Només quatre ratlles per afegir-vos aquest vídeo de Salomon i de la tercera temporada de Kilian Quest, on el Kilian Jornet explica com prepara les ultratrails.

Realment s'entén que a més de la qualitat innata que té, el secret esta en les hores d'entrenament, en la seva força de voluntat de superació. Tot i ser un món a anys llum del nostre en quant a resultats, com també explica en el seu llibre "Córrer o morir" també és cert que el tipus de mentalitat que s'ha de tenir, cadascun al seu nivell, és força similar i t'hi pots sentir identificat. De fet, els que van a guanyar i els que van a acabar molts cops tenen molts punts en comú.

Gaudiu del vídeo si encara no l'heu vist:

Avui he acabat la Matagalls - Montserrat 2011. Ha estat la meva sisena Matagalls. Tota una experiència i milers de sensacions i emocions, com sempre. Primer de tot, els 3 Trailers La Salle (Raül, Japo i Sensei) i la trobada a Monistrol per pujar amb l'autocar del CEI. El retrobament amb la Lourdes (tota una finisher de la Transalpine Run 2011), el Floresta, el Juanito, en Miquel, el Paco Ramos, etc.

Arribada a Collformic cap a les 15:00h. Nosaltres sortim a les 16:35h. Ens anem trobant amb els altres del grup: l'Albert Om i el Chuck Norris i l'amic del Josep, l'Eduard. Total sortirem tot sis junts, 5 minuts més tard que els amics del CEI. També ens trobem al Palote que el molt cafre vol fer sobre les 12 hores! l'Elvira i el David també estan per allí. Contents de tornar-los a veure també.

A les 16:35h sortim de Collformic. Apretem bastant al començament i en 1 hora i 5 minuts ens plantem al primer control al km 8,6 a l'Alzina. Sense baixar gaire el ritme baixem a tota castanya cap a Aiguafreda. Fa molta calor. Primer contratemps: el Chuck es torça el turmell. Primer pensàvem que feia teatro del bueno per baixar el ritme però després ens adonem que té una bona pilota. Però amb la cama en calent encara continua mantenint el ritme. Amb 1 hora i 57 minuts ens plantem a Aiguafreda, km 16, on hi ha molt ambient. Contents de trobar-vos a la dipixiguai Dolo a animar-nos!! Una altra finisher de la Transalpine!! També han canviat l'avituallament de Can Janot aquí abaix o sigui que amb poca gana (són les 18:30 hores) mengem alguna cosa, ens refresquem i reomplim camelbags.

Ara pica cap amunt: la pujada a les Cingleres d'en Berti amb aquesta calor ens fa suar de valent. Un cop al km 19,5, al Pla de la Garga, l'Eduard perd una mica de ritme. Segurament està pagant la marxa que hem portat fins a Aiguafreda i també els problemes de tendó i genoll que ja portav arrosegant de feia dies. I una mica més endavant, tot just passat el km 21 a Can Janot, l'Albert Om dona els primers símptomes que alguna cosa no va amb un fort dolor a la panxa. Potser el menjar i la sortida amunt apretant als Cingles li ha fet que alguna cosa no la país bé. Total, que decideix abandonar després que la cosa vagi a més.

Una mica més endavant seguim junts el Raül, el Japo i jo. Continua fent molta calor, molta humitta i xafogor. I anem amarats de suor i hidratant-nos constantment per no evitar que vingui "l'hombre del mazo". Així arribem a Coll de les Poses, km 31.5, en 5 hores justes. Anem sobre la previsió. Però el raül també veu que va apurat amb el ritme. Tot i que jo crec que és més una sensació mental que física, decideix fer una mica la goma i quan sortim cap al Coll de Matalafuga es queda una mica enrera.

La pujada al Coll de Matalafuga es fa llarga. No és molt pendent i la majoria és per pista, però entre la xafogor i els km acumulats costa de passar. Un cop passat pel Control del Coll, km 36.6, torna a atrapar-nos el Raül i ens diu que ho deixarà a Sant Llorenç. Es troba carregat de cames i el cap tampoc l'acaba de donar-li forces. Tot i que ens hem retrassat una mica arribem a Sant Llorenç, km 45, on ens espera el suport moral de la Rosalia i la seva gent. També ens comenta que l'Elvira també ha abandonat. No m'estranya: després dels 272 km de la Transalpine Run de fa una setmana deu estar buida d'energies. A recuperar-se!!

Aquí ens retrobem amb el Chuck, que després de deixar a l'Om, ha apretat de valent i ja està a Sant Llorenç. De totes maneres el turmell té mala pinta. Els de l'ambulància li dieuen que no segueixi però com que està una mica xalat ell vol seguir. Així que li fan un envenat i cap endavant!

El tram de Sant Llorenç fins les Arenes són uns 7km força còmodes on el Japo i jo els fem trotant a bon ritme. així que amb tot ens plantem al km 52 abans de la pujada dura al Coll de Grua. I aquí comencem a pagar una mica tot: la humitat terrible que hi ha (mai havia passat tanta calor a cap Matagalls-Montserrat), el malament que ens hem avituallat a Sant Llorenç ja que no ens entrava res de menjar (probablement també pel mateix motiu de la calor), la dura pujada de tram, etc. Total que fem aquest tros a un ritme força dolent i ens hi deixem la possibilitat de baixar d eles 15 hores. Veig difícil recuperar el temps perdut.

Per acabar-ho de fer, arribem al camí Moliner (km 58), el famós avituallament dels donuts i tampoc ens entra gaire res. Sort dels fantàstics pessecs que podem menjar que sinó no sé d'on hauriem tret les forces. Allí ens enganxem al Floresta i el seu fill i amb una mica de la conyeta habitual seguim per enfrontar el Collet del Queixal. Aquí el Japo ho passa malament-malament. Li agafa el típic atac de son i cansament i va fotent uns cops de cap que per poc es queda clavat a una pedra del marge del camí. La pujada per pista és constant i no permet descansos. Li dono una pastilla de cafeina per veure si podem refer-lo. Un cop arribats al Coll del Queixal (km 64) sembla que entre que ara bé baixada i tot plegat el Japo es recupera una mica.

Però el "repechón" de Les Vendranes  (km 69) ens recorda on estem i patim un altre cop de valent. Mantenim el ritme i amb ganes d'arribar a Vacarisses (km 71). Aquí sí que aconseguim menjar. Carreguem camelbags per n-èssima vegada avui i enfilem amb més ànims! només ens queden 12 km.

I caminant però sense pausa i a bon ritme arribem a Monistrol (km 78) sobre les 7:30 del matí. No baixarem de les 15 hores però ara veurem com surt la darrera pujada fins a dalt a Montserrat. El darrer any 2009 em vaig clavar a mitja pujada i vaig agafar una pájara d'aquelles de campionat. Mentre passo el pont de Monistrol aprofito per menjar un préssec que m'he posat a la motxilla i veure ua mica. I cap amunt!!

El Japo, que puja sempre millor que jo, tira una mica al davant. Jo agafo el meu ritme i intento no parar. Objectiu: no parar fins la plaça del Monestir! Sembla que aquest any he trobat el ritme. He passat el Control 10 al km 80 a l'inici de la pujada i tot va bé. A mitja pujada sento un crit del davant. Vaig tant ocncentrat que quasi ni m'adono que és l'amic Alfred, que tot xop de suor, fa conya dient-me que si vull que em porti la motxilla. Punyetero!! Segueixo el meu ritme i li dic que l'espero a dalt. Jejeje.

I dit i fet. Sense pausa i marcantel ritme aconsegueixo plantar-me al control de la plaça. Total 16 hores i 4 minuts. He pujat en 1 hora des del pont de Monistrol. Bé. El Japo fa 10 minuts que ha arribat: 15:52. Ha estat dur però com sempre satisfets a l'arribada a dalt. Una mica més tard arriba l'Alfred! Aquí el veieu sobre la catifa vermella dels campions.

En resum, una altra mítica Mm al sac! I van 6. Em sembla que em retiraré d'aquesta prova i anirem a buscar altrres objectius. així no ocuparem plaça i deixarem que altres milers de persones amb ganes de viure l'experiència ho puguin intentar. Realment val la pena. Salut i km.

impressionant aquest video que ha gravat el Kilian i la gent de Salomon usant la tècnica d'slow motion.

Avui comença la GORE-TEX Transalpine-Run. Aquesta és una prova que enguany està formada per 8 etapes on els corredors han de fer més de 270km i 15400m de desnivell acumulat positiu creuant els Alps i 4 països. Aquesta prova es corre per parelles i és tot un esdeveniment din del món de les curses de muntanya.

Nosaltres aquest any hi coneixem a dues parelles femenines: la formada per la Txell Llinàs i la Lourdes Martínez i la que formen l'Elvira Carrasco i la Txell Martí. Sort a totes i a tothom i gaudiu dels Alps!!

Us deixem el vídeo promocional de la prova i ja us anirem informant tan bon punt tinguem resultats i experiències!

Us deixem aquí la primera i segona part de la bona crònica que van emetre pel canal Eurosport sobre la UTMB 2011. Ja va bé que alguna cadena de TV se'n faci ressó perquè la veritat és que la majoria com sempre només hi ha futbol...

Aquí teniu el vídeo de l'entrada dels 3 primers classificats de la UTMB 2011 amb la seva entrada a Chamonix i les seves primeres paraules. També al final hi ha l'entrada del 7è classificat, ja de nit, el Kaburaki i de la primera dona, la Lizzy Hawker (13a de la general total).

El Marc Sampere és un d'aquells Trailers del Montblanc anònims, que pot representar a centenars de persones que fan la UMTB com un repte personal diluït en entre els milers de corredors que ho intenten, gaudeixen, pateixen i, en aquest cas, acaben essent finishers!

El Marc va aconseguir acabar ahir la UTMB 2011, amb els seus 170km de distància i 9500 metres de desnivell positiu acumulat. En Marc va acabar ahir diumenge amb 43 hores 34 minuts i 29 segons la considerada prova més important en el camp de la ultratrail mundial. Quasi dos dies non stop creuant els 3 països (França, Itàlia i Suïssa) envoltant dels Alps i d'altres cents de corredors que varen desafiar el repte.

De la nostra colla de Trailers La Salle el Marc és juntament amb la Txell els dos que han pogut acabar la prova. Només volem desitjar-li moltes felicitats. El vàrem seguir per Internet tot i no poder estar allí per donar-li suport.

Només esperem que tornis i expliquis aquesta inoblidable experiència.

Mentre alguns encara estan a mitja ultratrail i d’altres els queda un infern per pasar i alguns ja han abandonat, després d’una mica més de 20 hores i 30 minuts el Kilian Jornet ha aconseguit la seva tercera victòria a la que és considerada la prova d’ultratrail més important del món, la UTMB 2011, la Ultratrail del Montblanc.

L’hem anat seguint per Internet i la veritat és que aquest any ha estat emocionant de veritat. Entre el Live de la pròpia organització, el Facebook amb les entrades del propi mòbil del Kilian i les fotos que anava penjant Salomon ens ho hem passat de conya!

La cursa ha estat força apretada doncs a meitat de la mateixa sembla que el Kilian li mantenien el ritme, cosa gens senzilla, el Miguel Heras i l’Iker Karrera. Res a dir, doncs tenen qualitat més que contrastada aquest parell. Només recordar el que vàrem gaudir podent compartir amb ells la Transvulcània 2011. Però passada la meitat de la cursa la cosa seguia igual. Bé, el Miguel un parell de minuts pel darrera però l’Iker enganxat al Kilian.

Després el Kilian li havia tret un parell de minuts però quant només faltaven 8km, al control de Argentieres, l’Iker tornava anar amb el Kilian. El Miguel quan anava quart va abandonar. Per qui no ho sàpiga, la cursa havia sofert un canvi en el recorregut degut a un desprendiment a la Bovine i la cursa s’allargava fins al 170km amb un acumulat final de 9500m de desnivell positiu.

Però el Kilian és d'una altra galàxia i en els darrers 8km li ha tret més de 8 minuts a l'Iker. Per acabar en 20h37min i l'Iker en 20h45min mentre que el Sebastien Chaigneau ha arribat en 20h55minuts.

Menció especial per la primera dóna, l'Elisabeth Hawker que ha quedat 13 de la classficació general. Una màquina.