Riudoms - La Mola - Riudoms 2011: la crònica

Aquest diumenge 10 d'abril vàrem poder gaudir d'una nova edició de la Riudoms - La Mola - Riudoms, prova de 53,3 km i uns 2000 metres de desnivell positiu, un clàssic dins de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, ara a la categoria "R".

Aquest cop vàrem tenir la baixa del Jordi Japo, els germans Vernet i els germans Sampere entre altres a l'equip de Trailers La Salle però l'alta de la Txell, la nostra Txell, i també l'Ultratxell que podeu veure a la foto de sortida ala plaça de Riudoms.

Sobre les 6:35 am vàrem començar la marxa després d'un fantàstic coet de sortida. Per evitar cues, i com diu el Moi, vàrem començar forts per veure si podíem acabar apretant. A més volia provar la cama esquerra que anava amb el taping. Així que fins a Montbrió del Camp (km 5,3) més o menys vàrem continuar corrent/trotant. De fet vàrem seguir així fina a creuar aquest fantàstic pas que veieu a la foto amb el Josep. I vàrem seguir així fins al primer control al poble de Riudecanyes al km 9,8, on hi havia el primer control i alguna cosa per menjar i beure. La sorpresa agradable és que encara anàvem amb les dues Txells, que sempre van molt per davant nostre.

Així que ens vàrem animar el Josep, l'Atleta i jo i vàrem seguir així fins passat el pantà de Riudecanyes (més o menys el km 13) on comencen a haver-hi algunes rampetes de pujada per anar preparant la pujada cap al Castell de l'Escornalbou. Encara bé i comptant que la calor no havia començat de veritat, arribem a Escornalbou (km 17,5) al control 2, amb gana i ens fem un entrepà ben bo i uns talls de botifarra de Duesaigües que estava de mort! Aprofitem per beure, doncs el sol comença a apretar ja i es veu que serà un dia de forta calor. Anem bé i la pujada l'hem feta còmode (serà que estem una mica en forma??) i donem gràcies del vent que fa perquè sinó allò ja seria una sauna, i com diu l'Ultratxell, "pillaríem de valent". bé, tot s no: l'Atleta encara manté les seves 3 capes de roba!!

Les Txells han tirat una mica abans i nosaltres tres anem ara per la forta baixada que ens porta fins a Argentera. El Josep i l'Atletabaixen forts i jo per precaució de la cama baixo amb una mica més de compte. A baix atrapo a les Txells i de seguida ens ajuntem de nou els cinc. Així arribem al control 3, km 21.3, i aprofitem per reposar aigua i fer parades tècniques necessàries. Ara bé la pujada cap el Portell del Peiró que dona pas al parc eòlic. També curiosament la pugem a ritme i força còmodes, això sí suant ja de valent. a dalt, divisem a les Txells que van una mica per davant i seguim la pista per sota dels molins de vent fins arribar al peu de la Mola de Colldejou, el control 4, al km 26,4. Anem força bé però la calor comença a tirar fort (bé a tots menys a l'Atleta). així que reposem forces i aigua i enfilem cap amunt.

La pujada està dividia en 3 trams diria jo. La primera pel mig del bosc, la segona ja més descoberta i molt vertical i el tram final ja de roca i mig tartera amb molta pedra suelta. El primer tram el pugem bé i a ritme regulant. El segon patim una mica més, amb les fantàstiques estirades de l'Atleta abraçant el romaní estil adoració de la muntanya del Kailas. I el tercer el suem de valent per dos motius: primer perquè és vertical i, segon, per les fortes ventades que pràcticament t'aixequen del terra. Espectaculars.

De totes maneres en uns 35 minuts ens plantem a dalt on també bufa un vent, ja típic, fort fort. Carenegem una mica i de seguida forta baixada corrent fins a trobar el Coll de Guix on es troba el control 5 al km 30,2. Seguim aguantant bé el ritme, encara per sobre de 6,5 per hora de mitjana en moviment tot i les pujades i la calor que fa. Això ens anima a seguir trotant cap al poble de Colldejou (km 33).

La calor apreta de valent, els quilòmetres també comencen a pesar, però tot i així encara tenim forces de seguir els cinc a trote fent conya fins abans de la darrera pujadeta cap a l'ermita de la Mare de Deu de la Roca. Aquí recarreguem aigua i afrontem la darrera pujada. Entre bromes i sentint-me bé ja estem a l'avituallament de l'Ermita, control 6 i  km 39,3 i fem una breu parada. Bé, alguns perquè l'Ultratxell pràcticament no para mai i tira disparada a afrontar els darrers 13-14 km. El Josep que avui se sent "on fire" tampoc para gaire. Mentrestant l'Atleta (l'home incorrupte de les 3 capes) i jo ens mengem l'entrepà de butifarra i en 10 minuts sortim. La Txell es queda una mica mñes xerrant amb uns amics que ha trobat al control.

Seguim. Ara venen per mi els pitjors km: molta calor, molt plans per pista i molt avorrits. Però seguim, mentre païm el bocata, cap a buscar Mont-roig del Camp (km 41,3). El passem i seguim pel costat d'aquelles plantacions amb un sol vertical. em remullo i poso la gorra ja que sinó sortiré fregit. Mig corrent però sobretot caminant a bon ritme (6,5-7 km/h) arribem de nou s Montbrió del Camp, control 7 i km 48. Agafo l'aigua justa per tirar els darrers 5 km que ens queden. anem l'Atleta i jo. L'Ultratxell i el Josep van pel davant. També la Txell que ens ha passat com una exal·lació ara sí corrent de veritat, no com nosaltres. Així que veient que farem un bon temps i podrem baixar de les 9 hores, anem caminant fort i corrent algun tram.

Així doncs, ens plantem a Riudoms de nou amb 8 hores i 24 minuts (8:23 l'Atleta tot sigui dit). Molt bé per ser nosaltres! Les Txells i el Josep han arribat 6 minuts abans. I ara sí, l'element recuperador que esperàvem des de feia quilòmetres sota aquesta calor: la cervessa a pressió que ens ofereix l'organització.

En resum, una bona marxa per testejar l'estat de forma. També aprofitar per comentar que a nivell organitzatiu com sempre aquesta marxa ha estat molt bé tant pel que fa als avituallaments com a la senyalització. L'únic problema, però gran problema tot s'ha de dir, ha estat el fet d'aquest any, esperem que excepcional, de NO poder-nos dutxar un cop acabada una marxa d'aquestes característiques quan a més s'havia dit que sí i si més no tots els anys que hi he participats també s'havia pogut. Penseu que tornar tal i com estàvem cap a Barcelona en el nostre cas sense poder-nos treure la suada, la pols i calor del cos va estar especialment horrible.