy rápidos y de descenso por pista ancha. Imponemos un buen ritmo todos juntos y entre chistes y bromas nos plantamos en un abrir y cerrar de ojos al siguiente control, Les cases (km 50). Allí el avituallamiento es líquido. Caldo caliente, zumos, refrescos y yogur líquido es todo lo que se podía degustar. Aquí la parada que hacemos es mínima y en pocos minutos estamos en marcha para afrontar la última de las subidas que nos quedan por superar, la que nos llevará posteriormente al control situado en Cal Vilatorrada.
 
Esta subida es engañosa. Esperando lo peor iniciamos la ascensión pensando que sería mucho más dura y larga de lo que en realidad fue. Fue una subida fácil y realmente corta para todos. En pocos minutos ya estábamos arriba y disfrutando del paisaje que se veía de fondo, se empezaba a divisar a lo lejos la ciudad de Manresa iluminada, destino de hoy. Continuamos planeando por pista, alternando subidas y bajadas, hasta iniciar un descenso final que nos lleva al control 6 - Cal Vilatorrada (km 60). Degustamos un buen avituallamiento sólido compuesto de pastas de crema, croisants de chocolate, café con leche y refrescos y zumos varios.
 
A partir de aquí las fuerzas ya empiezan a ir justas y el grupo se fragmenta un poco. Cada uno decide imponer su ritmo para salvar la última parte lo mejor posible. Se trata de poner piloto autómatico y dejar pasar los kilómetros uno tras otro. Animados por un buen terreno el ritmo es alto y personalmente me siento bien de fuerzas, decidimos tirar fuerte y 'a muerte' junto con Jordi 'Japo' y en poco tiempo llegamos al último control, el 7º, en Sant Martí (km 71). Allí aprovechamos para beber zumos y degustar más mandarinas exquisitas que nos den fuerza para afrontar ahora si la recta final.
 
Solo nos queda superar un tramo que circula por en medio de una via de tren abandonada y las últimas pistas de tierra que nos llevan en volandas a las puertas de Manresa. Jordi 'Japo', Txell y un servidor afrontamos este último tramo juntos, Jordi 'Atleta' nos sigue de cerca al parecer con algún problema físico, pero que no le impedirá conseguir el objetivo.
 

 Y a las 7'15 h en punto de la mañana entramos en el colegio Puigberenguer para detener el cronómetro en 14 horas y 15 minutos y poner fin a la aventura de hoy. Minutos más tarde llega Jordi 'Atleta' para completar una vez más con éxito el grupo senderators una travesía más! Ahora la siguiente estación es... La Marxassa!!  
 
EN POSITIVO:
 
- Muy buena señalización! Siguiendo en todo momento las marcas blanquiazules.
 
- La climatología! Sin lluvia, sin frío, sin calor, en fin, temperatura ideal!
 
- El recorrido! Al ser buena parte en descenso y llano es fácil mantener un ritmo alto y regular.
 
- El ambiente! No fue una 'marxa' muy concurrida pero era imposible sentirse solo. Siempre hay una palabra de aliento y ánimo en los peores momentos.
 
- Los puntos! A estas alturas de temporada las fuerzas ya van muy justas y el principal objetivo de la temporada, la copa catalana, ya está muy cerca! Teníamos que llegar como fuera y lo conseguimos!
 
- Sin lesiones! Esta temporada han habido varias lesiones de diferentes senderators. Ayer salimos ilesos de otra paliza!
 
EN NEGATIVO: 
 
- Los avituallamientos!! Sin lugar a duda lo peor de ayer! Demasiados kilómetros entre uno y otro y muy poca variedad en cada uno de ellos! En estas 'marxas' tan largas es básico la hidratación y la alimentación. Espero que en siguientes ediciones lo tengan en cuenta.
 
- El precio del autocar! Me parece excesivo y abusivo pagar 14 euros para un trayecto de poco más de una hora, desde Manresa a Rasos de Peguera! Creo que esta opinión es compartida por mucha gente que lo comentaba ayer durante la 'marxa'. Aquí se han pasado!!  

AGRADECIMIENTOS:

Queremos agradecer al senderator Raül la aportación de esta crónica tan completa 

Ja ha sortit actualitzada la classificació de la FEEC en la nostra secció de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2008. A part de la classificació individual, aquí tenim la classificació per equips:

Les 5 primeres posicions semblen força clares però una una lluita maca per les 5 darreres tot i estar en el Top 10 de 227 clubs o grups participants a la Copa Catalana de Caminades de Resistència d'enguany. A veure com haurà anat la Rasos de Peguera - Manresa d'aquest cap de setmana.

Bones notícies del nostre amic Fernando Ferrer, que continua la seva aventura dels 7 summits. Doncs això, que ens ha enviat des d'Austràlia les primeres fotos en exclusiva del Kosciusko de 2228 metres, el cim més alt d'Austràlia.

Aprofitant el viatge, el Fernando Ferrer, en companyia del Jordi Nonell, també ha fet el Towsend, el segon cim més al d'Austràlia, Seven Second Summit, amb 2209 metres.

En breu esperem poder-vos donar una crònica més detallada de l'expedició.