Benvolguts/udes: com haureu pogut apreciar portàvem 15 dies que no hem pogut accedir al blog de Senderators per un greu problema amb el nostre gestor de domini que ens ha bloquejat completament l'accés.

Ens sap greu si heu intentat accedir durant aquests dies i no heu pogut. Malauradament ens hem perdut moltes coses interessants i sucoses aquests dies: la crònica de la Marxa de La Selva del Camp, d'abans just de Setmana Santa, la Marxa Molins de Rei - Vilafranca (encara animem a algun dels compnays Senderators participants per si ens voleu fer arribar una crònica d'aquest passat diumenge), la gran victòria a la Marató Des Sables de la Mònica Aguilera, l'èxit dels nostres amics Dolo Puig i Jaume Amiel en poder acabar la Marató Des Sables, etc.

Esperem poder recuperar alguna d'aquestes cròniques i poder-vos adreçar a algun d'aquests vídeos i imatges que segur que seran del vostre agrat.

Ja tornem a estar on fire! I us avancem que en breu tenim una bona sorpresa des de Senderators. Esperem poder-vos-la anunciar abans de final d'aquest mes d'abril.

Salut i km. Us deixo amb l'arribada de la Marató Des Sables...el gran Marco Olmo i la resta de campions, tots els que acaben!

Us volem informar d'una cursa que ja arriba a la seva XX edició. És una cursa que la coneixem bé i que alguns de nosaltres fa molts anys vàrem començar a descobrir la muntanya i el senderisme a través d'ella. És la GELS Moixeró. Aquesta cursa, a més, ens és molt propera ja que l'organitza la secciód e muntanya del nostre club: el Grup Excursionista La Salle.

El 25 d'abril del 2010 torna el gran clàssic de la primavera: La Cursa GELS-MOIXERÓ. Aquesta cursa té tres característiques que la fan especial:

1. Vol potenciar la participació per parelles.

2. És una cursa a l’abast de tothom i per això hi ha dues modalitats:

• Marxa Tècnica de Regularitat: 11Km per parelles. Destinada a aquells que volen gaudir d’una passejada.
• 21 Km de Muntanya: Individual o per parelles. Pels que els agrada competir i superar-se a si mateixos.

3. Les dues modalitats comencen i acaben al mateix lloc i, al final, podrem compartir l'experiència entre tots amb un dinar plegats.

No us donem més referències perquè a la seva web hi trobareu preus, inscripcions, recorreguts, tracks etc. Així que animeu-vos. L'entorn només ja s'ho val.

http://www.salle.url.edu/portal/sallenatura/activitats-esportives-gels-moixero-inici

Ja tenim la primera classificació oficial de la CCCR 2010, després d'haver tingut lloc la Marxa dels Castells de La Segarra, el passat dia 7 de març. En aquesta prova, per l'excepcionalitat del nombre de participants que admet fa que les classificacions siguin una mica estranyes, però tenim clar que ja marquen tendència del que pot ser la temporada. Mireu les classificacions per equips:

• CLUB EXCTA. INDEPENDENT DE CATALUNYA 224
• CENTRE EXCTA. DE LA SEGARRA 161
• CLUB EXCTA. UECANOIA 161
• CLUB EXCTA. MADTEAM 140
• CENTRE EXCTA. GUISSONENC 112
• GRUP DE MUNTANYA SANT SADURNÍ 112
• UNIÓ MUNTANYENCA ERAMPRUNYÀ 112
• CLUB EXCTA. ESPARREGUERA 98
• CENTRE EXCTA. SANT BOI 91
• CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 84
• CENTRE EST.RIUDOMENCS ARNAU PALOMAR (SE) 77
• CENTRE EXCTA. QUERALT 70
• AGRUP.EXCTA. L'URGELL 63
• CENTRE EXCTA. DE LLEIDA 63
• CLUB ESP.UNIV.ENGINYERS TELECOS (SE) 63

Com podeu apreciar el salt que han fet aquest any els nostres companys del CEI ha estat fort. Un bon començament i gran competència amb els colegues de l'UECAnoia, intocables els darrers anys. No és senzill portar a 32 marxadors a una prova encara que aquesta sigui de les més senzilles de la Copa.

Pel que fa al club on ens trobem la majoria de Senderators, la secció de senderisme del GELS (Grup Excursionista La Salle, altrament dits Club Esportiu Universitari Enginyers de Telecos) hem fet una bona arrencada. Portar 9 marxadors a la primera prova no és excepcional (altres cops ho hem fet). L'objectiu ara és poder donar-li continuïtat al grup. alguns dels nostres companys del GELS  aquest any volen atacar la CCCR, ho sigui que sembla que tindrem un conjunt de marxadors extra més que altres anys i, tot i estar lluny dels llocs de podi, el nostre objectiu ha d'estar trobar-nos en el top 10. Amb això ja estarem satisfets.

Veurem ara com avança per a tothom la propera prova: La Selva del Camp - Muntanyes de Prades del proper dia 27 de març. Ens veurem allí!

Avui dissabte 13 de març hem fet una bona ruta d'entrenament per la Serra de l'Obac. Hem quedat a Sant Llorenç Savall amb l'Elvira per fer una bona volta per aquest entorn tan fantàstic. A més, amb l'alicient de trobar neu a dalt de La Mola de Sant Llorenç del Munt encara feia la sortida més emocionant.

A les 7.00h en punt l'Atleta i jo estàvem a la plaça del poble esperant a l'Elvira. El termòmetre del cotxe marcava zero graus. Ja podeu veure la cara de l'Atleta amb les seves 4 capes de rigor! Pocs minuts després ha arribar l'Elvira. Com que ella és d'aquí ens hem deixat guiar per a que ens ensenyés nous paratges de la zona que nosaltres desconeixíem. Finalment, l'Elvira ens ha dit que pujaríem a La Mola pujant pel canal de Santa Agnès i després baixaríem, fent tota la carena fins a Coll d'Eres, pel Torrent del Llor, fins al Marquet de les Roques i cap a Sant llorenç Savall altre cop. Una bona volta.

Un cop en marxa el fred anava passant ràpidament, sobretot perquè un cop a la creu de la Roca ens hem posat a trotar una mica. Mentre anàvem fent l'aproximació cap a Santa Agnès ja hem pogut veure que la cosa no aniria pas exempta de neu. Com més ens acostàvem a la Serra  més neu trepitjàvem.

La pujada pel canal de Santa Agnès ha estat força dura, no tant pel pendent que hi  havia sino per la gran neu acumulada. El dia era esplèndid i el sol acompnyava, tot i que anant per l'obaga el fred es deixava sentir. Ens hem plantat, entre broma i broma, sobre les 9.30h a La Mola. Hem fet les fotos pertinents i després hem fet un bon esmorzar (bé, l'Atleta i jo; la Sherpa Elvira amb la seva poma, un got de cerveseta i un cafè ha fet).

De seguida hem tirat cap avall, amb força compte ja que les plaques de gel al baixar feien força respecte. Després ja ens hem deixat anar més i hem corregut força estona sobre la neu mentre anàvem cap a trobar el Coll d'Eres. La vista amb el Montcau al darrera era impressionant amb el dia tan obert que feia.

Quan hem arribat al Coll d'Eres entre que anàvem una mica justos de temps i que la roca que porta al Montcau no és gaire agradable amb gel, hem decidit tirar cap avall enfilant pel Torrent del Llor. Buff! Aquí sí que hi havia neu. A més, no hi havia passat ningú i anàvem obrint traça. Ben bé de beu fins al turmells i en algun tros més amunt i tot!

Finalment hem arribat a la pista d'abaix, a tocar del Marquet de les Roques on ens hem fet una autofoto. I a partir d'aquí l'Elvira ens ha fet tornar a trotar força per la pista fins les pujadetes cap a l'urbanització de sobre Sant Llorenç on ja hem baixat corrents fins la plaça del poble.

Total hem estat 5 horetes comptant esmorzar i tot. Un dia fantàstic. Feia temps que no m'ho passava tan bé. Així que, Elvira, quan vulguis repetim que ens queda molt per conèixer de la zona.

Essent previsors, us volem informar des de Senderators que ja ha sortit la normativa per poder inscriure's a la UTMB del 2011. Com que hi ha hagut alguns canvis us els volem deixar clars des d'aquí:

1) El canvi més important és que per inscriure's a la UTMB del 2011 caldran 5 punts acreditatius. A més, aquest punts hauran de ser aconseguits en 2 proves com a màxim, el que implica que caldrà haver acabat una prova de com a mínim 3 punts.

2) La segona cosa que trobo positiva és que el llistat de curses que puntuen ja no és un PDF "cutre" sinó que es pot accedir a través d'un formulari que permet filtrar per país, per nom, etc...

Per la resta de curses es mantindrà la puntuació actual (2 punts per la TDS i 1 punt per la CCC).

Com a novetat de les últimes setmanes, informar-vos també que la gent que s'ha apuntat a la TDS podrà tenir el privilegi d'acabar a Chamonix, doncs l'Organització ha comprès les queixes dels participants de l'any passat i ha canviat el sentit. Això ha implicat, per raons de seguretat, canviar l'horari de sortida de la cursa, que serà el dia 27 d'agost a mitjanit (des de Courmayeur).

Ens hi veiem!

Un any més, i ja en van 8, he tornat a fer la Marxa dels Castells de la Segarra. No sé si vau tenir ocasió de llegir la crònica de l’any passat (http://blog.senderators.es/marxa-dels-castells-segarra-2009-220212) però aquesta vegada tampoc s’han quedat curts!

 L’edició d’enguany iniciava el seu recorregut a Cervera. Aquesta vegada vaig aprofitar la tarda anterior per anar a recollir el dorsal doncs em queda força a prop de casa. L’ambient que es palpava ja feia presagiar que l’èxit un cop més estava assegurat. Al matí, a les 7 en punt, 1750 marxadors estàvem convocats per començar a caminar a 1º de temperatura i puntualment es va donar la sortida. El recorregut aquest any (canvia de sentit cada any) era en el sentit de les agulles del rellotge i la primera baixada des del “Mobel Linea” em feia recordar els cops que havia fet el camí en sentit invers i tocava pujar la rampa quan un ja estava castigat pels quilòmetres.

 El primer control arribava aviat, i això volia dir també el primer esmorzar. Com sempre, no faltava de res: des de xocolata desfeta fins a coca, passant per tota mena de sucs, fruits secs, etc que feien que no sabessis què triar… Aquest any els controls intermitjos s’havien modernitzat i la lectura del codi de barres no es feia només al final, sinó a cadascuna de les parades.

 A partir d’aquí vam anar recorrent els castells ja tan coneguts i que hem repassat tantes vegades en les cròniques: les Pallargues, Florejacs, les Sitges, etc. Personalment vaig fer bona part de la cursa corrent, intentant si era possible rebaixar una mica més el temps de l’any anterior.

A Guissona, passàvem pel pavelló on es va donar la sortida l’any anterior i vaig coincidir amb en Toni Nadal, el nostre meteoròleg de TV3. Em va fer gràcia trobar-lo! Aquí a Guissona es despatxaven botifarres (de les que es mengen) a tort i a dret i ja anava bé, perquè la veritat cada vegada feia més fred i semblava que tot fos un avís de la nevada que cauria el dia següent. Ara que ho penso a posteriori, sort que no ens va enganxar! (us poso la foto que ens ha enviat l’organització del que hagués sigut la marxa el dia després).

 A la cursa ens havíem trobat ja a l’inici tots plegats: el Quique, l’Ignasi, el Raül, el Josep… sé que també hi havia la Txell, la Maria i el Fermí però no els vaig veure. A l’arribada, molt bon ambient tot i la sorpresa final dels 3 nous km afegits, degut a les obres del Canal Segarra-Garrigues, que deixaven la distància final en 54km. Finalment 6h 13min per donar per superat el repte personal i per gaudir un any més d’una de les curses amb millors avituallaments i tracte de tota la Copa Catalana de Caminades de Resistència.

 Felicitats a tots! Ens retrobarem la majoria a la Selva del Camp!

Dave

 PD: Molta sort des d’aquí a la Dolo, que ens vam trobar a l’arribada i que aquest any serà la pionera del grupet en provar el tema de la Marató de Sables!

Avui he fet una cosa que com a Senderator no acostumo a fer mai. I m'ho he passat bé. He estat seguint a peu (bé, corrent) la Marató de Barcelona. El motiu principal era que el meu germà Albert, intentava per primer cop una marató i l'ocasió s'ho valia. Després també estaven poder veure l'ambient que hi havia i seguir els altres amics i companys que hi anaven: el Jaume Soler, el Jordi Margalef, el Moisés Aguilar, etc. i altres que m'he anat trobant, com l'Albert Torrent, el Ramon Caihuelas o l'Ernest Mas...

Cap a les 8,45h estava ja a Roselló amb Diagonal. Havia quedat amb el Jordi "Atleta" que sortia de treballar de la Farmàcia i així esmorzàvem i veuríem passar als primers pel Passeig de Gràcia. Cap a les 9.15 ja passaven el primer grup compacte d'africans pel km 15. Brutal! Anaven 3:02 el km! Després una llarga, llarga, llarguíssima cua d'atletes encara amb força bona cara. Com que encara anaven molt junts era difícil trobar als companys. Però el meu germà ha passat sobre les 9:50 i feia bona cara. He deixat al Jordi Atleta que s'anés a dormir i he enfilat corrents tota la Diagonal per anar cap a la Torre Agbar, km 26 aproximadament. Allà l'ambient era molt més càlid. entre que era més tard i tot hi havia moltíssima gent animant. Els atletes estaven encants amb el suport ja passat el km 25 on comença a fer falta.

Com que per allí ja anava tothom una mica menys apretats aquí he vist passar força gent: l'Albert Torrent, ue no sabia que hi anava, el Ramon, que vàrem sortir junt per la Viladrau - La Garriga, i el Jaume "Palote" que podeu veure a la foto. Després ha passat l'Albert. Se'l veure força fresc encara per ser el km 26. El dia era perfecte per córrer. Sense sol i potser un punt massa de fred però ideal per tirar si estàs ben entrenat. D'allí he decidit anar cap a Arc de Triomf, km 36 de la Marató. M'hi he plantat a bon ritme i aixi he pogut disfrutar del gran ambient i multitud en aquesta zona de la cursa.

Era fantàstic veure passar als atletes per sota l'Arc de Triomf. Et venien ganes de començar a córrer i són aquells moments on penses "l'any que ve jo!". Però les cares de patiment dels atletes (els que jo seguia anaven a baixar de les 4 hores) no deien el mateix. a partir del km 32 la gent ja no anava tant fresca i les cares ho expressament tot. Era quan més necessitaven l'alè de la gent! Per aquí només he vist passar al Jaume Palote i al meu germà, que ja anava una mica més cascadet. així que he anat al seu costat fins a plaça Urquinaona per donar-li ànims.  Vinga que ja només quedaven 36 km i la fita de baixar de 4h si no tenia un defalliment anava per bon camí.

Per Urquinaona he deixat al meu germà que enfilés Rambles avall. M'ha fet gràcia trobar-me a l'Anna Fusté que també seguia a gent justament. He tirat per Pelai per anar cap a Ronda Sant Antoni i agafar el carrer Sepúlveda per esperar-los ja al km 40 llarg. com es diu per aquesta zona ja anava recollint cadàvers. El meu germà Albert havia regulat força bé i ha passat a força gent. Però la lluita ja sabem els d'ultradistància que està contra un mateix. només li quedava el carrer sencer per arribar a Plaça Espanya, km42 i ja ho tenia! He seguit al seu costat tot aquest tram, fent quatre fotos i algun vídeo del moment estelar i a l'entrada cap a la plaça només m'ha donat temps de fer una fotografia al rellotge: marcava 3:44:00 o sigui que l'objectiu estaria més que complert. Finalment 3:43:26. Molt bé per ser la seva primera.

A l'arribada m'he anat trobant a gent. He vist enfeinats a l'Abel i al Moi a la línia de meta (felicitats per l'organització), m'he trobat a la Maite Hereu que feia un parell d'anys que no la veia (el seu marit Javi corria), he vist a l'Ernest que ha entrat amb les seves bessones a meta en 3h48min, en Jordi Margalef estava exultant amb els seus 3:24:01.Després també he pogut veure que l'Albert Cubeles ha fet uns fantàstics 3h48min...Total, una experiència genial. També el Quique (que pensava que estava lesionat) s'ha afegit a la festa de les 100 maratons de l'Arcadi Alibés amb uns 3h54min, sub4h.

Així que he recollit al meu germà i hem anat cap a casa a veure les 4 fotos i els vídeos. Això sí, després de patejar-me tota la ciutat, en Metro!

Avui tot navegant per les webs d'ultratrail que de tant en tant em patejo, he anat a parar a la web de les 100 Milles dels Estats de l'Oest (http://ws100.com), la prova d'lutratrail més famosa i més mítica dels USA. He vist que es disputava els dies 26 i 27 de juny de 2010, cosa que no recordava. Xafardejant per allí he repassat els records de la prova per part de l'Scott Jurek i també altres dades sobre els campions de les 37 edicions.

I mentre xafardejava m'he posat a mirar la llista, ja que recordava que l'any passat s'hi havia inscrit el Marco Olmo. A la part de la dreta m'he adonat que hi havia inscrits 452 corredors dels quals 413 eren estadounidencs i en segon lloc es trobaven 15 canadencs. Després hi havia poc més d'un representant d'alguns països. I m'he fixat que a Spain posava un '1'. Llavors m'he preguntat qui seria i he anat a revisar la llista. Sí, hi sortia el Kilian! i ràpidament he pensat: aquest paio vol fer, bé vol guanyar, les 100 Milles dels Estats de l'Oest i la Ultratrail del Montblanc el mateix any?? Òbviament si algú ho pot fer és ell!

Però per sortir de dubtes m'he anat al seu blog, a la seva web i no he sabut trobar-hi res de res. Així que sense he decidit anar per la via directa: facebook! així que li he enviat un missatge per confirmar si era veritat que ho intentaria...a veure si contesta i ens confirma això!! Realment això si que seria un Kilian Quest!!!