Ja tenim acaba l'etapa reina de la Marató de Sables. Inicialment era de 80,5 km però degut a l'eliminació de la primera i darrera etapa i el canvi de recorregut aquesta va passar a ser de 91 km!! Realment aquesta etapa (per la qual donen 2 dies per fer-la) ha fet, com s'esperava, un torn a la classificació. I, a més, ha portat una gran quantitat de sorpreses.

D'entrada la gran sorpresa és l'abandonament del gran Lahcen Ahansal, el campió 10 anys consecutius. Però el seu germà Mohamad ha guanyat l'etapa amb 15 minuts d'avantatge del segon i ha passat a liderar la prova amb 8 minuts d'avantatge. Demà ens espera una apasionant etapa marató (42km) per decidir el campió.

Per altra banda de la colla d'aquí sorpreses bones i dolentes. La gran notícia és la bona etapa de l'Aurelio Olivar, que va fer 6è a l'etapa arribant amb els millors i està ara en la posició 11. També el resorgiment de l'ídol, de l'incombustible, del nostre gran admirat Marco Olmo que amb més de 60 anys va fer una 9a posició. clar, l'etapa era massa curta per a ell, només 91 km!

La sorpresa en negatiu ha estat el Jorge Aubeso que estava 6è de la general i s'ha enfonsat fins ala posició 440. Per l'etapa 3 ha trigat 25 hores en acabar-la. Tampoc li han anat gaire millor les coses al mediàtic Josef Ajram que ha abandonat en aquesta tercera etapa.

En la categoria femenina poca cosa a dir. La intractable Touda Didi i al resta a anys llum. Llàstima per la Mònica Aguilera que jo crec que amb l'estat de forma que venia podia haver fet podi, vista la classificació actual. Però sempre hi ha altres edicions. Nosaltres 2013!!

Ja s'han disputat les dues primeres etapes de Des Sables. De moment poques diferències entre els que van a guanyar. Tothom sembla que té clar que l'etapa d'avui de 80,5 km és la que marcarà la prova.

De moment els de casa que havíem anunciat una mica de tot. Primer val al pena dir que la Mònica Aguilera (guanyadora de la Transgrancanaria 2009) finalment no va anar a Des Sables per culpa d'una lesió de genoll que es va fer entrenant. Per la resta el Jorge Aubeso, l'únic que s'acosta als marroquins i bona classificació per l'Aurelio Olivar, que ja havia fet un bon paper a la Transgrancanaria. El josef Ajram per allà però entre els top 50 (recordeu que aquests surten a cada etapa diferent que els altres).

1 EL AKAD Aziz (MAR) 05H15'54 1
2 AL AQRA Salameh  (JOR) 05H23'15  a 0H07'21
3 AHANSAL Mohamad (MAR) 05H24'35  a 0H08'41
4 AHANSAL Lahcen (MAR)05H24'38 a  0H08'44
5 AKHDAR Samir (MAR)05H37'51 a 0H21'57
6 AUBESO Jorge (ESP) 05H38'32 a 0H22'38
7 WARDIAN Michael (USA)05H38'35 a 0H22'41
8 AKHDAR Lhoucine (FRA)05H41'28 a 0H25'34
9 TRINCHERI Lorenzo (ITA)  05H54'01 a 0H38'07
10VENCELJ Anton (SLO) 06H02'17 a 0H46'23

Destacar també, si és que això és una sorpresa, que els germans Ahansal de moment no van primer i segon!! Però, com dèiem, queda molta cursa!!

Aquest temps tant boig que tenim (aquest cap de setmana he estat a la Cerdanya i ha fotut una nevada espectacular) ha trastocat fins i tot la Marató Des Sables. ni més de 40ºC ni altres històries!! Pluja i més pluja pel que he acabat de llegir en diversos llocs.

De moment s'ha anul·lat l'etapa 1. També el tradicional checking de material que es fa al campament de moment s'ha fet a un hotel. Hi ha força nerviosisme entre els participants ja que porten 2 dies parats i el temps no acaba de millorar.

Total, que el terreny està impracticable i encara no se sap que passarà. Fins i tot hi ha rumors que diuen que l'organització pensa anul·lar la prova. També es parla que el recorregut de certes etapes caldrà canviar-lo degut a les intenses pluges que fan impossible el terreny. Us passo unes imategs impactants del campament base. Fa por! qui diria que això cada any estan torrant-se:

Today is a good day! A good day for running. Quin dia ha fet! Molt de sol i no massa calor. Fantàstic per fer una escapadeta a per Collserola. Aquest matí he anat al traumatòleg. Today is a good day . M'ha interpretat CORRECTAMENT la darrera ressonància que em vaig fer farà unes 3 setmanes. Segons comenta tinc el LCA encara inflamat, tinc el menisc afectat per la forta trompada i encara tinc una mica de líquid que es va a poc a poc absorbent. Però no gaire cosa més. Segons paraules textuals: "Home, això és normal. Això és com quan et ve una persona que l'han operada de l'apèndix s'estranya que tingui una cicatriu". Bona aquesta!

Llavors ha vingut la meva bateria de preguntes: com segueixo entrenant? Com progresso? Què haig de vigilar? I la més important: puc fer Riudoms de 53 km el proper 26 d'abril per arrencar la temporada?? La resposta ha estat SI!!!! Però que no anés a guanyar-la. Je,je,je. No hi ha perill. Amb tot això, segons diu el doctor, no podem retardar més l'entrenament sinó no arribarem al Mont-Blanc a l'agost. Així m'agrada.

Vist això i tornant al tema per celebrar-ho m'he anat a Collserola a trotar una mica aquest migdia. Res ha estat una passejada, que us recomano, de 7 km. He deixat el cotxe al Pla dels Maduixers (darrera del Mirablau) i d'allà m'he anat cap a la Carretera de les Aigües i m'he enfilat cap a l'Escola Judicial i els bombers. No té pèrdua. D'allí he seguit fins a la font de la Budellera. D'aquí mitja volta i tornar al punt d'inici per al mateix camí. Un recorregut curtet, amb cert desnivell i ideal si no disposeu de més de 45 minuts per entrenar al migdia o qualsevol tarda ara que ens allargaran les hores de sol. Si voleu el mapa o el track només l'he de demanar.

Quan ja arribava m'he trobat a la Isabel, el  Jordi i l'Albert tot arrencant per la Carretera de les Aigües. Se'ls veia forts, els punyeteros!! Espero poder-me posar a nivell, amb constància i paciència.

El passat cap de setmana em vaig prendre uns dies de descans a les cames i em vaig relaxar tot fent un petit entrenament per l'Estany d'Ivars i Vila-sana. Com el nom diu, aquest estany es troba situat entre les poblacions d'Ivars d'Urgell i Vila-sana i és un dels pocs punts "aquàtics" que es poden trobar per aquestes contrades. L'any passat ja hi havia anat però realment l'aspecte que oferia aquesta vegada era immillorable. Es nota que ha plogut força aquests darrers mesos i això es nota en el paisatge.

El recorregut que es pot fer a peu és semicircular i porta des d'un pàrquing, fins l'altre pàrquing, situats ambdós a banda i banda de l'estany. La distància és d'uns 2,8 km i considero que es una bona excursió per fer amb nens, doncs el recorregut és totalment pla i està força ben acondicionat amb taules per poder-hi fer pic-nic. És ideal per fer-hi entrenaments, ja sigui corrents o en bicicleta. He llegit que d'aquí a poc sembla que hi posaran barques per poder donar una volteta. El que sí que us puc dir és que els molls per les embarcacions ja estan contruïts!

D'altra banda, aquest diumenge s'ha celebrat també la Caminada de Caldes. Que jo tingui constància, cap dels senderators habituals va anar-hi però la nova senderator Dragonfly ens ha explicat que el recorregut va ser d'uns 17 km i va ser molt maco . Ens ha enviat un parell de fotografies que us adjuntem tot seguit. Moltes gràcies! Recordeu que estem oberts a publicar qualsevol material que ens envieu sobre caminades i/o marxes que es facin arreu.

Com molts que ens llegiu ja sabeu, mig en broma mig seriosament el motiu de les nostres progressions en les marxes de resistència tenen com a gran objectiu aquesta prova: La Marató Des Sables. Encara recordo quan vàrem iniciar les primeres proves de la Copa Catalana per l'any 2003, amb l'Atleta i el Sherpa Dave que ja llavors parlàvem de Des Sables 2013.

Aquest any és la 24a edició d'aquesta mítica prova. 850 participants incrits, gent des de 16 a 71 anys. Temperatures sobre les 40 graus. La que es considera la prova d'ultratrail més dura del món. Impressionant. Comença aquest divendres 27 de març!

La Marató Des Sables (o MDS pels amics) és una prova de 6 dies per etapes amb un total de 151 milles (243 km), una carrera de resistència en el deserto del Sàhara al Marroc. Per més dades i seguiment detallat us recomanem que seguiu el web oficial a: http://www.darbaroud.com. Nosaltres també anirem seguint la carrera i us anirem informant del que, segons el nostre parer, és el més rellevant. 

D'entrada dir-vos que tornen a córrer (com no!) els dos germans Ahansal. Perqui no els conegui només cal que miri les classificacions dels darrers anys i veurà que són els autèntics dominadors de la prova. Per la part estatal cal dir que torna a anar-hi el Jorge Aubeso, que si no recordo malament l'any passat va fer 5è. D'aquí de casa hi torna a participar el Josef Ajram (l'any passat també va fer un paper força bo) i la Mònica Aguilera (guanyadora de la darrera edició de la Transgrancaria). Ah, també l'Aurelio Olivar (3r de la Transgrancària 2009).

Tot això comença divendres o sigui que us mantenim informats!

El 19 d'abril del 2009 tindrà lloc la XIX edició de la Cursa GELS-MOIXERÓ. Aquesta cursa té tres característiques que la fan especial:

• Vol potenciar la participació per parelles.
  
• És una cursa a l'abast de tothom i per això hi ha dues modalitats:
  

1. Marxa Tècnica de Regularitat: 11Km. Destinada a aquells que volen gaudir d'una passejada.
   
2. Mitja Marató de Muntanya: 23 Km pels que els agrada competir i superar-se a si mateixos.
   

Les dues modalitats comencen i acaben al mateix lloc i, al final, podrem compartir l'experiència entre tots amb un dinar plegats.

Podeu trobar tota la informació dels recorreguts i modalitats més detallada a:

http://www.salle.url.edu/portal/sallenatura/activitats-esportives-gels-moixero-inici

La novetat de la què també us volem informar és que el regal que fan per aquesta cursa són un parell de bastons de muntanya. Pals de Travessa de tres trams. Fabricats en alumini d'alta resistència, amb bona relació pes-durabilitat. Una parella de pals per cada participant! Apa doncs, si us hi animeu ja sabeu!

Si alguna prova de la temporada porta bons records a tots els Senderators, aquesta és sense dubte la Marxa dels Castells de la Segarra. Ja fa 6 anys, que sense voler, ens reuníem per primera vegada en una prova de llarga distància en Jordi "Atleta", en Xavi i un servidor per fer junts la caminada. Sense saber-ho havien nascut els Senderators.

Ha plogut molt des de llavors i el que sí que puc dir és que aquesta prova cada any em sorprèn més. Considero que és una prova excepcionalment ben organitzada, on els avituallaments són excepcionals i on l'ambient de la gent també és excepcional. Corregiu-me si m'equivoco, però crec que aquesta prova és una de les millors quant a atenció al caminaire, provisionament i empenta de la gent. Un cop més, vull felicitar des d'aquí a tota l'Organització (i això que aquest any érem més de 1500!).

Dit això, la crònica la comencem a Guissona, on degut a un munt de baixes de darrera hora (el Raül amb la grip, l'Albert amb el queixal a can seixanta i el Xavi encara recuperant-se, entre d'altres) ens trobem uns quants Senderators dels habituals: la Txell, la Maria, els dos Jordi(s) i jo mateix. S'afegeixen aquest cop, el Josep i la Pili, i també vaig coincidir a la sortida amb l'incombustible Salvador. Després de les fotos de rigor, tret d'escopeta (al peu de la lletra) per donar la sortida i en marxa!

La meva idea inicial era fer la primera part de la cursa corrent per poder avançar una mica sobre el tap inicial de gent que es formaria (normal amb tanta assistència) i així ho vaig a fer. Em vaig posar un ritme còmode que em permetia anar observant els ametllers florits i gaudir una mica del paisatge. Sense adonar-me'n vaig arribar a Florejacs, on l'única cosa que ho pot resumir és la paraula OASI. Impressionant. Imagineu-vos tot un reguitxell de coques, xocolata (desfeta i normal), cafès, sucs, pastes, fruits secs... Us ho heu imaginat? Sí? Doncs ara multipliqueu-ho per tres i tindreu una visió aproximada del que hi havia. No cal dir que vaig fer els honors a la coca i a la xocolata i vaig seguir amb el ritmillo que m'havia anat tan bé.

Els camins, pels que no els coneixeu, són els típics camins de "tractor", on el desnivell és quasi nul vorejats a banda i banda per extensos camps d'ametllers i oliveres.

Així, anar fent, vaig arribar al dinar. Clar, ara, arribat a aquest punt, se m'han acabat les paraules per poder definir el que hi havia exposat al costat del castell de Montcortès. Només dir-vos que abans d'arribar a la taula hi havia un cartell (que us adjunto) amb el menú del dia "bàsic" (dos opcions per cada plat), acompanyat de mil i un complements. Destaco el trinxat que prepara l'Organització any rera any i els entrepans sempre amb el pa ben torradet i bo. Porrons de vi, amanides de ceba, mandonguilles de la iaia, bla bla... falten paraules, ho heu de viure en directe!

Després d'aquesta dosi encara em van quedar forces per córrer una mica més, abans de decidir a l'alçada de Cervera que ja estava bé de posar a provar la meva cama recent sortida de la lesió i a partir de llavors vaig començar a caminar la majoria d'estona. Les úniques pujades que es trobaven durant el camí era la pujada cap a Cervera fins al "Mobel Linea" i uns "repetxons" entre Castellnou i El Llor. La resta, molt planet, molt sol (sort de la gorra) i molt bon temps en general.

Així vaig fer cap a Guissona altra vegada. Les sensacions físiques, força bones. Vaig millorar molt el meu temps i em va agradar molt el ritme que "em va sortir".
Mentre esperava als companys, vaig petar la xerrada amb en Josep Maria (mestre) Ayma, organitzador de la Cap de Rec, que arribava i m'explicava que ja ho tenien tot ben a punt per la propera edició.
Poca estona després arribava la resta del grup. Ens vam felicitar per tenir la primera de la temporada al sac, i amb ganes d'anar a per la segona. Felicitacions també des d'aquí, per la Pili i el Josep que van arribar amb un hora menys des de la darrera edició que van fer plegats. Des d'aquí els animem que repeteixin!

Si alguna cosa puc dir per acabar aquesta crònica és que quan l'Organització acompanya, aquesta mena de proves passen a ser emblemàtiques. Un 10 a tots ells.