Només una petita entrada per fer-vos arribar la nótícia que des de dissabte a les 12h del matí fins als diumenge a les 12h del matí un grup de corredors (i senderators del GELS com podeu veure en la fotografia) han desafiat a les temperatures per fer un acte solidari amb la Marató de TV3: córrer 24h al voltant d'una pista d'atletisme!

Si voleu trobar més informació sobre l'acte ho podeu fer a: http://24hores.corredors.cat. Us adjuntem també un vídeo que vàrem fer amb el Jordi Casanovas amb una volta sencera a la pista.

Bones a tots! La FEEC ja ha publicat el Calendari oficial de marxes de la Copa Catalana de Caminades de Resistència per l'any 2010. Aquí el teniu. Pocs canvis respecte als anys anteriors. Una nova marxa afegida, la Borges blanques - Montblanc per finals d'agost. Ja podeu anar configurant calendaris amigues i amics!

RECTIFICADA DATA I CONFIRMADA: la Marxa de Castells de la Segarra, segons la seva web posa que es farà el dia 7 de març de 2010 i la web de la FEEC posava el 16 de març. 

Encara no us havia fet arribar les nostres impressions de la Marxa Matagalls - Granollers del passat diumenge 29 de novembre. La veritat és que ja l'havia feta farà un parell d'anys (el 2007) però aquest any l'he trobada més maca, sobretot amb el recorregut pel Pla de la Calma.

No us faré una crònica massa extensa però sí m'agradaria fer-vos arribar les impressions principals. Per una part feia temps que no sortíem amb la Txell i el Palote, i la veritat és que només per la conversa a l'autocar de pujada al Coll de Bordoriol ja va valer la pena la sortida. També el retorbament en marxes amb altres colegues, com l'Elvira, la Dolo, el Japo, el Moisés, l'Olga, etc. va ser un bon punt per tancar la temporada 2009 de caminades.

Després de la sauna ja tradicional als autocars (algun dia passarà que no fotin la calefacció a tope en aquesta marxa???) vàrem baixar a Coll de Bordoriol per enfilar-nos cap a Matagalls. El paisatge està preciós aquesta època i tot i que la pujada és dureta es veu de sobres compensada amb el follatge i els companys de marxa. A dalt el Matagalls un vent espectacular, fred i fort, fa que no em pari ni a fer la foto; crec que per aquí dalt ja hi he estat més de 10 cops però mai em canso de pujar el Matagalls! Baixo ràpid ràpid i em planto a Collformic.

I com que he promès no enrotllar-me gaire, només dir-vos que el tros del Pla de la Calma que venia ara no el recordava de l'edició del 2007. Segurament han canviat aquest tram. Molt bona alternativa per evitar l'avorrida pista ja tan caminada per tots a diverses marxes (Matagalls-Montserrat, la Travessa del Montseny, Viladrau - La Garriga, etc.). Després no hi ha res com un bon esmorzar i un bon porró de vi abans de començar tota la baixada cap a Cànoves i despreés cap a Granollers.

Poca cosa més a destacar: el temps que ens va rerspectar i les cues i taps que es formen en enganxar-nos amb la gent de l semi (una mica pesades però també cal pensar que en una marxa tant popular i massiva és difícil evitar això). Tot i així amb poc més de 7 hores i 20 minuts vaig poder fer els 40 km de la marxa, bé uns 42 devien ser ja que per burros que som ens vàrem perdre a l'alçada del Tagamanent amb el Japo mentre anàvem xerrant, corrent i badant...

Ara, a esperar els calendaris de la FEEC i plantejar nous i ambiciosos objectius pel 2010. Salut i km!!

Aquí teniu un nou vídeo, a falta de marxes o caminades, d'una ferrata que fa temps que ja vàrem fer un post i unes fotos. Ara un posem aquest vídeo que ens ha fet arribar el Jaume Abella. Gran ferrata la de Baumes Corcades, tant per iniciar-se (agafant les vies fàcils) com per ja experts (agafant les variants difícils).

Us adjunto un vídeo força espectacular que ens ha fet arribar el Jaume Abella de la ferrata que varen fer aquest passat cap de setmana: la Regina de Peramola és una de les vies ferrates més llargues que es poden fer a Catalunya i també de els més aèries. Disfruteu de les imatges!

Us passem un relat de l'Alba i l'Arnau d'una sortida pel Moianès. Espero que la disfruteu! Gràcies!!

Amb l’objectiu de passar un cap de setmana fora de Barcelona, i desafiant les previsions de baixades de temperatures, ens dirigim a una zona de Catalunya que coneixem ben bé d’oïdes però no hem tingut la sort de visitar fins al moment, el Moianès.

Diumenge al matí, sortim del poble de l’Estany, a 7 km de Moià. Agafem el GR-3/177 que està molt ben indicat a la sortida del poble. És un camí de sorra en bon estat, d’uns 3’5 m d’ample constant que planeja en direcció a Collsuspina.

Just sortir del poble, el camí fa una suau pujada d’uns dos kilòmetres fins arribar a l’altura del Puig Rodó (1056m). El cim no es troba en el recorregut del GR però val la pena desviar-s’hi (10min) ja que ofereix unes vistes generoses de Moià i el seu entorn, i si el dia acompanya, s’arriba a veure Montserrat com a teló de fons.

Reprenem el camí –ple de pins pinyoners i roures- per arribar a una vella masia molt ben conservada, la Caseta Alta. Uns 10 minuts després, trobem un encreuament de camins on el GR-3 i el GR-177 se separen. Seguirem el segon sender que es portarà xino-xano, entre prats, fins a un camí asfaltat que puja des de Collsuspina a Sant Cugat de Gavadons. Divisada l'església de Sant Cugat, ara cal espavilar-nos i pujar camp a través entre una granja per arribar al Turó de Bellver (1046m). Hi trobem un punt geodèsic, però també una antena i una petita estació elèctrica que enlletgeixen el lloc. Tot i que es tracta d’un cim baix, hi ha una bona panoràmica que abasta des del Cadí fins a les Guilleries.

El retorn és pel mateix camí.

Havent arribat a l’Estany, de tornada, aprofitem per pujar al Puig de la Caritat, que presideix el poble. Tots els senders de la zona del Bages han estat marcats i senyalitzats fa poc temps, per tant, no hi ha pèrdua! Sortim del poble en direcció al cementiri i en 20 minuts coronem el Puig, que es divisa en tot moment.

Tot aquest recorregut d’uns 15 km ens ha ‘ocupat’ unes 4 horetes. Anàvem a ritme de passeig i amb la càmera en mà, així que pot fer-se amb més lleugeresa i de fet, després d’haver-hi anat recomanem agafar la bici per embutxacar-nos aquests dos 100 cims. El camí està molt ben conservat, és planer i hi ha la possibilitat de fer una ruta circular. Abans de sortir vam estar mirant ressenyes i una que feia molt bona pinta seria una ruta d’uns 34 km: sortint de Collsuspina coronem el Turó de Bellver, per tornar a enganxar el GR-177 en direcció a L’Estany, on trencarem per carretera fins a Moià, per tornar al punt d’inici, també per carretera.

També és ideal per fer-la amb nens xirucaires o per entrenar corrent.

L’únic inconvenient d’aquesta zona és que el camí és accessible a vehicles i com que estem en plena època de bolets, el GR semblava les rambles! Esperem que no sigui així la resta de l’any.

I no podem acabar sense dir que és del tot recomanable fer una visita al petit poble de l’Estany i a Moià. El primer s’anomenat així per l’embassament que va ser dessecat per ordre de l'abat del monestir romànic –que encara es conserva al bell mig del municipi-.

Nosaltres vam gaudir molt d’un diumenge ben tranquil·let….i fred!

Ja estem acabant la temporada i per aquestes èpoques queden poques marxes en el calendari pels que volen encara fer alguna caminada amb el fred. De totes maneres us en recomanem una que vàrem fer fa un parell d'anys: la Magatalls-Granollers.

El diumenge 29 de novembre té lloc la Matagalls - Granollers. És una marxa que surt del Coll de Bordoriol de les 7 a 2/4 de 8 del matí, puja al Matagalls i després ens porta fins a Granollers per a un total de 40 km. Es poden fer les inscripcions del dilluns dia 2 de novembre al dijous dia 26 de novembre. El preu és de 17,50 euros amb autocar, sense autocar 12 euros.  El temps límit és de 12 hores. S’organitzen autocars fins al Coll de Bordoriol, que sortiran de l’estació d’autobusos de Granollers, Avinguda del Parc a 3/4 de 6 del matí. L'organització posa 5 avituallaments durant tot el recorregut de la marxa, on es donarà menjar i begudes. Si voleu més dades d'inscripció, així com el recorregut i mapa podeu anar a la web de l'organització a: http://www.aeg.cat/matagalls.php.

Ah, també hi ha La Semi, la marxa curta de 20 km que comença a Collformic i porta fins a la carretera de Cànoves, estalviant la pujada al Matagalls. Molt assequible per als menys entrenats o menys acostumats a distàncies tant llargues. És pràcticament tot pla i baixada, per un terreny de pista ampla força còmode.

Donada la magnitud de la prova i ja que alguns dels organitzadors (l'escombra dels darrers punts de control) ens ho varen preguntar, ens permetem donar la nostra opinió sobre aquesta primera UTSM. Sempre amb l'ànim de ser positius i per a que l'organització pugi tenir l'opinió sobre el que es va fer bé o malament segons els participants.

• L'organització de la prova la considerem força bona. Tot el que seria la recollida de dorsals, el briefing, el control de material, l'arribada i la logísitica en general crec que va ser força bo.
• Pel que fa als avituallaments oficials també OK. La diversitat de menjar (pasta amb tonyina, entrepans, pastes de reposteria, plàtans, aquarius, coca-cola, brou, etc.) i la quantitat va estar a l'alçada de la competició.
• La resta dels avituallaments molt curts però això no s'hi pot dir res ja que l'organització ja ho advertia i tothom sabia a què anava i a on anava.
• Referent al marcatge i senyalització una mica de tot: considerem que la primera part de la cursa (fins al km 45 Cabacés) hi havia trossos molt mal senyalitzats. Vàrem sentir rumors que en alguns trams algú havia tret o arrencat marques. Sigui com sigui aquesta part del recorregut estava molt mal marcada. Massa distància entre marques i, tot i que és cert que l'organització facilitava el track per la gent que porta GPS, crec que calia una senyalització del nivell de la segona part de la cursa. En canvi, la segona part estava excepcionalment ben marcada. La zona obscura, per exemple, les marques es veien entre elles. En tema del fluorescent també fantàstic. I la part final (que per nosaltres ja era de dia) també molt ben senyalitzada.
• Desnivell: una petita apreciació. Pel que fa al desnivell postiu (o acumulat, és igual) analitzant tots els tracks que he obtingut de companys i fins i tot el de la pròpia organització, de 3185 metres res de res. La majoria d'anàlisis ens surten per sobre dels 4000 metres de desnivell positiu, uns 8000 metres de desnivell acumulat. Crec que és un detall ja que això endureix la prova i és bo saber-ho d'avantmà.
• Finisher: cal dir que sobre la medalla de finisher he sentit de tot. Personalment crec que és un detall bonic i diferent. Bé, de l'estil dels records de la Matagalls-Montserrat però interessant. De totes maneres, crec que si, com algun company de l'organització deia, aquesta volia ser una emulació (entenem que senzilla ja que era primera edició) de la Ultratrail del Montblanc i amb la implicació que vàrem notar de Trangoworld en tota la ultra, crec que per 55 finishers que hi havia potser marcar-se el detall d'una armilla finisher hagués estat a l'alçada i la gent faria més promoció de cara a properes edicions. Òbviament només és una opinió.