Si alguna prova de la temporada porta bons records a tots els Senderators, aquesta és sense dubte la Marxa dels Castells de la Segarra. Ja fa 6 anys, que sense voler, ens reuníem per primera vegada en una prova de llarga distància en Jordi "Atleta", en Xavi i un servidor per fer junts la caminada. Sense saber-ho havien nascut els Senderators.

Ha plogut molt des de llavors i el que sí que puc dir és que aquesta prova cada any em sorprèn més. Considero que és una prova excepcionalment ben organitzada, on els avituallaments són excepcionals i on l'ambient de la gent també és excepcional. Corregiu-me si m'equivoco, però crec que aquesta prova és una de les millors quant a atenció al caminaire, provisionament i empenta de la gent. Un cop més, vull felicitar des d'aquí a tota l'Organització (i això que aquest any érem més de 1500!).

Dit això, la crònica la comencem a Guissona, on degut a un munt de baixes de darrera hora (el Raül amb la grip, l'Albert amb el queixal a can seixanta i el Xavi encara recuperant-se, entre d'altres) ens trobem uns quants Senderators dels habituals: la Txell, la Maria, els dos Jordi(s) i jo mateix. S'afegeixen aquest cop, el Josep i la Pili, i també vaig coincidir a la sortida amb l'incombustible Salvador. Després de les fotos de rigor, tret d'escopeta (al peu de la lletra) per donar la sortida i en marxa!

La meva idea inicial era fer la primera part de la cursa corrent per poder avançar una mica sobre el tap inicial de gent que es formaria (normal amb tanta assistència) i així ho vaig a fer. Em vaig posar un ritme còmode que em permetia anar observant els ametllers florits i gaudir una mica del paisatge. Sense adonar-me'n vaig arribar a Florejacs, on l'única cosa que ho pot resumir és la paraula OASI. Impressionant. Imagineu-vos tot un reguitxell de coques, xocolata (desfeta i normal), cafès, sucs, pastes, fruits secs... Us ho heu imaginat? Sí? Doncs ara multipliqueu-ho per tres i tindreu una visió aproximada del que hi havia. No cal dir que vaig fer els honors a la coca i a la xocolata i vaig seguir amb el ritmillo que m'havia anat tan bé.

Els camins, pels que no els coneixeu, són els típics camins de "tractor", on el desnivell és quasi nul vorejats a banda i banda per extensos camps d'ametllers i oliveres.

Així, anar fent, vaig arribar al dinar. Clar, ara, arribat a aquest punt, se m'han acabat les paraules per poder definir el que hi havia exposat al costat del castell de Montcortès. Només dir-vos que abans d'arribar a la taula hi havia un cartell (que us adjunto) amb el menú del dia "bàsic" (dos opcions per cada plat), acompanyat de mil i un complements. Destaco el trinxat que prepara l'Organització any rera any i els entrepans sempre amb el pa ben torradet i bo. Porrons de vi, amanides de ceba, mandonguilles de la iaia, bla bla... falten paraules, ho heu de viure en directe!

Després d'aquesta dosi encara em van quedar forces per córrer una mica més, abans de decidir a l'alçada de Cervera que ja estava bé de posar a provar la meva cama recent sortida de la lesió i a partir de llavors vaig començar a caminar la majoria d'estona. Les úniques pujades que es trobaven durant el camí era la pujada cap a Cervera fins al "Mobel Linea" i uns "repetxons" entre Castellnou i El Llor. La resta, molt planet, molt sol (sort de la gorra) i molt bon temps en general.

Així vaig fer cap a Guissona altra vegada. Les sensacions físiques, força bones. Vaig millorar molt el meu temps i em va agradar molt el ritme que "em va sortir".
Mentre esperava als companys, vaig petar la xerrada amb en Josep Maria (mestre) Ayma, organitzador de la Cap de Rec, que arribava i m'explicava que ja ho tenien tot ben a punt per la propera edició.
Poca estona després arribava la resta del grup. Ens vam felicitar per tenir la primera de la temporada al sac, i amb ganes d'anar a per la segona. Felicitacions també des d'aquí, per la Pili i el Josep que van arribar amb un hora menys des de la darrera edició que van fer plegats. Des d'aquí els animem que repeteixin!

Si alguna cosa puc dir per acabar aquesta crònica és que quan l'Organització acompanya, aquesta mena de proves passen a ser emblemàtiques. Un 10 a tots ells.

Avui, diumenge 15 de març, he fet la meva primera Transèquia. Com alguns ja sabeu estic recuperant-me de la lesió del genoll dret que vaig patir el passat 30 de desembre (menisc, LCA, etc.) i no he volgut forçar i anar a Castells de la Segarra amb els altres Senderators. Així que en Josep i jo ens hem anat cap a Manresa a veure què era aquesta famosa caminada popular anomenada La Transèquia.

Primer de tot, dir-vos que la Transèquia diferent molt de les caminades i marxes que estem acostumats a anar els Senderators. Ja era de preveure, doncs es tracta d'una caminada popular d'uns 26 km que recorre des de Balsareny fins a Manresa la sèquia que encara avui en dia porta aigua fins ala ciutat de Manresa. La JOVE CAMBRA INTERNACIONAL DE MANRESA va crear l'any 1985 una caminada popular la qual es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta, com a homenatge a les persones que entre 1339 i 1383 van construir la sèquia.

Però no tant sols és diferent per ser una caminada popular amb tot el que això ja comporta. La veritat és que la Transèquia és una festa de tot el Bages. Només així s'entén que l'any passat anessin a la marxa unes 6.000 persones i aquest 2009, segons acabo de sentir per la televisió, érem a prop de 8.000. Ja us podeu imaginar que amb aquest volum de gent els paràmetres que fem servir per valorar les marxes i caminades no són aplicables, així que us explicarem les nostres sensacions.

A les 7.00h érem el Jospe i jo a l'estació d'autobusos de Manresa per agafar l'autocar que ens portaria fins a Balsareny. Hem arribat aviat per, inocents de nosaltres, no haver de fer massa cues. Ja allí hem vist allí que la cosa no l'havíem entès gaire: hem agafat l'autocar a les 8.15h. L'ambient fantàstic! La gent molt correcte i fent la cua. Altres deixant les bicicletes als camions que els transportaven a la sortida. Molt bé. Ha esta una hora i quarts, però entre trobar-nos als amics del Josep (la Sílvia i família) i anar xerrant, junt amb el bon temps, s'ha passat el temps ràpid.

Sobre les 9.00h hem començat a caminar ja que el Josep i jo hem decidit no fer la megacua de la botifarrada de sortida. Res a dir, amb 8.000 persones crec que era inevitable. Així que hem arrencat a caminar per la sèquia. El camí, com deia, segueix tota la sèquia, i estava especialment bonic donat les pluges. El verd era intens i el dia era meravellós. Els ametllers em recordaven les marxes d'altres anys a Castells de la Segarra. Els companys deuen estar passant calor, pensava jo.

En els controls s'han anat formant cues i taps. què menys si hi havia aquesta quantitat de gent. De tant en tant ens anàvem creuant amb la gent que feia la ruta a cavall o en bici.  Balsareny, Sallent, Mas de les Coves, Santpedor, Sant Fruitós i final al Parc de l'Agulla de Manresa. La calor apretava. Hem sortit a les 9.00h i hem arribat a les 13:40h.

En fi, que ens ho hem passat bé. Per 6 euros ens han dut de Manresa a Balsareny i després ens han portat del Parc de l'Agulla a l'Estació d'Autobusos de nou. no podem pas criticar ni la qualitat dels avituallaments ni res ja que donada la magnitud de gent prou desbordats estaven i massa feina que tenien. Una jornada per posar uns quants quilòmetres i, amb la calma, anar preparant fites superiors. Ha estat divertit i ens ha tocat el sol de valent!!

Diumenge passat, seguint amb l'objectiu d'anar descobrint noves caminades arreu, els Senderators ens vam desplaçar a l'Urgell, concretament a Verdú, on se celebrava la 8a Caminada Popular de l'Urgell.

Ens va sorprendre una mica l'organització de la cursa que diferia força de la resta de curses que havíem fet i que en alguns instants va tenir moments fluixos que passarem a detallar.
Per començar, la sortida estava programada per les 9h del matí i es va retrassar força tenint en compte que la taula d'inscripcions es va obrir 20 minuts abans de l'hora, massa just per poder processar l'allau de gent que es va formar per poder realitzar el pagament.
D'altra banda, als inscrits no se'ls donava cap justificant, amb la qual cosa, si estaves federat, pagaves els 3 euros corresponents i no es rebia cap ticket a canvi. Amb això, alguns participants tenien la sensació que podien haver fet la caminada sense pagar, cosa que no sé si va passar... S'entèn que l'esperit era que tothom pagués però la sensació que dóna és una mica estranya.

Abans de començar es va realitzar un petit sorteig de material esportiu i cap allà a les 9:15h començàvem a caminar.
El camí seguia el GR-3 i cal destacar que els trencalls importants estaven molt ben marcats. El camí era per pista ampla tota l'estona i així vam arribar a Guimerà on es rebia la torre des de la part alta del poble. Allà trobàvem el primer avituallament que vam trobar molt pobre i en el que molta gent es va quedar sense menjar ni beure. L'estil de l'avituallament era a base de fruits secs i galetes salades. La veritat és que vaig trobar a faltar algun entrepà o alguna cosa més consistent, que de pas donés la sensació que els 3 euros de la inscripció havien estat ben invertits. 

Després de baixar pels bonics carrers antics de Guimerà vam anar a parar a la carretera, des de la qual sortia un trencall a mà dreta que s'enfilava cap al Santuari de la Bovera. Allà un altre avituallament del mateix estil que l'anterior que va fer que més d'un quasi passés de llarg i es dirigís cap al camí que tornava un altre cop cap a Verdú.
Finalment completàvem la volta d'uns 16 quilòmetres amb un desnivell positiu de menys de 200 metres.

Dues coses bones:

1) Era fantàstic poder observar els primers ametllers de la comarca com començaven a florir.
2) El recorregut estava perfectament senyalitzat.

Algunes de dolentes:

Crec que tota cursa ha de complir 3 coses per poder deixar satisfets als caminaires:
  - Sensació que l'organització i la inscripció estan controlades
  - Avituallaments correctes pel tipus de caminada i època de l'any
  - Sensació que els diners de la inscripció han estat ben aprofitats per l'Organització
  
  Penso que malauradament en aquesta cursa van fallar els 3 punts i caldria millorar-ne molts aspectes. Animem des d'aquí a què es vetlli per millorar aquesta cursa anya rera any.
  

Ara a per la propera! El proper cap de setmana tenim la Marxa dels Castells de la Segarra i la Transèquia, curses que visitarem segur els Senderators. Us hi esperem!

Quanta activitat! Sembla que aquest any 2009 serà un any ple de marxes i caminades. Ens arriben notícies per moltes bandes i de marxes i caminades de tots els colors i totes les distàncies. Us fem una petita selecció per als propers 15 dies. De totes maneres si teniu coneixement d'alguna marxa o caminada que pugui resultar d'interès ja sabeu que estem oberts a donar-la a conèixer. Benvinguda serà! Així doncs les nostres recomanacions:

• 15 de març del 2009 - Marxa dels Castells de la Segarra: aquesta ja coneguda marxa que inaugura la Copa Catalana de Caminades de Resistència és una marxa circular de 51 km per la comarca de la Segarra reseguint tots els seus castells. De totes maneres si no hi esteu inscrits ja em sembla que ja feu tard perquè s'han exhaurit les 1500 places que hi ha. Informació a http://www.marxadelscastells.com/index.php
• 15 de març del 2009 - Transèquia: no l'hem feta els senderators però en tenim bones referències. Aquest any hi anirem els que anem a Castells de la Segarra. Es tracta d'una caminada popular que surt de Balsareny i, seguint el curs de la sèquia, arriba a Manresa. Un recorregut total de 26 km. hi ha muntada tota la logística d'autobusos pel trasllat i també sembla que hi ha una molt bona organització i bons avituallaments. Tot a un preu molt assequible de 6 euros si us inscriviu el mateix dia. Per més dades podeu consultar la seva web a: http://www.jcimanresa.org/ca_es/transequia.
• 22 de març de 2009 - La Caminada: els amics del Sender de Caldes de Montbui organitzen La Caminada 2009. Es tracta d'una caminada popular d'uns 15km i 700 metres de desnivell positiu. La Caminada d'enguany ens porta a visitar una de les talaies properes a Caldes més agraïdes visualment. Es tracta de la Serra Llisa, des d'on hi ha una panoràmica que va des de llevant cap al sud i que s'extén fins a ponent. Als peus queden Caldes de Montbui, Sentmenat o Castellar, si el dia és clar es veu el litoral, i a banda i banda hi queda el Montseny, la Mola i el Montcau. en tenim bones referències ja que la nostra amiga Maria està a l'organització.

I finalment n'hem trobat dues més que no hem fet i no tenim cap referència directa pèrò que potser val la pena comentar:

• 15 de març del 2009 - Marxa de Martorell de la Selva: de 12 km de recorregut, podeu trobar informació a: http://www.cefarners.cat/anuncis/anunci.php?id_anun=40 
• 22 de març del 2009 - Cursa popular Bràfim: que es pot fer caminant o corrent de 14 km. Trobareu informació a: http://www.cursabrafim.es

Esperem que disfruteu.

Finalment, amb una mica de retard això sí, us fem arribar la crònica de la Cabrilenca 2009, del passat diumenge 1 de març. Per mi va ser la primera de la temporada i la retrobada amb uns quants amics de la colla. També una prova nova i que no havíem fet mai. Aquí teniu les nostres experiències i sensacions.

Vàrem sortir de Barcelona a les 7.00h del matí, tard pel que estem habituats a la CCCR. A casa vam quedar amb el Jordi Atleta, el Jordi Japo, la Txell i també la seva companya de pis i la seva parella. A Cabrils havíem quedat amb el Josep i també amb l'Albert Keymaker i el seu pare. Tota una colla. A la sortida també ens vàrem trobar al Xevi Senmartí que cada dia fa més quilòmetres (jo sé que està a punt de fer el salt definitiu a la llarga distància, tot i que s'hi resisteix). També va ser una agradable sorpresa trobar-me a l'Aran Prades, companya d'Universitat, a la sortida. No sabia que feia aquest tipus de caminades. Bé, de fet ella fa menys distància però apreta més que nosaltres i és més runner que senderator.

Sobre les 8.00h i poc amb una mica de retard es va donar la sortida. La prova amb el desnivell semblava exigent, tot i ser de molta menys distància del que estem habituats, uns 20 km. Per a mi personalment una prova de foc. Sense pràcticament entrenar (3 setmanes de crosses i un mes i mig parat) i encara amb aquelles sensacions d'inseguretat al genoll dret no sabia si podria fer la llarga o hauria a mig recorregut optar per la curta. Pel genoll, per l'estat de format...tot eren dubtes.

El dia no era gaire bonic; força ennuvolat i gris. Però amb les primeres rampes i la vista del Castell de Burriac a la llunyania entre tonteries i somriures vam anar passant els primers quilòmetres. La pujada al Castell de Burriac no va ser especialment dura donada la cua que s'hi munta ja que vam pujar per la part de grimpada. Vàrem parar a dalt a fer-nos la foto de rigor per al 100 cims (un més al sac).

Després una baixada mig trotant. Jo vaig anar amb força precaució ja que tenia força por pel genoll. Tot anava bé però no volia forçar i que un excés de confiança fes que aquesta fos la primera i última prova de la temporada. Així doncs vàrem arribar al km 6.5 on hi havia el primer control. no ho he dit encara però cal dir que per ser una caminada popular l'organització era força acurada: un recorregut impecablement marcat i uns avituallaments insuperables. En aquest primer una coca boníssima i tota mena de beguda (aigua, sucs, cocacola, etc.), a més de taronja o plàtans.

A partir d'aquí un tros una mica predegró i de seguida unes baixades força picades fins caure a un lloc preciós on vàrem haver de pujar tot el que havíem baixat. El bosc estava castigat per les ventades de setmanes anteriors però a la vegada ufanós de vegetació. A partir d'aquí ens va començar a plovisquejar, un xirimiri que no molestava en excès. Amb tot ens vàrem plantar al quilòmetre 10.5. La veritat és que no hi havia un tros de pla i a més amb colla amb la que anava (Txell, Atleta, Josep i Japo) tiren de valent i estan ja a començament de temporada força forts. Amb tot i la meva manca de forma la veritat és que vaig suar sang per seguir-los alguns trossos i tot que els vaig dir que anessin tirant, els companys em van esperar un parell o tres de cops.

La segona part de la cursa es va fer llarga, ja no pel genoll sinó pel cansament i la meva manca d'activitat. Això sí, gràcies a la companyia, el recorregut (pràcticament tot corriol i alguna cosa de pista) i les ganes de la primera de la temporada vàrem tornar al punt de partida després d'una mica més de 19.5 km.

A l'arribada una samarreta tècnica, una bona butifarrada i una bona cervessa recuperadora (res de begudes isotòniques) van fer aquesta una caminada que me l'apunto per a propers anys.

EN POSITIU: l'organització, si potser no un 10 rotund (algun petit caos en els repartiments a la sortida completament disculpable) sí un excel·lent en conjunt i en les coses realment importants: senyalització, avituallaments i amabilitat.

LA NOTA A DESTACAR: realment em vaig quedar meravellat i sorprés en veure a un parell de grups on hi anaven senderistes cecs. Impressionant el ritme que portaven i com es desenvolupaven per la muntanya, a més del seu caràcter simpàtic i engrescador.

El proppassat diumenge es va dur a terme la 20a edició de la Caminada de Sant Martí de Centelles. Com cada any, algun del Senderators va participar-hi, compartint així una de les caminades més maques, alegres i ben avituallades que s'ofereixen al territori català.

Com no podia ser menys, les inscripcions es van tancar amb antelació en superar-se el límit de 1200 caminaires. Per sort, vam poder inscriure'ns a últim hora però va anar d'un pèl!

La caminada feia una volta d'uns 20km amb sortida i arribada a Sant Martí de Centelles. A la sortida ens trobàvem el Josep, el Raül i un servidor, el Dave, amb ganes de començar a caminar per intentar calmar aquella fresca matinera habitual a les 7:30h del matí. Només sortir, vam enfilar per un sender que connectava amb una pista ampla en forta pujada que ens va portar directes al primer control, amb la tradicional ració de coca, cacaolat i els porrons de barreja per agafar forces. L'ambient era molt maco, com cada any i la gent intercanviava somriures i converses.

Als pocs quilòmetres, la masia de Can Serra de l'Arca ens donava la benvinguda i ens conduïa directes a l'esmorzar: entrepà de botifarra (amb algun tallet de cansalada per qui s'animava), cafès, gotes i fins i tot un puret per als més valents a prova de bomba. No cal que us digui que els avituallament dels Gafarrons segueixen sent com sempre...

Així, ben tips, deixàvem el control i ens dirígiem cap al Dolmen del Brull, on en el control ens esperava la iaia Antònia, amb qui no ens vam poder resistir de fer-nos una foto.

El recorregut era bàsicament per pista ampla i les vistes no us les puc comentar gaire perquè estava tot ben tapat :(. A partir d'aquest punt va començar a ploure, pluja que ja no ens va deixar fins l'arribada.

Després de passar per la Font Fresca, el darrer control crec que estava situat en un dels llocs més bonics de la marxa: Aiguafreda de Dalt. Allà ens esperava un indret molt bonic que ens conduïa directament prat avall cap al camí de baixada.

Unes taronges i begudes diverses ens permetien reposar forces i enfilar camí fins a l'arribada, on es feia el sorteig tan esperat de productes de la zona. Aquesta vegada no va haver-hi sort però vam tornar cap a casa amb el regal d'enguany: un bastó extensible per no deixar mai de caminar ;)

Ara a per les properes, doncs aquest diumenge també en tenim per triar i remenar!

Passat el primer cap de setmana de març, us passem un petit llistat d'algunes marxes i caminades populars de cara al cap de setmana del 7-8 de març per anar preparant les cames de cara a l'inici de la CCCR 2009. Aquí teniu una mica d'informació:

• 8ª Caminada popular de l'Urgell: caminada de 16 km amb sortida de Verdú a les 9:00h. En aquesta ocasió el circuit escollit és el que parteix de Verdú i ens porta cap a Guimerà seguint el GR-3. De Guimerà ens dirigirem a la Bovera per retornar a Verdú. El preu és de 3 euros pels federats i 6 euros pels no federats. La seva web de contacte: http://www.aeu.cat
• 23ª Çaminada popular de Balsareny: caminada de 16km amb sortida a les 8h del matí i un preu de 6 euros. La seva web és http://www.balsareny.net/Actualitat/Actualitatdet.htm?id=243&pl=185
• 4ª Caminada de les Dones: caminada de 14 km restringida només a dones, que es fa a Tagamanent. El seu preu és de 6 euros i les inscripcions a l'Ajuntament de Tagamanent a partir de les 07:30h.

Esperem que us agradin. Si hi aneu i ens voleu comentar com ha anat publicarem els vostres comentaris.

Aquest cap de setmana ha estat prolífic en curses, marxes i ultratrails. Per una banda la Marató de Barcelona, per l'altra les marxes curtes de muntanya (com la Cabrilenca i la Caminada de Sant Martí Centelles, de les quals us donarem informació detallada en cròniques posteriors) i, finalment, la Transgrancanaria 2009, una prova en la que també participàvem uns bons amics nostres.

La Transgrancaria d'aquest any tenia molts punts d'interés. Primer veure si el Marco Olmo, el meu idolatrat ultrafondista, podia repetir el títol del passat 2008. En segon lloc veure si la Marta Prat feia el mateix en categoria femenina. També volíem saber com li anava al nostre amic Xavi Floresta i els companys del CEI en aquesta prova de 123 km.

Pel que fa a la part competitiva anunciar-vos moltes sorpreses. Els dos grans favorits masculins, Marco Olmo i Adrian Brennwald (primer i segon el el 2008) van punxar ben aviat. En Marco diu que el seu pitjor enemic és el fred i va haver d'abandonar. La primera sorpresa. Mentrestant l'Adrian també va punxar i va acabar 5è, a més d'una hora del guanyador. I qui va podi doncs? no direm que són uns desconeguts però davant del palmarés dels dos anteriors potser sí. Aquí teniu la classificació dels 5 primers.

Classificació masculina

1.Adolfo Aguiló 12:57:57
2.Arnau Juliá 13:02:20
3 Aurelio Olivar 13:26:06
4.David García 13:40:54
5.Adrian Brennwald 14:00:06

Pel que fa a dones, molta poca participació. Però per això menys meritòria la primera plaça aconseguida per la intractable Mònica Aguilera, que estroba en un estat de forma excepcional. Li va treure quasi 3 hores a la Marta Prat que va tenir certs problemes i fins i tot va acabar amb febre. La classificació de les tres primeres fèmines:

Classificació femenina

1.Mónica Aguilera  16:05:41
2.Marta Prat 18:58:38
3.Loreto Garcia 20:15:39

I el nostre amic Xavi Sans (el Floresta)? no, no ens hem oblidat d'ell. Segons les classificacions oficials va rribar amb un temps total de 28 hores. Felicitats Xavi! Ja en tens una altra al sac! Esperarem que tornis i ens expliquis les teves impressions, a veure si l'any que ve ens hi animem.