Viladrau - La Garriga 2008

Doncs ja tenim la primera de la temporada al sac! Ja ens hem menjat els 31 km de la 37ª Viladrau - La Garriga. Aquesta travessa té una motivació especial per mi: és la primera travessa que vaig fer quan el 2003 ens vam posar a fer senderisme. Així doncs, ja és el 6è any que la faig.

Aquest any però el grup d'acompanyants era quelcom diferent a la majoria d'anys. Vam fer un grup de 6 senderators. Primer mencionar a l'incombustible Dave (amb ell vam iniciar aquesta aventura també el 2003) i no ha fallat cap any a la Viladrau - La Garriga. Seguidament tenim el Jordi "Japo"; ja es va afegir a la majoria de marxes de l'any passat i ja és un habitual, un senderator més. En Marc ens va acompanyar l'any passat a La Marxassa i sembla que la canya que li vam donar li va agradar. Important la participació del nostre amic Francesc "biker", provant com és això de deixar la bici i no poder canviar de marxa a les pujades...i baixades!! I finalment, però no menys important, la Txell, una nova companya senderator que va conèixer el Jordi a la Núria - Queralt i que està en feta una màquina! i això que només estem arrencant la temporada!!

Fent un petit resum de com va anar la travessa, dir-vos que a les 6 a.m. estàvem a la sortida a La Garriga i que, ja experimentats, vam agafar el darrer autocar que ens portava cap a Viladrau. Així ens vam estalviar cues de bon matí. Uns 1000 participants van prendre la sortida. A les 7:15 a.m. ens va deixar l'autocar i a començar a caminar. A -3ºC t'entren ganes de caminar ràpid. Però ja intuïem que tot seria arrencar i el fred et passa de cop amb les primeres rampes cap a Sant Segimon. Un bon tall de coca i una breu xerrada amb el nostre amic Josep Maria Aima (organitzador de la Cap de Rec) van ser els antecedents per enfilar les pujades més dures de la caminada fins a l'Ermita de Sant Segimon. Fins allí algunes cues que en feien anar una mica més lents del que voldríem però ja se sap que passa això quan se surt els darrers de tots.

Des de Sant Segimon fins a Collformic ja vam començar a pegar-li canya de veritat i fer totes les baixades corrents. Així vam arribar a la botifarra al Pla de l'Ase Mort amb uns vint minuts d'avançament respecte el passat any...la idea d'apropar-se a les 5 hores (l'any passat havíem trigat 5h 40 minuts) anava prenent forma. Després que el "pitufo" Dave es preparés per la tralla que pensàvem donar-li i jo "m'hidratés" adequadament (com es pot veure en ambdues fotos), vam enfilar el Pla de la Calma, primer caminant a fort ritme en els trams de pujada i trotant en el pla i les baixadetes. I així ens vam plantar a l'Alzina de Calma amb 3 hores i 13 minuts de marxa. Però ens quedàven uns 14 km més o menys, això si tots de baixada per pista o per corriols. així que cap avall. Les baixades per corriols eren una mica tècniques però les vam baixar bastant canyats. Vam arribar al quart control a Sant Cristòfol (km 24) havent rebaixat en un quart d'hora el temps de l'any passat en aquest tram. En Francesc "biker" tot i estar en molt bona forma va patir el canvi de medi i sobretot es va resentir del peus en aquest tram però, tot i així seguia a bon ritme, a molt poca distància. Allí va ser quan el Jordi "Japo" ens va animar a intentar baixar de les 5 hores. El Dave i jo, coneixedors de terreny, la veritat és que ho vèiem força complicat: 7 km en menys de 45 minuts amb fortes baixades per corriols i alguna pista.Tot s'ha de dir que veure sortir disparats al Marc i al Jordi ens va motivar si més no a seguir-los al trote a bon ritme. La veritat és que al final fins i tot ens va sobrar temps. Vam arribar a la Plaça de l'Esglèsia (on realment acaba la travessa, oi Jordi?) en 4 hores i 48 minuts. en honor a la veritat (al senderator no se'l pot enganyar) cal dir que el Dave i jo vam ser els primers de la colla i a un parell de minuts van arribar el Marc i el Jordi i la Txell. No gaire després, al final s'ho va prendre amb una mica més de calma per no patir de peus, el Francesc la va acabar amb 5 hores i 5 minuts, fantàstic per ser la seva primera marxa i estar poc habituat. Resumint, 31 km i 1062 metres de desnivell positiu en 4 hores i 48 minuts ja comencen a ser cosa fina, si més no per nosaltres. Esperem mantenir el mateix estat de forma per la propera: el 2 de març a Castells de la Segarra de 51 km i quasi res de desnivell.

PROGRESSA ADEQUADAMENT:

• Estat de forma de la tropa: tots en general impressionants. A nivell particular dir que aquesta travessa l'havíem arribat a fer els primers anys en 6 hores i 46 minuts...què dir ara de les 4 hores i 48 minuts!!
• El bon rotllo del grup: la veritat és que em vaig sentir molt a gust amb tots el grup. La muntanya i la marxa és fantàstica però es multiplica per 10 el que hi disfrutes si tens una colla al voltant de nivell tant de forma física com de caràcter...

NECESSITA MILLORAR:

• Com a punt més negatiu de la travessa, òbviament lamentar la mort d'un senderista (un anònim Josep) que vam veure quan l'intentaven recuperar amb massatge cardíac. Va morir d'un infart a prop de l'Ermita de Sant Segimon...
• Les caigudes del Jordi i meva: sort que ambdues no van ser res però també va ser mala sort enganxar-me el cordó de la bamba amb una arrel i sortir volant pel mig d'un corriol de forta baixada!! Encara sort que amb l'aterrissada vaig caure sobre tou i no sobre els rocs que estaven per allí al voltant. Un cop al genoll i a curar-se el blau...
• La senyalització en algun tram de la Travessa. Pels que ja ens la coneixem doncs cap problema; però cal reconèixer que alguna drecera de baixada pels corriols estan poc senyalitzades i també el punt d'arribada, que per qui no s'ho coneix sembla que sigui quan et donen el record abans d'arribar a la Plaça de l'Esglèsia.

I, per acabar, deixeu-me posar una d'aquelles frases que em motiven. La poso en aquesta marxa perquè potser en les properes ja no podré dir el mateix. Després de 6 travesses Viladrau - La Garriga permeteu-me dir allò de: "YA NO IMPORTA LA DISTANCIA, SOLO EL TIEMPO QUE TARDAS EN RECORRERLA".