Pels Camins dels Matxos 2010

El diumenge dia 18 d'abril ha tingut lloc la Marxa "Pels Camins del Matxos 2010". La veritat, he fet la majoria de marxes de la CCCR però aquesta encara no l'havia feta mai. Potser per duresa que deien o per quedar-me fora de la inscripció o per problemes de calendari personal. Ara ja la tinc i la veritat és que mereix la pena i totes les coses que hi havia sentit eren certes: bona organització, paissatge meravellós i dura de veritat.

Com força senderistes, jo vaig arribar a Torelló el dissabte a la tarda per poder descansar i no fer una tirada llarga de cotxe abans d'una cursa llarga. La mateixa tarda podies ja recollir tota la documentació i així tenir-ho tot a punt de cara a les 6:30h del diumenge. I puntualment a la Plaça de la Sardana de Torelló. Apuntava molt bon temps i a les 6:30h quasi que en començar a caminar ja sobrava el tallavents que portava. Però vàrem esperar a començar-nos a enfilar cap al Castell de Torelló, passar-lo i arribar la primer control al km 6 per anar amb samarreta. En aquest tram vaig tenir la sort d'anar amb la Dolo i em va explicar les seves aventures per Des Sables. Quina enveja!!

Ara el terreny pica molt cap amunt per anar a buscar el primer dels cims, el Santuari de Bellmunt. Bonica pujada fins arribar al Coll de Les Gargantes i després carenejar fins arribar al Santuari on l'organització ens tenia prearat un esmorzar de campionat: pa amb tomàquet amb tota mena d'embotit (pa de veritat, pa de pagès) i begudes a dojo. Tot amanit amb la simpatia i amabilitat dels organitzadors. Fantàstic.

Passat l'emorzar, una de les zones més boniques en quant a senders i paisatge: el Salt del Molí. només cal que us fixeu en la foto del costat per veure aquest magnífic salt d'aigua, que podem trobar-nos al km 15 aproximadament. D'aquí anem caminant i el terreny és força bonic. El dia és molt bo per caminar tot i que el recorregut és exigent. A partir d'aquí la següent pujada se'm va fer duríssima; el tram d'enllaç fins arribar al control on es separen els camins per poder fer el Puigsacalm o no (Control 3 al Coll de Sant Bartomeu) vaig suar de valent. Vaig arribar una mica passat el temps per fer tot l'itinerari de 62km sencer però força bé per fer el Puigsacalm! I cap amunt!

La pujada al Puigsacalm ja l'havia feta...la pujada per la Font Tornadissa és preciosa. Els prats a aquesta època de l'any estan espectaculars. A més, està molt bé anar trobant gent que et va animant. L'ambient a dalt del Puigsacalm (1515m i 100 cims!) era impresionant. a més quan hi pujava em vaig anar creuant amb la resta dels companys i amics: la Dolo, la Maria i el Fermí, etc. A més les vistes i el dia acompanyaven. Una mica de temps per gaudir del paisatge i cap avall, on també em vaig creuar amb el Vicente que apretava per fer les darreres rampes.

La baixada per les cordes al costat del Puig Tussell va ser divertida. De totes maneres, si heu fet la pujada o la baixada del Puigsacalm pel camí dels ganxos (per l'itinenari del Barret que li diuen) per mi és encara més bonica.

En arribar al Coll de Bracons (km 28 de la caminada) els organitzadors em varen comentar que havia recuperat força el temps i que encara segurament seria possible anar a pel Cabrera. Mentre sortia trotant cap avall, a buscar el control del km 31.6 al Prat de la Vola, anava pensant en què fer. Estava força cansat però segurament tindria opcions. En arribar a la control 5 em vaig trobar amb el Quique i l'Ignasi que també dubtaven cap on tirar. Teníem 30 minuts de marge sobre el temps límit però els organitzadors ens varen advertir que la pujada era dura i que la baixada castigava molt. També vàrem valorar el temps i varem veure que si allargàvem el recorregut segurament ens arribaríem a Torelló força tard. Així que finalment els 3 vàrem deixar el Cabrera pel proper any i vam tirar cap al Coll de la Creu de Salgueda que era la darrera rampa dura del dia (i quines rampes!!). A partir d'aquí una forta baixada per corriols que castigava el que et quedava de cames i arribar a la darrera part (única part plana) de la marxa. Una mullada de peus al Ges i cap a Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i l'arribada a la plaça de la Sardana. Allí em vaig retrobar amb els companys de GELS, en Quique i l'Ignasi, que, aquest cop sí, m'havien tret 11 minutets. Aquests nens!!

En resum, una marxa exigent però fantàstica en quant a paisatge i organització. Cal destacar que el CET (Centre Excursionista de Torelló) ha estat perfecte en organització segons el nostre punt de vista. La senyalització pròpia és visible i claríssima. Els avituallaments són generosos tant per líquid com per sòlid. També acaba ajudant la simpatia de l'organització així com els consells i informació que et donen durant la marxa. Un 10 per ells.