Selva del Camp 2008

Doncs si. Aquest passat dissabte vam fer la segona prova de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, la Marxa de la Selva del Camp - Muntanyes de Prades, amb 67,7 km de recorregut i 4750 metres de desnivell acumulat. Un bona prova per veure com estava la maquinària a aquestes alçades de temporada.

Aquest cop la tropa va canviar una mica. Vam trobar a faltar els Sampere brothers, el Salva Pijuan i també a darrera hora al Jordi "Atleta". Altres habituals dels Senderators no vam fallar: el Jordi "Japo", els Vernet brothers (Raül & Dave), l'Alba, la Txell, el Josep i jo mateix, en Xavi "Sensei". A més vam poder comptar també amb la Maria, una amiga del Josep, i amb el runner Jaume "palote". A més, aquest cop si, vam poder gaudir a estones de la companyia de la Maria i la seva colla (ens vam anar passat diversos cops durant la marxa).

La caminada es presentava interessant. Pronosticat bon temps i amb un recorregut diferent a l'any passat. Bàsicament l'itinerari es feia quasi a l'inrevés. Així que després de recollir la targeta de control i la samarreta de rigor(i un buff fantàstic, tot s'ha de dir)a les 7 a.m. van donar el tret de sortida. La primera part sí que era igual que el passat any, el tram de forta pujada fins l'Albiol. Però quin canvi!! Recordo el passat any amb la pluja i el fang un suplici des de l'inici. Aquest cop una meravella de paisatge, exigent això si, mentre naixia el dia.

A l'Albiol vam fer un bon esmorzar a base d'entrepans de xoriç i de formatge i coca, sucs o beguda isotònica. Molt bé els avituallaments (i la senyalització!!).

Després d'això ja vam seguir tirant cap a Capafonts. Aquest any (en ser a l'inrevés) consistia en una pujada constant per pista fins arribar a Pont de Goi i des d'allí un fort descens força tècnic fins a caure a una pista que ens porta a Capafonts, sobre el km 20 de la marxa. I ara venia el tros nou que ens havia de portar fins a Prades. I quin tram nou tant dur!! Seguint una pista de pujada cap a Prades de cop i volta el camí de la marxa ens desvia cap un corriol amb una pujada molt vertical. Un camí preciós que ens porta fins a l'Ermita de l'Albera però en que vam suar. D'allí cap a Prades a menjar la botifarra.

Un cop ben alimentats i rehidratats (cal dir la gran generositat de l'organització pel que fa a begudes isotòniques: on no arribava l'Aquarius hi havia ja preparats litres de Recuperation. Això si que és d'agrair) vam enfilar cap al sostre de la marxa: el Tossal de la Baltassana. Aquí ja recordàvem del passat any la forta baixada que aquest any s'ha convertit en una dura pujada per corriol, tot i que relativament curta. Després de la foto de rigor al cim (100 cims, cal dir-ho) van seguir carenejant pel tram que jo particularment trobo l'entorn més bonic de tota la caminada: del Tossal de la Baltassana fins a La Mola d'Estat (un altre 100 cims). En aquest punt ja havíem superat la meitat de la prova (estàvem sobre el km 34).

A aquestes alçades cal dir que de tots els coneguts, el Jaume i el Jordi ja havien tirat fort pel nostre davant a començaments de la prova, que el Raül s'havia petat una mica a la pujada a Prades i anava pel darrera. Així fins al Tossal vam anar junts l'Alba, la Txell, la Maria, el Josep, el Dave i jo. L'altra Maria (la Vizcaino) i la seva colla anaven una mica pel davant nostre, amb la promesa feta a Prades que l'agafaríem a la baixada (no sé quina però a la baixada).

Reprenem el camí. Des de la mola d'Estat una mica de sender senzill i planer i cap al Refugi del Cogullons a menjar bocates de Nocilla i més Recuperation a la vena, que ja estàvem al km 43 i això començava a ser dur. I quina baixada havia de ser a la que atrapéssim a la Maria (atrapeu-looooo!!) sinó la del Cogullons?? Doncs si tant el Dave com jo ens vam posar a baixar com a cabres (ens molen les baixades). Però no recordàvem amb el petit "repechon" (extra bonus track) abans d'arribar a la Farena. Quina suada per arribar finets, finets. Allà vam recarregar d'aigua les motxilles i vam menjar un plàtan i alguns fruits secs. La pujada cap a Mont-ral tornava a ser exigent. Ara ja no sé si aquest sentit del recorregut d'aquest any és més senzill que el del passat com pensava en un principi...

A partir d'aquí ja vam començar anar força disgregats. Cadascú seguia el seu ritme, que és la millor manera de no rebentar-se, penso. El Dave i la Txell anaven tirant fort per davant meu, jo els perdia a les pujades i els recuperava al pla i a les baixades trotant. Pel darrera meu anava l'alba, una mica en tierra de nadie, mentre que pel darrera anava el Josep i la Maria i el Raül s'havia ajuntat amb ells recuperant terreny.

De Mont-ral a l'Albiol potser va ser, per a mi, el pitjor tram de tota la marxa. Un altre tram amb pujada constant, alternant la pista i el corriol. Aquest el vaig fer pràcticament sol, conscient que portava la Txell i el Dave per davant i l'Alba per darrera, però sense saber ben bé a quina distància cadascun. Quan vaig arribar a l'Albiol punt on saps que queden 13 km per acabar (és a dir, estàs al km 54 de marxa) estava mort de gana! Vaig parar a menjar-me un parell d'entrepans de formatge i un parell de trossos de coca i quasi un litre de beguda isotònica per encaminar el tram final amb garanties. Ja eren les 18.30h i portàvem patejant des de les 7.00h del matí!! 11 hores i mitja a bon ritme. A l'Albiol feia un ventet gelat així que no era el moment de parar més del necessari. Per experiència us diré que si pares ja no tornes a arrencar a aquestes alçades de marxa.

Així doncs vaig enfilar cap avall buscant l'arribada (i tornant a trobar-me la Maria i passant-la ja per darrer cop). També vaig poder atrapar (atrapeu-loooo) a la Txell i el Dave i vaig tirar fort cap avall amb ganes d'arribar. Però 13 km són 13 km encara que siguin gran part en baixada. Vam fer gran part de les rampes de baixada per pista a tota castanya, deixant-me la resta de quadríceps que em quedaven per allà i vam arribar a Bon Retorn (darrer Control) a falta de 6 km per La Selva del Camp. Quasi era fosc. Portàvem només un frontal pels tres (el meu), però per què treure'l? Vinga! a aquestes hores mig trotant cap a l'arribada i a les fosques!! Con un par!! Total que vam arribar a les 20:30h per un total de 13 hores i 30 minuts.

Ah si! La cervessa de pressió a l'arribada i la dutxa d'aigua calenta és tot el que necessita un senderator per sentir-se recompensat!! Ens conformem amb poc, oi?

A DESTACAR:

• La qualitat d'avituallaments i la bona senyalització per part de l'organització.
• El bon rotllo i companyerisme entre tots els participants. Sempre trobes una paraula d'ànim que fan que no defalleixis, dels de la teva colla i de la resta de la gent.
• Que tots els de la colla vam arribar.
• Que tots els del GELS vam arribar, els 7, o sigui que un grapat de punts més al sarró.

A QÜESTIONAR:

• Em vaig sentir força bé, tot i que ara ja tinc les cames una mica agarrotades, però la pregunta és: ESTEM PREPARATS PER MA MONTSERRAT-REUS de 100km d'aquí a 15 dies??

La resposta només serà possible donar-la si intentes fer-la. Jo de moment ja m'hi he inscrit. Sempre recordant: "Sólo aquellos que se arriesguen a ir demasiado lejos podrán posiblemente descubrir cuán lejos pueden llegar" - T.S.Eliot