¿Quieres tener tu propio blog?
Transvulcania 2011: la crònica (Part II)
I ara des del Reventón, km 37 de la ultratrail començava un segon tram dur per fer la Caldera de Taburiente. Sortíem d'emmig de la boira i venia una pujada de quasi 800 metres de desnivell positiu. Anava encara amb el Raül i l'Atleta, mentre que estava preocupat pel Josep que s'havia quedat enrera.
I d'entrada les rampes de pujada van començar relativament suaus però la cosa s'anava complicant. A més, la boira encara la teníem a sobre i la sensació d'estar dins d'un microoones era total. Ja sabeu que precisament jo sempre vaig en samarreta fins i tot a l'hivern. Amb la qual cosa aquella sensació d'humitat i xafogor m'afectava.
Però vàrem anar pujant, l'Atleta feia una mica la goma i el Raül i jo anàvem tirant a un ritme lent però constant. Així vàrem arribar als 2000 metres d'altitud i ja vèiem a prop el Refugi tot i que costava d'arribar-hi.
També vaig fer just d'aigua ja que no pensava pas que aquests 6km fossin tan durs. De totes maneres ens vàrem plantar al refugi i vàrem poder refrescar-nos i reavituallar-nos d'aigua. L'Atleta va arribar força tocat i amb rampes als quadríceps. La cosa no pintava bé.
Però com sempre calia seguir endavant. L'objectiu era arribar abans de les 18.00h de la tarda al km 57 del Roque de los Muchachos per poder passar el tall. Això era l'única cosa que teníem en ment i per això no podíem encantar-nos gaire. El Raül anava uns passos per davant meu i l'Atleta una mica pel darrera. Cadascú al ritme que podia i li demanava el cos. amb la calor i l'estar sobre els 2000 metres afectava de valent.
Així vàrem arribar al Pico de la Cruz, km 47 i a 2300 metres d'altitud. Semblava que anàvem bé de temps el Raül i jo i que podríem passar el tall. Però just en aquest darrer tram vaig tenir una mica de "pàjara" i va venir el hombre del mazo (o era la Miss Mazo??). així just abans de la darrera pujada fins al Roque de los Muchachos vaig haver de parar un moment, beure i pendre'm un gel per poder refer-me una mica. L'esforç i la calor passaven factura.
La veritat és que la primera imatge que vaig tenir al Roque és que no estava encara allà. Pensava que faltava un darrer tram. Estava agobiat i preocupat ja que només faltaven 10 minuts per les 18.00h. Però llavors una altra imatge em va deixar parat: hi havia l'Atleta! sí, l'havien portat amb cotxe ja que en el darrer control li havien deixar clar que no li donaria temps passar el tall. I de sobte en canvi em trobo entrant darrera meu al Josep!! Havia fet un esforç descomunal per salvar el tall i s'havia refet dels problemes inicials. Vàrem refrescar-nos una mica, beure un parell de gots de Coca Cola i amb molt de greu vàrem deixar a l'Atleta i vàrem enfilar cpa avall. Estàvem al km 57 i encara quedaven 27km per acabar la prova.
Com podeu veure per les imatges, la Caldera de Taburiente era espectacular. Però després d'estar a 2426 metres ja teníem ganes de tirar avall. Ens quedaven 6 hores per fer els 27 km restants.
La Transvulcania 2011 a la illa de La Palma ha estat una de les ultratrails més dures però alhora més boniques en les que he pogut participar. Aquesta combinació d'exigència, patiment, paisatge, natura i repte han fet que potser és una de les proves en les que més bé m'ho he passat. Segurament ho fa el recorregut; segurament ho fa els canvis constants de clima i paisatge en una mateixa carrera; segurament ho fa la colla que hi anàvem i els nous amics que vàrem fer; segurament ho fa una illa bolcada de ple en una prova...
Però a les 4:45h ens recollia l'autocar per portar-nos al Faro de Fuencaliente on hi havia la sortida. Allí es trobàvem més de 400 transvulcanos que havien acceptat el seu destí: intentar recórrer quasi la totalitat de l'illa de La Palma, uns 83,3km segons l'organització i més de 8500 metres de desnivell acumulat en menys de 18 hores non stop. També hi havia més de 300 senderistes i trailers que esperàven fer la "curta": uns 27km fins al Refugio de el Pilar.
Les pujades eren sense descans però les rampes del corriol no eren molt dures, exceptuant només una a l'arribada al poble de Fuencaliente (Los Canarios) on ja portàvem uns 7km de recorregut i 700m de desnivell positiu. L'entrada al poble va ser espectacular. Qui havia de pensar que sobre les 7 del matí es trobaríem a mig poble en pijama, gent gran i jove, nens i nenes tots animant als corredors? Em recordava al Tour de França quan veus aquelles etapes de muntanya on la gent es va apartant quan passen les bicis pel mig. Emocionant!!
I després un altre canvi de paisatge. Deixem les terres grises volcàniques de costa per endinsar-nos en un conjunt de boscos més semblants al Pirienu que a una illa volcànica. Contrast increïble! Pujada constant i en alguns trams dura. Però mantenint ritme. En aquest tros deixo al Josep una mica enrera. Vaig sol. Tinc pel davant al Japo, Raül, Atleta, Ignasi i Quique. La resta sé segur que no els atraparé pas. Tenen un altre ritme. Quan surtim dels boscos per passar a un terreny més obert veig per davant a l'Atleta. I així seguim junts una mica més amunt on també recuperem al Raül. D'aquesta manera, amb una bona inclinació, començant a apretar la calor i pujant, pujant, pujant arribem a Las Deseadas a 1931 metres d'altitud. Estem al km 18 i ens hem crospit 2000 metres de desnivell positiu d'una tacada. Tres hores llargues per arribar aquí dalt. Però la vista i l'espectacle de la gent val la pena!
Aquest diumenge 10 d'abril vàrem poder gaudir d'una nova edició de la Riudoms - La Mola - Riudoms, prova de 53,3 km i uns 2000 metres de desnivell positiu, un clàssic dins de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, ara a la categoria "R".
Sobre les 6:35 am vàrem començar la marxa després d'un fantàstic coet de sortida. Per evitar cues, i com diu el Moi, vàrem començar forts per veure si podíem acabar apretant. A més volia provar la cama esquerra que anava amb el taping. Així que fins a Montbrió del Camp (km 5,3) més o menys vàrem continuar corrent/trotant. De fet vàrem seguir així fina a creuar aquest fantàstic pas que veieu a la foto amb el Josep. I vàrem seguir així fins al primer control al poble de Riudecanyes al km 9,8, on hi havia el primer control i alguna cosa per menjar i beure. La sorpresa agradable és que encara anàvem amb les dues Txells, que sempre van molt per davant nostre.
Així que ens vàrem animar el Josep, l'Atleta i jo i vàrem seguir així fins passat el pantà de Riudecanyes (més o menys el km 13) on comencen a haver-hi algunes rampetes de pujada per anar preparant la pujada cap al Castell de l'Escornalbou. Encara bé i comptant que la calor no havia començat de veritat, arribem a Escornalbou (km 17,5) al control 2, amb gana i ens fem un entrepà ben bo i uns talls de botifarra de Duesaigües que estava de mort! Aprofitem per beure, doncs el sol comença a apretar ja i es veu que serà un dia de forta calor. Anem bé i la pujada l'hem feta còmode (serà que estem una mica en forma??) i donem gràcies del vent que fa perquè sinó allò ja seria una sauna, i com diu l'Ultratxell, "pillaríem de valent". bé, tot s no: l'Atleta encara manté les seves 3 capes de roba!!
Les Txells han tirat una mica abans i nosaltres tres anem ara per la forta baixada que ens porta fins a Argentera. El Josep i l'Atletabaixen forts i jo per precaució de la cama baixo amb una mica més de compte. A baix atrapo a les Txells i de seguida ens ajuntem de nou els cinc. Així arribem al control 3, km 21.3, i aprofitem per reposar aigua i fer parades tècniques necessàries. Ara bé la pujada cap el Portell del Peiró que dona pas al parc eòlic. També curiosament la pugem a ritme i força còmodes, això sí suant ja de valent. a dalt, divisem a les Txells que van una mica per davant i seguim la pista per sota dels molins de vent fins arribar al peu de la Mola de Colldejou, el control 4, al km 26,4. Anem força bé però la calor comença a tirar fort (bé a tots menys a l'Atleta). així que reposem forces i aigua i enfilem cap amunt.
La pujada està dividia en 3 trams diria jo. La primera pel mig del bosc, la segona ja més descoberta i molt vertical i el tram final ja de roca i mig tartera amb molta pedra suelta. El primer tram el pugem bé i a ritme regulant. El segon patim una mica més, amb les fantàstiques estirades de l'Atleta abraçant el romaní estil adoració de la muntanya del Kailas. I el tercer el suem de valent per dos motius: primer perquè és vertical i, segon, per les fortes ventades que pràcticament t'aixequen del terra. Espectaculars.
bufa un vent, ja típic, fort fort. Carenegem una mica i de seguida forta baixada corrent fins a trobar el Coll de Guix on es troba el control 5 al km 30,2. Seguim aguantant bé el ritme, encara per sobre de 6,5 per hora de mitjana en moviment tot i les pujades i la calor que fa. Això ens anima a seguir trotant cap al poble de Colldejou (km 33).
La calor apreta de valent, els quilòmetres també comencen a pesar, però tot i així encara tenim forces de seguir els cinc a trote fent conya fins abans de la darrera pujadeta cap a l'ermita de la Mare de Deu de la Roca. Aquí recarreguem aigua i afrontem la darrera pujada. Entre bromes i sentint-me bé ja estem a l'avituallament de l'Ermita, control 6 i km 39,3 i fem una breu parada. Bé, alguns perquè l'Ultratxell pràcticament no para mai i tira disparada a afrontar els darrers 13-14 km. El Josep que avui se sent "on fire" tampoc para gaire. Mentrestant l'Atleta (l'home incorrupte de les 3 capes) i jo ens mengem l'entrepà de butifarra i en 10 minuts sortim. La Txell es queda una mica mñes xerrant amb uns amics que ha trobat al control.
Seguim. Ara venen per mi els pitjors km: molta calor, molt plans per pista i molt avorrits. Però seguim, mentre païm el bocata, cap a buscar Mont-roig del Camp (km 41,3). El passem i seguim pel costat d'aquelles plantacions amb un sol vertical. em remullo i poso la gorra ja que sinó sortiré fregit. Mig corrent però sobretot caminant a bon ritme (6,5-7 km/h) arribem de nou s Montbrió del Camp, control 7 i km 48. Agafo l'aigua justa per tirar els darrers 5 km que ens queden. anem l'Atleta i jo. L'Ultratxell i el Josep van pel davant. També la Txell que ens ha passat com una exal·lació ara sí corrent de veritat, no com nosaltres. Així que veient que farem un bon temps i podrem baixar de les 9 hores, anem caminant fort i corrent algun tram.
Així doncs, ens plantem a Riudoms de nou amb 8 hores i 24 minuts (8:23 l'Atleta tot sigui dit). Molt bé per ser nosaltres! Les Txells i el Josep han arribat 6 minuts abans. I ara sí, l'element recuperador que esperàvem des de feia quilòmetres sota aquesta calor: la cervessa a pressió que ens ofereix l'organització.
I finalment no ha pogut ser. el rei Ahansal ha estat derrotat pel Rachid El Morabity. Darrera etapa de 39 graus i de 17.5km. Entre les emines cap sorpresa tampoc. Destacar el gran paper de l'Emma Roca, en segona posició, i de la Mònica Aguilera en cinquena.
, amb l'Ahansal a 18 minuts del nou líder el seu company Rachid El Morabity. Gran expectació per veure com evolucionaria la carrera, quan en altres anys, després de l'etapa reina de 82km, estava ja tot decidit.
Pel que fa a les noies aquest cop sí que sembla tot decidit. Laurence Klein té més de 45 minuts d'avantatge sobre l'Emma Roca i 1h 45minuts sobre la també francesa Sonia Furtado. La mònica Aguilera va cinquena a més de 3 hores de la primera.
I l'etapa reina ha acabat. amb una durada de més d'un dia pels darrers participants, l'etapa 4 de més de 82km ha acabat. Grans novetats en aquesta etapa, com moltes vegades decisiva: el rei, el Mohamed Ahansal ha punxat! bé, punxar és un dir: ha fet segon a 24 minuts del guanyador, el seu compatriota Rachid El Morabity que s'ha posat líder amb 18 minuts d'avantatge. Les etapes que queden seran emocionants perquè segur que l'Ahansal no es donarà per vençut i, tot i que 18 minuts són molts, amb una etapa marató i una darrera de 20km l'Ahansal si està bé apretarà a per totes! Amb tot això el jordà Al Aqra segueix tercer a 36 minuts del líder...res per despistar-se tampoc. Marco Olmo amb els seus 63 anyets segueix 13è de la general!!
Pel que fa a les dones, tres quarts del mateix. Una etapa decisiva. La laurence Klein va guanyar-li molt de temps a l'Emma Roca, tot i que l'etapa se la va endur una altra francesa la Sonia Furtado en tal sol 9h 37 minuts. Ara la Laurence Klein és líder amb 36 minuts d'avanatge sobre l'Emma Roca. Això és molt dur i el desert no perdona però si no passa res estrany l'Emma ho té difícil. L'etapa també ha fet definir molt les altres posicions: ara la Sonia Furtado és tercera a 1h31min, quarta ho és l'holandesa Linschooten (la gran rival d el'any passat dela Mònica) a 2 hores i 10 minuts i la Mònica Aguilera ara és cinquena a 2 hores 13 minuts.
Tercera etapa de la mítica Marathon Des Sables 2011. Aquest cop de 38km tot esperant la mítica etapa de doble marató de demà de 82km.
es dues primeres que estan molt per sobre de les altres. Avui ha fet cinquena. Ànims Mònica! que el podi encara el tens aquí! Va tercera de la general!!
