El nostre amic Xavi el bomber ens fa arribar un "petit" entrenament que va poder fer ahir i gaudir-ne per la zona de Montserrat. Quina enveja!! Us el passo perquè val la pena!!

Hola, avui la crònica te la faig jo, dilluns 20 d'abril, portar nenes al cole, café amb la colla de pares i mares (els que aixequem el país treballant) i cap allà les 9'30 un pare em diu que si vull anar per Montserrat que ell s'apropa al Bruc per feina, que em porta. Amb el sol i el cel... doncs si.

10:30, + -, aturada a Bruc Residencial, roba de córrer i quedar a la 13:00 al mateix lloc (algú m'ha de baixar a Barcelona). I començo a trotar suau fins a la falda de Montserrat, Can Jorba. Dubto en pujar pel Joc de l'Oca (una de les meves clàssiques o anar pel camí fins a l'Ajaguda). Finalment, el dia i les darreres plujes en fan decidir: corrent pel camí amunt.

Pujada infernal, no recordava que pujar costés tant, però una bona estona després contemplo els lloms dels llibres des de l'Ajaguda (des de la meitat el córrer ha deixat al caminar ràpid, que això cansa i puja molt). Recupero bé i en lloc d'enfilar el Joc de l'Oca de baixada i animat pel dia, cap a Sant Jeroni!! El camí és fàcil i bastant ben indicat, entre el trotar i el caminar enfilo cap amunt. I sí, ja estic al camí de pedra i les darreres escales que em porten al punt més alt de Monserrat ( 1236m). La vista, màgnifica i tan sols són les 12:05. Vaig bé. M'apropo al antic telefèric. Tecordo les primeres grimpades, la pista de l'helicopter i una mica més tard de les 12:15 enfilo cap a baix. Objectiu l'Ajaguda i can Jorba.

Baixada ràpida (no tant com jo voldria, l'edat, el seny i les molèsties articulars de genolls i turmells fan que la velocitat no sigui gaire ràpida, però ja està bé), Ajaguda i camí de descens força inclinat, estret, pedres, troncs, algun ensurt i ja a la pista de Can Jorba. 12:52 començo els estiraments a Bruc Residencial (a 320m d'altitud)  i la 13:00, arriba l'aigua i el cotxe, de conya!!

Un molt bon entreno, un matí perfecte, cervessa al bruc i tornada a Barcelona. Quina meravella.

Demà et faig arribar el video del mòbil( la vista des dalt,360º) no té desperdici. I ja saps: qualsevol dia t'apuntes i sense presses ho fem junts.

xavi terré

Gràcies Xavi. però quina canya li vas fotre , no?

Aquest cop farem la crònica de la GELS Moixeró des de l'altra banda. Com em deia ahir el Jaume Abella, president del nostre grup excursionista, tots els que participem en curses i marxes de muntanya estaria bé que com a mínim una vegada forméssim part de l'organització. Els senderators, el Josep i jo, ahir vam tenir l'oportunitat de poder col·laborar en l'organització de la GELS Moixeró 2009 fent de control. Així que aquí teniu la crònica des de l'altra banda.

Ens vàrem posar en marxa ben aviat. Tot i que l'event començava a les 10h, nosaltres ens vàrem alçar a les 6.00h i a les 7.00h ja havíem esmorzat i ho teníem tot recollit. A partir d'aquest moment cadascú a la tasca que tenia assignada. Nosaltres vàrem marxar pista amunt a buscar la ubicació del control 2. Anàvem amb els companys que avituallaven aigua al final de la pista ala primera volta de la Mitja Marató de Muntanya i també amb els altres dos companys del control 3.

El recorregut de la Mitja Marató havia estat modificat ja que era del tot impossible arribar al Moixeró i menys a Penyes Altes degut a la neu. Ara el recorregut seguia essent molt exigent a la vegada que espectacular de vistes i de paissatge. només fixeu-vos en les impressionants vistes del Pedraforca des del Control 2.

Tot a punt. Walkies provats i oberts, llistes per control de corredors preparades, càmera de fotos també. A les 10h en punt es va donar la sortida a la Mitja Marató i a les 10.10h vàrem començar a sortir les parelles de la Marxa tècnica Regulada. I  abans de les 10:30h ja veiem arribar per la pista als primers corredors. De lluny era espectacular veure el ritme dels 2 primers classificats, el Just i el Ricard. en mitja hora 7 km de dura pista ascendent. I ara venia cap a nosaltres al control 2 i enfilant cap a la Boixassa, Control 3. Màquines!!

Després que passéssin una vintena de corredors potser ens vam començar a arribar ja parelles de la Marxa Tècnica per l'altre itinerari. Primer una mica d'agobio però de seguida tot controlat. Penseu que als runners no els pots parar per preguntar-los el dorsal. L'apuntava el Josep i li confirmava jo. Per l'altra banda les parelles de la Regularitat moltmés camat, tot i el gran esforç de les rampes del seu itinerari.

Encara no havien acabat de passar totes les parelles pel nostre control i el Just i el Ricard ja havien acabat la primera volta del recorregut i per Walkie ens indicaven que estaven a Can Cerdanyola. Per altra banda, l'exigència del recorregut va fer que alguns participants de la Mitja Marató es quedessin tallats a la primera volta.

Total, que a la segona volta tot seguia igual quan vam tornar a passar pel nostre control. El Just una mica distanciat i el Ricard al darrera. pel que fa a noies la Neus Parcerisas portava molta distància a la segona classificada.

Finalment, vàrem sentir pel walkie que el Just havia acabat la Mitja guanyant amb 2h 30min. Increïble amb el recorregut que hi havia. També lamentar que el Ricard es veu que va tenir un defalliment i un parell de caigudes que el van deixar molt tocat. Tot i així res d'abandonar: va fer 5è. Aquí teniu un resum de les classificacions:

1 2:30 Just Sociats AAEET-Secció muntanya de VALLS
2 2:36 Lluis Corbera Mountain Runners Berguedà
3 2:37 Pere Castillo UNIO ATLETICA TERRASSA
4 2:38 Ricard Hierro Mountain Runners Berguedà
5 2:46 Josep Gras Mountain Runners Berguedà

Pel que fa a noies:

1 3:11 Neus Parcerisas Mountain Runners
2 3:54 Maria Fiol Impuls medes
3 4:08 Anna perarnau Centre Alpí

I a parelles mitxes:

1 3:38 Mireia Comelles Quim Raïch C.P.Puigcerdà
2 3:52 Fernando FERRER Carme CAMPOY GELS
3 3:54 Marta PRAT Josep CASALS 2 x 2 Santpedor

I els resultats de la marxa Tècnica Regulada varen ser:

1 Miquel Ferrer Mireia Morer 0:23 59
2 Roser MUT Jorge BERNAD 0:32 86
3 Albert BIGAS Gemma PACHECO 0:32 89

Cap a les 14.30h vàrem poder donat per tancat el nostre control. Però la feina no s'havia acabat. ara ens tocava pujar fins al control 3 a dalt de tot del Pas de  la Boixassa a 1700 metres. D'allí baixar de nou desmarcant to el sender altre cop fins al control 2 i després seguir des del control 2 fins al Control 1 també traient totes les cintes. així vàrem arribar a Can Cerdanyola on ens esperava una bona botifarrada preparada per la nostra estimada masovera Lídia.

En resum una jornada molt diferent a les marxes i patejades que estem acostumats però també altament gratificant ja que creiem que la cosa va anar força bé i la gent va sortinr-ne molt contenta en general.

Léelo también en castellano

 Com ja sabeu, habitualment no acostumem a fer cròniques personalitzades. Però avui l'ocasió s'ho mereixia. Primer per la ruta i, segon, pel diluvi que ha caigut mentre entrenava.

Doncs això. Per anar agafant una mica de forma i preparant-me per Riudoms, avui havia decidit fer l'entrenament per Collserola, aquell que us vaig comentar en un altre post (es deia Budellera i tornar i el podeu recuperar a http://blog.senderators.es/budellera-i-tornar-224631). Però com que aquest recorregut és de tan sols 6.8 km volia tirar una mica més enllà i arribar-me quasi a Vil·lajoana. Total una anada i tornada des del Pla de les Maduixeres de 10,3 km segons el GPS.

Com que feia un bon dia, caloreta i sol, he decidit posar-me la samarreta tècnica de la Trenkakames 2008 i amb les meves bambes Trabuco he enfilat cap a dalt seguint el camí cap a l'Escola Judicial. Però quan he arribat a l'alçada del bombers ha sortit un núvol negre que feia por i ha començat a diluviar. Ja no hi havia res a fer. Mullar-se per mullar-se com a mínim acabem l'entrenament.

Ha estat bé. He anat trotant fins on estava previst (mireu el mapa que us adjunto però a l'àlbum de fotos que es veu en mida més gran!! si algú el vol en alta resolució només cal que ens el demani) i tornada cap al cotxe. Sort que portava roba de recanvi!! Sinó deixo el cotxe ben xop! Han estat uns 63 minuts de running en el fons agradables i diferents. Ja no recordava el plaer de córrer sota la pluja.

Léelo también en castellano

Si no teniu encara pensada una marxa pel proper diumenge dia 26 d'abril, des de Senderators us recomanem la Marxa Riudoms - La Mola - Riudoms. Nosaltres la portem fent des del 2003, el primer any i primera edició de la Marxa i la veritat és que ja la considerem entranyable.

Cal dir que és una marxa no molt dura però sí exigent si no esteu acostumats a marxes de més de 50 km. El paisatge és força variat: des de les parts més planeres al començament, passant per la part del pantà de Riudecanyes, fins a les rampes que ens porten al Castell de l'Escornalbou. També especial és el tros que passa pel parc eòlic després de pujar al Portell del Peiró i la bonica però dura pujada a la Mola de Colldejou.

L'organització creiem que ha anat millorant any rera any i els avituallaments estan força bé. S'agraeixen, sobretot, les dutxes al final a Riudoms. Si us voleu inscriure podeu trobar tota la informació a la web dels organitzadors, CERAP, a http://www.cerap.net/caminada

Léelo también en castellano

El nostre amic i company Senderator, en Quique Blanco, ens fa arribar la seva crònica sobre la Molins de Rei - Montserrat. Esperem que us agradi:

Només fer-vos cinc cèntims de la caminada Molins de Rei -Montserrat del passat diumenge 5  i us ensenyo les 4 fotillos que vam fer (més val tard que mai...).

La cosa va començar a les 6 del matí a la plaça dels Països Catalans (prèvia multa per saltar-me una línia contínua "oculta"...). L'Ignasi i jo preparats a la plaça. Estirar a aquestes hores? Què va! Volem els donuts!!!

La sortida va ser bastant informal, la cursa va començar amb un: "Ei, que ja podem començar...". Una mica de frontal els primers km i arribem sense problemes al primer control "Can Maimó", tot caminant, 7,5 km's en una hora i quart).

A Ullastrell la marxa s'ajunta amb els que fan la curta (29,6 Km.). Els km's van passant i arribem a una baixada curta però que em va trencar molt, just abans del sisè control (Can Marcetó). És a partir d'allà que començo a tenir alguns problemes amb el genoll esquerre. Encara no estava prou recuperat de l'intent fallit del cap de setmana anterior (la Selva del Camp). Baixem el ritme però continuem.

Amb tot això arribem al novè control (camí de la Creu - Monistrol). Això ja ho tenim! En aquest punt van sortir unes abelles assassines, les quals van atacar sense compassió la mà i el cap de l'Ignasi que corria sense parar muntanya amunt i avall... Al següent control altres participants ens van explicar que van patir la mateixa sort (Ignasi, no vas ser l'únic!!).

Últim control, uns sucs i afrontem la pujada final. El genoll ja no em fa tant mal, això és pujada! Pujem en 1 horeta i poc. Ens trobem al Jordi i els altres dels GELS baixant. Ens diuen que van arribar sobre les 14:30, quins cracks! Nosaltres semblem vells!

Acabem als Porxos Escolania a les 16:17. Tot i que el temps no va ser tot lo bo que ens hagués agradat, estic content d'haver-la pogut acabar, ja m'he pogut treure l'espineta de la Selva del Camp. El genoll no em va permetre córrer ni caminar massa ràpid...

Una vegada al monestir, vaig posar una espelma a la verge pel Blacky (el meu gos), que ens va deixar el passat dijous dia 26 de Març.

Lo millor: Molt bona organització, senyalització, avituallaments generosos, bon menjar, powerade,... I fins i tot massatges gratis!!

Lo pitjor: Abelles assassines i el temps, que tot i ser bastant bo, la pujada al Monestir ens va torrar el clatell.

Gràcies Quique. bona crònica.

Després d'unes merescudes vacances de Setmana Santa tornem al peu del canó per informar-vos de les proves que ens esperen. Hi ha força coses per aquest abril i ja no diguem com està la cosa d'atapeïda pel maig. Però anem a pams. Comencem a fer una mica de resum del que sabem i podem recomanar més immediatament. Pel diumenge 19 d'abril: aquí tenim 3 caminades o marxes que poden cobrir força les espectatives de qualsevol tipus de senderista:

• Marxa pels Camins dels Matxos: bona prova que pertany a la Copa Catalana de Caminada de Resistència. Prova molt exigent amb diferents recorreguts; des del 48 km i 4.420 metres de desnivell acumulat fins la diresa dels 62 km i 6.150 metres. Bona prova però si no hi esteu inscrits ja no hi sou a temps ja que fa setmanes que es varen tancar les inscripcions.
• Caminada d'Aiguafreda: els Gafarrons ens munten una caminada molt assequible de 19 km. Són els mateixos que varen muntar la Caminada de Sant Martí Centelles, o sigui que la qualitat del avituallaments i la bona organització està assegurada. Més informació a http://gafarrons.org
• GELS-Moixeró: aquesta 19ª edició de la prova pateix diversos canvis però manté la mateixa filosofia dels seus creadors: gaudir de la muntanya i competició de manera sana. Presenta dues modalitats per a tots els gustos: Marxa Tècnica de Regularitat  (11Km), destinada a aquells que volen gaudir d'una passejada i Mitja Marató de Muntanya  (23 Km) pels que els agrada competir i superar-se a si mateixos. El magnífic entorn del Moixeró, junt amb el bon obsequi d'un parell de bastons de muntanya, ja fan prou atractiva aquesta prova. Més informació i també inscripcions a la web dels organitzadors: http://www.lasallenatura.com

 En el proper post us posarem les marxes pel cap de setmana del 25 i 26 d'abril de 2009.

Des de Senderators us volem comentar l'existència d'una cursa d'aquelles que són emblemàtiques i que quant més hi llegim, més ganes en tenim d'algun dia poder-la fer. Estem parlant de la "diagonale des fous", o el que traduíriem per la "diagonal dels bojos".

El seu nom ho diu tot però estem parlant d'una cursa d'aproximadament 148km i 9184m de desnivell positiu que esdevé a l'Illa Reunion. Aquesta illa és un Departament d'ultramar de França, situat a l'oceà Índic, a l'est de Madagascar.

La cursa travessa tota l'illa de sud a nord essent la humitat un dels pitjors aliats, que la fan una de les curses d'ultratrail més dures del  món. Aquesta any tindrà lloc els dies 23,24 i 25 d'octubre. El límit màxim per acabar-la és de 64 hores, tot i que en determinants controls, i per assegurar el poder acabar-la a temps, hi ha un pas mínim horari (en moltes curses de llarga distància aquest fet és bastant comú).

Pels que no siguin tan agosarats existeix una versió reduïda de la cursa, de 63 km i 4142m de desnivell positiu. Podeu trobar tota la informació de la cursa a www.grandraid-reunion.com 

I arribem a la darrera etapa del Des Sables d'aquest any: l'etapa marató després de la pallisa d'ahir de 91 km! Una etapa on la temperatura ha seguit estan en la tònica dominant i s'ha mantingut al voltant del 30º. Els grans dominadors de la prova han estat altre cop els atletes de la terra (marroquins i jordans) acompanyats pels espanyols que han deixat el pavelló ben alt, amb una 6ª posició avui de l'Aurelio Olivar i una 7ª del Jorge Aubeso, recuperat de la d'ahir. Impressionant pensar que aquestes màquines han corregut una marató pel desert a uns 30º per sota les 3 hores.

Finalment el Mohamad Ahansal ha pogut mantenir l'avantatge conquerit ahir i, tot i arribar segon, ha guanyat la Marató Des Sables d'aquest any 2009, igual que el passat any. Aquest any però només amb 4 minuts d'avantatge sobre el segon però a més de 47 minuts ja sobre el tercer. També destacar el gran 9è lloc de l'Aurelio Olivar. Aquí teniu les classificacions:

1 AHANSAL Mohamad (MAR) 16H27'26
2 EL AKAD Aziz (MAR) 16H31'40 a 0H04'14
3 AL AQRA Salameh (JOR)17H15'06 a 0H47'40
4 VENCELJ Anton (SLO) 18H14'35 a 1H47'09
5 AIT AMAR Mustapha (MAR) 18H16'37 a 1H49'11
6 TRINCHERI Lorenzo (ITA) 18H41'53 a 2H14'27
7 AKHDAR Samir (MAR) 18H43'32 a 2H16'06
8 WARDIAN Michael (USA) 18H44'49 a 2H17'23
9 OLIVAR ROLDAN Aurelio (ESP) 18H50'50 a 2H23'24
10 GOMEZ CAMACHO Julio (ESP) 19H01'02 a 2H33'36
11 AKHDAR Lhoucine (FRA) 19H05'34 a 2H38'08
12 297 OLMO Marco (ITA) 19H43'22 a 3H15'56