Transvulcania 2011: la crònica (Part II)

I ara des del Reventón, km 37 de la ultratrail començava un segon tram dur per fer la Caldera de Taburiente. Sortíem d'emmig de la boira i venia una pujada de quasi 800 metres de desnivell positiu. Anava encara amb el Raül i l'Atleta, mentre que estava preocupat pel Josep que s'havia quedat enrera.

I d'entrada les rampes de pujada van començar relativament suaus però la cosa s'anava complicant. A més, la boira encara la teníem a sobre i la sensació d'estar dins d'un microoones era total. Ja sabeu que precisament jo sempre vaig en samarreta fins i tot a l'hivern. Amb la qual cosa aquella sensació d'humitat i xafogor m'afectava.

Però vàrem anar pujant, l'Atleta feia una mica la goma i el Raül i jo anàvem tirant a un ritme lent però constant. Així vàrem arribar als 2000 metres d'altitud i ja vèiem a prop el Refugi tot i que costava d'arribar-hi.

També vaig fer just d'aigua ja que no pensava pas que aquests 6km fossin tan durs. De totes maneres ens vàrem plantar al refugi i vàrem poder refrescar-nos i reavituallar-nos d'aigua. L'Atleta va arribar força tocat i amb rampes als quadríceps. La cosa no pintava bé.

Però com sempre calia seguir endavant. L'objectiu era arribar abans de les 18.00h de la tarda al km 57 del Roque de los Muchachos per poder passar el tall. Això era l'única cosa que teníem en ment i per això no podíem encantar-nos gaire. El Raül anava uns passos per davant meu i l'Atleta una mica pel darrera. Cadascú al ritme que podia i li demanava el cos. amb la calor i l'estar sobre els 2000 metres afectava de valent.

Així vàrem arribar al Pico de la Cruz, km 47 i a 2300 metres d'altitud. Semblava que anàvem bé de temps el Raül i jo i que podríem passar el tall. Però just en aquest darrer tram vaig tenir una mica de "pàjara" i va venir el hombre del mazo (o era la Miss Mazo??). així just abans de la darrera pujada fins al Roque de los Muchachos  vaig haver de parar un moment, beure i pendre'm un gel per poder refer-me una mica. L'esforç i la calor passaven factura.

La veritat és que la primera imatge que vaig tenir al Roque és que no estava encara allà. Pensava que faltava un darrer tram. Estava agobiat i preocupat ja que només faltaven 10 minuts per les 18.00h. Però llavors una altra imatge em va deixar parat: hi havia l'Atleta! sí, l'havien portat amb cotxe ja que en el darrer control li havien deixar clar que no li donaria temps passar el tall. I de sobte en canvi em trobo entrant darrera meu al Josep!! Havia fet un esforç descomunal per salvar el tall i s'havia refet dels problemes inicials. Vàrem refrescar-nos una mica, beure un parell de gots de Coca Cola i amb molt de greu vàrem deixar a l'Atleta i vàrem enfilar cpa avall. Estàvem al km 57 i encara quedaven 27km per acabar la prova.

Com podeu veure per les imatges, la Caldera de Taburiente era espectacular. Però després d'estar a 2426 metres ja teníem ganes de tirar avall. Ens quedaven 6 hores per fer els 27 km restants.