Transèquia 2009

Avui, diumenge 15 de març, he fet la meva primera Transèquia. Com alguns ja sabeu estic recuperant-me de la lesió del genoll dret que vaig patir el passat 30 de desembre (menisc, LCA, etc.) i no he volgut forçar i anar a Castells de la Segarra amb els altres Senderators. Així que en Josep i jo ens hem anat cap a Manresa a veure què era aquesta famosa caminada popular anomenada La Transèquia.

Primer de tot, dir-vos que la Transèquia diferent molt de les caminades i marxes que estem acostumats a anar els Senderators. Ja era de preveure, doncs es tracta d'una caminada popular d'uns 26 km que recorre des de Balsareny fins a Manresa la sèquia que encara avui en dia porta aigua fins ala ciutat de Manresa. La JOVE CAMBRA INTERNACIONAL DE MANRESA va crear l'any 1985 una caminada popular la qual es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta, com a homenatge a les persones que entre 1339 i 1383 van construir la sèquia.

Però no tant sols és diferent per ser una caminada popular amb tot el que això ja comporta. La veritat és que la Transèquia és una festa de tot el Bages. Només així s'entén que l'any passat anessin a la marxa unes 6.000 persones i aquest 2009, segons acabo de sentir per la televisió, érem a prop de 8.000. Ja us podeu imaginar que amb aquest volum de gent els paràmetres que fem servir per valorar les marxes i caminades no són aplicables, així que us explicarem les nostres sensacions.

A les 7.00h érem el Jospe i jo a l'estació d'autobusos de Manresa per agafar l'autocar que ens portaria fins a Balsareny. Hem arribat aviat per, inocents de nosaltres, no haver de fer massa cues. Ja allí hem vist allí que la cosa no l'havíem entès gaire: hem agafat l'autocar a les 8.15h. L'ambient fantàstic! La gent molt correcte i fent la cua. Altres deixant les bicicletes als camions que els transportaven a la sortida. Molt bé. Ha esta una hora i quarts, però entre trobar-nos als amics del Josep (la Sílvia i família) i anar xerrant, junt amb el bon temps, s'ha passat el temps ràpid.

Sobre les 9.00h hem començat a caminar ja que el Josep i jo hem decidit no fer la megacua de la botifarrada de sortida. Res a dir, amb 8.000 persones crec que era inevitable. Així que hem arrencat a caminar per la sèquia. El camí, com deia, segueix tota la sèquia, i estava especialment bonic donat les pluges. El verd era intens i el dia era meravellós. Els ametllers em recordaven les marxes d'altres anys a Castells de la Segarra. Els companys deuen estar passant calor, pensava jo.

En els controls s'han anat formant cues i taps. què menys si hi havia aquesta quantitat de gent. De tant en tant ens anàvem creuant amb la gent que feia la ruta a cavall o en bici.  Balsareny, Sallent, Mas de les Coves, Santpedor, Sant Fruitós i final al Parc de l'Agulla de Manresa. La calor apretava. Hem sortit a les 9.00h i hem arribat a les 13:40h.

En fi, que ens ho hem passat bé. Per 6 euros ens han dut de Manresa a Balsareny i després ens han portat del Parc de l'Agulla a l'Estació d'Autobusos de nou. no podem pas criticar ni la qualitat dels avituallaments ni res ja que donada la magnitud de gent prou desbordats estaven i massa feina que tenien. Una jornada per posar uns quants quilòmetres i, amb la calma, anar preparant fites superiors. Ha estat divertit i ens ha tocat el sol de valent!!