Doncs sí! Finalment i després de molt esperar a veure les novetats, ja tenim nou Campionat de Copa Catalana de Caminades de Resistència 2011! I amb totes les novetats que portaven més d'un any coent a la FEEC, a les entitats excursionistes i entre els participants.

És aviat, massa aviat, per valorar el nou format de competició, però era obvi que alguna cosa s'havia de fer amb la gran proliferació de marxes de resistència i el calendari duríssim que hi havia.

Però primer les novetats més importants que su resumim del document original provisional que ha publicat la FEEC:

• Nova puntuació de les proves: ara cada 10km és 1 punt i cada 500 metres és 1 punt. A més es tenen en compte factors com la nit que suma 2 punts d'esforç. això farà canviar els punts assignats a cada marxa (dada encara no publicada oficialment).
• Subdivisió de la Copa en dues categories: les caminades de resistència R (10 proves) i les caminades d’alta resistència AR (10 proves, amb una major exigència tant pel què fa al quilometratge com al desnivell).
• Conseqüentment hi haurà dues classificacions individuals: una per cada rang.
• hi haurà una única classificació per entitats que acumularà els punts obtinguts de tots els participants d'aquella entitat.
• Hi haurà, com sempre, un barem o mínim de punts per poder ser considerat campió dela Copa Catalana en cadascun dels seus rangs A o AR. Però aquest encara no s'ha publicat.

Com deia, aventurar-se a fer valoracions  a priori és perillós, sobretot quan encara ens falta saber el límit o barem de puntuació i també les puntuacions de cada prova. Però com a opinió personal em sembla del tot assenyat el tema de fer un calendari més assequible i amb menys proves. Per temes o bé familiars o bé laborals el calendari començava a ser pràcticament inassumible. I la idea de no eliminar-les sinó de mantenir-les fent dues categories em sembla, si més no, bona. No entraré a valorar, no goso, si la distribució és l'adequada fent aquesta per marxes "fàcils" i marxes "difícils".

Bé per acabar us adjunto la llista de proves que també teniu a la plana de la FEEC. Com que sabem que se'n parlarà molt ja anirem fent entrades comentant una mica que va passant...

Bones a tothom. Només faig aquesta petita entrada per comentar-vos que Senderators ja porta 6 mesos de vida. Comptem el primer de juny de 2010 com l'aparició del portal senderators.com, tot i que el blog ja fa més temps que el tenim actiu!

Des de llavors hem fet un càlcul real de les visites rebudes. Comento un càlcul real perquè hem fet servir a Google Analytics per fer les estadístiques. Com molts ja sabeu aquestes dades són molt més fiables que els típics comptadors de visites, on si entres molts cops en compta visites diferents.

Els resultats no són espectaculars però els que treballem amb el portal i en el blog (la Gemma, el Pablo, el Dave i jo) estem força contents. Des del 1 de juny fins al 31 de desembre hem tingut 50.000 planes vistes; D'aquestes, 30.000 pàgines són del portal senderators mentre que unes 20.000 pàgines són del blog.

Tot això, que com ja sabeu és la nostra passió i hobby, ens anima a seguir afegint rutes de muntanya i d'entrenament amb els seus tracks al portal, a farcir el calendari 2011 de marxes, caminades populars i curses de muntanya i a seguir treballant per poder-vos oferir en breu noves funcionalitats, com registrar el vostre perfil i poder pujar els vostres tracks i curses fetes.

També cal dir que de moment ja hem farcit força el calendari del 2011 en els mesos de gener, febrer i març per a que podeu anar planificant la vostra temporada i objectius. El podeu trobar a http://ca.senderators.com/calendari.

També a grair-vos a tots els companys, amics i col·laboradors que ens feu arribar rutes, marxes, caminades i curses. També a tots els que us heu animat a escriure en el blog les vostres cròniques de caminades (en especial a la Dolo, l'Elvira, el Quique i l'Ignasi). Esperem que molts de vosaltres us afegiu i escriviu també. Només cal que ens demaneu que us donem d'alta d'editors i endavant!

Apa doncs, us mantenim informats de tot! Salut i km!

Aquí us adjuntem un vídeo que ens ha passat el Jaume de la tradicional pujada del Pesembre al Moixeró. Realment espectacular el paisatge. com cada any el GELS estigui nevat, gelat o no pujant el pesebre.

Ara, hi ha gent que sembla que vagi a esquiar en lloc de caminar, oi Isa?? :)

5a Etapa

 A les 4:40 sona el despertador… Ohhh! Noooo! Lourdeeees, no em puc llevaaaar! He dormit fatal la nit pasada, m’he despertat, he somiat, tinc mal de panxa… Però va, vinga, a per totes avui, que és l’última etapa. En part tenim ganes d’acabar, i en part ens fa molta pena que tot allò que hem estat gairebé un any esperant, etigui a punt d’arribar al final.  Posem la motxilla a punt, que avui tornem a canviar d’allotjament, anem a Mirik, lloc on va començar la nostra aventura una setmana enrera. Esmorzem i pugem a l’autocar que ens durà a la sortida. Jo gairebé no menjo perquè estic mig marejada i només faltaria acabar-me de marejar del tot.

 A les 8:00 donen la sortida des de Palmajua, just on vam acabar ahir. Avui farem 27 km tots en asfalt, que es faran curtíssims. Tenim per davant 10 km tots de pujada, que faig a bon ritme, adelantant algun grupet. En 1,5 hores estic  a dalt. I tot seguit, 17 km, gairebé tots de baixada, amb algun repetxó de tant en tant. En aquesta etapa passo molta gana, he esmorzat poquíssim i el meu estómac no està gaire fi, pel que decideixo no omplir-lo. Al final, trigo 3:22 en acabar... i quina arribada, m’estan esperant la Txell LL i la Lourdes 20 m abans d’entrar a meta, i quan em veuen, es posen una a cada costat, m’agafen la mà, i m’acompanyen fins l’arribada... Uaaaaau, quina il·lusió. Final d’etapa i final de cursa. Esperem a la Txell M, i quan arriba... Yeaaaaahhhhh!!!! Guapes, hem acabat, totes som finishers, hem aconseguit superar el repte de l’any!!! I repeteixo... estic molt orgullosa de vosaltres!!! Amb gent així, aniria on fos! Ens fem una abraçada les quatre, d’aquelles que no s’acaben mai, d’aquelles que ningú diu res però tothom les disfruta, que tenen un munt d’emocions, de records d’hores compartides... super emocionant, ho recordo com si fos avui.

 La Lourdes s’ha trobat bé i ha anat a molt bon ritme avui, recuperant alguna posició i acabant la cursa amb bon gust de boca, després de dues etapes en les que ho va passar molt malament. La Txell Llinàs ha corregut com una professional, tota l’estona al costat de Mònica Aguilera i Ángel Moreno... noia! Això sí que és tot un privilegi... Felicitats! Al final, el podi ha sigut pels espanyols. En homes, Fernando 1r i Angel 3r. I en dones, Mònica 1a i Txell LL 2a. Quins cracks! Felicitats, quina emoció. I la resta, també contentíssims, hem disfrutat molt.

 Dinem allà mateix mentre la resta de participants van arribant, i després agafem de nou un bus que ens portarà a Mirik, lloc on vàrem començar la nostra aventura. Després de dutxar-nos i canviar-nos, es fa la cerimònia d’entrega de premis. Val a dir que es fa una mica llarga i pesada, pel meu gust. Tot i que està molt bé que facin sortir, un per un, tots els corredors, a recollir el trofeu, i també als primers classificats, es fan interminables els parlaments del director de cursa, la seva neboda, el regidor de turisme, els guanyadors, els fotògrafs... i tohom qui vulgui. No s’acaba mai. Val a dir, però, que n’h ha algun d’emocionant, com per exemple el del suec Fredrik Schmidt, ex-esquiador professional, que fa una intervenció molt emotiva.

 Acabem amb un sopar de germanor i cap a dormir, que al dia següent ens toca agafar un avió cap a Delhi, per passar un últim dia tots junts. A Delhi fem un sopar tot el grup d’espanyols i argentins i al dia següent anem cap a Agra a visitar el Taj Mahal, impressionant, molt maco. I després de passar el dia de turisme, marxen tots i ens quedem les 4 soles, a començar l’altra aventura... les nostres vacances per la Índia, sense reserves enlloc, amb la motxilla a l’esquena, utilitzant transport públic... però això, tal com dirien a casa meva... ja són “figues d’un altre paner”, i no ho explicaré aquí.

Acabo dient, que la cursa i l’aventura de les vacances han sigut una experiència única. La preparació, la il·lusió del viatge, el compartir un munt d’aventures amb els companys... han fet que aquest any, que ha sigut especialment dur per a mí, no ho hagi sigut tant. Val la pena compartir tants i bons moments amb els companys, amb tots en general, però des d’aquí vull donar les gràcies molt especialment a la Txell Llinàs, Txell Martí i Lourdes Martínez, sense elles no ho hagués fet. Hem passat molt bons moments i me les estimo moltíssim. Gràcies de tot cor, noies! Proper repte??? jajaja

Només una breu entrada per comentar els resultats finals de la Copa Catalana de Caminades de Resistència 2010. Ja han estat publicats tots els resultats i volíme fer un petit resum dels mateixos.

Primeramwent posar-vos els resultats per equips de la CCCR 2010:

CLUB EXCTA. INDEPENDENT DE CATALUNYA 4548
CLUB EXCTA. MADTEAM 2654
CLUB EXCTA. UECANOIA 1528
UNIÓ MUNTANYENCA ERAMPRUNYÀ 1362
CLUB EXCTA. ESPARREGUERA 1297
CENTRE EXCTA. DEL PENEDÈS 1109
CLUB ESP.UNIV. ENGINYERS TELECOS 1002
CLUB DE FUTBOL REDDIS 996
CENTRE EXCTA. SANT BOI 958
CLUB EXCTA. DE GRÀCIA 933

Com podeu veure els companys del CEI han arrassat a la Copa aquest any. Nosaltres, la majoria de Senderators pertanyem als Telecos, hem quedat en 7ª posició. Creiem que és un bon resultat tenim el compte la gent que som (entre 10 i 12 components) i tenint en compte les baixes (tan físiques ocm mentals) que hem patit durant la temporada.

Per la resta destacar que hi ha hagut 99 marxaires (segons em va comentar l'Albert de la FEEC el passat dimecres) que han esdevingut aquest 2010 campions individuals de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Tot un record! Això demostra que realment les marxes i caminades estan de moda.

Dels Senderators n'hem tingut quatre de campions: el Marc Sampere (amb 158 punts), l'Enric Sampere (amb 146 punts), l'Ignasi Jaumandreu (amb el 154 punts) i el Quique Blanco (amb 143 punts). Felicitats a tots! Els que hem estat algun any campions sabem l'esforç que implica arribar als punts durant tota la temporada.

I res més. Esperant que la gent de la FEEC i els clubs acabin de tancar les noves normatives referents a marxes de resistència del 2011 i poder disposar del calendari oficial per planificar la temporada. Estem tancat i ja pensem en el 2011!!

4a Etapa

Són les 5:30 del matí i la Lourdes i jo no podem dormir més. No m’estranya, el nostre cos s’ha acostumat a que el posin en funcionament a les 4 de la matinada! jeje Ja és de dia, i quin dia! Fa un sol espatarrant, obrim la porta de l’habitació i des de la galeria, veiem un paisatge preciós, ple de vegetació, hi ha un gall que canta... Estem al paradís??? Al cap d’una estona sona el despertador i ens posem en marxa, ens vestim, posem els dorsals, anem a esmorzar... Avui per primer dia, en comptes d’agafar motxilla, aniré amb cinturó, molt més còmode. L’etapa és curta, no farà fred, no caldrà portar botiquí... i és que gairebé ningú corre amb motxilla, però cadascú es coneix i sap el que necessita, i aquí teniu una pupes de “cuidado”...

Donen la sortida a les 9:00 des del pati de l’hotel. Avui farem 21 km: comencem amb 7 km de baixada, que ens porten dels 1937m als1520m, 5 km km plans i 9 de pujada, que ens fan ascendir fins als 2000 m de Palmajua. Ens havíen dit que les últimes etapes hi havia més asfalt... no ens havien dit que TOT era asfalt!!!  Què voleu que us digui, a mi l’asfalt... ni fu ni fa, si el puc evitar, molt millor.

Començo corrent a ritme, ni molt lent ni massa ràpid, còmode i prou. Avui la gent apreta més, començar en baixada és més fàcil, fas l’escalfament sense fatigar-te. Al pla també vaig trotant, poc a poc, però sense parar. Notem que avui la respiració no és tan feixuga, estem 1600m per sota de les dues etapes anteriors, anem més lleugers de roba perquè fa més calor... tot plegat molt més còmode. Avui no sé què passa, que trobo els fotògrafs a tot arreu, els és molt més fàcil seguir-nos per carretera, i en comptes de quedar-se en un punt, es van movent tota l’estona. A punt de començar el tram de pujada, trobo la Lourdes amb una irlandesa, sembla que va fent, vaig una estona amb elles i després tiro jo sola. No em fa l’efecte que estigui tan malament com ahir... Pujo a bon ritme, sense córrer al principi... deu ser que tinc mentalitat i entrenaments de marxaire, i per mí córrer en pujada és una bestiesa... però mica en mica em vaig animant... i siiii!!!!! estic corrent en pujada!!! jajaja increíble!!! A més, veig que podré baixar de les 2:30, que per haver fet una marató el dia anterior i trobar-me en la quarta etapa, no està gens malament. Adelanto força gent i... Yeaaaahhhh!!! 2:24!!! Super contenta!!!!!!! Se’m fa super curt!! Quina felicitat!!! Ja només ens queda una etapa!

La Txell Ll, dit de passada, la meva ídol des de fa temps, ja ha arribat, i la Mònica, i el Fernando, que avui no ha fet primer sinó tercer, l’Angel, el Marcos... La Txell M arriba en 2:30 i la Lourdes més tard... Lourdes, reina, pensava que avui estaves més bé!!! Ja és mala sort, s’ha tornat a trobar fatal a la pujada. Ànims guapa, a veure si recuperes i demà, per ser la última, pots donar-ho tot de tu.

Estem tots contentíssims, ens fem fotos, saludem i felicitem els companys d’altres països... ja som com una petita gran família. Els autobusos ens recullen allà a la meta, que per cert no està col·locada a cap lloc concret, simplement col·loquen la cinta al mig de la carretera i llestos! olé, sí senyor, porque ellos lo valen! Desfem sobre rodes exactament tot el tram que hem fet corrent, i arribem a Rimbik per dinar. Descansem una estona, anem a donar un volt, i... correu noies, que la festa comença a les 17:00 i no tenim res preparat!!! jajaja Avui és el dia que l’organització prepara una festa, amb actuacions de músics locals, també canten el director de la cursa, Mr. Pandei, i la seva neboda, que l’ajuda a preparar tot l’event, el metge de la cursa toca un instrument de vent semblant a una flauta de fusta, els col·laboradors fan una cançó-dança... I ara toca el torn als corredors... Cada país ha d’haver assajat alguna actuació i els corredors surten a “escena” en grups per països... nosaltres improvitzem el ball de la Macarena, ejem, la veritat és que no hem preparat res... Els argentins ballen un tango, jeje, molt propi, etc. Home, resulta divertit, estem una bona estona escoltant les cançons, rient, ballant, relaxant-nos... fins que arriba l’hora de sopar. Avui a dormir d’hora, que demà, última etapa, ens hem de llevar a les 4:40, aish! ens havíem acostumat massa ràpid a la bona vida!

3a Etapa

A les 4:10 sona el despertador. Ufff! Quina son! Aquesta nit m’he despertat unes quantes vegades, a la Txell M l’han picat els mosquits o qualsevol altre bestiola no identificada. Deixem la motxilla “de viatge” a punt perquè se l’emportin al nou allotjament que tindrem després d’aquesta etapa, a Rimbik. Esmorzem i a les 6:00 donen la sortida de la cursa. Ai mareta meva! Que les meves cames no poden!!! Socors!!! Però deu ser perquè estan fredes, perquè després de 5 km la cosa comença a rutllar. Avui serà un gran dia! Definitivament, estic fabricada per les llargues distàncies. Els 16 primers km són els mateixos que el dia anterior, i ja van tres vegades que fem el mateix recorregut!!! Com si aquelles muntanyes fóssin petites! Trigo menys que ahir en fer-los. Després ve un tram de 8 km, que també són 4 d’anada i tornada pel mateix lloc. Aquí sembla que hi ha més desnivell que en el tram anterior, les pujades i baixades són més pronunciades... aprofito per apretar una mica més a les baixades, el recorregut no és gens tècnic i el cos va per inèrcia. Les pujades, a bon ritme, sense córrer però sense parar, com sempre. Durant aquest tram, jo d’anada i ells de tornada, trobo el Fernando, que torna a anar primer, com en totes les etapes anteriors, quin crack! Llavors Mònica Aguilera i Ángel Moreno, que anant tercer encara té temps per fer fotos! Increíble! Tots tres arribaran a meta junts avui. 3 espanyols que arriben junts i els primers!!! Després la Txell Llinàs i el Marcos, que van junts... I més endarrera la Lourdes, que està molt tocada, per culpa del mal de panxa. Aish! guapa! amb lo bé que et van anar les dues primeres etapes... Quan ja torno del tram, trobo la Txell Martí, que va super bé, molt contenta... ja de lluny la crido “guapaaaaaaaa” perquè també estic super contenta, jeje. Arribat al punt on havíem començat aquest bucle, trobo la Lourdes, està bastant malament, em diu que no l’esperi, que anirà fent caminant perquè si corre li vénen nàusees. Ostres!

A partir d’aquest moment, ens van dir que venia una baixada molt llarga, molt tècnica, molt xunga, molt perillosa, que vigiléssim de no caure... coi! em pensava que no podria donar un pas... i... entre nosaltres i perquè tothom se’n pugui fer una idea... no era pitjor que el tram de baixada que podem trobar entre el Pla de la Calma i Aiguafreda a la M-M. Només el tram final de baixada, potser 2 km, són una mica més tècnics, amb més risc de caure, però res de l’altre món. Això sí, llarga llarga llarga... En teoria havien de ser 8 km de baixada, però jo tinc els meus dubtes: trobo el km 33,3, i després d’estar corrent 1 hora en baixada, trobo el 36. Què???? Com????? No pot ser!!! Us heu equivocat!!!!!!! És un acudit??? Collons!!! A la merda! Es podria dir que aquí vaig llençar la tovallola, i el tram que em quedava fins a meta, que són plans i pujada suau, els faig de mala gana.

A 300 m de l’arribada, trobo l’Ángel, que em dóna ànims. Poc després arribo, avui entrada triomfal, jeje, saltant i donant voltes sobre mí mateixa, els braços amunt, i cridant i rient. La Mònica i la Txell em diuen que se’m veu molt bé, sencera, contenta... sisisisisi ho estic! Em pregunten per la Lourdes i els ho explico. Arriba al cap de poc... i després la Txell Martí, també molt contenta.

Anem cap a l’habitació... ohhhh! síiii!!!! avui un hotel, i no una cabana... amb WC, encara que comunitari, però ja no és un forat al terra... amb una dutxa, i no una galleda... la temperatura és ideal, hem baixat dels 3600 que teníem a Sandakphu als 1937 de Rimbik. Després fem un avituallament – reunió amb la resta de companys, comentem el dia... i amb la Txell Martí tornem a anar de parranda, a buscar algun lloc per connectar-nos a internet i donar i rebre notícies, jeje per cert, una connexió pèssima que per obrir el mail i escriure un parell de missatges, ens hi passem mitja hora cadascuna... però almenys aconseguim dir cosetes a casa. Quan tornem, ja és hora de sopar, avui a les 19:00, i no a les 16:00. Horaris normals!!! I és que l’etapa del dia següent, de “només” 21 km, té hora de sortida a les 9:00. Yuhuuuuuu!!! Ja no queda res, només 2 etapes sense alçada, de 21 i 27 km... això sí, 100% asfalt.

Un altre bon dia per a tot l'equip espanyol. Quins campions tots plegats. Llàstima que la Lourdes es trobés malament, hagués pogut fer molt bona posició, i ella ho sap, i la resta també ho sabem. Ànims guapa, estaves molt preparada per aquesta cursa, però ja se sap que de vegades surten imprevistos. Jo no sé si hagués sigut tan valenta de continuar en aquest estat. Enhorabona especialment per a tu!

2a Etapa

 Ens llevem a les 4:30 a Sandakphu, amb molt de fred. Tot i que la cursa comença a les 7 del matí, aprofitem per veure unes de les millors sortides de sol per a un muntanyenc. Sortim ben abrigats per a veure 4 dels cinc cims més alts del món a primera hora del dia: el Kanchenjunga és el que tenim més aprop, però també veiem l’Everest, el Lhotse i el Makalu... Impressionant, no té preu... Fem un munt de fotos, per captar tota mena d’intensitats de llum, des de trenc d’alba fins que és de dia... Tot seguit, esmorzem i ens preparem per afrontar la segona etapa.

Em noto una mica les cames carregades, ahir hi va haver massa pujada. L’etapa d’avui és una mica més curta, de 32 km, però sortim de 3600m d’alçada i en tot el recorregut no baixem dels 3300m. A més fem un trajecte d’anada i tornada pel mateix camí... En resum, se’m fa molt més dura que l’anterior. Costa córrer a aquesta alçada. No és prou per notar mal d’alçada ni res d’això, però falta l’aire si apretes una mica.

Sortim a les 7:00 i fem 16 km fins a Molle, per pista, i algun tram de camí empedrat semblant al del primer dia. Recordo tot el tram bastant trencacames, amb puja-baixes no gaire llargs i alguns trossos plans. No hi ha cap pujada ni baixada llarga ni tècnica, es pot córrer bastant, i no fa gaire calor, tot i que el dia és assolellat. Un dia fantàstic per a córrer, per disfrutar-lo a tope. Amb unes vistes de tot l’Himalaya... espectaculars, totes les muntanyes que hem vist al matí quan ens hem llevat, nevades... tot un espectacle. Amb tot, no estic fina del tot, em trobo cansada, sense empenta.... va, vinga, segon dia, no ens podem ensorrar!!!

4 km abans d’arribar al punt on haurem de girar cua, veig venir el primer corredor que ja està de tornada: el Fernando (asturià, per si no ho recordeu). Al cap de poca estona, Mónica Aguilera (1a dona), l’Ángel (4t de la general), Txell Llinàs... La Lourdes i el Marcos també van molt bé. Tot i que fer el mateix recorregut d’anada i tornada no és el somni de cap corredor, em fa il·lusió trobar els companys que ja tornen, donar-los ànims i també rebre’ls, etc.Finalment, i després d’una pujada una mica més intensa que qualsevol de les que hem fet aquest dia, arribo als 16 km, on hi ha un avituallament, i també un lavabo.

Aprofito per fer un parèntesi i explicar una curiositat. L’organització “instal·la” un WC al mig de la muntanya cada dia. Avui, m’hi acosto i li faig una foto. Són 4 puntals de fusta que aguanten unes teles que fan de paret, i a dins una tapa de  WC amb una caixa de fusta a sota... curiós. No m’atreveixo a aixecar la tapa, per si de cas... allò no té desaigües ni res...

Bé, ja porto la meitat del recorregut. Ara, a desfer-lo per tornar a Sandakphu. Avui també trobem molts militars durant tota l’estona, que ens miren, alguns amb posat més seriós que altres, i molts d’ells ens fan fotos. També ens trobem moltes vegades els fotògrafs de la cursa. Quan porto una estona desfent el camí em trobo la Txell Martí, que va una mica tocada. Li dic si vol que l’esperi, total no tinc cap pressa, però em diu que no, que cap problema. Hi ha prou confiança per saber que si ella m’ho diu, és que no cal esperar, no insisteixo, i segueixo. Ànims guapa, que això no és res per tu. La tornada se’m fa dura, per mí la 2a etapa va ser la pitjor.

Quan arribo de nou a Sandakphu, on tenim l’allotjament, esperen a meta la Mònica, el Fernando i l’Angel. Quina alegria!!!! La Txell Ll i la Lourdes estan descansant, ha sigut un dia dur per a totes. Em dutxo i surto disparada a esperar la Txell, que fa una entrada triomfal mereixedora d’una foto estupenda. Totes dues rentem roba i anem “de parranda” a voltar per allà fora, a reunir-nos amb companys, etc... no parem en tot el dia fins l’hora d’anar a dormir. Portem 2 dies “incomunicades” sense telèfon ni internet, sense poder-nos comunicar amb els nostres, i tenim xerrera, jeje

A les 4:30 serveixen el sopar, aquest dia tot pica moltíssim, fins i tot la patata i la verdura bullides, i després ens convoquen a un briefing per explicar-nos l’etapa del dia següent, la marató. Ens fan agafar una mica de por dient-nos que hi haurà una baixada molt tècnica, que vigilem de no caure, etc. També tornen a donar instruccions de les motxilles, que l’organització recollirà per portar-les a Mirik, següent lloc de concentració després d’haver dormit 2 dies a Sandakphu. Abans d’anar a dormir, em faig un massatge amb Radiosalil, per consell d’un bon amic amb idees encertades. I a les 19:00, cap al llit, que demà torna a tocar matinar, i serà un dia dur.