Ja tenim en marxa la segona etapa de la Marathon Des Sables 2011. diem tenim perquè encara hi ha més d ela meitat d'atletes que aquestes hores no han arribat a la meta. Una etapa 2 molt dura, de 38km i tot i que no feia molta calor, segons diuen els comunicats de premsa, durant les primers 11 quilòmetres ha bufat un vent fort que ha castigat a tots els corredors.

En homes un sprint espectacular per veure qui guanyava l'etapa entre el jordà al Aqra (a la foto) i el mohamed Ahansal, que s'ha endut aquets darrer per 4 segons.

En dones avui s'ha endut l'etapa la francesa Laurence Klein i s'ha posat líder. mentr el'Emma Roca ha aguantat bé a poc més de 3 minuts i ha fet segona. la mònica ha fet quarta segons posa la classificació a la part live d ela web oficial.

De moment només han entrat 435 corredors de 845 que han sortit avui. El nostre amic Jaume Amiel encara no ha arribat, tot i que ha passat pel tercer punt de control ja, sobre les 14:37.

Etapa 2 - Homes
1st: Mohamad Ahansal (MAR), 38km in 3h01’37’’.        
2nd : Salameh Al Aqra (JOR), a 4’’.        
3rd : Rachid El Morabity (MAR), 3’39’’.              

General Ranking - Homes                    
1st : Mohamad Ahansal (MAR), 71km in 5h42’39’’.        
2nd : Rachid El Morabity (MAR), a 4’52’’.   
3rd : Salameh Al Aqra (D236-JOR), a 10’20’’

Etapa 2 - Dones                   
1: Laurence Klein (FRA), 38km in 3h39’06’’.
2 : Emma Rocca (ESP), a 3’59’’.

General Ranking - Dones     (provisional)    
1 : Laurence Klein (FRA), 71km in 7h13’39’’
2: Emma Rocca (ESP),  a 47’.

Ja ha començat la Marathon Des Sables 2011. Avui hi havia la primera etapa de 33km on es creuaven uns quants quilòmetres de dunes per començar.

A les 9.00h del matí sortien 849 corredors a desafiar la prova aquest any. diuen que ha estat un dia força menys complicat del que sempre s'espera ja que "només2 s'ha arribat als 29,5ºC a les 12 del migdia. La part més dura han estat les dunes.

Com sempre, Mohamad Ahansal ha estat marcant el terrenys des del principi hi ha guanyat l'etapa en un temps de 2h i 41min, traient al seu company Rachid El Morabity 1min 12 segons, l'únic que se li ha acostat una mica. la resta han quedat a més de 10 minuts mínim. Destacar el nostre idol, el Marco Olmo amb els seus 63 anys que ha estat capaç de fer 12è a l'etapa. Descomunal.

Pel que fa ales noies gran sorpresa el primer dia. Tothom veia la batalla entre la nostra Mònica Aguilera i la Touda Didi, però ha estat una increible Emma Roca que s'ha endut la primera etapa amb 3h i 31 minuts, mentre que la francesa Laurence Klein ha fet segona a 3minuts 14 segons i la Mònica ha estat tercera a més de 20 minuts. Didi Touda ha estat sorprenentment a 57 minuts de la guanyadora perdent força temps respecte la Mònica i la resta. Veurem si l'esforç de l'Emma no el paga en posteriors etapes.

Cal dir també que el nostre company i amic Jaume Amiel, amb 68 anys, fa la seva segona Des Sables i ha acabat bé a les 16:16.

Ahir va tenir lloc una nova edició de la Mmarxa de La Selva de La Selva del Camp - Muntanyes de Prades. Una prova ja clàssica del calendari de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, amb un total de 67,5km i un desnivell acumulat oficial de 4900 metres. Nosaltres ja vàrem arribar (com es pot apreciar a la foto) la nit anterior i vàrem fer l'escalfament previ.

El dia, a les 6:30 del matí es presentava immillorable. Sense cap núvol i una temperatura ideal per començar la Marxa. Després de retrobar-nos com sempre amb total la colla de Trailers la Salle (Chuck Ignasi Norris, Albert Quique Om, Marc, Atleta, Japo, Josep i Francesc), els amics del CEI (Juanito, Miquel, Fermí, Xavi...) i altres companys (Enrique, Ramon, etc.) a les 7:00 es va donar la sortida.

D'entrada ja sabem que toca: pujar i pujar, 720 m de desnivell positiu fins l'Albiol, amb la famosa "rampa" del tallafocs que et deixa a to. Així que amb ànims i amb els primers raigs de sol tirem amunt a bon ritme. Estem frescos i el Josep, el Japo, l'Atleta i jo tirem fort; bé, fort, al nostre ritme... a l'Atleta li agafa un "pajaron" al tallafocs però es recupera ràpidament. Així ens plantem a l'Albiol sobre el km 11,a reposar forces amb una bona coca i beguda de tot tipus.

Amb forces reposades anem ara cap a buscar Mont-ral al km18,8. Es una pista suau d'entrada i una baixada forta per sender pedregós. No sé si a mitja baixada o després, tampoc sé ben bé on, però quan torno a córrer una mica em comença a molestar fora el tendó d'Aquiles de la cama esquerra.  La veritat és que m'espanto una mica (ja sé per amics que el tema Aquiles és millor no fer-hi bromes) i baixo una mica el ritme. No corro res, ja que caminant no em molesta, i deixo als companys pel davant.  Quan arribo a Mont-ral, on m'espera un fantàstic entrepà de catalana i reposo forces amb l'aquarius, la colla de Trailers ja estaven a punt de sortir. Li comento a l'Atleta el tema de la cama i que vagin fent.

Així doncs, el tram de Mont-ral a Farena intento tornar-me a provar però res: les tibades al tendó em preocupen. Així que segueixo que la cama reposi i camino tota l'estona. Suposo que de cmaniar malament se'm carrega també el taló del peu esquerra, cosa que després fa que se'm contracturi una mica el quadríceps de la mateixa cama. Tot i que pot semblar una mica drama, tampoc n'hi ha per tant. Tinc molèsties però amb la calma que vaig tampoc un dolor insuportable. només em preocupa que els companys ja deuen estar lluny i m'hauran d'esperar a l'arribada si segueixo amb aquest ritme patètic.

Arribo a Farena, km 24, i em trobo al "Chuck Norris" i "l'Albert Om" avituallant-se, és a dir, menjant-s'ho tot com sempre. em refresco una mica a la font (fa una calor que espanta) i els dic que vaig tirant que amb el ritme deplorable ja m'atrapallan pujant als Cogullons. La pujada als Cogullons no és especialment llarga (uns 5 km tot el tram i només uns 3km al tram final) però hi ha un desnivell aproximat de 500m positius. A mitja pujada el Quique i l'Ignasi em passen, tot i que a mitja pujada els torno a avançar i arribem pràcticament junts. Al refugi dels Cogullons ens avituallem de nou i de nou surto una mica més aviat. Estem al km 29.

Ara bé el tram fins al Tossal de la Baltassana i l'arriba a Prades al dinar. estic una mica emprenyat amb mi mateix i amb el món pel tema cama. La veritat és que aquest tram el vaig fent a bon ritme però sempre sense poder forçar a córrer. Per sort, el cel es tapa una mica amb 4 núvols i això fa més agraït el tram, que sempre se'm fa especialment pesat. Arribo al Tossal (aquí teniu una foto del Japo a dalt) i enfilo cap a buscar Prades i l'netrepà de botifarra. Quan arribo a Prades, km 41, òbviament ja no hi trobo a ningú de la colla. Són les 14:45. Buff. Tard, tard. Fins i tot penso en alguns segons en abandonar més per la ràbia de no poder córrer que pel mal. Però llavors arriben l'Ignasi Norris i el Quique Om i petem la xerrada. M'animo, foto el cap a la font de la plaça i dic allò que ens va dir la Mònica Aguilera en la xerrada del CEI: "tot suma". si no puc anar ràpid aniré a poc a poc però faré quilòmetres i benvinguts seran de cara a l'entrenament de la Transvulcania. Així que surto de nou una mica abans i enfilo el tram cap a Capafonts.

Primer unes rampes de pujada i després una còmode pista de descens tirant cap a Capafonts. Maca la pista. Bonica la pista. Ideal per baixar-la corrents. No em resisteixo i provo de trotar. El quadríceps el tinc descarregat i, tot i que em fa mal la planta del peu esquerre, el tendó no dóna senyals de tibar. Així que començo a fer tota la baixada corrent. Bé, això xuta. Arribo molt animat a Capafonts, km 47,3 de la marxa. Un parell de gots de Coca Cola i m'agafo un parell de pomes i a buscar la darrera gran pujada del dia cap a la Mussara. Amb un camí una mica ascendent (un falso llano que diria el Perico Delgado) em planto a la pujada de la Mussara per passar el mític Pont de Goi.

La pujadeta és forta i fer uns 250m positius al km 48 fan mal però com que anava relativament descansat pujo bé, tot i la suada pertinent. Arribo a dalt però el terrany encara careneja un bon tros i és difícil trotar. Només al darrer tram per arrobar al control de El Coll al km 54,1. Em sento bé i encara amb força o sigui que aniré seguint a bon ritme a veure què. Quan acabo de sortir del control rebo un missatge de l'Atleta que ja estan a l'Albiol. Buff, em porten 3,5km d'avantatge però encara bo que no és més. Segurament he recuperat una mica des de Prades...

Arribo a l'Albiol de nou, km 57,5 ara, i calculo pel SMs que em portaven uns 30 minuts. Un parell de gots de Coca Cola més i cap avall. Es veu la boira al fons. Començo a baixar pel corriol a bon ritme i troto per on puc. Quan arribo al tram de pistra corro amb més seguretat. Se'm fa llarg el tram. Pesat. A mitja baixada rebo un missatge que ja han arribat! Li han fotut canya! Ah, clar, per baixar de les 12 hores. Quin sprint final! Bona companys!

Jo segueixo trotant a bon ritme comptant que ho clavo amb 12 hores 30 minuts. Bé, per tot el que ha passat digne. L'any passat vaig fer 12:39. Quan ja arribo al tros asfaltat i cimentat de baix(per cert gens agraït) em trobo a l'Elvira. Anava una mica maleïnt tot! Les plantes dels peus l'han torturada tota la marxa. Això sí que és patir i no el que m'ha passat a mi. Enrabiada però com sempre amb una mentalitat brutal a per totes ella! Així que pel que queda em decideixo acompanyar-la.  I aixi junts arribem  a La Selva, km 67.5.

Al cap d'un moment arriba el quique i l'Ignasi i devia fer poc que acabaven d'arribar el Francesc, l'Enrique i companyia. Molt bé. De fet tots molt bé perquè la marxa és dura i llarga. Es noten aquests km que passen del 50km i el desnivell. Ha estat un bon test, físic i mental, de cara a la Transvulcania. Ara sabem que si no passa res, com a mínim l'acabem.

Ara una mica de descans i qui vingui ens veurem a Riudoms, darrera prova organitzada que farem abans de Setmana Santa i abans de Transvulcania el 7 de maig. Salut i km!

Per sort, la nostra Txell, la tercera classificada femenina de la Ultratrail de Les Fonts ens ha fet una crònica d'aquesta magnífica prova. Espero que us agradi tant com a nosaltres. Gràcies Txell!

Després d’organitzar la Cursa de les Fonts durant 3 anys, el C.E. Xerta us proposa un nou repte: l’UT les Fonts, una cursa amb un format nou, 3 etapes en 3 dies, del divendres a la nit fins al diumenge al migdia. Un cap de setmana inoblidable on gaudireu de l’acollida dels xertolins, doverencs, paulencs i alfarencs. Tindreu moments d’eufòria i d’altres de patiment, però sempre tirareu endavant i així podreu acabar les 3 etapes que us hem preparat i ser finishers del I UT les Fonts.

Així és com el C.E.Xerta ens presentava aquest gran repte, la Ultratrail de les Fonts i efectivament tenien raó, ha estat un cap de setmana inoblidable.

Divendres 18 de març, desprès de sortir cames ajudeu-me de la feina, ens trobem amb la Maria i en Jordi, de Caldes i Granollers respectivament, per anar direcció a Xerta. Prèviament recollim a la Txell Marti (Ultra Txell) a Reus i finalment ens trobem amb la Lourdes a Xerta. Recollida de dorsals i xips i cap a la casa on uns amics de la Lourdes ens deixarien dormir els tres dies.

L’etapa de divendres, etapa 1 (La nocturneta) va tenir el tret de sortida a les 21 hores de la nit: 23 km i 350 metres de desnivell positiu. L’incentiu de ser una cursa nocturna va fer que no fos una etapa massa tècnica, tot i que hi va haver menys pista del que la gent s’esperava. La lluna que ens acompanyava va fer que els primers volessin i l’Albert Giné va ser el guanyador de la prova amb 1:41 a l’esprint amb el segon i tercer. La Xari Adrian va ser la primera dona, vaja màquina! i jo vaig arribar segona. Els companys Txell M, Jordi i Maria ho van fer molt bé, i la Lourdes es va ressentir del genoll i això li va impedir acabar aquesta etapa. Un cop finalitzada l’etapa i quasi sense sopar cap a caseta que a la matinada de dissabte ens tocava l’etapa reina, el Trail de les Fonts.

A les 5.15 del mati de dissabte ens sonava el despertador i a les 6 del mati ens donaven el tret de sortida de l’etapa 2 (Trail de les Fonts) de 55km i 3000 metres de desnivell positiu. Una etapa llarga i dura on el terreny era majoritàriament sender amb trams de pista i una mica d’asfalt als voltants dels pobles de Xerta, Paüls i Alfara. Els primers kilòmetres van ser nocturns, fent-nos passar de nit per una sèquia on per sort ningú va caure. Al arribar al poble de Paüls, al km 10 aproximadament, les cames van començar a tremolar al veure cap a on ens havíem d’enfilar. Començava el veritable desnivell, un bon passeig per les muntanyes de Paüls una mica durs ja no només pel desnivell sinó pel fort vent que bufava. Sort que el paravent era material obligatori! En definitiva molt tram coincident amb la Cursa de Paüls que ens va portar a la Font de Sant Roc, km 23. Increïble l’avituallament en aquest punt. El trosset de pa amb tomàquet i les magnifiques taronges de la terra em van entrar súper be. Calia agafar energia doncs ens venia la pujada més dura de l’etapa, un veritable mur per anar guanyant terreny a les muntanyes d’Alfara de Carles. Un cop a dalt l’Espina baixada vertical cap al poble d’Alfara assolint ja el km 35. Bon avituallament i de nou a pujar quasi fins el cim de la Coscollosa. Desprès ja quasi tot baixada arribant a la Font Nova i pista cap al poble de Xerta. Etapa dura. La Mònica Aguilera va arribar primera (només venia a fer el Trail com a entreno per a la Marató de Sables). Nosaltres vam tenir de tot. La Txell M com una súper campiona innata que és va aconseguir acabar l’etapa com una reina i la Maria va acusar el piramidal i es va haver de retirar al km 35. El Jordi va acabar l’etapa de forma extraordinària...i això que era la seva primera cursa de llarga distància. Jo vaig arribar quarta dona havent pagat una mica l’esforç de la cursa de la nit anterior però alhora havent pogut gaudir del paisatge del Parc Natural dels Ports, als quals ja en tenia ganes, dels companys de cursa i dels magnífics voluntaris repartits per tots els avituallaments!

Al vespre es va fer la pasta party així com l’entrega de premis de les etapes 1 i 2. Ara si que ens havíem ben guanyat recuperar una mica d’energies doncs al dia següent tocava més i el dia d’avui havia estat especialment dur. Mare meva quins macarrons més bons! La vetllada la vam compartir la Lourdes, la Txell Marti, la Maria, el Jordi i jo amb la Mònica, el Paco (el pare de la Mònica), l’Angel Moreno, el Jaume Teres, entre altres estrelles, i un cop ben tips cap a caseta a dormir per al dia següent.

El diumenge el despertador va ser més agraït i a les 7.15 sonava ja que a les 8 del mati es donava el tret de sortida de l’etapa 3 (La cursa de les Fonts). En aquest cas tocaven 27 km i 1600 metres de desnivell positiu. Hi havia moltes cares noves ja que aquesta cursa forma part del Circuit de Curses de Muntanya de les terres de l’Ebre i per tant molts corredors venien només a fer aquesta etapa. En aquesta etapa, dura tècnicament tant en pujada com en baixada, s’arribava al cim de la Coscollosa i en el descens es deixava La Moleta a l’esquerra. En arribar a la Font Nova, al km 19 poc feia pensar que ens farien tornar a pujar amb corda inclosa per a poder assolir l’objectiu final, la població de Xerta. Així doncs cursa dura, i més tenint en compte que les cames ja venien carregades de les dues etapes anteriors. El millor d’aquesta etapa va ser que la Lourdes la va córrer i es va trobar bé, forta i contenta, i que la Txell Marti va tenir un dia rodo. Moltes felicitats FINISHER!!! Jo desprès de les tres etapes vaig aconseguir la tercera plaça en dones en aquesta magnifica cursa que se’ns dubte m’ha marcat un abans i un desprès.

Acabar felicitant a tots els que en 1, 2 o 3 etapes vam compartir l’aventura de córrer per les terres de l’Ebre i en especial a la meva família i amics (Elvira,  Jordi N, Xavi i Isabel) per donar-me ànims i energia quan ja no en tenia.

Ens companys de la Secció d'Escalada ens han fet arribar aquest acte per si esteu interessats en assistir. Us adjunto la informació que ens han passat. La data és el proper dijous 24 de març a les 20.00h a l'Auditori de La Salle. Té molt bona pinta doncs venen el grup de "Al filo de lo imposible".

El pròximo jueves tienes una cita de lujo en La Salle.

 http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/jueves-de-lujo-en-la-salle.html

En primer lugar tendremos la presentación oficial del Open Bloc Bous de la Salle 2011 a cargo del Campeón de España, Victor Esteller,  Isabel Puertas, Directora Comercial de Gargola y Jaume Oliveras Director del evento.

Acto seguido Kiko Peña, Gerente de Vertic Barcelona darà la entrada a Sebastián Alvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", Ramón Portilla, primer español en escalar las cumbres mas altas de los 5 continentes y Esther Sabadell alpinista y camara de altura de "Al Filo de lo Imposible".

Nos viene a presentar el audiovisual Tibet Secreto: "El Tíbet es una región geográfica única en el mundo. Sus características físicas, un altiplano situado por término medio a 4800 mts de altitud, sus cadenas montañosas que superan los ocho mil metros de altitud, las montañas más sagradas del mundo, los ríos que regarán el fértil subcontinente indio, todo este conjunto hicieron del Tíbet el País de las Nieves, el reino de los lamas, el Techo del Mundo. Un lugar fascinante y misterioso, defendido por montañas que rozan las nubes, que atrajo la curiosidad de los grandes exploradores hasta bien entrado el siglo XX. Hoy el Tíbet sigue guardando buena parte de su atracción, una tierra dura y austera que ha sido definido más como una religión que como un estado. Un lugar donde todo es especial, misterioso y sagrado: montañas virginales que superan los siete mil metros, torrentes que horadan cañones como el Yarlung Tsangpó, el último enigma geográfico de Asia, en una palabra el lugar donde todavía es posible esa aventura romántica que pusieron de moda los británicos cuando acometieron la escalada de la montaña más alta del mundo, el Everest.

 Para finalizar haremos un

 Sorteo Viaje a China

 Entre todos los asistentes a la conferencia se sorteará un viaje/expedición a la China per ascender al Yuzhu Peak (6.178 m ) gentileza de China Tierra de Aventura. El viaje sorteado incluye todos los gastos territorio chinos (permisos, guías, alojamiento y alimentación, no incluye el billete de avión de ida y vuelta a china.)

 Entradas gratuitas a recoger en:

 Rocodromo dels Bous de la Salle o

Vertic Barcelona (C/Rocafort 135) 

Avui hem rebut la resta de notícies de les dues etapes restants de la Ultratrail de Les Fonts: l'etapa 2, anomenda Trail de les Fonts amb 55km i 300om de desnivell positiu i l'etapa 3, la Cursa de Les Fonts, de 27km i 1650 metres de desnivell positiu per acabar trinxadet, trinxadet!

Ahir a la segona etapa va haver-hi força participació. Els que havíem participats en la primera van notar l'esforça acumulat i per això alguns van cedir les primeres posicions. Pel que fa a dones la Mònica Aguilera va endur-se'n la segona etapa. No havia participat en la primera però això no resta cap mèrit a les seves 6h i 52 minuts amb un terreny amb tant desnivell, traient 25 minuts a la segona classificada, la Xari Adrián, que havia guanyat l'etapa anterior. Pel que fa ala nostra companya i amiga, la Txell Llinàs, també va patir la dures ad el'etapa i, tal i com m'explicava ella fa una estona, la falta de costum aquesta temporada d'haver fet tirades llargues de més de 30 km. Tot i així va ser una fantàstica 4ª posició.

La Cursa de les Fonts d'avui ha acabat de posar a tothom a lloc. Molta participació en aquesta etapa i els que ja portàven 78km a les cames han tret forces d'on han pogut per fer aquests 27km i acabar en 3 dies una tirada total de 105km i 5000 metres de desnivell acumulat que es diu fàcil.

En la classificació final de tota la Ultratrail de Les Fonts finalment ha quedat així. En homes:

1 MORALES RAMIREZ, GERARD (1:41:36,6:20:35,2:45:36):  10:47:47 (BASE SPORTS L'ESTEL)
2 GINE CID, ALBERT (1:41:33,6:23:03,2:48:48): 10:53:24 (UEC TORTOSA)
3 URIZAR KORTABARRIA, IKER (1:55:38,6:16:01,3:02:36): 11:14:15 (ERDELLA M.T.)

Pel que fa a noies:

1 ADRIAN CARO, XARI (2:00:04, 7:17:49, 3:32:12):  12:50:05 (RUNNING TEAM - LAFUMA)53
2 CAIXACH RIUS,  PILAR (2:16:46,  8:30:02, 3:55:19): 14:42:07 (indepeendent)
3 LLINÀS PONS, MERITXELL (2:11:46, 8:34:19, 4:04:32): 14:50:37 (CEUETL-Trailers La Salle)

Així que la nostra companya de club Txell Llinàs, ha fet el primer podi en una prova d'Ultratrail per la nostra nova secció de Trailers La Salle. Estem molt contents per ella i per tots! Esperem les fotos oficials per fer-vos-les arribar. Felicitats Txell!! Com que encara no tenim cap foto us he posat la foto (amb l'Elvira) de les 6h en pista fetes a per la Marató de TV3 on la Txell va fer 2ª classificada amb 52km recorreguts.

Ahir a la nit es va disputar la primera etapa de la Ultratrail Les Fonts, organitzada pel C.E. Xerta. Aquesta prova consisteix en un recorregut total de 105 km en 3 etapes consecutives de 23km, 55km i 27km (http://ca.senderators.com/ultra-trail-de-les-fonts-2011) . Ahir a la nit a les 21.00h es va disputar la primera.

La primera etapa de 27km i 350m de desnivell positiu s'anomena la Nocturneta. Per la categoria masculia absoluta el corredor Albert Giné va guantar amb 1h 41min pràcticament enganxats a Gerard Morales i Jaume Folguera. Pel darrera un conjunt de noms importants en l'ultradistància, que deuen esperar la seva oportunitat amb l'etapa reina d'avui dissabte amb 55km i més de 3000m de desnivell positiu.

Pel que fa a noies, la primera va estar Xari Adrián, del Running-Team La Fuma, amb 2 hores invertides. A 10 minuts trobem la Txell Llinàs (la nostra Txell) de Trailers La Salle (CEUETL) ens segona posició, seguida de la Teresa Aguiló a 2 minuts i mig.

a veure com va l'etapa d'avui. Ànims Txell!!

Ja tenim una nova edició de la Marxa dels Castells de la Segarra feta! Aquesta és per molts de nosaltres una prova entranyable, ja que va ser d eles primeres que vàrem començar a fer quan ens iniciàvem en això de les marxes de resistència per allà al 2003.

Aquest any, la cosa no pintava molt bé pel tema temps. Havia estat tot el dissabte plovent i feia por una mica com trobaríem el terreny. L'organització, com sempre molt atenta i entant en tot, va enviar un mail el dissabte explicant que faria fresca però que de pluja res de res. així que cap a les 6:30 am estàvem ja a sota de l'inflable de sortida amb molta boira i fresca però, per altra banda, un temps ideal per poder caminar. L'única incògnita era com estaria el terreny.

De Senderators n'erem un munt! Aquí uns quants a la foto. També del nostre club (nova secció Trailers La Salle) ens havíem apuntat 16, tot un rècord!! Així que a les 7.00h am en punt varen donar la sortida. D'entrada un bon grup ens vàrem posar a córrer. Com sempre el Sherpa Dave i el Marc de seguida els vàrem perdre de vista. L'Ignasi i el Quique també anaven una mica per davant. La resta que corríem estaven just darrera intentant evitar possibles taps que no crec que es produissin doncs els carrers inicials eren força amples. Ben pensat.

La veritat és que personlament en sentia bé i no vaig deixar de trotar en cap moment. La resta de la colla (el Japo, l'Atleta i el Raül) anaven sospito una mica per davant, mentre que jo anava amb el Josep trotant. De manera suau però sense descans de seguida ens vam plantar al km 11 on hi havia l'esmorzar. Amb una organització perfecte i un avituallament fantàstic (sucs, coca, xocolata, galetes, etc.) vaig aprofitar per salidar al Ramon, el Francesc i la colla de La Fava de'n Polo i vaig seguir endavant. Trotant, trotant vaig fer els primers 21km (com una mitja marató però per senders) en 2 ho i 20 minuts, tot atrapant a la colla de l'Atleta, Japo i Raül que tenia pel devant. El temps era perfecte per córrer (una mica de fresca però bé) i el terreny aguantava força bé...pensava que estaria més enfangat.

Amb això vam arribar al segon control al km 27 a Hostafrancs. anava una mica justet de forces però els xuxos de crema espectaculars em van recuperar de cop! "quins avituallaments!!" deia el Ramon, que ve del món dels bikers i aquests no saben què és avituallar de veritat!! Ja els 4 junts vàrem seguir camí de Cervera, a busca rel km 37, passant pel mítil Mobel Linea, que sempre el veus i mai arriba!

Així que entre bromes, córrer i poca cosa més ens vàrem plantar al Pavelló de Cervera on hi havia el paradís dels avituallaments: entrepans de formatge, botifarra, bacon,... el famós brou amb la pilota, les begudes, les postres, el cafè, licors... per quedar-se allí eternament. Quin desplegament! allí també ens vam retrobar amb el quique i Ignasi que ja sortien i amb el Vicenç que vèiem per primer cop. Trailers al poder!

Amb una mica de mandra vàrem sortir cap a fer els 17km que ens quedaven. Mentre encara estàvem païnt ens vàrem animar i vàrem seguir mig corrent fins a Castellnou d'Oluges. A partir d'aquí, quan ja comences a sentir el final, se'ns va fer una mica pesat. potser també pel ritme que portàvem que no era pas de passeig.

Així doncs vàrem passar pel darrer avituallament del Llor cap al km 49 i esperant veure Guissona de nou! costa de veure!! Ja amb ganes d'acabar ens vàrem fer uns sprints de conya entre l'Atleta, el Japo i jo per plantar-nos a l'arribada en 7 hores i 24 minuts. Un minut més tard va arribar el Raül i uns 15 minuts abans el Quique i el Vicenç i pel mig l'Ignasi. Total, una altra al sac.

En resum, una marxa ja clàssica per començar la llarga distància de la temporada. Aquest any m'he sentit molt bé i tot i ser 3km més llarga que en altres ocasions he aconseguit rebaixar el meu temps. Però el més important és que arribar i la satisfacció personal. Tots els nostres companys de Trailers La Salle (16 inscrits) van arribar. Uns molt aviat (el Sherpa Dave per exemple en 5 hores i 53 minuts i el Marc en 6 hores 40 minuts) i altres més tard (l'Albert Keymaker en 8 hores 57 minuts i el Xevi i la Carme en 9 hores i 30 minuts, per cert felicitats per la vostra primera Marxa de Resistència! Molt bon temps!! o el Josep en 11hores 32 minuts).

Però avui més que mai, encar amb els bessons una mica enrampats de tant córrer, es fa cert per tots allò de "el dolor físic acaba desapareixent però la glòria és eterna"