El divendres 11 de març a les 19.00h el Casino de La Floresta (Sant Cugat) va estar l’escenari de la ponència “Vivències a les curses de llarga distància” presentada per l’esportista catalana Mònica Aguilera. L’actual guanyadora de la Marathon de Sables 2010, que acaba d’arribar a Barcelona després de guanyar també la cursa d’ultradistància The Coastal Challenge a Costa Rica, ens ha estat explicant la seva experiència esportiva que l’ha portat arreu del món conseguint podis en diferents modalitats esportives.

Amb la presentació del President del Club Excursionista Independent, el Xavi Sans, primerament la Mònica ens va oferir una passada d'imatges de diverses curses, fent especial èmfasi a la Marathon Des Sables 2010 (que la Mònica va guanyar) però sense descuidar les 100 Milles de l'Himalaya, The Coastal Challenge a Costa Rica o la Travesía de Los Andes a Xile.

A més d'aquesta part molt interessant, després va haver-hi el torn de preguntes on li varen preguntar pràcticament de tot a la Mònica: durada dels entrenaments, si feia bicicleta, si era professional de l'esport, etc.  La veritat és que la mònica amb una senzillesa i simpatia grans es va donar unes quantes idees i lliçons que, tot i estar a anys llum d'ella, sempre van bé pels que ens agrada el tema de les marxes de resistència o ultratrails.

Potser les idees que més en varen agradar o sorprendre van estar relacionades amb el tipus d'entrenaments. Curiosament la Mònica és una persona que entrena molt però no fa tirades "llargues" en els seus entrenaments, com sí que ho fan el Kilian Jornet o el Miguel Angel Heras per exemple.  Com deia ella el més important és que cadascú descobreixi el tipus d'entrenament que li va bé i sobretot una frase: "tot suma!". Qualsevol cosa que facis, caminant, corrent, nedant o en bici suma de cara a preparar-se.

També interessant la seva visió que comencen a haver-hi proves que ja superen tots els límits i que si vas a competir-les l'únic que pots aconsegir és una lesió.  hi estic particularment d'acord. Sembla que ara que estan de moda els reptes, a veure qui la fa més dura, més bèstia o més llarga sembla que sigui l'única cosa important. Si les ultratrails ja són de per si dures, no cal passar-se més.

Res, una vetllada de divendres molt agradable i només ens resta agrair al CEI l'haver pogut tenir a prop i haver pogut conversa amb una de les esportistes femenines catales més importants, tot i que ja sabem que sense renom per la majoria ja que és un esport minoritari i que no dóna diners...una llàstima.

Aquesta setmana vam fer arribar a la FEEC l'escrit del nostre blog amb els suggeriments i comentaris sobre el nou Reglament de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2011, que crèiem sincerament que estaven malament o eren possibles de millorar. La veritat és que la FEEC ens va respondre ràpidament amb una resposta directa de la Conxita Rusinés, la Gerent, a la qual agraïm la deferència i el sentir-nos ben atesos.També ens consta que altres clubs esportius, com els amics i companys del CEI, varen trametre també els seus suggeriments a la FEEC.

Sigui pel que sigui avui mateix la FEEC ha publicat un nou document on cal destacar-hi diverses coses:

• Primer de tot, han publicat els punts corresponents a cada prova segons el nou barem de puntuació. això és important sobretot per aquelles entitats que volem participar en la CCCR per equips.
• També han fet alguns canvis del Reglament. Ens complau destacar que ara per ser considerat campió de qualsevol de les dues categories, Resistència o Alta Resistència, és suficient haver fer 8 de les 10 proves del calendari. Aquest fet recull clarament un dels suggeriments que els vàrem fer arribar amb més insistència (vegeu l'entrada Copa Catalana de Caminades de Resistència 2011) ja que pensàvem que podia posar en perill el l'esperit i el foment de les marxes de resistència.

Per tot això i sempre pensant que és agraït obtenir resposta de les institucions i sentir-se escoltat i que és de savis rectificar, volem expressar la nostra satisfacció al respecte. Hi ha encara punts potser susceptibles de ser tractats (les normes d'altitud, desnivell acumulat o inscripcions) però que estem segur que de cara a properes edicions seran si més no tingudes en compte.

Aprofitem l'entrada per facilitar-vos l'adreça on trobareu el calendari de proves de la categoria de Resistència i d'Alta Resistència: http://www.feec.org/Activitats/marxes/punts_CCCR_2011.pdf

Porto uns dies parlant amb els nostres companys de club sobre la nova reglamentació de la Copa Catalana de  Caminades de Resistència 2011. També m'he llegit el nou reglament publicat i aprovat per la Junta Directiva de la FEEC a data de 27 de gener de 2011. I només amb cert ànim de reflexió, després d'uns quants anys participant en la Copa Catalana i també veient que la meva opinió és compartida per força companys, permeteu-me fer unes observacions o comentaris al respecte de tot això:

• Era força obvi que encara que només fos per evolució la CCCR havia de canviar i actualitzar-se. La gran quantitat de proves a encabir en un calendari limitat, la barreja entre marxes molt, poc o mitjanament exigents i l'augment de participació que ha experimentat el nostre esport ho demandaven.
• Però, com molts companys de la meva feina m'han sentit dir, ja que tenim l'oportunitat de fer una nova normativa, fem-ne una que sigui vàlida i es puguem respectar. No m'agraden les normes que escrivim i redactem que després no es poden aplicar. Per això millor no les posem. I el Reglament de les Caminades de Resistència n'és un clar exponent. Alguns exemples? Cito:

1. Pàgina 3: requisits d'una caminada R/AR per ser inclosa en la CCCR. No superar la cota d'estatge subalpí de 2000m. Podem citar actualment com a mínim una caminada que no ho compleix, tot i que particularment penso que seria un error eliminar-la de la Copa.
2. Pàgina 4: requisits d'una caminada R/AR per ser inclosa en la CCCR.Tenir un desnivell màxim acumulat de 6000m. Aquí d'entrada podríem discutir o recomanar actualitzar les dades de les marxes amb les que s'obtenen dels GPS actuals ja que moltes no quadren gens les dades publicades amb les reals. Però tot i no tenint en compte això també ja ens trobem en el llistat amb dues marxes que superen aquest límit.
3.  Pàgina 5: l'entitat organitzadora ha d'obrir un termini d'inscripció específic per participants de la CCCR, que es col·locarà a l'inici del període d'inscripció amb la durada d'una setmana. Si entenc bé la redacció ens ve a dir que els que volem participar a la CCCR 2011, els federats no?, tindrem l'oportunitta d'inscriure'ns abans que la resta no? Si és així en les proves del 2011en les quals ja s'ha realitzar la inscripció no s'ha fet així.

• Finalment, poso en consideració, en matèria de reflexió, el tema del gran canvi que suposa considerar com a campió de la CCCR en una o altra categoria al participant que faci TOTES les marxes. Òbviament és una norma nova però si seguim l'esperit i la idea del Reglament passat, que en aquest aspecte crec que era força motivador, estàvem parlant d'assolir 2/3 parts de la puntuació com a mínim per a ser considerat campió de la CCCR. Semblaria doncs més coherent fixar per exemple 8 de les 10 proves, ja que ara n'hi ha menys o un 75%-80% del punts totals si es vol així. Però l'exigència del 100% fa que per algun compromís familiar, una indisposició, un problema de salut o qualsevol altra cosa perdis tota oportunitat. Particularment, em sembla que trenca una mica amb aquest esperit que sempre hem trobat a la CCCR de motivador i, com diu el Reglament, premiar l'esforç del participant, fer prevaldre l'esperit de superació personal, la solidaritat i la germanor entre els participants.

Així doncs, deixo aquestes observacions a la vostra disposició per si es volen tenir en compte, ja que entenc que expressen no tan sols la meva opinió sinó la de molts companys participants que s'han trobat una mica sorpresos, per no dir decebuts, amb aquesta normativa que potser li falta una volta per madurar.

Avui hem fet una nova edició de la Cabrilenca. La darrera vegada que la vaig fer va ser el 2009 quna sortia de la meva lesió de genoll. Aquets cop sortíem junts els mateixos que a la Viladrau - La Garriga: en Josep, el Japo, l'Atleta i jo, tot i que també hi havia per allí el Ramon, el Francesc i companyia que segueixen començant a entrenar per la Trailwalker. L'Elvira i el David també corrien per allà. I també a la sortida ja ens hem trobat al presi del CEI, el Xavi Floresta. Total, com sempre una bona colla de coneguts per arrencar la temporada.

Aquí la sortida és oberta entre les 7:30 i les 8:00. O sigui que per primer cop en aquesta vida em sortit primers!! La joia ha durat 30 segons, fins les primeres rampes de sortida de Cabrils. El recorregut és diferent del que recordava del 2009. I ja de bon començament hi ha unes fortes rampes de pujada. De fet, tot el recorregut es força trencacames i no té un pam de pla. Això sí el recorregut és exigent però bonic.

Els primers 2 km són pujada constant però a partir del km 2,5 hi ha unes rampes considerables i dures. No me les esperava i hem patit per mantenir el ritme. Seguidament, entre el km 3,5 i 8 hi ha una zona especialment bonica, amb molta vegetació, amb pujades i baixades per corriols que permeten córrer i gaudir de l'entorn. però, tot es paga i més en aquestes alçades de temporada que encara no estem prou curtits, ja que des del km 8 fins al km 12 hi tornar a haver unes rampes de pujada que m'han castigat força. Fins i tot he vist alguna estrelleta i he decidit baixar una mica el ritme per evitar al "hombre del mazo".

Ja  aprop del segon avituallament m'he pres un gel i ha estat llavors quan em recuperava que m'ha atrapat el Xavi Floresta i hem seguit plegats fins al final, juntament amb l'Atleta, mentre que el Japo (que està fort en el seu retorn) anava pel davant i el Josep una mica pel darrera.

Com no, la pujada final al Castell de Burriac ha estat bonica però dura i la baixada per acabar d'arreglar les cames. Però el dia s'ha obert i les vistes han estat impressionants. Des d'aquí ja tot corrents cap a tornar cap a Cabrils a buscar la ben merescuda botifarra i el recuperador oficial: la cervessa.

En resum, una marxa molt ben organitzada, curteta però amb força desnivell (quasi 1000m de desnivell positiu). El recorregut dur i a la vegada agraït. La senyalització perfecta! Felicitar als organitzadors i esperem tornar-hi el proper any. Ara anem ja a la primera de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, o Lliga Catalana de Resistència o com nasos es digui ara. Anem a Castells de la Segarra el proper dia 13 de març per iniciar ja les tirades llargues amb els 53 km que ens esperen, que segur que gauidrem i patirem tot i ser planers. Salut i km.

Ja tenim una altra edició, la quarantena edició de la Viladrau - La Garriga acabada!es diu fàcil 40 edicions. no sé si és la travessa més antiga però poc se n'hi deu faltar. Jo tinc la sort d'anar-la fent des del 2003 i ja és un clàssic per obrir la temporada de marxes anual.

Aquest any ens hi vàrem ajuntar el Japo (l'home que retorna), l'Atleta, el Josep i jo, Sensei. Per intentar anar una mica més ràpids vàrem decidir arribar sobre les 5.00 am allà i poder agafar els primers autocars que sortien a les 5.30 am. Però es veu que ja hi havia gent a les 4:30 am!! Deu meu!! Total que vàrem fer una mica de cua amb aquell fred que et fa sentir allò de "què collons faig aquí?" fins que cap a les 5:50h vàrem pujar a l'autocar, on també hi vàrem trobar al Vicente i la Maria.

Passades les 6 i mitja del matí sortíem de l'autocar i ens vam posar a trotar del fred que feia. A bon ritme i amb les primeres bromes i rialles entre els quatre, com als vells temps. De seguida vàrem arribar a la coca i sense entretenir-nos gaire (2 talls de coca concretament) vàrem enfilar amunt per anar pujant cap a Sant Segimon mentre es feia de dia. Alguna part glaçada però res comparat amb l'any anterior.

Així que anar fent ens vam plantar al Pla de l'Ase Mort ja amb una mica de gana, després de baixar fins a Collformic.  L'avituallament com sempre molt digne per agafar forces, com podeu veure en les fotografies adjuntes, tal pel que fa a sòlid com a líquids, jejeje.

I ara a tirar fort pel Pla de la Calma si volem fer bon temps. Aquí es va nota rel principi de temporada, l'entrenament sense desnivell fet per la Mitja Marató de Barcelona i la butifarra a la panxa. Total que l'Atleta i el Japo varen tirar una mica més que el Josep i jo i vàrem arribar al control de l'Alzina una mica més tard.

Si fins aquí havíem corregut, ara que era cap avall encara més! De fet poc vàrem parar en tota la baixada fins a La Garriga. Les cames van patir de valent. Encara no estava preparat per aquests rampots de baixada i els quadríceps ho varen pagar.

Ens vàrem creuar també amb el Ramon, el Francesc i la seva colla que estan ja també començant a entrenar per la Trailwalker, el mateix cap de setmana que anem els Trailers La Salle a la Transvulcania. Total una travessa molt agraïda, amb un final amb sol i tot i per ser la primera de la temporada fer les 30km amb 1100 m de desnivell positiu i 1500 m de desnivell negatiu en 4h 30minuts no està malament.

La foto final a la plaça de l'esglèsia ho diu tot. Ara a preparar la Cabrilenca (20km) d'aquest proper diumenge i després ja anar cap a Castells de la Segarra (53km) que fa 2 anys que no els faig i em ve de gust tornar-hi.  Després ja passarem a La Selva del Camp (67,5km) per anar posant el cost en testing de cara al primer gran objectiu de la temporada: Transvulcania 2011 (de 83km i 8500 m de desnivell acumulat).

El passat dissabte es va fer l'Acte on es donaven els premis de les diferents categories de la Copa Catalana de Caminades de Resistència del 2010. Pel que fa a equips el domini absolut ha estat del CEI (Club Excursionista Independent) amb un record de 4598 punts. Així que felicitar al seu President (el Floresta) i atot sles seus membres (amics i companys) pel seu èxit.

A nivell individual, com cada any, hi ha hagut un gran nombre de valents que han estan campions de la CCCR. Immens l'esforç que suposa fer la Copa Catalana i els centenars quilòmetres i milers de metres de desnivell acumulat que cal fer per esdevenir campions! Ho sabem per experiència personal. Aquesta ha estat la darrera CCCR amb aquest grau de duresa tant elevat i amb tantes marxes.

A nivell del nostre club (CEUETL o GELS) aquest any hem obtingut 4 campions individuals: l'Enric Sampere, el Marc Sampere, el Quique Blanco i l'Ignasi Jaumandreu. Felicitats companys!! el nostre reconeixement. A nivell d'entitats també podem considerar que hem fet un bon any ja que, tot i les baixes que hem tingut, hem aconseguit una meritòria setena posició amb 1002 punts.

Companys, com també ha passat amb les marxes de resistècnia, quan la FEEC va muntar la Copa Catalana de Camiandes de Resistència, ara s'ha organitzat la I Lliga Catalana de Curses d’Ultraresistència. Com podreu veure per les proves que s'hi adjunten al calendari, la Lliga Catalana de Curses d'Ultraresistència va un pas més enllà en quant a les marxes de resistència que la majoria coneixem, pujant el grau de dificultat de les proves.

Bàsicament, 3 elements diferencials, segons el nostre parer: molt recorregut, molt desnivell i límit de temps exigent. Aquestes proves s'acosten més a proves internacionals altament reconegudes, com podrien ser les diverses variants de la Ultratrail del Montblanc (UTMB, CCC o TDS) o el Gran Raid du Cromagnon a França o la mítica 100 miles Western States dels USA. sobretot, sense arribar al seu grau d'exigència potser, sí que en tenen aquest esperit.

El calendari és el següent:

• 14 de maig: I Ultra Trail de Barcelona. 106 km i + 4.000 m de desnivell.
• 4 de juny: II Ultra Trail Coll de Nargó. 95 km i + 4.500 m.
• 2 de juliol: XXI Travessa Núria-Queralt. 95 km i + 5.200 m
• 27 d’agost: II Ultra Trail de l’Emmona. 120 km i +7.500 m.
• 15 d’octubre: III Ultra Trail Serra Montsant-Priorat. 97 km i + 3.500 m.

El repte està servit!

Avui fem un refregit, però resulta que el Julio Bleda (ara sí, exalumne) m'ha passat un post que m'ha agradat molt. Segurament perquè moltes d eles coses que diu són dogmes per nosaltres, si més no per mi. Així que tal i com va fer el Sergio al seu post (clickeu aquí) jo també faré una adaptació de l'adaptació de l'original del Bad Ben (clickeu aquí)...

Les samarretes de record però aquelles que tenen valor incalculable van aparèixer a l'Ironman de Hawai, on quan acabaves et donaven la preuada samarreta de finisher. Com tots sabem altres peces de finisher (com la famosa armilla de North Face de la Ultratrail del Mont-blanc) són cmés que trofeus per la majoria de nosaltres que esn agrada lluir el que hem fet. Però com el Jordi Atleta en el seu sentit més talibà o jo mateix potser per orgull ens agrada autoimposar-nos unes regles en quant a les samarretes...de fet ho hem fet sempre (o quasi). Us faig un breu resum de l'article a veure si us sentiu identificats...he agafat només les parts que ens sentim més nostres:

1. No pots portar la samarreta d'una competició a menys que l'hagis feta, amb l'única excepció dels voluntaris.

2. Cap samarretad'una distància inferior a una marató s'ha de portar a una ultramarató. Dues raons: primer, no mola gens i, segon, demostra que ets novato.

3. Si ja has fet aquella ultra, porta la samarreta més antiga que tinguis on la vas acabar. Demostra que ets veterà  i pels novatos  seràs una referància; ah, la del passat any justament no queda bé.

4. No portis mai la samarreta de la carrera que vas a córrer. Novato, altre cop. que es vegi que has fet altres carreres!

5. Mai portis una samarreta d'una ultra que no hagis acabat. molt similar al punt 1, però això és més greu si posa 'Finisher'. Mai! Sacrilegi! Si algú s'assabenta et deixarà de parlar i ho dirà a tothom! Vergonya!

6. Si no has acabat la carrera pots usar la samarreta només  si posa "No he acabat!" o "No he acabado", "DNF" o similars en lletres ben visibles. Si no ho fas, mira el punt 5. S'accepta que ho posis tú amb un rotulador indeleble; no cal que diguis el perquè, a ningú li interessa.

7. No compris les samarretes de la cursa (altres de souvenir sí) als teus amics o família. qui vulgui que s'apunti,  entreni com un gilipolles i se la guanyi!.

8. Si has fet una cursa fa poc, porta la samarreta el dia abans de la prova, quan recullis el dorsal, la gent ho aprecia, et mira amb respecte si saben que el cap de setmana abans t'has cascat 60km per les muntanyes.

9.Porta la samarreta neta però tampoc vagis fet un figurin, que anem a fer ultramaratons i no a lligar a la disco. Cal guanyar-se el respecte de la concurrència..amb alguna taca de sang, de fang o altres ja queda bé...

10. No portis samarretes fora de to. Repetim: anem a fer ultradistància! Evita estil com "Campionat de Paddle Urbanització La Moraleja". això és un esport??. L'organizació t'hauria de prohibir sortir!

11. Les samarretes son per vacilar en l'ambient ultramaratonià. Si les portes el dia a dia t'arrisques a que et facis preguntes incòmodes de l'estil: "en quantes etapes vas fer això?" o "i on vàreu dormir?". Llavors et miraran malament i et titllaran de boig descerebrat.

12. Si arribat a aquest punt continues pensant que es pot portar una samarreta d'una prova que no has acabat o ni tan sols t'has inscrit, hi ha un lloc reservat a l'Infern al costat dels advocats, els promotores immobiliaris, els presentadors de programes del cor i agents de la zona blava.

13. Els teus fills o nets sí poden portar les samarretes; la gent entrendrà que el nen no pot fer encara aquestes coses i sabrà ràpidament qui ho ha fet: el seu pare, mare, avi o àvia!. Fins i tot deduirà que després de fer ultradistància encara tens forces per fer fills! Fantàstic.

14. Si una carrera se suspèn per causes de força major (neu, tornados, inundacions etc) pots posar-te la samarreta sempre que t'hi hagis presentat amb la intenció de fer-la. També òbviament si durant la prova la suspenen! No és culpa teva! Tu anaves a totes!! A muerte!.

15. Si la samarreta està vella o gastada no te la posis. Se suposa que en tens moltes de la gran quantitat de proves que fas!! no cal que la llencis, la pots guardar o emmarcar de record!! Ningú entendrà perquè la guardes o la penges però és igual. I quan una samarreta cal guardar-la o emmarcar-la? Posa't davant el mirall i si amb la samarreta se't veu el pit és que està gastada.

16. Abandonar és abandonar. Pot passar. No li dones més voltes: Però ja hi ha altres samarretes per lluir, aquesta no!. Si encara dubtes al respecte consulta a un atleta de veritat.