Transvulcania 2011: la crònica (Part I)

Aquest cop faré una crònica força personal ja que les sensacions, l'experiència i la carrera així s'ho mereixen. Ja sabeu que teniu el blog a la vostra disposició per si voleu ser editors i escriure la vostra crònica. Només nes ho heu de demanar.

La Transvulcania 2011 a la illa de La Palma ha estat una de les ultratrails més dures però alhora més boniques en les que he pogut participar. Aquesta combinació d'exigència, patiment, paisatge, natura i repte han fet que potser és una de les proves en les que més bé m'ho he passat. Segurament ho fa el recorregut; segurament ho fa els canvis constants de clima i paisatge en una mateixa carrera; segurament ho fa la colla que hi anàvem i els nous amics que vàrem fer; segurament ho fa una illa bolcada de ple en una prova...

Però anem a la ultratrail. Tot això va arrencar a les 4:45h a.m. del dissabte 7 de maig de 2011. De fet ja havia començat bé el dia anterior on a l'hotel vàrem poder compartir xerrada amb autèntics cracks del món de l'ultratrail: sentir les explicacions del Miguel Heras a l'hotel on estàvem, poder xerrar amb la Mònica Aguilera també allí, poder saludar al Marco Olmo a la recollida de dorsals...

Però a les 4:45h ens recollia l'autocar per portar-nos al Faro de Fuencaliente on hi havia la sortida. Allí es trobàvem més de 400 transvulcanos que havien acceptat el seu destí: intentar recórrer quasi la totalitat de l'illa de La Palma, uns 83,3km segons l'organització i més de 8500 metres de desnivell acumulat en menys de 18 hores non stop. També hi havia més de 300 senderistes i trailers que esperàven fer la "curta": uns 27km fins al Refugio de el Pilar.

L'speaker era molt bo i animava constantment a la gent. Nosaltres estàvem molt emocionats. Es respirava un gran ambient i tothom parlava amb tothom just abans de la sortida de la ultra. I la sortida a les 6.00 am va ser espectacular amb tot un  riu de llums pujant les primeres rampes dels 2000 metres de desnivell positiu que ens tocava per arrencar.

Les pujades eren sense descans però les rampes del corriol no eren molt dures, exceptuant només una a l'arribada al poble de Fuencaliente (Los Canarios) on ja portàvem uns 7km de recorregut i 700m de desnivell positiu. L'entrada al poble va ser espectacular. Qui havia de pensar que sobre les 7 del matí es trobaríem a mig poble en pijama, gent gran i jove, nens i nenes tots animant als corredors? Em recordava al Tour de França quan veus aquelles etapes de muntanya on la gent es va apartant quan passen les bicis pel mig. Emocionant!!

I després un altre canvi de paisatge. Deixem les terres grises volcàniques de costa per endinsar-nos en un conjunt de boscos més semblants al Pirienu que a una illa volcànica. Contrast increïble! Pujada constant i en alguns trams dura. Però mantenint ritme. En aquest tros deixo al Josep una mica enrera. Vaig sol. Tinc pel davant al Japo, Raül, Atleta, Ignasi i Quique. La resta sé segur que no els atraparé pas. Tenen un altre ritme. Quan surtim dels boscos per passar a un terreny més obert veig per davant a l'Atleta. I així seguim junts una mica més amunt on també recuperem al Raül. D'aquesta manera, amb una bona inclinació, començant a apretar la calor i pujant, pujant, pujant arribem a Las Deseadas a 1931 metres d'altitud. Estem al km 18 i ens hem crospit 2000 metres de desnivell positiu d'una tacada. Tres hores llargues per arribar aquí dalt. Però la vista i l'espectacle de la gent val la pena!

I ara cap avall a buscar el Refugio del Pilar al km 27, baixant quasi 500 metres. Aquí hi ha una barrera horària. Cal passar abans de les 12h del migdia si no volem quedar fora de carrera. crec que anem bé però ens resten 8 km llargs. Així que aprofitem els corriols grisos i mentre contemplem el fantàstic paratge anem corrent cap avall sense descans. Arribem al Pilar per sota les 5 hores (4h 50minuts per ser exactes). Bé! tinc molta gana. Bec un parell de gots de beguda isotònica i devoro síndria, meló, peres, plàtans i alguns fruits secs. No ens entretenim gaire i sortim entre els aplaudiments d'ànims de la gent (aquí acabava la marxa curta) cap a fer un terreny baix, a 1400 metres d'altura ben emboirat i per pista ampla.

així arribem al punt de control de El Reventón, al km 34 on tornarà a començar la pujada per anar a parar a la que sembla una part força més dura: la Caldera de Taburiente.