Seguint amb la nova línia de caminades curtes però amb bon paisatge, us presentem avui una caminada per la zonade Les Agulles a Montserrat. Molta gent que va a Montserrat es limita a conèixer la zona del Monestir i rodalies. Però si no ho coneixeu us direm que Montserrat és tot un món que mereix dedicar-hi unes quantes excursions. Per nosaltres, com diuen alguns en programes de televisió que estan de moda, sinó el millor un dels millors paisatges de Catalunya segur.

Aquesta caminada-excursió és d'un total d'uns 6.5 km però aquest cop té ulguna rampa de pujada destacable que fa que el desnivell positiu de la caminada sigui en total de 489 metres (un total de 978m de desnivell acumulat).

COM ARRIBAR: el cotxe es deixa al parking del Coll de Maçana. Des de Barcelona hi ha 30 minuts, agafant la A2 fins al Bruc (sortida per Manresa-Montserrat i agafant la BP-111 i la BP-1101 no té pèrdua). També s'hi pot accedir per la mateixa carretera però venient de Monistrol, depén d'on sigueu va millor per una banda o l'altra (mireu el mapa que us adjuntem a l'àlbum de fotos).

LA CAMINADA: la primera part de l'itinerari no té pèrdua. Se surt de l'aparcament de Can Maçana i se segueix el GR-172. Tenim unes bones vistes de La Cadireta i la Roca Forada, el nostre primer objectiu. Seguint el GR en el km 1.8 de la sortida trobem un trencament a la dreta marcat amb pintura groga que ens permet pujar fins la Roca Foradada. La pujada no té cap dificultat. Només cal anar en compte si anem amb petits ja que a dalt, per l'altra banda de la Roca, hi ha uns precipicis perillosos.  Expliquen certes llegendes que quan creus la Roca Foradada et fa canviar el sexe. Per sort, i per si de cas, com que cal tornar-la a creuar per desfer el camí pel qual hem vingut no hi ha perill. 

Altre cop en el GR 172 el seguim, tot passant per sota de la Cadireta on dona goig mirar amunt. Seguim ara ja enfilant-los per un corriol on deixem a l'esquerra el GR i seguim per un altre sender que encara puja més on està clarament marcat al terra amb color groc "les agulles".

Quan arribem a dalt del Coll del Portell Estret ja tenim tota la pujada feta i davallem pel corriol tot buscant el Refugi Vicenç Barbé, per la Canal Ampla. Ara ja hem girat i veurem les agulles per l'altra banda. Ens prenem uns minuts al refugi per gaudir del paisatge i contemplar la roca de la Gran Portella, per on haurem de passar.

Des del refugi de la FEEC agafem el sender de sota que ens portarà al Pas de la Portella, lloc que sembla infranquejable sinó fos per aquest corriol que ens permet tornar al Collet de Guirló per desfer el tram final del GR172 que havíem iniciat al principi. 

De tornada val la pena desviar-se del GR per un indicador cap a l'esquerra i anar a Sant Pau Vell, on des del magnífic mirador podem gaudir de totes les Agulles, la Portella, la Roca Foradada i la Cadireta.

En resum, una caminada d'entre 2 hores i 2hores i mitja (depenent del vostre ritme) per gaudir d'una zona de Montserrat que per molts deu ser desconeguda i que val molt la pena.

Us animem a que us hi acosteu i ens digueu la vostra!

Acabem de rebre un correu del company Carles que ens preguntava la nostra opinió sobre la Núria-Queralt en quant a dificultat i la possibilitat d'afrontar-la aquest any. Com que no ens ha facilitat el seu mail hem pensat que potser seria bo fer un petit post explicant breument les novetats d'enguany i com a senderators valorem la travessa. en la primera part descriurem breument les novetats del 2009. La segona part intentarem donar-vos algunes indicacions per si us serveixen de guia; ara, la decisió final, com sempre diem, només és de cadascú. Cadascú és qui millor coneix el seu cos i, en aquests casos, la seva ment!

LA N-Q- 2009

La NQ 2009 presenta algunes novetats que des del nostre punt de vista la fan encara si cal més dura. D'entrada la distància ha passat de 94km a quasi 100km (no ho sabem exactament tot i els mapes que hem tret de la web). També ha augmentat el desnivell acumulat passant a ser de 8500m aproximadament a més de 9500m. si això li afegim que l'organització no ha augmentat el temps límit això vol dir que el marge d'error disminueix.

Si mirem el perfil amb una mica de detall i el comparem amb el del passat any també val la pena citar algunes variacions destacables (mireu amb detall les fotos del post,  verda del 2008 i la blanc i negre 2009, on es veuen millor els dos perfils que tenim):

• D'entrada sembla que la primera gran pujada al Pas dels Lladres s'agafa d'una mica més avall. Si ja era dura, doncs una mica més!
• Després sembla que es baixa molt més un cop fet el pas dels Lladres i es va a caure a la Molina (per sota de 1500m d'altitud) quan abans no baixava del 1800m.
• Un cop passat el Coll de Pal no es baixa pels Empedrats fins a Can Cerdanyola i tampoc es fa Coll d'Escriu i Coll d'Escriga. Però això queda compensat per un rampot que al km 50 farà mal que puja al Coll de Bauma.
• Finalment potser destacar la pujada del km 75 cap a el Portet a quasi 2000m, molt més castigador que les passades edicions.

Parlant de canvis l'augment de preu també és un fet destacable: 35 euros la inscripció. Esperem que aquest augment sigui proporcional a la millora dels avituallaments, que ho necessiten des del nostre parer,  comparant-los amb altres marxes de la CCCR i proves d'aquest nivell.

Més informació a: http://www.92km.com (tot i que 92km era abans!!)

ESTIC PREPARAT? 

Des del nostre punt de vista, la N-Q és la prova més dura de la Copa Catalana de Caminades de Resistència amb diferència. Per quin motiu diem això? Doncs per la distància, per les cotes d'altitud per les quals es passa, pels desnivells tant positius com negatius, etc. Com deia el nostre amic Fernando: "Hi ha un abans i un després d'haver fet la Núria-Queralt".

Potser amb els comentaris que farem algú s'espanta. Potser altres es motiven. La veritat és que només intentem transmetre les nostres sensacions. Diuen alguns experts que si vols fer la famosa Ultratrail del Montblanc llarga (la de 166km) has d'agafar el teu temps la la NQ, multiplicar-lo per dos i sumar-li 4 hores. Si et dona menys de 46 hores és una bona senyal i tot indica que la pots acabar. Em costaria fer una relació comparativa més propera per veure si és aconsellable apuntar-vos a la Núria-Queralt.

Si pot servir de res us direm que els Senderators caminem a nivell d'ultradistància des del 2003. Portem la majoria 4 Matagalls-Montserrat. La primera, la del 2005, la vàrem fer amb 19 hores i mitja. La darrera, la del 2008, amb 16 hores. L'any passat vàrem fer la nostra primera Núria -Queralt, exitosa per a tots els membres del grup. El nostre temps va ser entre les 20h i les 23 hores ja que és una prova que varia moolt el marge. Qui us escriu aquestes línies la vaig acabar amb 22 hores i força bé. 

Amb 100km i aquest desnivell és important està ben hidratat i alimentat. Tot i així mals moments segur que se'n tenen. D'aquí que la força mental és igual d'important de la bona preparació física.

No sé què més dir-vos. La decisió és vostra. Ara, ja sabeu la nostra frase que ens dona forces quan ja no n'hi han: "el dolor físic acaba desapareixent, però la glòria és eterna".

Sovint algun dels nostres amics, gens acostumat a les caminades i marxes com les que fem nosaltres, ens demana que, de tant en tant, estaria bé posar caminades curtes per iniciar-se en el senderisme o bé per per fer en família amb nens petits (a partir dels 5 anys). Sembla obvi que les caminades o marxes que posem habitualment, fins i tot les més curtes de 15-20 km, no estan pensades per aquest tipus de públic. Així doncs, recollint el suggeriment del nostre amic i company Àlex, arrenquem amb la primera: una caminada que vàrem fer en família el passat dilluns dia 1 de juny a la Cerdanya.

DESCRIPCIÓ: caminada curta d'entre 5 i 9 km que surt des del poble de Talltendre i ens porta a un indret anomenat La Bastida. Enfront podrem contemplar tota la Serra del Cadí (us aconsellem mirar el mapa a l'apartat de fotografies que té una bona visualització)

COM ARRIBAR-HI: Talltendre és un petit poble que es troba al Cerdanya. Només cal arribar fins la població de Bellver de Cerdanya per la N-260 i al costat de l'hotel Bellavista trobareu una indicació cap a Ordèn i Talltendre. Des de Bellver hi ha 9 km d'una carretera una mica malmesa però apte per a qualsevol tipus de cotxe. Aparquem el cotxe just en entrar al poble quan veiem l'església.

ITINERARI: abans d'arribar a la plaça major de Talltendre trobarem una indicació que ens deixa clar que cap a l'esquerra es va a La Bastida, seguint marques de GR, i cap a la dreta es pot fer una caminada cap a la Carabassa (un pic de 2700m). 

El sender és força ample i no té pèrdua. Només cal anar seguint les marques vermelles i blanques del GR. Estem a força altitud, per sobre dels 1600 metres, però el camí és força planer. Només hi ha un petit "repechon" (com em deia el company Toni de Cal Jaume de Bellver, ara d'això n'hi diuen marrades) passat un quilòmetre però la resta és força còmde i permet contemplar el fantàstic paisatge panoràmic de tota la serralada del Cadí, encara amb una mica de neu.

Un cop diviseu la Bastida portareu 2,5 km. És un bon punt pels poc caminadors per desfer el camí altre cop fins a Talltendre i fer una suau caminada de 5km en total. Si us arribeu fins a La Bastida  i torneu el recorregut és aproximadament de 7 o 8 km.

Pel mateix camí i seguint endavant pels ja més avessats podeu arribar-vos fins a Coborriu de la Llosa. Però això ja no és el que buscàvem, oi? Que ens anem de mare!!

 Salut i km!

El senderator Raül va ser a la Marxa de Resistència 7 cims i ens ha fet arribar la crònica de com va anar i la calor que van patir! Gràcies Raül!

 El passat diumenge, 31 de Maig, es va disputar la 6ª Marxa de Resistència "7 cims" organitzada pel Centre Excursionista del Penedès i que constava de 57'8 km acompanyats d'un bon desnivell. Una prova exigent no només per la dificultat de la mateixa sinó per la gran calor que va envoltar als marxaires durant tot el recorregut.
 
Encara dins la foscor, fileres de cotxes donaven vida al Parc Les Dous de Torrelles de Foix, lloc de sortida de la tradicional Marxa. Allà els 376 marxaires recollien el full de control, samarreta tècnica, ampolla d'aigua, mapa del recorregut i es disposaven en massa per sortir tot esperant el tradicional petard.
 
Primeres rampes exigents i primers 2 cims conquerits en poc quilòmetres. El Clapí Vell i l'Aliga feien disfrutar a tothom, ja amb el Sol com acompanyant de viatge, d'unes magnífiques vistes amb Montserrat ben a la llunyania. Circulant per camins de terra, envoltats per camps de vinyes i cirerers, els marxaires van arribar aprop de Vallflor al primer avituallament sòlid on van poder gaudir de pa amb tomàquet a dojo acompanyat d'embotits, galetes, fruits secs, fruita, codony, refrescs...
 
A partir d'aquí començava el cim més temut per tots, el Montmell. Unes rampes exigents acompanyades d'una calor asfixiant complicaven l'ascens i el feien més dur de l'habitual. Però poc a poc i amb paciència la gent va anar superant aquest cim i va poder tornar a disfrutar d'unes magnífiques vistes desde la creu que esperava al punt més alt.
 
Tot seguit esperava una baixada força tècnica i uns quilòmetres de continu puja-baixa per diferents colls acompanyats per algun oasi enmig de la calor, en forma d'avituallament líquid, que feien l'alegria dels assedegats marxaires. Allà les mostres d'ànims per part de l'organització eren molt ben rebudes i donaven força per seguir endavant fins l'objectiu.
 
A peu del Montagut els participants van poder disfrutar d'un bon àpat i recuperar energies per afrontar la pujada a aquest cim i al posterior pràcticament seguit, el Formigosa. Aquest últim exigent especialment per les dures rampes i el desnivell en els últims metres que van fer flaquejar a més d'un i van posar a prova les forces de cadascun dels caminaires.
 
El més dur ja estava superat i ara ja només quedava baixar i carenejar per assolir els 2 cims restants, el Solanes i el Castellar, menys exigents que els anteriors. Els quilòmetres passaven factura i les forces dels marxaires ja començaven a estar molt justes però l'arribada ja era aprop. Un avituallament potent sòlid al Coll de Carbons i un de líquid al final de l'ultima pujada de la travessa, al Castell de Peralta, van empényer amb força a tota la gent a exhaurir els últims quilòmetres i les ultimes energies en una plàcida baixada fins el punt de sortida de la marxa, el Parc Les Dous.
 
Arribada triomfal pels marxaires, acompanyats pels aplaudiments de l'organització i del posterior diploma acreditatiu de l'èxit aconseguit, tal com van poder recollir els 340 participants que van conseguir l'objectiu.

En David Gimenez ens ha fet arribar la seva crònica de la Gràcia - Montserrat d'enguany. Des d'aquí li volem donar les gràcies i esperem que gaudiu de la seves aventures tal i com ho hem fet nosaltres:

Aquest passat cap de setmana 23 i 24 de maig va tenir lloc la 22ª Marxa Gràcia-Montserrat, una de les clàssiques de la Copa Catalana i la primera per a mi. Les condicions climàtiques eren bones i tot feia esperar una bona caminada.

 A les 16:30 aproximadament estàvem ja a la plaça Rius i Taulet per recollir la bossa en la qual hi havia el full dels controls, la bonica samarreta de la marxa entre d'altres coses. La marxa la fèiem jo i el meu company Arnau, els únics que ens havíem atrevit a venir. A les 17 començava la prova, amb l'acumulació habitual de participants al principi, degut a que encara no havíem sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona.

 De seguida però ja comencem a enfilar els primers carrers de pujada i ens acostem cada vegada més a la torre de Collserola, la qual la veurem força a prop. Mantenim un ritme constant i de mica en mica anem fent km. S'ha de dir que ja ens havien advertit que la pujada a Collserola i la "passejada" pel parc era el més dur. I tant! Les escales de Font del Mont ens fan patir i les següents pujades també. Per sort ve un tros de baixada per Vil·la Joana i Vallvidrera tot i que de seguida tornem a enfilar cap a dalt. Els dos aguantem bé tot i que l'Arnau encara s'està recuperant d'una lesió al bessó de fa unes setmanes.

Avança la prova i ens ho estem passant força bé. El cel s'està tapant i ja és de nit quan arribem a l'avituallament del sopar. Pa Bimbo amb nocilla, formatge... i aigua ben fresca, que s'agraeix. És en aquell moment quan decidim no perdre gaire temps més i seguir caminant, deixant enrere a vàries persones que durant tot el camí havien estat davant nostre i que al final els acabaríem superant. Escoltant el Barça i xerrant els kilòmetres passen més ràpids i entrada la matinada i amb els peus (el meu company les cames) ja bastant atrotinats arribem al Coll d'Olesa, el penúltim avituallament abans de pujar Montserrat. Els dos tenim ganes de fer la gran pujada tot i que abans encara ens queda bastant per endavant. Intentem gaudir del paisatge tant com podem i sabem que aviat veurem ja la muntanya màgica. Mentre pugem i passem per el Coll d'Onol, Pla del Fideuer entre d'altres comencem a visualitzar el que segurament és Montserrat. I dic segurament perquè en negre nit es difícil assegurar-ho.

Fem una petita parada a Can Benet abans d'arribar ja l'últim avituallament, just a sota de Montserrat. És el moment de agafar forçes i animar-nos mútuament per fer l'últim esforç. Anem increïblement bé de temps respecte a les nostres previsions inicials i a les 5:40 de la matinada enfilem la pujada. Al principi ens trobem una mica de tràfic ja que s'han unit al camí les persones que fan només la pujada a la muntanya. No obstant de seguida podem avançar i anem al nostre ritme que intentem no baixar tot i el cansament. Ens trobem les famoses escales, que ens fan patir de valent, sobretot al meu company Arnau que té vertigen. Les superem com podem i de seguida tornem a veure la plaça del monestir a tocar. Esforç final i arribada a la plaça a les 6:38.

Estem molt contents del temps realitzat però també bastant cansats. Ha estat un plaer fer la marxa per l'ambient que hi ha, els bons avituallaments i pel paisatge que s'hi pot veure. De fet, ja estem pensant quina pot ser la pròxima marxa a fer!

Aprofitem ara que acaba el maig per donar-vos a conèixer amb una mica de temps algunes marxes i caminades del mes de juny. Veureu que és un mes força atapeït i que n'hi ha per tots els gustos. Serem breus en aquesta entrada però no deixeu de demanar-nos informació si així ho necessiteu.

D'entrada començarem per les de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Potser les més dures però la majoria grans reptes epr aquests mes de juny:

• Reus - Prades - Reus: marxa ja en la seva 9ª edició pel diumenge de les eleccions, dia 7 de juny. Una marxa circular de 55 km i uns 2950 metres de desnivell acumulat. Dins de la CCCR no està entre les més dures però cal tenir en compte el factor calor. Com sempre la duresa la marca una mica l'estat de forma que tingueu i a què esteu acostumats. Informació: http://www.aecreus.cat
• Marxa Cap de Rec: 3ª edició de la marxa que personalment considero la més espectacular en quant a paisatges de la CCCR. Això sí, dura, dura, dura! Alta muntanya de la Cerdanya i Andorra. 51km i uns 6000 metres de desnivell acumulat. Ens han dit que l'amic Josep Maria Ayma aquest any ens deixarà respirar i canviarà el final del passat any que era duríssim. Això és el 13 de juny, en dissabte (cosa que també aplaudim). Més informació: http://capderec.wordpress.com
• Montserrat - Reus: 13a edició de la mítica marxa dels 100 km (bé, al meu GPS n'hi surten uns 102 km però no direm res). Amb canvi de data, serà el 20 i 21 de juny aquest any, i calor de valent, marxa que cal fer un cop a la vida...o més! Impressionant l'avituallament a Santes Creus (km 62), i més ara que l'organització dona la possibilitat de fer la Marxa Montserrat - Santes Creus, però no seria el mateix! Més informació a: http://www.secfreddis.org

Estem recollint dades de més marxes i caminades més curtes. Si en coneixeu alguna i ens la voleu fer arribar així farcirem encara més el calendari.

Salut i km!

Aquest passat cap de setmana del 17 de maig, fantàstic cap de setmana, va tenir lloc la 34ª Travessa del Montseny. Aquesta ja clàssica i tradicional prova dins de la Copa Catalana de Caminades de Resistència es presentava amb l'esperança unes perspectives de temps immillorables. Ja tocava!

A les 5.00h del matí estàvem a la cua a Aiguafreda per recollir el full de control i la bonica samarreta tècnica que ens  donava l'organització. Una mica de cues a la sortida i els tres senderators participants (Albert "Keymaker", Raul i jo mateix) del 590 inscrits a la prova  vàrem prendre la sortida sobre les 5:15h. Feia un temps serè però a aquella hora del matí encara refrescava. De totes maneres, les primeres rampes cap al Tagamanent et feien passar el poc fred que podies tenir.

Pugem a un ritme acceptable i, com altres anys, amb 1h i 17 minuts coronem el Tagamanent, ja amb llum de dia. El Keymaker agafa una mica de pajaron-hombre del mazo-white face i fa una mica la goma. El Raül i jo seguim junts. D'aquí anem a buscar el Pla de la Calma (que en aquesta direcció de pla no gaire res) per arribar a Collformic a menjar donuts. Trotem una mica fins a Collformic i amb forces renovades i el sol ja lluent de valent anem cap al segon cim del dia: el Matagalls.

Pugem a ritme, sense desfondar-nos ja que som conscients del que ens queda (no en va es la meva setena Travessa) i coronem Matagalls amb unes vistes esplèndides, compensant-nos del martiri del passat any. Ens entretenim poc al cim i comencem a baixar a trote. Bon moment per provar el genoll malmès al Nadal. Noto confiança i troto cap avall a bon ritme. Fem tota la baixada corrent. Els quadríceps pateixen de valent però els genolls aguanten bé. El Raül nota el carregament d'haver fet els 80km de la romànica el passat cap de setmana. Jo encara vaig relativament fresc.

Sorpresa en arribar a baix. Aquest any no anem per la carretera! D'entrada ho agraïm però les rampetes que ens trobem en el nou recorregut fins a Sant Marçal no les esperàvem. És igual. Cap dir-ho:  un encert de l'organització. Evitant perills innecessaris. A Sant Marçal fem una parada una mica més llarga per repostar aigua i alimentar-nos tot i que el menjar costa d'entrar. Molta sed però poca gana. De totes maneres sabem que cal menjar no sigui que vingui el hombre del mazo pujant les Agudes!!

Som-hi! Cap a les Agudes. Aquest cop les rampes inicials les superem força bé però, no  es pot tenir tot, patim en la zona de grimpada. Les cames ja van carregades i, en el meu cas, la falta de marxes degut a la lesió passen factura. Tot i així anem bé de temps. Crec que podem superar el millor registre de 9 hores 40minuts del 2007. Arribo a dalt de Les Agudes cansat. Són les 11:48. Portem quasi 7 hores i hem fet 28 km. ens en queden 18km encara però ara ja tot pla i baixada. Espero un moment de res al Raül que s'havia retrassat una mica a la pujada final i tirem carenejant cap al Turó de l'Home. Ja hem acabat les pujades! km 30 i són les 12:22 del migdia. Queden uns 15 km de baixada que caldrà fer a bon ritme.

El Raül va una mica castigat i em diu que tiri a la baixada, que no vol castigar-se i córrer el risc d'una lesió. Bona pensada. L'objectiu són els ducs de Savoia i no val la pena trencar-se. Tiro avall trotant a bon ritme. El genoll fantàstic, quasi millor que l'altre, jejeje. Això m'anima. Paro a la font a refrescar-me i beure. Fa calor i el tram des de Santa Fe a Gualba és terrible per la calor. El Pantà de Santa Fe està impressionant i l'entorn d'un verd increïble. Em queden 10km i són les 13:15h. Anirà just això de baixar el temps.

Segueixo un bon ritme d'un grupet de gent (caminem sobre els 6.5 km/h) i així arribem a la pista que porta a Gualba. El salt d'aigua està millor que mai. a la pista decideixo tirar fort, tot i la calor, i la faig tota corrent. No controlo temps. Tinc ganes d'arribar i fer la cervessa que m'ha prompès el Pepe que hi havia a l'arribada!! Bona. Arribo a les 14:45h i faig 9 hores i 29 minuts. Bé, per ser la segona marxa seriosa de la temporada. Bé pel desnivell que hi ha. Bé si considerem que és la marxa de tota la Copa Catalana amb més percentatge de desnivell en relació a la distància recorreguda. M'ho he passat de conya!

A la poca estona d'acabar la butifarra i la cervesa, arriba el Raül: 9h 56min. Fantàstic si comptem la quilometrada que porta aquest any. Està fort i recupera bé el paio! Felicitats. Per sort els pares del Raül, el Josep i la Marga (ah i la seva dona, la Pili), ens han vingut a buscar per tornar-nos a Aigufreda a recollir el cotxe. ens fem un Aquarius a l'arribada i una altra al sac.

L'Albert Keymaker també ha triomfat, no penseu. Ha pagat la seva primera Travessa però ha triomfat amb 10h i 56 minuts. Felicitats també, Keymaker.

A DESTACAR:

• La senyalitzacions i el marcatge del tram Les Agudes ha millorat força.
• El canvi de la carretera per la pista fins a Sant Marçal tot un encert, tot i que potser augmenta una mica la duresa del tram.
• He trobat els avituallaments molt millor que altres anys, que ja sabeu que els havia criticat considerablement. En especial l'assortiment de fruita al Turó de l'Home, amb plàtans, síndria, taronges, etc. molt bo. Cal remarcar-ho.
• Com a la resta de proves la samarreta tècnica i el control amb codi de barres bo per la logística i el control. S'agrairia que l'organització facilités els temps de pas per cada control, que segur que els té recollits.
• Poc pràctic el paper de control. Crec que una funda plastificada o quelcom més consistent seria millor i evitaria problemes.

Personalment, fer 161 de 590 participants i donat d'on vinc estic força satisfet. Aquest cap de setmana els companys senderators han fet Gràcia-Montserrat. Altres es preparen per la 7 cims i alguns per la Reus-Prades-Reus. Jo em reservo per gaudir de la Marxa Cap de Rec. De moment les sensacions són bones però Núria - Queralt primer i Ducs de Savoia (UTMB) després són els objectius d'aquesta temporada. Ens veiem per aquests senders de Deu.

Teníem pendent d'explicar que un grup de Senderators vam fer la Caminada Popular de l'Anoia del passat dia 10 de maig. La primera cosa que podem dir és que la marxa ha millorat molt des del darrer cop que la vam fer i sembla que d'alguna manera s'han "curtit" més en això d'organitzar caminades.

Aquest any la caminada començava a Vilanova del Camí, des del Poliesportiu de Can Titó. A les 8h del matí començàvem el recorregut senzill de 17 quilòmetres ideal per seguir testejant en el meu cas l'estat de la lesió, i d'altra banda aprofitar per anar descobrint marxes d'arreu i poder fer-vos partíceps de la seva existència.

El recorregut començava per uns camins farcits de roselles a banda i banda que fèien que el constrast amb la sortida del sol fos espectacular. La gent anava molt tranquil·la, passejant i xerrant, trobant-se l'ambient d'aquesta marxa lluny del que ens podem trobar en les marxes de resistència de la Copa Catalana que sovint us expliquem. Aquesta era la típica cursa oberta a tothom, on el nivell de dificultat era inapreciable.

Ben aviat ens vam trobar amb la part més entretinguda de la cursa. Es tractava d'unes petites grimpades en uns passos molt estrets, on realment les persones amb més sobrepès tenien dificultats per passar-hi. Per ajudar a fer pujar la gent, hi havia instal·lada una escala que facilitava molt l'èxit de la pujada. Us posem aquí un parell de fotografies del pas però en trobareu més a la secció de fotografies del blog.

Aviat arribàvem a l'esmorzar on directament ens oferien mitja barra de quart farcida del que volguéssim: pernil, formatge, xoriço... Crec que ens vam atipar més del que vam gastar en calories:( Je je, ja passa en aquests tipus de caminades (i és un dels al·licients:D)

Després de l'esmorzar vam seguir cap a un dels punts més alts de la cursa, el Pujol de la Guàrdia (492m) i després ja vam girar en direcció a Igualada i Vilanova per tornar cap al punt final. Abans però passàvem a peu del Castell de la Pobla, que imposava la seva figura enmig del paisatge.

A l'arribada, passejada pel parc Fluvial de Vilanova i samarreta tècnica de regal, juntament amb un iogurt del Pastoret de la Segarra, un dels patrocinadors de la cursa.

Sense dubte, cursa recomanable per anar-hi en família i començar a fer caminar als més mandrosos.